{"id":4011,"date":"2020-06-27T21:08:47","date_gmt":"2020-06-27T19:08:47","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/anecdotari-medic-xvi-temps-de-revoltes\/"},"modified":"2025-11-28T19:07:11","modified_gmt":"2025-11-28T17:07:11","slug":"anecdotari-medic-xvi-temps-de-revoltes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/anecdotari-medic-xvi-temps-de-revoltes\/","title":{"rendered":"Anecdotari m\u00e8dic XVI. Temps de revoltes"},"content":{"rendered":"\n<p>Era el primer mes de facultat. Un bon dia vaig veure uns estudiants enfilant-se a un cami\u00f3, preparant-se per fer una mena de cercavila amb la bata blanca i el fonendoscopi, fent gresca pels carrers. Es festejava Sant Lluc, patr\u00f3 dels metges. M\u2019hi vaig sumar. Era una tradici\u00f3 que segurament venia d\u2019antic, i poc em podia imaginar que aquella seria la darrera rua. <\/p>\n\n\n\n<p>Aquell mateix curs, i sobretot els seg\u00fcents, els estudiants de totes les facultats varem tornar a sortir al carrer, per\u00f2 ara per protestar i manifestar el nostre desacord amb un r\u00e8gim pol\u00edtic autoritari i els seus\nanacr\u00f2nics m\u00e8todes d\u2019ensenyament. Prohibien pel\u00b7l\u00edcules i censuraven llibres, com si no sabessin que la prohibici\u00f3 esperona el jovent i \u00e9s sempre una invitaci\u00f3 a la transgressi\u00f3 i a la revolta.<\/p>\n\n\n\n<p>Eren tan sistem\u00e0tics i previsibles! Un dia la facultat d\u2019econ\u00f2miques va anunciar que es projectaria la pel\u00b7l\u00edcula <em>Viridiana<\/em>, de Luis Bu\u00f1uel. Com que estava prohibida, la pel\u00b7l\u00edcula va despertar un extraordinari inter\u00e8s, aix\u00ed que ens hi varem aplegar un munt d\u2019estudiants &nbsp;-molt\u00edssim m\u00e9s dels que ens hagu\u00e9ssim pogut enquibir a la sala de projecci\u00f3. Ens varem trobar que la policia impedia l\u2019acc\u00e9s. Manifestaci\u00f3 i c\u00e0rregues policials. Anys despr\u00e8s, parlant amb un dels organitzadors, va confessar-me que estaven tan segurs que impedirien la projecci\u00f3 que ni tan sols tenien la pel\u00b7l\u00edcula. <\/p>\n\n\n\n<p>El r\u00e8gim era extremadament intolerant i no podia permetre que se li plant\u00e9s cara, i aquesta intoler\u00e0ncia no feia sin\u00f3 atiar les protestes. &nbsp;El malestar dels estudiants es concretava en la negativa a ser adscrits al Sindicato Espa\u00f1ol Universitario, SEU, un organisme creat durant la segona rep\u00fablica per captar universitaris pel projecte de la Falange, i que despr\u00e9s de la guerra va esdevenir l\u2019\u00fanica organitzaci\u00f3 estudiantil legal. I obligat\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n<p>En una ocasi\u00f3, no recordo ben b\u00e9 el motiu concret encara que sempre era el mateix -irrupci\u00f3 de la policia a la universitat de males maneres, companys detinguts, manifestacions reprimides i amb la premsa mirant cap a un altre costat&#8230;- es va enviar un delegat a cada universitat espanyola per informar i demanar que se sumessin a la protesta. A mi em va tocar anar a Pamplona, la universitat mod\u00e8lica, la de l\u2019Opus Dei, on es formava les futures elits del r\u00e8gim. Era una bassa d\u2019oli, un oasi en una universitat que estava arrencant el bull per tota la pen\u00ednsula. Em varen rebre els seus representants i segurament perqu\u00e8 el que passava era prou gros, va ser la gota que la va fer vessar. El mateix mat\u00ed es va convocar una assemblea, i per la tarda manifestaci\u00f3 a la Plaza del Castillo. La resta \u00e9s f\u00e0cil d\u2019imaginar: ball de bastons de la policia i els estudiants que de cop \u2013mai m\u00e9s ben dit \u2013 s\u2019adonaren de la mena de pa\u00eds en que vivim. En aquell temps no s\u2019estilaven els lla\u00e7os grocs, de manera que per alliberar presos i lluitar contra la repressi\u00f3 no sab\u00edem fer altra cosa que estendre el conflicte i perseverar en els objectius.