Als anys 60, quan encara estudiava, la OMS va endegar una campanya per acabar d\u2019eradicar una malaltia infecciosa, cosa que es va donar per aconseguit a finals de la d\u00e8cada seg\u00fcent. En ser una malaltia que nom\u00e9s es transmetia entre humans, per la qu\u00e8 no hi ha tractament, a la que s\u2019aconsegu\u00eds que ning\u00fa no emmalalt\u00eds havia de desapar\u00e8ixer for\u00e7osament. De fet, entre nosaltres ja tots ten\u00edem la petita marca al bra\u00e7 que deixa la vacuna; i de la malaltia quedaven nom\u00e9s uns pocs reductes al Tercer M\u00f3n. Era de celebrar, un gran pas a la hist\u00f2ria: per primer cop la medicina aconseguia la completa eradicaci\u00f3 d\u2019una malaltia. I no estem parlant d\u2019una malaltia qualsevol, sin\u00f3 una de les que m\u00e9s mal ha fet a la humanitat, potser la que m\u00e9s, amb centenars de milions de v\u00edctimes mortals. Nom\u00e9s al segle XVIII es calcula que va estroncar la vida, a Europa, a uns 50 milions de persones, 400.000 cada any. Podia afectar qualsevol, m\u00e9s als infants, sense fer distincions entre nobles i plebeus. Una malaltia febril, aguda, que cobria el cos de p\u00fastules, que matava, en nom\u00e9s quinze dies, a una de cada tres persones que la patia: els supervivents quedaven amb la cara marcada, i de vegades cecs. Aix\u00f2 s\u00ed, el supervivent no la tornava a agafar, quedava immunitzat. I fou gr\u00e0cies a aquesta immunitzaci\u00f3, que es va aconseguir acabar amb la malaltia.<\/p>\n\n\n\n
La verola existia des de l\u2019antiguitat. Es tenen indicis del seu rastre a l\u2019Egipte dels faraons i tamb\u00e9 a l\u2019antiga Xina. Es mantenia end\u00e8mica en amplies \u00e0rees del planeta on anava brotant de tant en tant de forma, sobretot amb moviments de poblaci\u00f3. Aix\u00ed, al que avui \u00e9s Europa, la van introduir els croats en tornar de Terra Santa. Com que el contagi necessita un contacte f\u00edsic, quan els despla\u00e7aments eren lents s\u2019expandia tamb\u00e9 a poc a poc, excepte quan atacava a poblacions que havien tingut poc contacte amb la malaltia, que aleshores feia estralls. \u00c9s el que va passar al \u201cnou m\u00f3n\u201d on, la verola, juntament amb el xarampi\u00f3, una malaltia de curs benigne entre nosaltres, varen exterminar bona part dels ind\u00edgenes, aplanant el cam\u00ed de la colonitzaci\u00f3, m\u00e9s que no pas l\u2019alcohol i les armes.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s el que va passar tamb\u00e9 a la Xina, on la verola era end\u00e8mica des de l\u2019antiguitat, encara que una part de la poblaci\u00f3 estava immunitzada gr\u00e0cies a la pr\u00e0ctica tradicional d\u2019insuflar al nas de persones sanes, normalment nens d\u2019un o dos anys, pols de crostes de malalts de verola amb herbes i remeis tradicionals. La muralla que constru\u00efren els xinesos al llarg de milers de quil\u00f2metres per defensar la seva frontera de les tribus mongols, va fer que les poblacions que vivien al nord estiguessin menys protegides d\u2019aquesta malaltia. Els manx\u00fas varen envair la Xina a mitjan segle XVII, traspassant per cert aquesta colossal fortalesa pel seu punt m\u00e9s d\u00e8bil, la porta, mitjan\u00e7ant la conniv\u00e8ncia de la gu\u00e0rdia. Amb tota la seva pot\u00e8ncia militar, es varen trobar, per\u00f2, indefensos entre una poblaci\u00f3 immunitzada: la verola va matar el primer emperador de la dinastia manx\u00fa, de manera que, per substituir-lo, no van triar pas el primog\u00e8nit, sin\u00f3 un fill que ja l\u2019havia passat. Aquest va fer una campanya per immunitzar la poblaci\u00f3, i en particular les seves tropes, a la manera tradicional, a fi de provocar una infecci\u00f3 lleu que els evit\u00e9s patir la malaltia greu. <\/p>\n\n\n\n
