Les grans epid\u00e8mies que han castigat la humanitat sovint han estat malalties fins aquell moment desconegudes i lligades a importants moviments de poblaci\u00f3: les croades, el comer\u00e7 i les migracions d\u2019est a oest durant els segles XII i XIII, la invasi\u00f3 d\u2019Am\u00e8rica i les expedicions segle XVI i ara, darrerament, l\u2019incessant tr\u00e0nsit de persones entre continents. Eren malures noves, de les que no se sabia gaireb\u00e9 res, fora de que no cedien a cap ter\u00e0pia, i eren de molt mal pron\u00f2stic. Unes, com la pesta, el c\u00f2lera, el tifus, la verola o el xarampi\u00f3 entre els ind\u00edgenes americans, mataven en pocs dies, de vegades en poques hores; d\u2019altres com la s\u00edfilis i la tuberculosi solien corsecar poc a poc l\u2019organisme. Per\u00f2 el cas \u00e9s que en el darrer mil\u00b7lenni la humanitat s\u2019ha vist flagel\u00b7lada peri\u00f2dicament per r\u00e0fegues d\u2019infeccions que, poc o molt, afectaven gaireb\u00e9 totes les fam\u00edlies, i de vegades delmaven la societat.<\/p>\n\n\n\n
En el darrer segle, l\u2019epid\u00e8mia prevalent entre nosaltres ha estat la de la grip, sempre present en les estacions fredes, normalment benigna, encara que fatal en persones debilitades, amb passes peri\u00f2diques m\u00e9s virulentes. La d\u2019enguany, la covid, que ha eclipsat la grip i les pneum\u00f2nies, s\u2019acarnissa sobretot en persones grans i greument afectades per una altra malaltia, i encara que generalment t\u00e9 un curs benigne, de vegades \u00e9s greu i deixa seq\u00fceles.<\/p>\n\n\n\n
Al llarg de la hist\u00f2ria, atesa la impot\u00e8ncia de metges i curanderos per guarir d\u2019aquestes afeccions, i fins i tot per alleugerir-les, l\u2019\u00fanica cosa que es podia fer era intentar evitar el contagi. Com es va demostrar durant la pesta negra, la primera reacci\u00f3, la de fugir, \u00e9s contraproduent per la comunitat, ja que escampa la malaltia. Tanmateix, aquesta escapada individual d\u2019una pand\u00e8mia fora avui ben dif\u00edcil en un planeta tan superpoblat. Ben al contrari, la mesura m\u00e9s efica\u00e7 per contenir les epid\u00e8mies que arribaven per mar va resultar ser la quarantena dels vaixells que duien infectats, i, en general, a\u00efllar els malalts.<\/p>\n\n\n\n
Enguany s\u2019est\u00e0 imposant el confinament de gran part de la poblaci\u00f3 a fi de minimitzar les repercussions de la covid sobre el sistema sanitari. L\u2019excepcional restricci\u00f3 de moviment i les fortes mesures de protecci\u00f3 a les persones sanes \u00e9s una opci\u00f3 que s\u2019ha imposat per primera vegada a la hist\u00f2ria per frenar una pand\u00e8mia: reduir els contactes socials i recloure tothom a casa seva, obligar a circular amb mascareta i la continua desinfecci\u00f3 amb gels hidroalcoh\u00f2lics. Tot aix\u00f2, mentre s\u2019espera que una vacuna alliberi d\u2019aquestes mesures que, per a molts, poden arribar a ser tant o m\u00e9s perjudicials que el mateix virus.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha una notable incongru\u00e8ncia entre les mesures de protecci\u00f3 externes per evitar el contagi i l\u2019esc\u00e0s relleu que s\u2019ha donat a la manera efica\u00e7 d\u2019enfortir la immunitat individual. S\u2019ha donat molta import\u00e0ncia a les mesures socials i ben poca al que cadasc\u00fa pot fer per posar en forma la seva immunitat. I aix\u00f2 que tots tenim ben present que les passes afecten nom\u00e9s alguns, depenent de la intensitat de les inclem\u00e8ncies a les que han estat exposats, i tamb\u00e9 de la seva salut: l\u2019evoluci\u00f3 m\u00e9s greu recau en aquelles persones debilitades per l\u2019estr\u00e8s o una altra malaltia. Aquesta resist\u00e8ncia a les agressions externes \u00e9s el que es denomina immunitat.<\/p>\n\n\n\n
