logo

Ràdio

Anecdotari mèdic XX. La tia Rosalia

Lo que yerra el médico, lo cubre la tierra. Dita castellana. La germana de la mare, la tia Rosalia, va morir als vuitanta i pocs anys. No em constava que patís cap malaltia. Al seu enterrament em vaig interessar per les circumstàncies del seu traspàs: havia estat molt bé fins que, dos mesos abans, va cedir a la pressió d’una de les primeres campanyes de vacunació contra la grip. Tot seguit va agafar una mena de gripa
Read More

Anecdotari mèdic XIX. Eficàcia il·lusòria

En els darrers dos-cents anys ha augmentat l’esperança de vida a tot el planeta, de manera que a hores d’ara, dos terços de la població arriba a la vellesa. Aquesta longevitat se sol atribuir a una millor assistència mèdica, cosa que és cert només en part. Un de les àrees que es consideren més reeixides és el triomf sobre les infeccions: algunes de les que posaven en perill la vida, avui es resolen fàcilment amb els
Read More

Anecdotari mèdic XVIII. Vacuna ve de vaca

Als anys 60, quan encara estudiava, la OMS va endegar una campanya per acabar d’eradicar una malaltia infecciosa, cosa que es va donar per aconseguit a finals de la dècada següent. En ser una malaltia que només es transmetia entre humans, per la què no hi ha tractament, a la que s’aconseguís que ningú no emmalaltís havia de desaparèixer forçosament. De fet, entre nosaltres ja tots teníem la petita marca al braç que d
Read More

Anecdotari mèdic XVII. Una pandèmia d’interrogants

No hi ha res que faci més savi un home que els dubtes. J. Gazola Aquest anecdotari va aparèixer com a passatemps durant el llarg confinament, i es va aturar amb les primeres calors. Molts pensàvem que a l’estiu, com sol passar amb els virus de la grip, la malaltia amainaria. I realment ha estat així, si bé, i això sí que no era d’esperar, no s’han reduït en la mateixa proporció les mesures preventives. El distanciame
Read More

Anecdotari mèdic XVI. Temps de revoltes

Era el primer mes de facultat. Un bon dia vaig veure uns estudiants enfilant-se a un camió, preparant-se per fer una mena de cercavila amb la bata blanca i el fonendoscopi, fent gresca pels carrers. Es festejava Sant Lluc, patró dels metges. M’hi vaig sumar. Era una tradició que segurament venia d’antic, i poc em podia imaginar que aquella seria la darrera rua. Aquell mateix curs, i sobretot els següents, els estudia
Read More

Anecdotari mèdic XV. L’húmer.

Tinc un record molt difuminat del dia en que em vaig sumar a la proposta d’uns companys, no sé si dos o tres, ni tan sols recordo qui eren, per anar de nit a cercar restes humanes a un cementiri abandonat prop de Barcelona. Tampoc sabria dir la població ni com hi varem arribar. De fet, aquell tètric deambular a la llum de la lluna entre nínxols, alguns d’ells enrunats deixant a la vista el seu contingut, ha quedat en
Read More

Anecdotari mèdic XIV. Oculis et rationibus

La facultat de medicina, com totes les facultats, patia d’un pecat original. Moltes de les persones respectuoses de l’ordre constitucional, compromeses amb la República, en triomfar la sublevació militar varen abandonar el país. Alguns metges i professors eren prou reconeguts com per ser acollits d’entrada a d’altres països; altres varen preferir igualment les incerteses de l’exili a exposar-se a una repressió que es
Read More