Aquesta forma de variolitzaci\u00f3 ja s\u2019havia anat estenent cap a l\u2019oest. A Europa, va arribar a trav\u00e9s de l\u2019esposa de l\u2019ambaixador brit\u00e0nic a l\u2019Imperi Otom\u00e0, la qual havia pogut observar l\u2019efic\u00e0cia d\u2019aquest proc\u00e9s d\u2019immunitzaci\u00f3, a base de provocar la malaltia de manera benigna. En el seu moment, es consider\u00e0 una aut\u00e8ntica extravag\u00e0ncia, un esc\u00e0ndol, un atemptat a la salut i al sentit com\u00fa: infectar amb verola per impedir que es desenvolup\u00e9s la verola. Tanmateix, sense les herbes que n\u2019esmorte\u00efen la virul\u00e8ncia, amb la incisi\u00f3 de persona a persona de vegades es provocava la malaltia en la seva forma greu, o es transmetia tamb\u00e9 una altre dels malsons del segle: la s\u00edfilis, d\u2019abundants manifestacions cut\u00e0nies. Tant \u00e9s aix\u00ed que els francesos la denominaven grande v\u00e9role<\/em>. <\/p>\n\n\n\n El m\u00e8rit de la immunitzaci\u00f3 definitiva se l\u2019ha endut un cirurgi\u00e0 de poble angl\u00e8s, el que vull en diriem practicant: Edward Jenner. Quan Jenner va n\u00e9ixer, a mitjans del XVIII, la variolitzaci\u00f3 estava molt estesa: ell mateix va ser variolitzat, i com a cirurgi\u00e0, part de la seva feina consistia en immunitzar la poblaci\u00f3 contra la terrible malaltia. Potser perqu\u00e8 no era un gal\u00e8 acad\u00e8mic, va arriscar-se a treure conclusions d\u2019un fet conegut pel poble: els qui agafaven una malaltia de la pell molt semblant a la verola i que era molt freq\u00fcent entre els que munyien les vaques, mai no emmalaltia de verola. Segons ell mateix explic\u00e0, se li va fer la llum quan una noia, vaquera, li va dir que mai tindria la cara marcada per la verola, perqu\u00e8 havia passat la verola bovina. Aix\u00f2 era coherent amb el fet que, qui no reaccionava a la variolitzaci\u00f3, estava o havia estat en contacte amb bovins. <\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed que va fer un assaig cl\u00ednic ben poc \u00e8tic: va inocular a un nen de vuit anys, fill del seu jardiner, el pus de la m\u00e0 d\u2019una noia que tenia la verola bovina. Als 10 dies, al nen li va sortir una p\u00fastula, i aix\u00f2 va ser tot. Al cap d\u2019uns mesos, li va inocular la verola humana, i el nen no va desenvolupar la malaltia. Quan va comunicar els seus resultats a la Royal Society, varen ser rebutjats: aquest procediment entre animal i hum\u00e0 va despertar algunes retic\u00e8ncies, sobretot entre els eclesi\u00e0stics, que ho consideraven una bestialitat. Segons digu\u00e9 un clergue, era repugnant i impiu inocular a un esser hum\u00e0 el pus d\u2019un animal malalt. Per\u00f2 era tant efectiu, i la malaltia tant greu, que despr\u00e9s d\u2019assajar-se en uns condemnats a mort, se li va donar el vist-i-plau. Ha estat un dels aven\u00e7os m\u00e8dics m\u00e9s r\u00e0pidament acceptats.<\/p>\n\n\n\n Un metge militar alacant\u00ed, Francesc Xavier Balmis va idear la manera de portar la vacuna al Nou M\u00f3n, i d\u2019all\u00e0 travessar el pac\u00edfic cap a les Filipines fins als or\u00edgens, i tornar als xinesos la seva vacuna millorada, mil anys despr\u00e9s. A falta de refrigeraci\u00f3, la transportaren en nens exp\u00f2sits, de tres a nou anys, als quals s\u2019anava inoculant successivament la malaltia, de dos en dos, cada 10 dies, que \u00e9s quan sortia la p\u00fastula. Foren portadors humans de la vacuna, en travessies que duraven setmanes. De tota manera, encara que es\nva tramitar excepcionalment r\u00e0pid per tractar-se de l\u2019administraci\u00f3 espanyola, varen fer tard; quan va arribar a Am\u00e8rica els protestants ja estaven distribuint la vacuna desde les col\u00f2nies brit\u00e0niques i daneses.<\/p>\n\n\n\n El ministeri de defensa espanyol ha anomenat Operaci\u00f3 Balmis<\/em> el desplegament militar per lluitar contra la pand\u00e8mia de la malaltia per coronavirus en record de la Real Expedici\u00f3n Filantr\u00f3pica.