{"id":4014,"date":"2020-06-01T14:31:39","date_gmt":"2020-06-01T12:31:39","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/anecdotari-medic-xiii-primeres-experiencies\/"},"modified":"2025-11-28T19:07:12","modified_gmt":"2025-11-28T17:07:12","slug":"anecdotari-medic-xiii-primeres-experiencies","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/anecdotari-medic-xiii-primeres-experiencies\/","title":{"rendered":"Anecdotari m\u00e8dic XIII. Primeres experi\u00e8ncies"},"content":{"rendered":"\n

A la primera meitat del segle XX, les malalties m\u00e9s comuns de la inf\u00e0ncia encara es tractaven a casa. Se\u2019ls deia passes<\/em> perqu\u00e8 venien en onades i acabaven passant, alleugerides pels remeis tradicionals i el sentit com\u00fa. Les consultes al metge eren excepcionals, i la seva visita a casa, tot un esdeveniment. <\/p>\n\n\n\n

Als ulls dels infants, la figura del metge era ambivalent: elegant, envoltat d\u2019un aura de prestigi i bonhomia, d\u2019una banda tranquil\u00b7litzava la fam\u00edlia, per\u00f2 de l\u2019altra era temut, perqu\u00e8 les seves visites solien acabar malament… pel petit malalt: una tanda d\u2019injeccions o una cullerada d\u2019oli de fetge de bacall\u00e0, excel\u00b7lent prevenci\u00f3 del raquitisme, per\u00f2 d\u2019un gust tan amarg, que \u00e9s impossible d\u2019oblidar per anys que passin. <\/p>\n\n\n\n

Des que s\u2019aconsegu\u00ed immobilitzar el pacient gr\u00e0cies a l\u2019anest\u00e8sia,\ni l\u2019as\u00e8psia i els tractaments antibi\u00f2tics varen reduir les complicacions\npostoperat\u00f2ries, s\u2019encoratjaren molt les intervencions quir\u00fargiques, que s\u2019han anat succeint a modes: la primera foren les am\u00edgdales, tamb\u00e9 els carnots, el timp\u00e0, l\u2019ap\u00e8ndix… est\u00e0 clar que molts cops eren operacions innecess\u00e0ries, de vegades contraproduents.<\/p>\n\n\n\n

A poc a poc, pressionats per poderosos incentius, tamb\u00e9 els pediatres es van anar decantant cap a l\u2019intervencionisme. \u00c9s molt m\u00e9s f\u00e0cil, r\u00e0pid i convincent receptar que explicar la conveni\u00e8ncia de deixar fer a la natura. Ara b\u00e9, gaireb\u00e9 totes les malalties dels nens es curen soles: si el metge recomana anal\u00edtiques i tota mena de proves i un tractament, encara que sigui placebo, se li atribuir\u00e0 bona part o tot el m\u00e8rit de la curaci\u00f3. De no fer-ho, si hi ha complicacions, quedar\u00e0 com un mal metge. O encara que nom\u00e9s sigui que la fam\u00edlia quedi intranquil\u00b7la i recorri a un col\u00b7lega que, de bon grat, estudi\u00ef el cas i apliqui els tractaments habituals, quedar\u00e0 el primer metge, moltes vegades m\u00e9s assenyat, com un incompetent.<\/p>\n\n\n\n

Durant la visita a casa, el metge escoltava atentament la descripci\u00f3 de la malaltia que en feien els adults, el que donaven la clau del 90 % del diagn\u00f2stic. Mirava el vermell de la conjuntiva per detectar una an\u00e8mia, percudia pit i panxa, i tot seguit estenia un mocador blanc ben net i planxat, posava l\u2019orella al pit o a l\u2019esquena i feia tossir i dir trentatres<\/em>. L\u2019exploraci\u00f3 acabava fent treure la llengua i fent dir aaaahhh<\/em> amb la boca ben oberta, encara que gaireb\u00e9 sempre, per tenir una bona visi\u00f3 del fons de la gola, introdu\u00efa el m\u00e0nec d\u2019una cullera per baixar la base de la llengua. Aix\u00ed podia veure b\u00e9 unes am\u00edgdales que els nens solen tenir hipertrofiades, especialment en aquell temps, possiblement, entre altres, degut a l\u2019abund\u00e0ncia de l\u00e0ctics a l\u2019alimentaci\u00f3 de la postguerra.\n<\/p>\n\n\n\n

