Tinc un record molt difuminat del dia en que em vaig sumar a la proposta d\u2019uns companys, no s\u00e9 si dos o tres, ni tan sols recordo qui eren, per anar de nit a cercar restes humanes a un cementiri abandonat prop de Barcelona. Tampoc sabria dir la poblaci\u00f3 ni com hi varem arribar. De fet, aquell t\u00e8tric deambular a la llum de la lluna entre n\u00ednxols, alguns d\u2019ells enrunats deixant a la vista el seu contingut, ha quedat en una nebulosa i podria passar com un malson si no fos perqu\u00e8, com en un conte, en despertar l\u2019endem\u00e0 tenia un os, un h\u00famer, al meu quarto. <\/p>\n\n\n\n
Aquell h\u00famer em va acompanyar, sobre la taula del meu escriptori, durant tota la carrera. Per aix\u00f2 t\u00e9 el seu lloc en aquest anecdotari. Com la calavera de Hamlet, va propiciar reflexions i interessants matisos a l\u2019estudi de la medicina. La persona a qui pertanyia -una velleta, \u00e9s a dir, una nena, que despr\u00e9s va ser jove, i dona que va arribar a la vellesa- es va constituir en un alter ego, alg\u00fa que des de la dist\u00e0ncia enriquia i donava profunditat al pensament. Era molt m\u00e9s que un os, era la s\u00edntesi de tota una vida, tamb\u00e9 era un interlocutor amb l\u2019altre m\u00f3n, part consubstancial de la nostra realitat la qual, tot i que la tenim davant, en hi acostumen a atansar d\u2019esquenes. Tanmateix, \u00e9s omnipresent en l\u2019ofici de metge. Di\u00e0leg d\u2019ampli espectre, en el sentit tamb\u00e9 d\u2019ones electromagn\u00e8tiques de diferent longitud, que amplien la perspectiva no nom\u00e9s sobre l\u2019anatomia i els difunts, sin\u00f3 tamb\u00e9 i sobretot sobre la vida, la medicina i la salut. <\/p>\n\n\n\n
La d\u2019avui \u00e9s una an\u00e8cdota sobre esquelets i cad\u00e0vers. Com pot ferir la sensibilitat, aviso per si us la voleu saltar. De tota manera, no em puc estar de comentar-la perqu\u00e8 em va portar a desvetllar un dels fonaments de l\u2019actual medicina cient\u00edfica. <\/p>\n\n\n\n
El fet de procurar-se material d\u2019estudi \u2013 aix\u00f2 eren ja els ossos humans- en els primers dies d\u2019emprendre el cam\u00ed d\u2019una llarga carrera, no era tan estrany com ara pot semblar. No va ser una bretolada d\u2019estudiant, en cap cas: la d\u2019anar a espigolar a un cementiri era una pr\u00e0ctica de llarga tradici\u00f3, gaireb\u00e9 tan antiga com les facultats de medicina. Antigament els esquelets eren molt apreciats pels estudiants i pels professors, encara ho eren quan vaig entrar a la Facultat. \u00c9s m\u00e9s, no eren nom\u00e9s els ossos sin\u00f3 el cos sencer d\u2019un difunt recent el que interessava a qui volia con\u00e8ixer l\u2019estructura del cos hum\u00e0. <\/p>\n\n\n\n
Els difunts han estat sempre respectats, sin\u00f3 temuts, en totes les cultures que han florit arreu del planeta. Als morts se\u2019ls deixava en pau, enterrats, de vegades de manera sumptuosa o es cremaven o es llen\u00e7aven al riu sagrat. Quan s\u2019obrien per extreure les entranyes era per embalsamar-los a fi d\u2019assegurar-los vida eterna. Per\u00f2 en general es creia que el difunt havia d\u2019estar intacte per la seva nova vida entre els morts, o per esperar la reencarnaci\u00f3. D\u2019aqu\u00ed que nom\u00e9s es mutilessin, decapitessin per exemple, els cossos dels delinq\u00fcents i enemics, els cad\u00e0vers dels quals podien deixar que es corrompessin penjats a les muralles o a la vora d\u2019un cam\u00ed, o deixar-los insepults perqu\u00e8 els devoressin els gossos. <\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2, durant segles les anatomies es feren en els cossos d\u2019ajusticiats. Tot i que en l\u2019Edat Mitja abundaven les execucions, escassejaven els cad\u00e0vers per la dissecci\u00f3, ja que els cossos eren entregats als botxins que en feien una important font d\u2019ingressos. Eren molt apreciats per fer remeis: amb el greix se\u2019n feien ung\u00fcents, el polze d\u2019un penjat portava sort en el joc, els p\u00e8ls del pubis eren bons per la fecunditat… qualsevol part de cos era apreciada com amulet. Fins i tot de la corda dels penjats se\u2019n podia obtenir un benefici, i de la fusta de la forca. Com que aquestes medicines tenien molta credibilitat, es venien a bon preu, el que refor\u00e7ava la seva reputaci\u00f3, i per tant tamb\u00e9 la seva efic\u00e0cia. A m\u00e9s, de vegades les sentencies establien expressament que el cad\u00e0ver havia de quedat exposat per escarment fins que es corrompia. S\u2019establia doncs una compet\u00e8ncia entre botxins i anatomistes perqu\u00e8, tot i la facilitat amb la que en aquells temps s\u2019executava per petits delictes, pocs cossos arribaven legalment per ser diseccionats. Per estudiar s\u2019havia de rec\u00f3rrer al robatori.<\/p>\n\n\n\n
