Blog

Les grans epidèmies que han castigat la humanitat sovint han estat malalties fins aquell moment desconegudes i lligades a importants moviments de població: les croades, el comerç i les migracions d’est a oest durant els segles XII i XIII, la invasió d’Amèrica i les expedicions segle XVI i ara, darrerament, l’incessant trànsit de persones entre continents. Eren malures noves, de les que no se sabia gairebé res, fora d

La trajectòria política i militar del que fou primer president dels Estats Units es podria dir que va ser cap i cua. Va començar als 21 anys, quan es va presentar voluntari per portar un correu al comandant de les forces franceses, que estaven acampades ben endins en territori d’indis. Hi va anar dirigint un petit destacament, i va tornar només amb un guia, per fer-ne més via a lliurar la resposta. Durant el camí, va

No fa gaire vaig veure a la botiga del poble, d’un centenar d’habitants, com una senyora anava carregant el cistell amb tota mena de llaminadures: celebraven l’aniversari d’un fill, va dir. El que dissortadament és habitual trobar a la cua de qualsevol supermercat, encara sobta en un entorn de persones que viuen i treballen en contacte amb la terra. Vaig pensar que poques dècades enrere fóra inimaginable que es repar

Els científics estan provocant un gran perjudici al món sota l’aparença d’ajudar-lo. No em fa res atacar els meus col·legues perquè n’estic avergonyit. Kary Mullis El 1994, l’inventor de la PCR, Kary Mullis, flamant Premi Nobel de Química de 1993, va ser notícia a tota la premsa. A la clausura d’un congrés científic internacional a Toledo, en el que era l’estrella convidada, va fer una ponència que va merèixer la des

Lo que yerra el médico, lo cubre la tierra. Dita castellana. La germana de la mare, la tia Rosalia, va morir als vuitanta i pocs anys. No em constava que patís cap malaltia. Al seu enterrament em vaig interessar per les circumstàncies del seu traspàs: havia estat molt bé fins que, dos mesos abans, va cedir a la pressió d’una de les primeres campanyes de vacunació contra la grip. Tot seguit va agafar una mena de gripa

En els darrers dos-cents anys ha augmentat l’esperança de vida a tot el planeta, de manera que a hores d’ara, dos terços de la població arriba a la vellesa. Aquesta longevitat se sol atribuir a una millor assistència mèdica, cosa que és cert només en part. Un de les àrees que es consideren més reeixides és el triomf sobre les infeccions: algunes de les que posaven en perill la vida, avui es resolen fàcilment amb els

Als anys 60, quan encara estudiava, la OMS va endegar una campanya per acabar d’eradicar una malaltia infecciosa, cosa que es va donar per aconseguit a finals de la dècada següent. En ser una malaltia que només es transmetia entre humans, per la què no hi ha tractament, a la que s’aconseguís que ningú no emmalaltís havia de desaparèixer forçosament. De fet, entre nosaltres ja tots teníem la petita marca al braç que d

No hi ha res que faci més savi un home que els dubtes. J. Gazola Aquest anecdotari va aparèixer com a passatemps durant el llarg confinament, i es va aturar amb les primeres calors. Molts pensàvem que a l’estiu, com sol passar amb els virus de la grip, la malaltia amainaria. I realment ha estat així, si bé, i això sí que no era d’esperar, no s’han reduït en la mateixa proporció les mesures preventives. El distanciame

Era el primer mes de facultat. Un bon dia vaig veure uns estudiants enfilant-se a un camió, preparant-se per fer una mena de cercavila amb la bata blanca i el fonendoscopi, fent gresca pels carrers. Es festejava Sant Lluc, patró dels metges. M’hi vaig sumar. Era una tradició que segurament venia d’antic, i poc em podia imaginar que aquella seria la darrera rua. Aquell mateix curs, i sobretot els següents, els estudia