La traject\u00f2ria pol\u00edtica i militar del que fou primer president dels Estats Units es podria dir que va ser cap i cua. Va comen\u00e7ar als 21 anys, quan es va presentar voluntari per portar un correu al comandant de les forces franceses, que estaven acampades ben endins en territori d\u2019indis. Hi va anar dirigint un petit destacament, i va tornar nom\u00e9s amb un guia, per fer-ne m\u00e9s via a lliurar la resposta. Durant el cam\u00ed, van tenir una ensurt amb un ind\u00edgena i, tement ser perseguits, varen fugir pels boscos fins que varen trobar el riu Allegheny. Al creuar-lo, la balsa que havien construir a corre-cuita va topar un bloc de gel i Washington va caure a les aig\u00fces braves. El seu company el va salvar i es van refugiar a un illot, on van poder passar la nit. Explicava que, al despertar, el riu s\u2019havia gelat i van poder travessar caminant. <\/p>\n\n\n\n
Hom es demana quina mena de gent era aquella, que podia sobreviure a una gelada a la intemp\u00e8rie, amb la roba molla. Washington era alt (1,88cm), fort i valent, amb fama primer de temerari en la batalla, i despr\u00e9s ja com estrateg, amb l\u2019ast\u00facia del camperol. Es diu que es va enfrontar a la mort en diverses ocasions, que estava protegir pel gran esperit i mai no moriria en el camp de batalla, i aix\u00ed va ser. <\/p>\n\n\n\n
Al cap dels anys va tornar a viure una situaci\u00f3 similar, que esdevindria el pen\u00faltim dia de la seva vida: a l\u2019hivern, en una cavalcada per la seva hisenda familiar del Mount Vernon, a Virginia, va quedar ben xop per la pluja. Aquest cop, per\u00f2, tot i tornar al confort de la seva mansi\u00f3, per la nit va comen\u00e7ar a tenir esgarrifances, se sentia febr\u00f3s i amb molt mal de coll. Tenia la gola tant inflamada que fins i tot li dificultava la respiraci\u00f3. Tot i trobar se malament, no devia creure que era una afecci\u00f3 greu, doncs no va considerar que valgu\u00e9s la pena despertar el seu metge. I, m\u00e9s que res, resultava innecessari molestar-lo, quan ja sabia perfectament el que li receptaria. Aix\u00ed que va manar els seus assistents que anessin a cercar directament al seu barber, per avan\u00e7ar feina, i li practiqu\u00e9s la sagnia de rigor.<\/p>\n\n\n\n
Si \u00e9s dolent que un malalt s\u2019espanti, encara \u00e9s pitjor quan s\u2019espanta el metge: aix\u00f2 \u00e9s el que li va passar al doctor Craik. Quan va arribar, a les 11h del mat\u00ed, va trobar el pacient tant malament que va cridar a consulta a dos col\u00b7legues. Mentrestant li va receptar dues copioses sagnies m\u00e9s, dues dosis de mercuri, que en aquell temps s\u2019emprava com antibi\u00f2tic, i una cant\u00e0rida \u2013una subst\u00e0ncia molt irritant, provinent d\u2019un insecte, que aixeca ampolles a la pell per exterioritzar el mal-. <\/p>\n\n\n\n
Junta de ramadanes, muerte de oveja<\/em>, deia un metge castell\u00e0 de l\u2019\u00e8poca. En vista que malgrat aquest tractament tant contundent, el malalt no millorava, en arribar els dos col\u00b7legues, el Dr. Craik va receptar una nova sagnia; el Dr. Brown hi estava d\u2019acord, mentre que el m\u00e9s jove dels tres, el Dr. Dick, argumentava que ja li havien extret cap a un litre i mig de sang, i que, en tenir ja 67 anys, \u201cel pacient necessita totes les seves forces\u201d, i tornar-lo a sagnar nom\u00e9s podia debilitar-lo encara m\u00e9s. Am\u00e8rica ja era un pa\u00eds democr\u00e0tic i, dos contra un, a Washington se li va practicar una nova sagnia: se li va anar traient sang fins que flu\u00efa tant lenta i espessa, que va costar completar la dosi terap\u00e8utica, la qual cosa era una mala senyal, ja que als sagnadors