I \u00e9s que les am\u00edgdales, les gl\u00e0ndules<\/em> com els hi deien aleshores, foren v\u00edctimes propiciat\u00f2ries dels cirurgians: tan grans, inflamades i plenes de microbis i, sobretot, tan a l\u2019abast i f\u00e0cils d\u2019extirpar. Tot i que les am\u00edgdales s\u00f3n la primera barrera per interceptar els microbis i les subst\u00e0ncies estranyes o t\u00f2xiques que penetren per la boca. La seva funci\u00f3 \u00e9s contribuir a la producci\u00f3 d\u2019anticossos, a fi de protegir l\u2019organisme de les agressions externes, i tenen un paper en la formaci\u00f3 de la immunitat del nen. En infectar-se, s\u2019inflamen i s\u2019hipertrofien. Encara que generalment es tracta d\u2019infeccions v\u00edriques, la f\u00f2bia antimicrobiana aconsellava extirpar-les, i eren ben pocs els nens que se\u2019n escapaven. Les am\u00edgdales se solien extirpar passats els sis anys, quan ja declinava la funci\u00f3, per\u00f2 abans de que s\u2019atrofiessin en arribar a l\u2019edat adulta. La intervenci\u00f3 no feia m\u00e9s que avan\u00e7ar, doncs, un proc\u00e9s natural. Tota la hist\u00f2ria de la humanitat amb les am\u00edgdales fent la seva feina, i de cop la medicina decideix que millor treure-les, com si la natura les hagu\u00e9s posat nom\u00e9s per fer mal. I ho varen fer sistem\u00e0ticament a tota una generaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Segons explica el pediatra americ\u00e0 Dr. Mendelsohn, pels anys 40 es va fer un estudi en el que es va demanar a un grup de pediatres que examin\u00e9s 1000 nens: a 611 se\u2019ls va recomanar l\u2019extirpaci\u00f3 de les am\u00edgdales. Els 389 que quedaven se\u2019ls va fer visitar per un altre grup de metges, que en va aconsellar l\u2019operaci\u00f3 a 174. Dels 215 restants, un tercer grup de pediatres va recomanar l\u2019operaci\u00f3 a 89. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

A partir de la d\u00e8cada dels 80, al Regne Unit es va comen\u00e7ar a posar una mica de seny en aquesta q\u00fcesti\u00f3: les tonsil\u00b7lectomies, com se les denominava, varen reduir-se d\u2019un 85 % a un 2%, que eren els casos en els que realment tenia sentit la intervenci\u00f3; els casos complicats o que, de tan hipertrofiades, dificultaven la respiraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

De l\u2019operaci\u00f3 estrella en aquell temps, l\u2019amigdalectomia, jo tampoc no me\u2019n vaig lliurar. Me\u2019n recordo b\u00e9: una sala sinistra, m\u00e9s semblant a una txeca que a un hospital. Una habitaci\u00f3 gran i gaireb\u00e9 buida, amb parets que devien haver estat blanques en el seu temps. Al mig, una cadira on em feren seure, canells lligats als bra\u00e7als per unes corretges, i un home emmascarat que, amb el seu davantal d\u2019hule i els seus guants de goma, m\u00e9s semblava un carnisser que qui t\u2019havia de fer un b\u00e9 per la salut. Amb una llum al front al centre d\u2019un p\u00e0mpol reflector, era com un miner que pretengu\u00e9s endinsar-se al fons de la gola, amb aires d\u2019anar per feina, ja que potser no feia altra cosa en tota la jornada. <\/p>\n\n\n\n

Val a dir que em vaig resistir tant com vaig poder a aquesta \u00fanica cirurgia, de moment, i toco fusta. M\u2019hi vaig resistir ja abans d\u2019anar-hi. L\u2019atzar va voler que el dia que m\u2019havien convocat estigu\u00e9s una mica refredat i es va posposar la intervenci\u00f3, i vaig aprendre aix\u00ed la manera de escapolir-me\u2019n. Sempre que tocava anar-hi tenia tosseta o alguna altra excusa, la m\u00e9s convincent era la febre: el term\u00f2metre no enganya. En el temps en que encara s\u2019escrivia amb plumilla i els pupitres duien tinter incorporat, el paper secant ben absorbent era imprescindible. Si te\u2019l posaves a la planta del peu, dins la sabata, al cap d\u2019una estona tenies prou d\u00e8cimes per aconseguir un nou apla\u00e7ament. <\/p>\n\n\n\n

