La facultat de medicina, com totes les facultats, patia d\u2019un pecat original. Moltes de les persones respectuoses de l\u2019ordre constitucional, compromeses amb la Rep\u00fablica, en triomfar la sublevaci\u00f3 militar varen abandonar el pa\u00eds. Alguns metges i professors eren prou reconeguts com per ser acollits d\u2019entrada a d\u2019altres pa\u00efsos; altres varen preferir igualment les incerteses de l\u2019exili a exposar-se a una repressi\u00f3 que es preveia desmesurada. Entre els qui varen optar per quedar-se amb la consci\u00e8ncia ben tranquil\u00b7la de qui no ha com\u00e9s cap delicte, molts varen ser represaliats i apartats de l\u2019hospital i la doc\u00e8ncia, nom\u00e9s perqu\u00e8 eren titllats de desafectes al r\u00e8gim, molts cops maliciosament acusats per col\u00b7legues que volien el seu c\u00e0rrec. Aix\u00ed, cinc lustres despr\u00e8s de la vict\u00f2ria, part de la doc\u00e8ncia encara estava a mans\nd\u2019aquells el principal m\u00e8rit dels quals era haver militat al costat dels\ninsurrectes.<\/p>\n\n\n\n
El representant m\u00e9s caracter\u00edstic d\u2019aquesta quinta era el catedr\u00e0tic d\u2019anatomia. Fou qui ocup\u00e0 el deganat els primers anys despr\u00e9s de l\u2019entrada de les tropes nacionals, presidint la purga dels c\u00e0rrecs cl\u00ednics i docents. Vestia sempre camisa blava, ulleres fosques i el bigoti fi tan caracter\u00edstic d\u2019aquell temps. La seva aula era un fosc i vetust amfiteatre de fusta, que podia perfectament ser del segle XVIII o anterior. A la primera fila, just al costat del passad\u00eds central, hi havia un seient que ning\u00fa no gosava ocupar: hi havia pintats \u201cel yugo y las flechas\u201d, i hi posava: al estudiante ca\u00eddo. <\/em>I em sembla que tamb\u00e9 Arriba Espa\u00f1a<\/em>. No recordo si la taula del professor era de fusta, com correspondria a una aula, o b\u00e9 la pr\u00f2pia d\u2019un amfiteatre anat\u00f2mic, de marbre. \nLes seves lli\u00e7ons no eren gaire concorregudes, ja que no deia res que no estigu\u00e9s als seus llibres, que proposava memoritzar amb l\u2019ajut d\u2019ocurrents mnemot\u00e8cniques.<\/p>\n\n\n\n En certa manera, aquell amfiteatre era entranyable: transportava a temps pret\u00e8rits, el de les primeres anatomies. Creava l\u2019atmosfera id\u00f2nia per reviure la primera gran conquesta de la medicina moderna, el primer pas per intentar desxifrar en la mat\u00e8ria l\u2019enigma de la vida. En un primer temps, fa m\u00e9s de 500 anys, al centre d\u2019un amfiteatre on s\u2019apilava el p\u00fablic, el cad\u00e0ver d\u2019un ajusticiat era disseccionat per un barber-cirurgi\u00e0 . El professor assegut en una trona alta, anava llegint en un rotllo de pergam\u00ed la descripci\u00f3 dels detalls anat\u00f2mics que havia fet Gal\u00e8, feia m\u00e9s de mil anys, i els anava assenyalant amb un punter. <\/p>\n\n\n\n El que resulta curi\u00f3s \u00e9s que l\u2019autor del rotllo de pergam\u00ed que va assentar c\u00e0tedra durant m\u00e9s d\u2019un mil\u00b7lenni mai no havia dissecat un cad\u00e0ver hum\u00e0; nom\u00e9s va estudiar l\u2019anatomia externa en micos i la dels \u00f2rgans interns en el porc, i va estendre per analogia les seves observacions als humans. A m\u00e9s, en estar escrits en grec, i no en llat\u00ed, els seus textos varen arribar molts segles despr\u00e9s a trav\u00e9s dels \u00e0rabs, en certa manera reescrits pels \u00e0rabs, que tampoc havien fet mai cap aut\u00f2psia. Tot i aix\u00ed, el que deix\u00e0 escrit era considerat cert, tan cert com els llibres sagrats. Estava fora de q\u00fcesti\u00f3 que Gal\u00e8 es pogu\u00e9s equivocar: les difer\u00e8ncies que s\u2019observaven en l\u2019anatomia humana respecte dels seus escrits era atribu\u00eft, en tot cas, a que, en els tretze segles transcorreguts, havia canviat l\u2019estructura del cos. <\/p>\n\n\n\n Qui primer va gosar contradir els textos cl\u00e0ssics fou Vesal. Afeccionat des de molt petit a obrir tota mena d\u2019animalets, no va deixar que fos el cirurgi\u00e0, sin\u00f3 que ell mateix feia les disseccions: i va descriure dos cents errors i inexactituds dels textos cl\u00e0ssics. Va ser tractat de boig, i pitjor encara, de gosar atacar la obra de Gal\u00e8.