Blog

  La medicina de l’antiga Xina està pensada per prevenir les malalties més que no pas per tractar-les, no tant per combatre el mal, sinó per conservar la salut i el benestar. Els metges tenien com a primera missió evitar que la població emmalaltís, de manera que un metge que no actués fins que apareguessin els símptomes de malaltia era considerat molt poc competent. Es deia que aquesta manera de practicar la med

Les diferents funcions del cos humà tenen lloc en un medi molt estable, de tal manera que quan aquest equilibri es trenca, s’alteren les funcions i s’entra en un estat de malaltia. Alguns paràmetres amb els que es mesura aquesta estabilitat tenen un marge d’oscil·lació força ampli, com per exemple la concentració de cèl·lules a la sang o fins i tot la temperatura corporal, mentre que d’altres s’han de mantenir pràcti

En aquest post trobareu amplis extractes traduïts del llibre Recovery from Parkinson’s, que la Dra. Janice Walton-Hadlock ofereix gratuïtament a Internet, a la pàgina del seu projecte de recerca www.pdrecovery.org, i que ens ha autoritzat a traduir-lo i posar-lo a disposició de qui estigui interessat en una proposta alternativa sobre aquesta malaltia, declarada incurable per la medicina oficial. No és un llibre

  L’adrenalina és una molècula vasoactiva que secreta el còrtex de les suprarenals en situacions d’emergència o de risc. Mobilitza la reserva de glicogen hepàtic, augmentant la glucosa en sang, la tensió arterial i la freqüència cardíaca, relaxa les vies respiratòries i accelera la respiració, desvia la sang cap a la musculatura, que es prepara per entrar en acció i dilata la pupil·la per millorar la visió. En g

El fetge és l’òrgan més gran del cos, amb una gran densitat de cèl·lules, cadascuna d’elles amb múltiples funcions, i totes elles vitals. El seu paper essencial en l’assimilació dels aliments es veu facilitat per una doble irrigació; és a dir, que la sang li arriba per dos camins: una oxigenada pels pulmons i una altra per la vena porta, provinent dels budells, amb els nutrients ja digerits, que són el material que s

Els consells per a una bona digestió són, en bona part, superflus, ja que el mateix organisme s’encarrega de donar senyals davant el que l’afavoreix i el que el perjudica. De tota manera, la digestió és una funció molt complexa, en la que intervenen diversos òrgans, i d’aquesta complexitat ve la gran varietat de trastorns digestius existents: estrenyiment, diarrea, flatulència, distensió abdominal, gastritis, e

Actualment, un dels principals problemes de la nostra dieta és que els aliments més accessibles estan processats, i per tant desnaturalitzats, i fins i tot els que provenen directament del camp tot sovint estan sotmesos a un cultiu intensiu, tractats amb pesticides i adobs químics per revitalitzar una terra cada vegada més empobrida. És a dir, que tenen el que no haurien de tenir, i no tenen el que haurien de tenir:

Així es refereix Llull al Blanquerna a un dels cereals menys coneguts i emprats entre nosaltres que, en canvi, sí que forma part de la dieta dels països nòrdics, on sempre s’han valorat les seves propietats nutritives (servit tradicionalment en els coneguts porridge i muesli). “La civada torna els homes de ferro” diu un refrany alemany. La civada destaca pel seu contingut en proteïnes amb un alt nombre d’aminoàcids,

Les algues són els vegetals més simples i autònoms que existeixen: no tenen arrels ni canals per a la circulació, ni saba, flors, fruits o llavors. Es fixen a les roques i al fons marí, i s’alimenten per tota la seva superfície dels nutrients en suspensió del seu entorn directament per osmosi, igual que fan les cèl·lules del nostre organisme. Concentren, doncs, els minerals i les proteïnes de l’aigua de mar: són conc