El sistema immunitari distingeix el que \u00e9s propi del que \u00e9s ali\u00e8 a l\u2019organisme, i la seva funci\u00f3 consisteix en neutralitzar i eliminar no nom\u00e9s els g\u00e8rmens sin\u00f3 tamb\u00e9 les restes cel\u00b7lulars i tot el que \u00e9s estrany i destorba. El sistema immunitari de cadasc\u00fa \u00e9s el que fa que, en contacte amb microbis pat\u00f2gens, unes persones s\u2019infectin i altres no; que en contacte amb al\u00b7l\u00e8rgens unes facin reaccions al\u00b7l\u00e8rgiques i altres no; amb subst\u00e0ncies cancer\u00edgenes, unes emmalalteixin i altres no. Per tant, no s\u2019ha d\u2019adjudicar tota la responsabilitat al cancerigen, a l\u2019al\u00b7lergen o al microbi sin\u00f3 que l\u2019emmalaltir i l\u2019evoluci\u00f3 de la malaltia dep\u00e8n en major o menor mesura de la salut, \u00e9s a dir, del correcte funcionament del sistema immunitari.<\/p>\n\n\n\n
S\u2019acostuma a entendre el sistema immunitari en termes militars: es concep l\u2019organisme sobrevivint en un entorn hostil del que s\u2019ha de defensar. La immunitat es caracteritzada com un conjunt de mecanismes de defensa que ens protegeixen de les invasions foranies mitjan\u00e7ant un seguit de barreres: la primera la formen la pell i les mucoses, si es traspassa se\u2019n ocupen c\u00e8l\u00b7lules especialitzades que viatgen per la limfa, al que s\u2019afegeixen les de la sang amb les seves prote\u00efnes espec\u00edfiques, i en darrer terme intervenen les hormones de les suprarenals. \n<\/p>\n\n\n\n
Seguint el s\u00edmil b\u00e8l\u00b7lic, si l\u2019organisme \u00e9s com una fortalesa, per resistir al setge necessita la integritat de les seves muralles, que la tropa estigui ben alimentada, que no passi fred i estigui protegida d\u2019altres inclem\u00e8ncies, que estigui descansada i entrenada. I per sobre de tot, que tingui ben alta la moral. Aquests s\u00f3n tamb\u00e9 els requisits del sistema immunitari. <\/p>\n\n\n\n
Per enfortir les defenses cal primer treure\u2019ns del cap la idea de que l\u2019organisme \u00e9s deficitari. Ans al contrari, tenim de s\u00e8rie un potencial de defensa i auto curaci\u00f3 m\u00e9s poder\u00f3s que qualsevol droga.\nL\u2019organisme est\u00e0 dissenyat per curar-se; \u00e9s m\u00e9s, s\u2019est\u00e0 reparant i renovant cont\u00ednuament; m\u00e9s que integrat per valents soldats, l\u2019ex\u00e8rcit de la immunitat \u00e9s com un eficient servei de neteja que discretament, sense fer soroll, est\u00e0 eliminant sense parar les impureses, tant les generades per l\u2019organisme, com les que provenen de l\u2019exterior. La seva tasca principal no \u00e9s fer la guerra, sin\u00f3 evitar la confrontaci\u00f3: en un terreny sanejat no colonitzen els microbis. La lluita \u00e9s l\u2019\u00faltim recurs.<\/p>\n\n\n\n