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Com tants metges que tot al llarg de la historia hancorregit errors comunament acceptats, Vesal va despertar una animadversi\u00f3 general. Va ser la riota dels seus col\u00b7legues per la seva extravag\u00e0ncia, i els religiosos el varen acusar de practicar necr\u00f2psies pel seu compte \u2013 com hauria pogut corregir els errors, sin\u00f3? Es va haver d\u2019exiliar i desapar\u00e8ixer de la vida p\u00fablica. La Santa Inquisici\u00f3 el va condemnar a mort, acusat d\u2019haver practicat una vivisecci\u00f3 a una noia quan el cor encara li bategava. Se li va commutar la pena m\u00e0xima per un pelegrinatge a Terra Santa, que va significar igualment la seva fi, ja que va naufragar a la tornada. <\/p>\n\n\n\n En abs\u00e8ncia de numerus clausus<\/em>, la c\u00e0tedra d\u2019anatomia tenia, a m\u00e9s, la ingrata funci\u00f3 de delmar literalment els aspirants a metge, ja que dels dos mil que es matriculaven al primer curs, nom\u00e9s dos-cents passaven al segon. Complia aquesta funci\u00f3 de dos maneres. Per continuar, l\u2019estudiant havia d\u2019empollar<\/em> fins al detall m\u00e9s insignificant dels set volums del tractat d\u2019anatomia; imprescindible comprar els llibres del catedr\u00e0tic, tenir bona mem\u00f2ria i estar disposat a omplir-la amb min\u00facies que mai servirien per res. Molts estudiants havien de desistir despr\u00e9s d\u2019haver esgotat totes les convocat\u00f2ries. La segona barrera era ser capa\u00e7 de suportar l\u2019olor de formol i manipular restes humanes, i les bromes que els companys m\u00e9s agosarats, o descarats, feien amb els cad\u00e0vers i les seves parts i extremitats, escampades per aqu\u00ed i all\u00e0 a la sala de t\u00e8cnica anat\u00f2mica. <\/p>\n\n\n\n La c\u00e0tedra va acabar malament. En plena revolta del moviment estudiantil, uns companys varen assaltar el departament d\u2019anatomia, i amb el h\u00famers i f\u00e8murs que hi van trobar, varen fer destrosses, deixant ben palesa la seva disconformitat amb aquests m\u00e8todes. <\/p>\n\n\n\n M\u00e9s tard es va calar foc a l\u2019amfiteatre. No s\u00e9 si fou provocat, ja que amb el tou de papers i brut\u00edcia que hi havia sota l\u2019entarimat de fustes resseques, qualsevol guspira, o una burilla, podia acabar amb aquesta pe\u00e7a de museu. En tot cas, va ser una bona met\u00e0fora del temps que ens va tocar viure a la universitat, un pas m\u00e9s de l\u2019Edat Mitjana a la modernitat.<\/p>\n\n\n\n Hem d\u2019aprendre de la hist\u00f2ria, i potser el m\u00e9s important d\u2019aquesta que he explicat \u00e9s que no ens hem de deixar encegar pel dogmatisme, les pr\u00f2pies creences i la pressi\u00f3 de l\u2019opini\u00f3 general. Vesal va obrir la ment al que estava a la vista; el seu lema \u201cOculis et rationibus\u201d jutja pels teus ulls i per la ra\u00f3, segueix ben vigent avui.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hem d\u2019aprendre de la hist\u00f2ria, no ens hem de deixar encegar pel dogmatisme, les pr\u00f2pies creences i la pressi\u00f3 de l\u2019opini\u00f3 general. Vesal va obrir la ment al que estava a la vista; el seu lema \u201cOculis et rationibus\u201d jutja pels teus ulls i per la ra\u00f3, segueix ben vigent avui.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2327,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[128,125],"tags":[260,248],"class_list":["post-4013","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anecdotario-medico-es","category-medicina-occidental-es","tag-educacion","tag-universidad"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4013","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4013"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4013\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4456,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4013\/revisions\/4456"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2327"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4013"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4013"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4013"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}