<\/p>\n\n\n\n<p>El gran desafiament fou l\u2019assemblea constituent del sindicat, el primer sindicat democr\u00e0tic. Es tractava d\u2019aprovar els estatuts i una declaraci\u00f3 de principis. Sab\u00edem el dia, per\u00f2 el lloc es va mantenir en secret fins el darrer moment, ja que estava clar que la policia tractaria d\u2019impedir-ho. Es parlava de Montserrat, per despistar, per\u00f2 just una hora abans de comen\u00e7ar l\u2019acte, convocat\u00f2ria llampec i tots cap al convent dels caputxins de Sarri\u00e0. \u00c9rem uns cinc cents, representant a tots els cursos de totes les facultats de la Universitat de Barcelona. Tamb\u00e9 hi havia uns quants professors, poetes, pintors, escriptors, dramaturgs, arquitectes&#8230; en total una trentena d\u2019intel\u00b7lectuals que varen voler recolzar aquest repte tan descarat com justificat.<\/p>\n\n\n\n<p>La policia va arribar al convent a misses dites, quan l\u2019acte estava ja ben avan\u00e7at i es varen trobar que, en virtut del concordat amb la Santa Seu, no podia actuar en els dominis de la Esgl\u00e9sia sense autoritzaci\u00f3 eclesi\u00e0stica. Les propietats de la Esgl\u00e9sia eren inviolables. Com que els frares es varen negar a fer-nos sortir, al\u00b7legant que \u00e9rem els seus hostes, la policia es va haver de conformar amb controlar la porta del convent, i exigir l\u2019entrega del DNI a mida que an\u00e9ssim sortint. Com era d\u2019esperar, l\u2019assemblea va acordar romandre fins que no deixessin sortir lliurament. Els intel\u00b7lectuals convidats haguessin pogut sortir i estalviar-se, potser, part de les multes, expedients i expulsions. El m\u00e9s veter\u00e0 de tots, Jordi Rubi\u00f3 i Balaguer, gaireb\u00e9 octogenari, professor de la Universitat Aut\u00f2noma de la Rep\u00fablica, va decidir: \u201csi els estudiants han acordat quedar-se, nosaltres tamb\u00e9\u201d. El professor Rubi\u00f3 ja havia enamorat l\u2019audi\u00e8ncia amb la m\u00e9s emotiva de les intervencions a l\u2019assemblea.<\/p>\n\n\n\n<p>A partir d\u2019aquest moment, \u00e9s quan l\u2019assemblea es va fer singular i profitosa de deb\u00f2. Mig miler de joves, tancats amb cinquanta frares en un convent, tallat el tel\u00e8fon, i qualsevol \u00a1 comunicaci\u00f3 amb l\u2019exterior. Immediatament es varen organitzar activitats i confer\u00e8ncies amb els intel\u00b7lectuals presents. Joan Oliv\u00e9 i Jos\u00e9 Agustin Goytisolo, Antoni T\u00e0pies i Albert R\u00e0fols-Casamada, Oriol Bohigas i Salvador Espriu, Maria Aur\u00e8lia Campmany&#8230; el sol fet d\u2019haver-se tancat amb nosaltres ja indica que cadascun dels artistes i intel\u00b7lectuals tenien coses interessants a dir. Llu\u00eds Maria Xirinacs, Agust\u00edn Garcia Calvo, Manuel Sacrist\u00e1n, Tierno Galv\u00e1n&#8230; ideologies per tots els gustos que coexistien, encerclats pels grisos, en un nou espai de llibertat despr\u00e9s de trenta anys. Arreu es formaven grups d\u2019estudiants que parl\u00e0vem entre nosaltres, amb els professors i tamb\u00e9 amb els frares. Era el primer cop que pod\u00edem assaborir la democr\u00e0cia, una democr\u00e0cia naixent, en la seva forma m\u00e9s pura. Els partits pol\u00edtics pesaven ben poc.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019autoritat governativa va aconseguir aix\u00ed transformar un acte formal i simb\u00f2lic en una trobada en el que es va debatre de tot en profunditat i va significar una experi\u00e8ncia que va marcar futurs pol\u00edtics i personatges capdavanters de la cultura i en les seves professions. Entre els estudiants tancats, per\u00f2 tamb\u00e9 els qui ho visqueres des de fora, molts han estat despr\u00e9s referents pol\u00edtics, culturals i professionals. El moviment estudiantil, i la Caputxinada en particular i el seu ress\u00f2, va ser la nostra Pamplona. <\/p>\n\n\n\n<p>Les forces de l\u2019ordre varen provocar tamb\u00e9 una onada de disturbis i solidaritat mai vistos fins aleshores a Barcelona. La universitat en vaga total i al carrer les manifestacions de protesta ja no eren nom\u00e9s d\u2019estudiants. Les fam\u00edlies estaven indignades. La mostra de solidaritat que m\u00e9s ens va agradar, tot s\u2019ha de dir, va ser els entrepans que ens llen\u00e7aren des del liceu Franc\u00e8s, col.lindant a l\u2019hort dels frares.