logo

Tag

anecdotari mèdic

Anecdotari mèdic XII. La tia Josefina

Alegria, descans i continència, tanquen la porta als nassos, dels doctors i de tota sa ciència. Règim sanitari de Salern s. XI Es deia que mitjan segle XIX, en entrar a una gran sala hospitalària, un metge envoltat d’un estol d’estudiants va tenir un cop de geni, i va ordenar una sagnia a tots els malalts d’una banda, i una purga als de l’altra. Segurament és una caricatura que feien córrer els que advocaven per més
Read More

Anecdotari mèdic XI. A cal sabater, sabates de paper

Fins on m’arriba la memòria, quan em demanaven què volia ser de gran, sempre contestava que metge. En la primera infància, però, vaig compartir la vocació amb la de bomber, si bé, ben mirat, potser no és tan diferent. La satisfacció que provocava en els adults aquesta determinació d’una criatura tant petita, de ben segur em reforçava la idea de que era una resposta encertada. Recordo una veïna velleta, la Sra. Misera
Read More

Anecdotari mèdic X. El mal menor

“Un dels primers deures dels metges és educar a les masses a no prendre medicines” Sir William Osler Sir William Osler fou un prestigiós metge canadenc que es troba sovint en els textos de patologia: signe d’Osler, nòduls d’Osler, síndrome d’Osler… a més de malalties que duen associat el seu nom. Va ser nominat sir el 1911 per les grans aportacions a la medicina. Amb aquesta sentència que encapçala el text cons
Read More

Anecdotari mèdic IX. Medicina d’esclaus

Un dia de pont, una pediatra em va demanar si podia fer-me càrrec de la seva consulta de la Seguretat Social: eren només dues hores, i a ella li xafaven un llarg cap de setmana. Com que jo no pensava marxar li vaig dir que sí, sense sospitar l’embolic en el que em ficava. Era a un ambulatori d’una de les ciutats que estaven creixent al voltant de Barcelona, en les que les consultes estaven massificades, però mai no m
Read More