Un cop all\u00e0 em vaig defensar, no pas amb ungles \u2013 les tenia estacades als bra\u00e7os de la cadira \u2013 ni amb les dents \u2013 m\u2019havien col\u00b7locat una mena de puntal que m\u2019impedia ajuntar les barres. Em va posar un embut sobre la cara, cobrint boca i nas, al m\u00e0nec del qual va introduir-hi unes ampolletes, suposo que de cloroform. Vaig fer l\u2019\u00fanic que se\u2019m va acudir: despr\u00e9s d\u2019haver fet una inspiraci\u00f3 profunda, com si m\u2019an\u00e9s a capbussar sota l\u2019aigua, vaig retenir l\u2019aire tant com vaig poder, i al cap d\u2019una estoneta vaig aclucar els ulls. Quan va apartar l\u2019embut vaig agafar de cop tot l\u2019aire que m\u2019havia perdut. Va rondinar. Un nou intent, m\u00e9s perllongat, m\u00e9s ampolletes al m\u00e0nec de l\u2019embut, i quan ja arribava al l\u00edmit de la resist\u00e8ncia, ja mig grogui, se\u2019m va deslligar una m\u00e0 i li vaig rebotir l\u2019aparell per terra. A la tercera, per\u00f2, la ven\u00e7uda.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019operaci\u00f3 en s\u00ed era molt f\u00e0cil: amb un estri semblant al de fer boles de gelat, guillotinaven la am\u00edgdala, uns quants punts i cap a casa. <\/p>\n\n\n\n

Contrastava tot plegat amb el postoperatori, d\u2019uns dies sense escola, al llit, amb una campaneta a la tauleta de nit per cridar la mare, que portava brous i sucs de fruites. I gelats. <\/p>\n\n\n\n

Un nen, quan neix, en general ho fa amb totes les prestacions, com un cotxe nou. I va com una seda. Per\u00f2 a difer\u00e8ncia dels estris mec\u00e0nics, ben alimentat i en un entorn saludable t\u00e9 una gran capacitat de regular-se i reparar-se ell mateix. Quan aquest entorn s\u2019altera, l\u2019organisme reacciona per tornar a l\u2019equilibri, i aquesta reacci\u00f3, a vegades molt aparatosa, \u00e9s el que normalment es considera una malaltia. I despr\u00e9s hi ha les malalties pr\u00f2pies de la inf\u00e0ncia, que formen part dels desenvolupament del sistema immunitari, i que no tenen cap mena de complicaci\u00f3 en els nens sans. <\/p>\n\n\n\n

Sigui com sigui, hem de tenir en compte que el nen t\u00e9 una enorme capacitat de recuperaci\u00f3, encara m\u00e9s que els adults, i que per tant, i s\u2019hauria de procurar interferir en el seu desenvolupament el m\u00ednim possible, ni f\u00e0rmacs ni amb cirurgia.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 \u00e9s curi\u00f3s que aquesta convicci\u00f3 meva de ser metge en cap moment trontoll\u00e9s, malgrat experi\u00e8ncies tan poc atractives. V\u00e9s a saber si aquesta an\u00e8cdota no va ajudar a que, amb els anys, em dediqu\u00e9s a la medicina natural, i a cercar alternatives que facin innecess\u00e0ries tantes intervencions m\u00e8diques i quir\u00fargiques.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A la primera meitat del segle XX, les malalties m\u00e9s comuns de la inf\u00e0ncia encara es tractaven a casa. Se\u2019ls deia passes perqu\u00e8 venien en onades i acabaven passant, alleugerides pels remeis tradicionals i el sentit com\u00fa. Les consultes al metge eren excepcionals, i la seva visita a casa, tot un esdeveniment.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2321,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[128,125],"tags":[202,217],"class_list":["post-4014","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anecdotario-medico-es","category-medicina-occidental-es","tag-antibioticos","tag-enfermedad"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4014","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4014"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4014\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4457,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4014\/revisions\/4457"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2321"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4014"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4014"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4014"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}