Blog

Era el primer mes de facultat. Un bon dia vaig veure uns estudiants enfilant-se a un camió, preparant-se per fer una mena de cercavila amb la bata blanca i el fonendoscopi, fent gresca pels carrers. Es festejava Sant Lluc, patró dels metges. M’hi vaig sumar. Era una tradició que segurament venia d’antic, i poc em podia imaginar que aquella seria la darrera rua. Aquell mateix curs, i sobretot els següents, els estudia

Tinc un record molt difuminat del dia en que em vaig sumar a la proposta d’uns companys, no sé si dos o tres, ni tan sols recordo qui eren, per anar de nit a cercar restes humanes a un cementiri abandonat prop de Barcelona. Tampoc sabria dir la població ni com hi varem arribar. De fet, aquell tètric deambular a la llum de la lluna entre nínxols, alguns d’ells enrunats deixant a la vista el seu contingut, ha quedat en

La facultat de medicina, com totes les facultats, patia d’un pecat original. Moltes de les persones respectuoses de l’ordre constitucional, compromeses amb la República, en triomfar la sublevació militar varen abandonar el país. Alguns metges i professors eren prou reconeguts com per ser acollits d’entrada a d’altres països; altres varen preferir igualment les incerteses de l’exili a exposar-se a una repressió que es

A la primera meitat del segle XX, les malalties més comuns de la infància encara es tractaven a casa. Se’ls deia passes perquè venien en onades i acabaven passant, alleugerides pels remeis tradicionals i el sentit comú. Les consultes al metge eren excepcionals, i la seva visita a casa, tot un esdeveniment.  Als ulls dels infants, la figura del metge era ambivalent: elegant, envoltat d’un aura de prestigi i bonho

Alegria, descans i continència, tanquen la porta als nassos, dels doctors i de tota sa ciència. Règim sanitari de Salern s. XI Es deia que mitjan segle XIX, en entrar a una gran sala hospitalària, un metge envoltat d’un estol d’estudiants va tenir un cop de geni, i va ordenar una sagnia a tots els malalts d’una banda, i una purga als de l’altra. Segurament és una caricatura que feien córrer els que advocaven per més

Fins on m’arriba la memòria, quan em demanaven què volia ser de gran, sempre contestava que metge. En la primera infància, però, vaig compartir la vocació amb la de bomber, si bé, ben mirat, potser no és tan diferent. La satisfacció que provocava en els adults aquesta determinació d’una criatura tant petita, de ben segur em reforçava la idea de que era una resposta encertada. Recordo una veïna velleta, la Sra. Misera

Ens plau comunicar-vos que el Dr. Masgrau reprèn les consultes a Barcelona.Confiem que aquests dos mesos no us hagin suposat un gran trasbals.Al Gabinet posem totes les condicions necessàries per extremar la higiene i desinfecció, que es farà amb OZÓ, que és el millor i menys tòxic dels sistemes de desinfecció. Així com el tractament amb acupuntura equilibra el cos i la ment, el tractament d’ozonoteràpia té, en

“Un dels primers deures dels metges és educar a les masses a no prendre medicines” Sir William Osler Sir William Osler fou un prestigiós metge canadenc que es troba sovint en els textos de patologia: signe d’Osler, nòduls d’Osler, síndrome d’Osler… a més de malalties que duen associat el seu nom. Va ser nominat sir el 1911 per les grans aportacions a la medicina. Amb aquesta sentència que encapçala el text cons

Un dia de pont, una pediatra em va demanar si podia fer-me càrrec de la seva consulta de la Seguretat Social: eren només dues hores, i a ella li xafaven un llarg cap de setmana. Com que jo no pensava marxar li vaig dir que sí, sense sospitar l’embolic en el que em ficava. Era a un ambulatori d’una de les ciutats que estaven creixent al voltant de Barcelona, en les que les consultes estaven massificades, però mai no m