{"id":4015,"date":"2020-05-23T19:03:10","date_gmt":"2020-05-23T17:03:10","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/anecdotari-medic-xii-la-tia-josefina\/"},"modified":"2025-11-28T19:07:12","modified_gmt":"2025-11-28T17:07:12","slug":"anecdotari-medic-xii-la-tia-josefina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/anecdotari-medic-xii-la-tia-josefina\/","title":{"rendered":"Anecdotari m\u00e8dic XII. La tia Josefina"},"content":{"rendered":"\n

<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Alegria, descans i contin\u00e8ncia,
tanquen la porta als nassos,
dels doctors i de tota sa ci\u00e8ncia.
R\u00e8gim sanitari de Salern s. XI <\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Es deia que mitjan segle XIX, en entrar a una gran sala hospital\u00e0ria, un metge envoltat d\u2019un estol d\u2019estudiants va tenir un cop de geni, i va ordenar una sagnia a tots els malalts d\u2019una banda, i una purga als de l\u2019altra. Segurament \u00e9s una caricatura que feien c\u00f3rrer els que advocaven per m\u00e9s racionalitat i menys intu\u00efci\u00f3 en els confusos inicis de la medicina cient\u00edfica. Amb el pas dels anys, els protocols acurats han estat molt beneficiosos pels pacients i una bona ajuda, un bon punt de partida, pel raonament m\u00e8dic. Aix\u00f2 s\u00ed, sempre que siguin flexibles a l\u2019hora d\u2019aplicar-los i no es perdi mai de vista que estem tractant amb persones, i no amb mals.<\/p>\n\n\n\n

M\u2019hi fa pensar el que va passar un cop, ja fa anys, quan la meva padrina, la tia Josefina, va caure en entrebancar-se en unes obres d\u2019una vorera del carrer. Al centre hospitalari on la varen dur li diagnosticaren una fractura de coll de f\u00e8mur, i es va programar la implantaci\u00f3 d\u2019una pr\u00f2tesi per l\u2019endem\u00e0. Per\u00f2 va resultar que la fractura era una fissura que no afectava l\u2019articulaci\u00f3, i tenia tota la pinta de poder-se reparar sola, nom\u00e9s amb una mica de descans. Vaig proposar al cirurgi\u00e0 de gu\u00e0rdia que la deixessin estar uns dies en observaci\u00f3, ja que l\u2019alternativa d\u2019enviar-la a casa sense operar no era viable, doncs de moment el dolor era molt invalidant. La tia Josefina, tot i en els seus vuitantes, vivia sola i era del tot autosuficient. <\/p>\n\n\n\n

La pr\u00f2tesi de maluc \u00e9s un gran aven\u00e7 que ha perm\u00e8s treure el dolor i conservar la mobilitat a moltes persones grans i no tan grans. La intervenci\u00f3 resoldria el problema d\u2019una manera molt pragm\u00e0tica, fent desapar\u00e8ixer la fissura en canviar tota la pe\u00e7a; mort el gos, morta la r\u00e0bia. Per\u00f2 calia, en aquest cas? Semblava que no es consider\u00e9s la possibilitat de que no fos necess\u00e0ria, tot i que, per b\u00e9 que vagi una pr\u00f2tesi per recuperar la mobilitat perduda, mai \u00e9s tan bona com l\u2019articulaci\u00f3 que portem de s\u00e8rie. Encara que sigui poc, la intervenci\u00f3 sempre suposa una minva, i a mida que es van fent anys, quan l\u2019organisme ja no est\u00e0 tan sobrat de vitalitat, els petits d\u00e8ficits fan una gran difer\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

Si fos la vostra mare li posar\u00edeu la pr\u00f2tesi o esperar\u00edeu a veure si es recupera sola? li vaig demanar al cirurgi\u00e0 de gu\u00e0rdia. Em va sorprendre que estigu\u00e9s tant segur de la conveni\u00e8ncia de la cirurgia i els seus avantatges sobre la recuperaci\u00f3 natural, de manera que vaig traslladar la pregunta al seu cap de departament i m\u00e9s amunt, al cap del servei. Si es tract\u00e9s de la seva mare, tots l\u2019haurien operat. <\/p>\n\n\n\n

Est\u00e0 clar que els protocols estan esbiaixats cap a d\u2019intervencionisme. <\/p>\n\n\n\n

Com que en aquella \u00e8poca m\u2019ocupava d\u2019esportistes d\u2019elit cara als jocs ol\u00edmpics de Barcelona i estava ben considerat en el m\u00f3n de la traumatologia, vaig aconseguir conv\u00e8ncer de que la deixessin estar ingressada uns dies. I al cap d\u2019una setmana -el mateix temps que hagu\u00e9s necessitat ocupar un llit cas d\u2019haver-se operat-, la Josefina va marxar cap a casa seva amb una crossa, on va tornar a la vida de sempre. <\/p>\n\n\n\n

