Blog

M’escriu un bon amic, en Benjamí, en relació a l’article de l’últim dia:  “Molt interessant la reflexió sobre que la por mata. Ens espera un festival de profecies negatives auto complertes gràcies a la por. La feinada dels optimistes és convertir-les en profecies auto frustrades a base de trencar els arguments dels qui fan les profecies negatives”. Parlant de profecies auto complertes, he trobat un retall de diari, t

A la vida hi ha circumstàncies que marquen. Fets que podrien semblar irrellevants il·luminen uns aspectes que passaran a ser determinants: pot ser una vivència, una conversa, un viatge o simplement una lectura. És com una llavor, que germina quan troba un terreny fèrtil. Va ser el  cas de la lectura d’un paràgraf en el que l’antropòleg Claude Levi Strauss, parlant dels seus estudis entre els indígenes de la selv

Ara que tot va de metges i malalties, i aprofitant l’avinentesa que estem tots confinats, he pensat explicar, en un context que recorda el del Decameró, algunes anècdotes, vivències, lectures i reflexions. No estem a la Florència del segle XIV, però tampoc el que ens manté reclosos no és la pesta bubònica. De fet, és ben especial la pandèmia que ens té tancats a casa. Perquè fins ara, les grans epidèmies que han deva

El kombutxa és una beguda de te fermentat per una determinada colònia de bacteris i llevats, de creixement simbiòtic. A l’Extrem Orient es coneix des de fa més de dos mil anys, però a Occident ha arribat fa poques dècades, com una beguda artesanal, primer entre els practicants de tècniques orientals i amants de l’alimentació natural, i s’està estenent com una alternativa sana a les begudes ensucrades. Perquè, de fet,

  A manca d’una tradició pròpia adaptada als nostres dies, aquesta concepció de l’ésser s’està estenent per Occident mitjançant el ioga, el tai txi, el qi qong, el budisme, la meditació… visions totes elles molt pràctiques i immediates per asserenar, per sanar el cos i la ment, que tanta falta ens fa en els temps que corren. Les grans civilitzacions orientals conceben els éssers vius, plantes i animals, de

  L’ésser humà és omnívor, i es pot alimentar de fonts molt diverses: vegetals, animals i fins i tot minerals. Dins de l’àmbit de les substàncies que són biològicament adequades, les diferents societats que formen l’espècie humana han optat per alguns aliments, normalment els de proximitat, facilitat de cultiu… i han desenvolupat gastronomies molt diverses, que contribueixen a conformar maneres de ser, i t

Quan el cos funciona normalment, n’abusem i no fem cas dels senyals que ens dóna. Ja que en cas de caure malalts, la medicina oficial n’eliminarà els símptomes gràcies a la potència dels seus fàrmacs i als prodigis de la cirurgia. Aquesta manera de pensar té com efecte secundari la passivitat davant de la malaltia, la desconnexió de cos i els seus missatges, l’abandonament de la responsabilitat i el menysteniment de