els agradava que la sang sort\u00eds a raig. A m\u00e9s, se li va administrar, de nou, un bona dosi (10 grans de calomel) de mercuri per tal d\u2019assegurar una bona purga que descongestion\u00e9s el coll. Tamb\u00e9 v\u00e0ries dosis de t\u00e0rtar em\u00e8tic \u2013antimoni-, vapors d\u2019aigua i vinagre al voltant del coll, i cataplasmes de seg\u00f3 i vinagre per refor\u00e7ar l\u2019acci\u00f3 de les cant\u00e0ries. I m\u00e9s cant\u00e0rides a les plantes dels peus, per aixecar ampolles. Despr\u00e9s de molts esfor\u00e7os, George Washington va aconseguir parlar, per dir als seus metges, tant sol\u00b7l\u00edcits, que el deixessin en pau. El fet \u00e9s que, 24h despr\u00e9s d\u2019haver comen\u00e7at amb les esgarrifances i el mal de coll, l\u2019heroi de la revoluci\u00f3 americana, pare fundador dels EUA, la cara del bitllet de d\u00f2lar, va exhalar el darrer al\u00e8. <\/p>\n\n\n\n Estava retirat despr\u00e9s d\u2019haver complert dos mandats de president, i per aix\u00f2 es coneixen tots els detalls de la malaltia que va acabar amb la seva vida, i de fet tots els instruments que es van fer servir per aquest tractament estan exposats en un museu. <\/p>\n\n\n\n Se li havien extret vora uns 2L de sang, gaireb\u00e9 la meitat de tota la que circula per les art\u00e8ries i venes del cos. Una p\u00e8rdua de sang aix\u00ed, encara que fos sense intoxicaci\u00f3 d\u2019antimoni i mercuri, avui dia seria considerada una emerg\u00e8ncia m\u00e8dica, i la vida del malalt dependria de la rapidesa en que una ambul\u00e0ncia el port\u00e9s a l\u2019hospital. S\u2019accepta que nom\u00e9s la immediata transfusi\u00f3 de sang podria prevenir el risc de xoc hipovol\u00e8mic. En aquell temps es podia arribar a aquest estat cr\u00edtic per prescripci\u00f3 facultativa.<\/p>\n\n\n\n Es dif\u00edcil d\u2019aventurar qu\u00e8 hauria passat si hagu\u00e9s fet com qualsevol dels seus criats -bany de peus amb aigua calenta per dispersar el fred just despr\u00e9s de la mullena, o qualsevol dels remeis proposats per la medicina popular-, per\u00f2 dif\u00edcilment hagu\u00e9s \n pogut evolucionar pitjor, i possiblement li haguessin estalviat aquell martiri: molt probablement tamb\u00e9 aquest final. <\/p>\n\n\n\n Les atencions m\u00e8diques no sempre s\u00f3n sin\u00f2nim de millor qualitat de vida i de mort, especialment amb una medicina que sovint ha pecat, i peca, d\u2019exc\u00e9s d\u2019intervencionisme. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Washington estava retirat despr\u00e9s d\u2019haver complert dos mandats de president, i per aix\u00f2 es coneixen tots els detalls de la malaltia que va acabar amb la seva vida, i de fet tots els instruments que es van fer servir per aquest tractament estan exposats en un museu.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2410,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[128,125],"tags":[217,197],"class_list":["post-4003","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anecdotario-medico-es","category-medicina-occidental-es","tag-enfermedad","tag-washington-es"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4003","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4003"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4003\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4447,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4003\/revisions\/4447"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2410"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4003"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4003"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4003"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}