Blog

Mai, mai no tinguis por de fer el que és correcte, especialment si està en joc el benestar d’una persona o un animal. Els càstigs de la societat són petits comparats a les ferides que infligim a la nostra ànima quan mirem cap a una altra banda. Martin Luther King   Durant l’època que treballava a l’hospital, va haver-hi una vaga de metges a Israel: una vaga amb un gran seguiment, que mereixia cada dia una nota a

Els Serveis d’Urgències estan sempre atrafegats. A principis dels setanta, en no haver-hi xarxa d’hospitals comarcals, malalts greus de tot Catalunya convergien als pocs centres hospitalaris de Barcelona. Tot i no estar tan ben organitzat i anar curt de personal, el nostre tenia molt prestigi, el que feia que a les guàrdies no es parés. Moltes vegades no hi havia ni una estona per fer una becaina en tota la nit, i so

El debut de la carrera en solitari, com a metge de capçalera, va ser també memorable. Va ser una substitució del mes d’agost. Durant el mes de vacances vaig tenir l’oportunitat d’ampliar l’experiència professional reemplaçant un metge de un poble, una ciutat hauria de dir, del cinturó industrial de Barcelona. Respondre a les múltiples demandes d’una població sense l’aixopluc de l’hospital era tota una nova experiènci

Enguany, que fa cinquanta anys que faig de metge, vaig començar a convidar cada setmana a una persona de les que he acompanyat en alguna etapa de la seva vida, sigui en el procés de superació d’alguna dolença o simplement ajudant a l’equilibri psicoemocional. En la medicina holística, en considerar les persones en el seu conjunt i en el seu entorn, s’estableix sempre un vincle que transcendeix la patologia. Els propo

Ara fa uns 40 anys, l’hivern de 1981, viatjava per l’Índia per contactar amb l’arrel indoeuropea de la nostra cultura i la seva medicina mil·lenària. Feia un any que, com a metge rural, havia estat aplicant alguns tractaments d’acupuntura i, sorprès de la seva eficàcia malgrat una magra formació autodidacta, se’m va fer necessari anar a beure a les fonts d’una terapèutica que se m’estava revelant prenyada de possibil

M’escriu un bon amic, en Benjamí, en relació a l’article de l’últim dia:  “Molt interessant la reflexió sobre que la por mata. Ens espera un festival de profecies negatives auto complertes gràcies a la por. La feinada dels optimistes és convertir-les en profecies auto frustrades a base de trencar els arguments dels qui fan les profecies negatives”. Parlant de profecies auto complertes, he trobat un retall de diari, t

A la vida hi ha circumstàncies que marquen. Fets que podrien semblar irrellevants il·luminen uns aspectes que passaran a ser determinants: pot ser una vivència, una conversa, un viatge o simplement una lectura. És com una llavor, que germina quan troba un terreny fèrtil. Va ser el  cas de la lectura d’un paràgraf en el que l’antropòleg Claude Levi Strauss, parlant dels seus estudis entre els indígenes de la selv

Ara que tot va de metges i malalties, i aprofitant l’avinentesa que estem tots confinats, he pensat explicar, en un context que recorda el del Decameró, algunes anècdotes, vivències, lectures i reflexions. No estem a la Florència del segle XIV, però tampoc el que ens manté reclosos no és la pesta bubònica. De fet, és ben especial la pandèmia que ens té tancats a casa. Perquè fins ara, les grans epidèmies que han deva