En temps de la Il\u00b7lustraci\u00f3, les anatomies varen passar de ser un espectacle de teatre anat\u00f2mic a una pr\u00e0ctica corrent entre els estudiants. Es varen reduir sensiblement les execucions i es va autoritzar que s\u2019entregu\u00e9s a les facultats de medicina els cossos de presos, soldats, hospitalitzats, i morts que ning\u00fa no reclamava. Per\u00f2 s\u2019hi oposaven congregacions piadoses que recollien almoines per donar als pobres difunts cristiana sepultura. Per aix\u00f2 fins ben entrat el segle XIX, es va generalitzar el robatori de cad\u00e0vers. Els mateixos estudiants, de vegades acompanyats del seu professor, profanaven la tomba i s\u2019enduien el cos en un sac cap a la facultat. Per\u00f2 hi havia tanta demanda que els mateixos enterramorts de seguida es varen apropiar del negoci. Els qui desenterraven cad\u00e0vers frescos tenien comprador assegurat per la mateixa universitat. Popularment se\u2019ls denominava \u201cressurreccionistes\u201d Tan freq\u00fcent deuria ser, que en cementiris a prop d\u2019universitats, s\u2019estilaren ta\u00fcts de ferro amb cadenat, i tamb\u00e9 es podien contractar serveis de seguretat per protegir-los els primers dies. Molts cops serveis de seguretat i lladres eren el mateix, segons s\u2019estigu\u00e9s o no subscrit.\n <\/p>\n\n\n\n
La hist\u00f2ria de l\u2019anatomia \u00e9s tremenda i t\u00e9 uns or\u00edgens ben macabres. Entre criminals, botxins, enterramorts, profanadors, nigromants, prohibicions i excomunions papals es varen anar plantant els fonaments sobre els que s\u2019ha edificat l\u2019imponent edifici de l\u2019actual ci\u00e8ncia m\u00e8dica. Amb les seves qualitats i els seus defectes, els seus millors fruits no s\u2019han recollit fins a set segles despr\u00e9s de les primeres anatomies, sobretot a partir del segle XX amb els aven\u00e7os de la cirurgia i tamb\u00e9 de la terap\u00e8utica m\u00e8dica.<\/p>\n\n\n\n
Tornant a la visita al cementiri. Considerats com objectes d\u2019estudi, els ossos humans deixen de ferir sensibilitats. Despullats de la carn i l\u2019esperit que li donaven vida, perden les seves qualitats humanes: nom\u00e9s s\u00f3n ossos. Aquesta \u00e9s la primera lli\u00e7\u00f3 que apr\u00e8n l\u2019aspirant a metge: separar, tallar les diferents parts del cos, individualitzar els diferents \u00f2rgans i teixits, separar el cos de la ment, la mat\u00e8ria de la vida. M\u00e9s que com a objecte d\u2019estudi, aquesta mirada sobre l\u2019esser hum\u00e0 era gaireb\u00e9 inici\u00e0tica. A partir d\u2019aqu\u00ed, costar\u00e0 poc anar percebent les parts disseccionades com peces d\u2019un enginy mec\u00e0nic.<\/p>\n\n\n\n
Poc o molt aquell h\u00famer va contribuir a dues matr\u00edcules d\u2019honor: una d\u2019anatomia, l\u2019os de la carrera, i l\u2019altre de t\u00e8cnica anat\u00f2mica. Varen ser les dues \u00faniques matricules d\u2019honor que vaig aconseguir. Passat l\u2019escull del primer curs, la societat dels anys seixanta tenia un gran potencial de canvi, i la universitat oferia una formaci\u00f3 molt m\u00e9s amplia per inscriure la medicina en humanitats i ci\u00e8ncies socials que no es podia desaprofitar i que em va servir, entre altres, per disseccionar la pr\u00f2pia ci\u00e8ncia m\u00e8dica, per aplicar l\u2019anatomia (del grec, tallar de dalt a baix) a la mateixa medicina.<\/p>\n\n\n\n
PS. Si aneu a l\u2019Institut Anat\u00f2mic de la ciutat de Halle hi trobareu en una vitrina l\u2019esquelet d\u2019un anatomista que va voler que el seu cos fos diseccionat i els seus ossos muntats i exposats junt amb els cranis d\u2019un fill i dos n\u00e9ts morts prematurament, que ell mateix havia disseccionat. \u00c9s la il\u00b7lustraci\u00f3 que acompanya el text.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La d\u2019avui \u00e9s una an\u00e8cdota sobre esquelets i cad\u00e0vers. Aquell h\u00famer em va acompanyar, sobre la taula del meu escriptori, durant tota la carrera. Per aix\u00f2 t\u00e9 el seu lloc en aquest anecdotari m\u00e8dic. Com la calavera de Hamlet, va propiciar reflexions i interessants matisos a l\u2019estudi de la medicina.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2334,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[128,125],"tags":[200,248],"class_list":["post-4012","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anecdotario-medico-es","category-medicina-occidental-es","tag-anatomia-es","tag-universidad"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4012","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4012"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4012\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4455,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4012\/revisions\/4455"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2334"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4012"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4012"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4012"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}