Blog

    La Xina de fa 2500 anys, i durant tres segles, vivia en un estat de contínua desavinença i enfrontament entre petits estats. Els pensadors de l’època, contemporanis dels grans filòsofs grecs, no discorrien sobre retòrica o metafísica, sinó que eren essencialment humanistes, i se centraven en el que realment és important per la societat, que és el bon govern: com aconseguir acabar amb el caos i les guerres, i

    Les teràpies poden enfocar la salut des dos angles oposats: des la curació mitjançant l’aplicació de recursos externs o des de la sanació, un procés de restauració que va de dins a fora. Dues maneres de fomentar la salut que haurien de ser complementàries. L’exemple més senzill d’ aquest procés és el d’una ferida a la pell: la neteja, desinfecció, ajuntar les vores, i si cal la sutura

La glucosa és el combustible que les nostres cèl·lules necessiten per funcionar. De fet, aquest és el fi últim de l’alimentació: proporcionar a les cèl·lules els seus requeriments de glucosa. D’aquí  es va deduir que el sucre (químicament sacarosa: una molècula de glucosa i una de fructosa) és una font pura d’energia, un aliment molt potent. Ara bé, l’organisme no està dissenyat per assimilar la glucosa directa

En aquest post us oferim la traducció al castellà d’un nou capítol del llibre de la Dra. Janice Walton-Hadlock “Recovery From Parkinson’s” (amb permís de l’autora). Aquest capítol, Tratar los hábitos mentales de la disociación, aprofundeix en la rivalitat del cor i la ment en el control de l’existència.     –Descarregueu-vos el capítol –Llegiu -ne més informac

  La medicina de l’antiga Xina està pensada per prevenir les malalties més que no pas per tractar-les, no tant per combatre el mal, sinó per conservar la salut i el benestar. Els metges tenien com a primera missió evitar que la població emmalaltís, de manera que un metge que no actués fins que apareguessin els símptomes de malaltia era considerat molt poc competent. Es deia que aquesta manera de practicar la med

Les diferents funcions del cos humà tenen lloc en un medi molt estable, de tal manera que quan aquest equilibri es trenca, s’alteren les funcions i s’entra en un estat de malaltia. Alguns paràmetres amb els que es mesura aquesta estabilitat tenen un marge d’oscil·lació força ampli, com per exemple la concentració de cèl·lules a la sang o fins i tot la temperatura corporal, mentre que d’altres s’han de mantenir pràcti

En aquest post trobareu amplis extractes traduïts del llibre Recovery from Parkinson’s, que la Dra. Janice Walton-Hadlock ofereix gratuïtament a Internet, a la pàgina del seu projecte de recerca www.pdrecovery.org, i que ens ha autoritzat a traduir-lo i posar-lo a disposició de qui estigui interessat en una proposta alternativa sobre aquesta malaltia, declarada incurable per la medicina oficial. No és un llibre

  L’adrenalina és una molècula vasoactiva que secreta el còrtex de les suprarenals en situacions d’emergència o de risc. Mobilitza la reserva de glicogen hepàtic, augmentant la glucosa en sang, la tensió arterial i la freqüència cardíaca, relaxa les vies respiratòries i accelera la respiració, desvia la sang cap a la musculatura, que es prepara per entrar en acció i dilata la pupil·la per millorar la visió. En g

El fetge és l’òrgan més gran del cos, amb una gran densitat de cèl·lules, cadascuna d’elles amb múltiples funcions, i totes elles vitals. El seu paper essencial en l’assimilació dels aliments es veu facilitat per una doble irrigació; és a dir, que la sang li arriba per dos camins: una oxigenada pels pulmons i una altra per la vena porta, provinent dels budells, amb els nutrients ja digerits, que són el material que s