<\/em><\/p>\n\n\n\n Tant els assaigs de Jenner com els de Francesc Balmis dif\u00edcilment haguessin estat aprovats per cap comit\u00e8 deontol\u00f2gic. En canvi, potser han estat els assaigs cl\u00ednics que m\u00e9s vides han salvat. De tota manera, la OMS no ha pogut acabar del tot amb el virus: les grans pot\u00e8ncies se l\u2019han guardat, confinats a uns pocs laboratoris, on \u00e9s d\u2019esperar que estiguin ben custodiats i no en surtin mai, doncs podria resultar devastadors en una poblaci\u00f3 no immunitzada. No seria el primer cop que la verola hauria estat emprada com a arma en conflictes b\u00e8l\u00b7lics: al segle XVIII els militars brit\u00e0nics a Nord Am\u00e8rica, i tamb\u00e9 els holandesos regalaven als nadius mantes infestades de verola, molts cops en l\u2019intercanvi ritual de presents, que en aquest cas eren presents emmetzinats, per eliminar una ra\u00e7a que els feia nosa. <\/p>\n\n\n\n La de la verola, que \u00e9s la vacuna genu\u00efna, la que ve de la vaca, ha portat cua. Ha batejat el procediment d\u2019immunitzaci\u00f3, que no nom\u00e9s va ajudar a controlar la verola, sin\u00f3 que va suposar, vuitanta anys m\u00e9s tard, gr\u00e0cies a Pasteur, una innovaci\u00f3 a les idees cient\u00edfiques de l\u2019\u00e8poca. La microbiologia ha revolucionat la medicina. La vict\u00f2ria sobre la pigota, que \u00e9s com s\u2019anomenava abans a la verola, ha donat ales a la idea d\u2019acabar de soca-rel amb totes les malalties infeccioses. La teoria \u00e9s impecable: introduir petites quantitats de l\u2019agent patogen, provocant una mini infecci\u00f3 subcl\u00ednica que ensenyi a l\u2019organisme com defensar-se de la infecci\u00f3 greu. <\/p>\n\n\n\n La vacunaci\u00f3, per\u00f2, ha passar a ocupar un paper desmesurat en la prevenci\u00f3 de les malalties infeccioses, menystenint la import\u00e0ncia de la immunitat natural i envaint bona part de l\u2019espai que correspon a l\u2019estil de vida en el camp de la medicina preventiva. Ja que malauradament el de la verola \u00e9s un cas singular: no totes les infeccions desvetllen una immunitat tan duradora, ni\u00a0 totes les infeccions tenen un animal portador d\u2019una infecci\u00f3 benigna. A banda de que cada vegada es pret\u00e9n aplicar a m\u00e9s malalties, especialment a les causades per aquests bocinets de material gen\u00e8tic que s\u00f3n els virus, cada cop s\u2019est\u00e0 endinsant m\u00e9s en un terreny extremadament sensible: el del genoma, massa a prop del risc de produir danys irreversibles, amb possibles repercussions a futures generacions. Cada cop les vacunes s\u00f3n m\u00e9s agosarades, interfereixen m\u00e9s en les defenses naturals i tenen m\u00e9s efectes secundaris. I el que \u00e9s m\u00e9s greu, la seva efic\u00e0cia \u00e9s, en molts casos, dubtosa, o com a m\u00ednim, discutible. <\/p>\n\n\n\n I aquesta \u00e9s la historia de la vict\u00f2ria m\u00e9s important de la medicina occidental contra la malaltia. I per aix\u00f2, quan no se sap com tractar, a cada nova malaltia avui es busca una vacuna, com la panacea per manipular el sistema immunitari, en detriment d\u2019intentar canviar les condicions que fan que l\u2019organisme sigui vulnerable. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un metge militar alacant\u00ed, Francesc Xavier Balmis va idear la manera de portar la vacuna al Nou M\u00f3n, i d\u2019all\u00e0 travessar el pac\u00edfic cap a les Filipines fins als or\u00edgens, i tornar als xinesos la seva vacuna millorada, mil anys despr\u00e9s.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2356,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[128,125],"tags":[210,217,249],"class_list":["post-4009","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anecdotario-medico-es","category-medicina-occidental-es","tag-covid-es","tag-enfermedad","tag-vacuna-es"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4009","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4009"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4009\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4452,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4009\/revisions\/4452"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2356"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4009"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4009"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4009"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}