A la tia no se li varen escapar els mals averanys que li pronosticaven, de manera que al cap de dos mesos, quan va anar a la cita control, s\u2019hi va presentar amb les crosses, que no havia fet servir des que va tornar a casa. No volia que s\u2019enutgessin, va dir-me. Al capdavall, els hav\u00edem portat la contraria i s\u2019havia curat contra el seu pron\u00f2stic. <\/p>\n\n\n\n

Com pot un metge deixar la sensaci\u00f3 al malalt de que s\u2019enfadar\u00e0 si es cura per procediments no ortodoxes? I encara m\u00e9s, com es podria enfadar si el que cura \u00e9s la pr\u00f2pia naturalesa? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta estada a l\u2019hospital va tenir una derivada. I \u00e9s que tot mirant les radiografies de la columna entre un grup de metges, varen comentar davant seu, com n’estava de desgastada. Segur que mai no li ha fet mal? Li demanaven, incr\u00e8duls. Des que va saber que tenia l\u2019esquena malament, li va comen\u00e7ar a fer mal. Segurament els dies que havia passat enllitada no li varen fer cap b\u00e9, per\u00f2 vaig constatar, un cop m\u00e9s, la poca consci\u00e8ncia que molts metges tenen de la influ\u00e8ncia de les seves paraules, de les seves visions de raigs X, en la ment del pacient.<\/p>\n\n\n\n

Els humans som tan diferents un de l\u2019altre que les generalitzacions for\u00e7osament han d\u2019excloure aspectes importants, de vegades essencials. Al llarg de la vida ens hem d\u2019adaptar a circumst\u00e0ncies molt diverses, el que fa que l\u2019organisme arribi a la vellesa en diferents condicions. No hi arriba igual el sedentari que qui ha fet treballs f\u00edsics extenuants; qui s\u2019ha passejat per la vida i qui ha transitat per un pedregar; qui ha sabut agafar-s\u2019ho tot b\u00e9, o qui sovint s\u2019ha enfonsat en l\u2019adversitat. De joves, la vitalitat preval i ho fa funcionar tot, per\u00f2 el cam\u00ed transcorregut fa m\u00e9s evidents les diferencies entre les persones.<\/p>\n\n\n\n

No es pot tractar a tothom igual, nom\u00e9s per patir una mateixa malaltia. Per aix\u00f2, els tractaments s\u2019haurien d\u2019adaptar a cada cas, fins i tot en traumatologia, que s\u2019ocupa de lesions provocades des de l\u2019exterior. Per\u00f2 tenir cura dels malalts, i no nom\u00e9s de les malalties, \u00e9s imperatiu en medicina interna, quan l\u2019organisme va constituint poc a poc els mals que despr\u00e9s esclataran com a malaltia aguda o rosegaran temps i temps en forma de malaltia cr\u00f2nica. Quan s\u2019aplica el mateix remei per una malaltia que es presenta en organismes tan diferents, \u00e9s l\u00f2gic que a uns els vagi b\u00e9, a d\u2019altres no els faci gaire res i a uns tercers els perjudiqui. <\/p>\n\n\n\n

La tia no estava mai malalta, no prenia cap medicament, mai no havia pres ni una aspirina; tampoc mai no havia tingut febre. Era tan moderada amb el menjar que no volia saber res de les novetats en mat\u00e8ria d\u2019alimentaci\u00f3: mai no havia tastat una coca cola, ni molts dels productes que ella considerava forans, com el xori\u00e7o. \u201cCom pots saber si t\u2019agrada o no, si no ho tastes?\u201d Li preguntaven. \u201cI per qu\u00e8 ho hauria de voler saber?\u201d Soltera, mai no havia treballat fora de casa. Era d\u2019una altra \u00e8poca i no tenia cap inter\u00e8s en modernitzar-se. <\/p>\n\n\n\n

El seu secret de salut tamb\u00e9 era molt antic, remunta com a m\u00ednim del segle XI, inspirat en unes d\u00e8cimes de la escola de Salern, la primera escola de medicina despr\u00e9s de la llarga nit de la Baixa Edat Mitjana. Ho va versar aix\u00ed el Dr. Letamendi:<\/p>\n\n\n\n

\u00abVida honesta y ordenada,
usar de pocos remedios
y poner todos los medios
de no apurarse por nada.
La comida moderada,
ejercicio y diversi\u00f3n,
no tener nunca aprensi\u00f3n,
salir al campo alg\u00fan rato;
poco encierro, mucho trato
y continua ocupaci\u00f3n\u00bb. <\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La meva padrina, la tia Josefina, va caure en entrebancar-se en unes obres d\u2019una vorera del carrer. Al centre hospitalari on la varen dur li diagnosticaren una fractura de coll de f\u00e8mur, i es va programar la implantaci\u00f3 d\u2019una pr\u00f2tesi per l\u2019endem\u00e0. La tia Josefina, tot i en els seus vuitantes, vivia sola i era del tot autosuficient.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2311,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[128,125],"tags":[208,226,239],"class_list":["post-4015","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anecdotario-medico-es","category-medicina-occidental-es","tag-cuello-de-femur","tag-operacion","tag-protesis"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4015","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4015"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4015\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4458,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4015\/revisions\/4458"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2311"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4015"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4015"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4015"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}