Blog

La primavera és l’època en que la natura es mostra més poderosa, en la que tots els éssers revifen: les llavors trenquen la superfície de la terra, els vegetals broten i s’alcen sota un cel brillant, els animals crien, els prats s’omplen de flors, els rius porten l’aigua del desglaç… A l’equinocci el sol passa per sobre l’equador i el dia i la nit són iguals a tot el planeta: és el moment de transició, de canvi

  Del cinquè element, ja se li digui èter, quintaessencia, plasma o qi, el realment important des del punt de vista de la salut és que posa de manifest una visió del món unitària. La nostra ciència ha excel·lit en la visió analítica de la realitat, però ha tingut sempre grans mancances a l’hora de fer-ne una síntesi. Quan Occident vol considerar l’unitat l’ha d’elaborar a partir de les diferents parts, però mai

La ment és molt sensible als estimulants –com el cafè i la xocolata-, l’alcohol i les drogues, així com a certs fàrmacs, i també està clar que pot veure’s perjudicada per productes molt presents a l’alimentació, com ara el sucre o els additius. Però d’aquí a suposar que quelcom tan immaterial com la ment pot beneficiar-se d’una manera significativa de determinats aliments quotidians hi ha un gran pas. Tanmateix, en l

  Les estacions reprodueixen al llarg de l’any el cicle diari: l’hivern equival a la nit, període imprescindible de recuperació de l’energia per a una nova jornada. La disminució de l’activitat propicia les funcions de reparació: dormir és una breu letargia quotidiana que transcorre en els moments de foscor, que com és sabut, és quan més aprofita el son. L’hivern, la nit de l’any, és el moment de la foscor i d’u

  Quan s’estenen els braços, s’amplia el món interior per incloure-hi una altra persona, compartint així el propi espai vital i revivint la sensació d’unicitat amb l’altre, i per extensió, amb el gènere humà i la natura. És una relació que encara els cors, i quan hi ha un veritable afecte, procura una sintonia emocional immediata. En una societat predominantment individualista, l’abraçada permet sortir d’un mate

  Les emocions (del llatí exmovere, “moure cap a fora”) són els impulsos bàsics que mouen tot ésser viu a l’acció; que, en essència, són dues: les que impel·leixen a defugir el dolor i les que inclinen cap al plaer. En el cas de la psique humana, es poden traduir en evitar el que fa patir i cercar el que alegra i dóna satisfacció. Les observacions antropològiques de l’expressió del rostre en tribus primitives, q

    La Xina de fa 2500 anys, i durant tres segles, vivia en un estat de contínua desavinença i enfrontament entre petits estats. Els pensadors de l’època, contemporanis dels grans filòsofs grecs, no discorrien sobre retòrica o metafísica, sinó que eren essencialment humanistes, i se centraven en el que realment és important per la societat, que és el bon govern: com aconseguir acabar amb el caos i les guerres, i

    Les teràpies poden enfocar la salut des dos angles oposats: des la curació mitjançant l’aplicació de recursos externs o des de la sanació, un procés de restauració que va de dins a fora. Dues maneres de fomentar la salut que haurien de ser complementàries. L’exemple més senzill d’ aquest procés és el d’una ferida a la pell: la neteja, desinfecció, ajuntar les vores, i si cal la sutura

La glucosa és el combustible que les nostres cèl·lules necessiten per funcionar. De fet, aquest és el fi últim de l’alimentació: proporcionar a les cèl·lules els seus requeriments de glucosa. D’aquí  es va deduir que el sucre (químicament sacarosa: una molècula de glucosa i una de fructosa) és una font pura d’energia, un aliment molt potent. Ara bé, l’organisme no està dissenyat per assimilar la glucosa directa