La societat del benestar ens té narcotitzats, fent-nos creure que formem part d’una societat que ha progressat tant que podem sostreure’ns a les lleis de la natura. Per això, quan el cos funciona normalment, n’abusem i no fem cas dels senyals que ens dóna, ja que en cas de caure malalts la medicina oficial n’eliminarà els símptomes gràcies a la potència dels seus fàrmacs i els prodigis de la cirurgia. Aquesta manera
En el nostre temps, menjar s’ha tornat una activitat molt complexa: algunes persones no hi tenen accés, mentre que d’altres, malgrat tenir de tot, no saben què menjar. La vida moderna ha confós totalment l’instint: es menja massa, i la preocupació per estar prim dóna vida a un mercat de propostes alimentàries de tot tipus que convergeixen en un únic punt, i és que totes prometen salut i que es perdrà pes sense gaire
Tant les que s’escolten com les que s’adrecen als altres o a nosaltres mateixos, les paraules afecten l’ànim, però també la salut del cos: la paraula pot sanar o emmalaltir, pot ser tòxica o bé un antídot. Les paraules no són innòcues, venen carregades de sentits que activen emocions i sentiments. Tot i que no tenen matèria, són quàntums d’energia amb una gran força transformadora, que tenen el poder de crear realit
Ja fa gairebé dos mil cinq-cents anys, Aristòtil ens va explicar que només s’arriba a l’excel·lència moral com a resultat de l’hàbit: “Esdevenim justos fent actes de justícia”, esdevenim valents fent actes de valentia”. De la mateixa manera, podem afirmar que arribem sans a la vellesa vivint de manera saludable. Tanmateix, no és allargar-se en el temps el que se sol pretendre, sinó viure plenament, és a d
L’aspecte físic és un factor important en la vida, doncs juga un paper fonamental en les relacions socials i en l’autoestima. Però l’aparença, la bellesa, no es resumeix en l’aspecte material del cos, la quantitat d’arrugues, la roba, el pentinat… sinó que té més a veure amb la vitalitat, que es manifesta en l’expressió de la cara, la gestualitat, el moviment del cos… Aquest és el gran handicap de la medicina a
Molta activitat i poc repòs Vist des del segle XXI, la vida de l’homo sapiens des dels seus orígens fins fa ben poc ha transcorregut plàcidament (avui la trobaríem esgotadora i avorrida): amb eines rudimentàries, sense electrodomèstics ni automòbils; el treball i els desplaçaments requerien molta despesa física, però les nits eren llargues, sobretot a l’hivern, i permetien recuperar-se. Ha estat només des de f
Tots els remeis poden ser miraculosos quan són els adequats per la persona i el moment. La qüestió, com bé diu, és saber quin és el més adient en cada circumstància. La primera distinció a tenir en compte és entre els naturals del nostre entorn, que estan a l’abast de tothom, recolzats per la tradició, i els industrials, els processats, els recolzats per la moda, els forans, normalment molt més cars i que, per foment
Fins fa ben poc, en totes les cultures l’home coneixia les plantes, vivia entre elles, s’alimentava d’elles i es curava amb elles. Les coneixia pel seu nom, no parlava d’arbre, mata o herba, sinó de roure o freixe, boix o ginebra, dent de lleó o camamilla. Eren apreciades, eren útils, algunes verinoses però la majoria bones, i es deia que tenien virtut. Però en poc temps el regne vegetal ha esdevingut un món desconeg
La revolució que necessita la humanitat ha de ser dolça, és a dir, no ha de ser contra ningú ni contra res, sinó a favor de la vida. Aquesta revolució comença per responsabilitzar-nos de la pròpia salut, tenir-ne cura, i restablir-la sempre que sigui possible, per mitjans naturals. La paraula clau és l’autogestió, de la salut, de la pròpia existència, en una societat en xarxa que substitueixi les relacions de competè
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que hi esteu d'acord.D'acord