Blog

La societat del benestar ens té narcotitzats, fent-nos creure que formem part d’una societat que ha progressat tant que podem sostreure’ns a les lleis de la natura. Per això, quan el cos funciona normalment, n’abusem i no fem cas dels senyals que ens dóna, ja que en cas de caure malalts la medicina oficial n’eliminarà els símptomes gràcies a la potència dels seus fàrmacs i els prodigis de la cirurgia. Aquesta manera

En el nostre temps, menjar s’ha tornat una activitat molt complexa: algunes persones no hi tenen accés, mentre que d’altres, malgrat tenir de tot, no saben què menjar. La vida moderna ha confós totalment l’instint: es menja massa, i la preocupació per estar prim dóna vida a un mercat de propostes alimentàries de tot tipus que convergeixen en un únic punt, i és que totes prometen salut i que es perdrà pes sense gaire

 Tant les que s’escolten com les que s’adrecen als altres o a nosaltres mateixos, les paraules afecten l’ànim, però també la salut del cos: la paraula pot sanar o emmalaltir, pot ser tòxica o bé un antídot. Les paraules no són innòcues, venen carregades de sentits que activen emocions i sentiments. Tot i que no tenen matèria, són quàntums d’energia amb una gran força transformadora, que tenen el poder de crear realit

Ja fa gairebé dos mil cinq-cents anys, Aristòtil ens va explicar que només s’arriba a l’excel·lència moral com a resultat de l’hàbit: “Esdevenim justos fent actes de justícia”, esdevenim valents fent actes de valentia”. De la mateixa manera, podem afirmar que arribem sans a la vellesa vivint de manera saludable. Tanmateix, no és allargar-se en el temps el que se sol pretendre, sinó viure plenament, és a d

L’aspecte físic és un factor important en la vida, doncs juga un paper fonamental en les relacions socials i en l’autoestima. Però l’aparença, la bellesa, no es resumeix en l’aspecte material del cos, la quantitat d’arrugues, la roba, el pentinat… sinó que té més a veure amb la vitalitat, que es manifesta en l’expressió de la cara, la gestualitat, el moviment del cos… Aquest és el gran handicap de la medicina a

  Molta activitat i poc repòs Vist des del segle XXI, la vida de l’homo sapiens des dels seus orígens fins fa ben poc ha transcorregut plàcidament (avui la trobaríem esgotadora i avorrida): amb eines rudimentàries, sense electrodomèstics ni automòbils; el treball i els desplaçaments requerien molta despesa física, però les nits eren llargues, sobretot a l’hivern, i permetien recuperar-se. Ha estat només des de f

Tots els remeis poden ser miraculosos quan són els adequats per la persona i el moment. La qüestió, com bé diu, és saber quin és el més adient en cada circumstància. La primera distinció a tenir en compte és entre els naturals del nostre entorn, que estan a l’abast de tothom, recolzats per la tradició, i els industrials, els processats, els recolzats per la moda, els forans, normalment molt més cars i que, per foment

Fins fa ben poc, en totes les cultures l’home coneixia les plantes, vivia entre elles, s’alimentava d’elles i es curava amb elles. Les coneixia pel seu nom, no parlava d’arbre, mata o herba, sinó de roure o freixe, boix o ginebra, dent de lleó o camamilla. Eren apreciades, eren útils, algunes verinoses però la majoria bones, i es deia que tenien virtut. Però en poc temps el regne vegetal ha esdevingut un món desconeg

La revolució que necessita la humanitat ha de ser dolça, és a dir, no ha de ser contra ningú ni contra res, sinó a favor de la vida. Aquesta revolució comença per responsabilitzar-nos de la pròpia salut, tenir-ne cura, i restablir-la sempre que sigui possible, per mitjans naturals. La paraula clau és l’autogestió, de la salut, de la pròpia existència, en una societat en xarxa que substitueixi les relacions de competè