Blog

  L’adrenalina és una molècula vasoactiva que secreta el còrtex de les suprarenals en situacions d’emergència o de risc. Mobilitza la reserva de glicogen hepàtic, augmentant la glucosa en sang, la tensió arterial i la freqüència cardíaca, relaxa les vies respiratòries i accelera la respiració, desvia la sang cap a la musculatura, que es prepara per entrar en acció i dilata la pupil·la per millorar la visió. En g

El fetge és l’òrgan més gran del cos, amb una gran densitat de cèl·lules, cadascuna d’elles amb múltiples funcions, i totes elles vitals. El seu paper essencial en l’assimilació dels aliments es veu facilitat per una doble irrigació; és a dir, que la sang li arriba per dos camins: una oxigenada pels pulmons i una altra per la vena porta, provinent dels budells, amb els nutrients ja digerits, que són el material que s

Els consells per a una bona digestió són, en bona part, superflus, ja que el mateix organisme s’encarrega de donar senyals davant el que l’afavoreix i el que el perjudica. De tota manera, la digestió és una funció molt complexa, en la que intervenen diversos òrgans, i d’aquesta complexitat ve la gran varietat de trastorns digestius existents: estrenyiment, diarrea, flatulència, distensió abdominal, gastritis, e

Actualment, un dels principals problemes de la nostra dieta és que els aliments més accessibles estan processats, i per tant desnaturalitzats, i fins i tot els que provenen directament del camp tot sovint estan sotmesos a un cultiu intensiu, tractats amb pesticides i adobs químics per revitalitzar una terra cada vegada més empobrida. És a dir, que tenen el que no haurien de tenir, i no tenen el que haurien de tenir:

Així es refereix Llull al Blanquerna a un dels cereals menys coneguts i emprats entre nosaltres que, en canvi, sí que forma part de la dieta dels països nòrdics, on sempre s’han valorat les seves propietats nutritives (servit tradicionalment en els coneguts porridge i muesli). “La civada torna els homes de ferro” diu un refrany alemany. La civada destaca pel seu contingut en proteïnes amb un alt nombre d’aminoàcids,

Les algues són els vegetals més simples i autònoms que existeixen: no tenen arrels ni canals per a la circulació, ni saba, flors, fruits o llavors. Es fixen a les roques i al fons marí, i s’alimenten per tota la seva superfície dels nutrients en suspensió del seu entorn directament per osmosi, igual que fan les cèl·lules del nostre organisme. Concentren, doncs, els minerals i les proteïnes de l’aigua de mar: són conc

Una de les maneres de prendre perspectiva sobre la nostra manera de pensar i sentir és veure la nostra cultura reflectida en altres de ben diferents, de tal forma que sigui possible discernir els fets condicionats per la nostra societat dels que són propis de l’espècie humana. En aquest sentit, la civilització japonesa és un bon mirall, doncs ens demostra que fets que entre nosaltres poden ser considerats naturals, i

Dins de l’ampli ventall de propostes dietètiques que podem trobar avui caldria diferenciar les novetats, més o menys especulatives i que només recullen alguns aspectes d’una alimentació sana (moltes vegades orientades només a aprimar-se), de les que deriven d’una llarga tradició i ratificades per l’experiència. Entre aquestes últimes hi hem de comptar l’alimentació macrobiòtica, que encara que faci relativament poc q

  Articles relacionats: Acupuntura i depressió Quan l’ansietat ens desborda Oli de cop: les virtuts de l’hipèric Com cultivar la fortalesa interior Breu història de la medicina d’herbes