Tampoc est\u00e0 en la naturalesa dels microbis atacar la vida. Els microbis s\u00f3n al planeta des de molt abans que els humans i la vida s\u2019ha desenvolupat en simbiosi amb ells. Els microbis ens han precedit i ens sobreviuran. Els s\u00edmptomes d\u2019una infecci\u00f3 poden posar de manifest la virul\u00e8ncia del germen, per\u00f2 tamb\u00e9 i sobretot les defici\u00e8ncies de la salut, revelen excessos o debilitats de l\u2019organisme, un terreny propici per la colonitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
La de la immunitat \u00e9s una funci\u00f3 complexa que no recau sobre un \u00fanic \u00f2rgan sin\u00f3 que requereix, com la defensa de la fortalesa assetjada, la participaci\u00f3 de tot l\u2019organisme. La immunitat \u00e9s sin\u00f2nim de vitalitat. Per aix\u00f2 cal ser extremadament prudent a l\u2019hora de delegar a empreses o institucions, que altra feina tenen, el nostre tresor m\u00e9s valu\u00f3s: la salut.<\/p>\n\n\n\n
Segons totes les tradicions m\u00e8diques, el que de deb\u00f2 refor\u00e7a el sistema immunitari \u00e9s tot all\u00f2 que fomenta l\u2019autoregulaci\u00f3 de l\u2019organisme: s\u00f3n remeis i pr\u00e0ctiques ancestrals, normalment f\u00e0cils de practicar i tan barates que solen ser gratu\u00eftes, fet que no agrada gaire als fabricants de medicaments. Respirar, relaxar-se, dormir b\u00e9, menjar saludable i ment prou serena per gestionar les emocions. <\/p>\n\n\n\n
La societat de consum ofereix insistentment tota una gama de productes fant\u00e0stics per la salut, per refor\u00e7ar les defenses, enfortir el sistema immunitari, i tot aix\u00f2 que diuen els anuncis. Alguns s\u00f3n molt experimentats, com la fitoter\u00e0pia amb equin\u00e0cea o astr\u00e0gali, mentre que d\u2019altres s\u00f3n modes que se succeeixen, productes ex\u00f2tics amb grans propietats, que nom\u00e9s s\u00f3n efectives mentre qui les recepta i qui les pren, hi creu. Hi ha molta oferta, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s en cap cas la base de la salut, ni d\u2019una bona immunitat.\n<\/p>\n\n\n\n
Val la pena tenir en compte que el sistema immunitari es pot posar en forma molt m\u00e9s f\u00e0cilment del que hom es pensa, si no equivoquem l\u2019estrat\u00e8gia: l\u2019enemic no \u00e9s el microbi. Del que es tracta \u00e9s de sanejar el terreny a fi de que el microbi no hi trobi aliment.<\/p>\n\n\n\n
El sistema immunitari t\u00e9 una gran capacitat d\u2019aprendre a fi d\u2019adaptar l\u2019organisme a circumst\u00e0ncies molt diverses, per\u00f2 abans de pretendre ensenyar-li res, la principal provid\u00e8ncia \u00e9s alliberar-lo de l\u2019exc\u00e9s de treball a qu\u00e8 el sotmetem, i deixar que faci a la seva manera el que sap fer millor que ning\u00fa. Per aconseguir-ho nom\u00e9s cal seguir un estil de vida m\u00e9s natural, i tenir sempre present que l\u2019organisme est\u00e0 dissenyat per adaptar-se als canvis de l\u2019entorn i restablir-se quan pateix algun dany. <\/p>\n\n\n\n
Sobta, doncs, que en plena pand\u00e8mia es parli tan poc del que cadasc\u00fa pot fer per refor\u00e7ar la seva immunitat, i que l\u2019estrat\u00e8gia preventiva estigui adre\u00e7ada gaireb\u00e9 exclusivament a evitar les ocasions de contagi, sobretot pel fet de que algunes d\u2019aquestes mesures poden debilitar la immunitat natural. <\/p>\n\n\n\n
L\u2019ofici de viure hi ha dedicat un programa en el que ens hem repassat algunes de les mesures per prendre consci\u00e8ncia i minimitzar els efectes negatius del confinament, el distanciament social, la mascareta i la as\u00e8psia extrema.<\/p>\n\n\n\n