<\/p>\n\n\n\n<p>Els caputxins ens anaven informant del qu\u00e8 passava fora. A l\u2019estranger se\u2019n feien creus: la policia assetjant,  com a l\u2019Edat Mitja,  uns estudiants incomunicats del tot i impedint l\u2019avituallament&#8230; qu\u00e8 potser esperaven que ens rend\u00edssim per la fam? Tot i que les condicions eren prou dures -els frares no tenien menjar per alimentar a tants hostes, i hav\u00edem de dormir per terra, sobre uns fulls de paper de diari- l\u2019\u00e0nim era aguantar tot el que fes falta. <\/p>\n\n\n\n<p>Ens varem organitzar prou b\u00e9. Entre altre coses, es va fer un torn de gu\u00e0rdies des de la torre del campanar del convent per avisar si entrava la policia. A ning\u00fa no se li passava pel cap oferir resist\u00e8ncia, per\u00f2 era perqu\u00e8 ens agafessin menys desprevinguts, encara que el temps d\u2019arribar era el mateix que el de baixar les escales. Vaig fer el torn de migdia, feia un sol d\u2019aquells que anuncia la primavera en ple mar\u00e7. Prou que vaig veure moviment de tropes, alguns muntats a cavall i com s\u2019enduien el Mercedes blanc d\u2019Antoni T\u00e0pies, que tenia aparcat a la porta. Per\u00f2 aix\u00f2 passava cara nord, i cap a migdia el sol em va encantar de tal manera que nom\u00e9s em va treure de l\u2019embadaliment la fressa de corredisses per l\u2019escala. Han entrat!, cridava un company. Havia estat l\u2019\u00faltim d\u2019assabentar-me\u2019n. I ja feia una estona. Els frares estaven amagant dins uns armaris uns pocs estudiants que s\u2019exposaven a sancions m\u00e9s dures; un que estava fent el servei militar i un altre que era de fora, em sembla. Vaig seguir baixant l\u2019escala i em vaig posar a la cua, conven\u00e7ut, com tots, que hav\u00edem fet un gran pas per una societat m\u00e9s lliure i democr\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n<p>La repressi\u00f3 va ser impressionant: multes, expedients, expulsions, detencions i empresonaments es varen anar succeint al llarg del curs. Al gros dels estudiants ens varen denegar la possibilitat de fer mil\u00edcies, o dit d\u2019una altra manera, ens varen apartar de la universitat quinze llargs mesos. A mi em va tocar el primer <em>reemplazo<\/em>, i per tant, ser el centre d\u2019atenci\u00f3, estar en el punt de mira d\u2019oficials i sergents que des de la guerra no havien vist un <em>rojo<\/em>. Els companys s\u2019ho varen passar molt malament, per\u00f2 a mi em varen destinar al que m\u00e9s m\u2019agrada i s\u00e9 fer: a la infermeria, a tenir cura de malalts i lesionats. Potser els serveis d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia militar varen informar que com sentinella no era gens de fiar.<\/p>\n\n\n\n<p>Tamb\u00e9 considero una sort haver viscut uns anys universitaris tan revolucionats. Algunes de les hores que en altres \u00e8poques s\u2019haguessin dedicat a l\u2019esbargiment, l\u2019entreteniment i aficions, el moviment estudiantil convidava a reflexionar, desvetllava el funcionament de la societat i movia a actuar pel be com\u00fa, o el que \u00e9s el mateix, a procurar el millor marc per la salut individual.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El r\u00e8gim era extremadament intolerant i no podia permetre que se li plant\u00e9s cara, i aquesta intoler\u00e0ncia no feia sin\u00f3 atiar les protestes. En aquell temps de revoltes no s\u2019estilaven els lla\u00e7os grocs, de manera que per alliberar presos i lluitar contra la repressi\u00f3 no sab\u00edem fer altra cosa que estendre el conflicte i perseverar en els objectius.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2342,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[128],"tags":[255,260,248],"class_list":["post-4011","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anecdotario-medico-es","tag-democracia-es","tag-educacion","tag-universidad"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4011","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4011"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4011\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4454,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4011\/revisions\/4454"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2342"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4011"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4011"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4011"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}