Fins on m\u2019arriba la mem\u00f2ria, quan em demanaven qu\u00e8 volia ser de gran, sempre contestava que metge. En la primera inf\u00e0ncia, per\u00f2, vaig compartir la vocaci\u00f3 amb la de bomber, si b\u00e9, ben mirat, potser no \u00e9s tan diferent. La satisfacci\u00f3 que provocava en els adults aquesta determinaci\u00f3 d\u2019una criatura tant petita, de ben segur em refor\u00e7ava la idea de que era una resposta encertada. Recordo una ve\u00efna velleta, la Sra. Miserachs, v\u00eddua de metge, que a m\u00e9s premiava la resposta amb una galeta petita i rodona, que li deien pet de monja, establint un simp\u00e0tic reflex condicionat. <\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 a qui m\u00e9s compla\u00efa la resposta era a les ties i l\u2019\u00e0via, perqu\u00e8 aquesta vocaci\u00f3 connectava amb la hist\u00f2ria familiar, d\u2019una llarga nissaga de metges. Hi connectava despr\u00e9s d\u2019un llarg par\u00e8ntesi en el que semblava que s\u2019havia aturat el temps: a comen\u00e7aments del segle XX, el tifus s\u2019havia endut el marit de l’\u00e0via i, poc despr\u00e8s, un infart el sogre. El dol que va portar la resta de la seva vida es va fer extensiu a la casa: la vaixella de les festes va quedar embolicada amb el paper d\u2019un diari de 1912, l\u2019any que va n\u00e9ixer el meu pare; el tresillo de la sala, enfundat per sempre m\u00e9s; molts dels calaixos i armaris guardaven teles i papers i objectes centenaris; la biblioteca no havia crescut des dels anys 10 del segle XX; tot plegat il\u00b7luminat amb unes de les primeres bombetes de filament, de cinc o deu watts, eternes i irrompibles, que deixaven els foscos empaperats de les parets en una penombra. En aquest casalot, entre tants records, hi pass\u00e0vem els mesos d\u2019estiu.<\/p>\n\n\n\n
Fou aix\u00ed com l\u2019\u00e0via segu\u00ed molt vinculada a la seva pr\u00f2pia fam\u00edlia en la que, entre germans, pare, avi, i dem\u00e9s familiars, hi havia metges de tota mena: metges de poble, de balneari -en la seva \u00e8poca gloriosa, quan els balnearis eren un centre de vida social-, cirurgians, metges viatgers que emigraren a l\u2019Argentina… all\u00e0 s\u2019hi va establir i prosperar una branca i, sembla ser que, un d\u2019ells, va arribar a presidir el pa\u00eds vuit hores, entre cops d\u2019estat. <\/p>\n\n\n\n
El meu besavi era metge per\u00f2 tamb\u00e9 senyor gaireb\u00e9 feudal, i des del seu mas tenia cura de les seves terres, del seu bestiar i tamb\u00e9 del ve\u00efnat. Eren metges del segle XIX i principis del XX, abans de que els grans aven\u00e7os cient\u00edfics configuressin la medicina actual. Aleshores, tots els mals es creien deguts a la \u201cmala sang\u201d, i el remei consistia en eliminar-ne les impureses, fonamentalment a base de sagnies, la purga i el v\u00f2mit. Eren temps en qu\u00e8 els remeis oficials eren temibles, i generalment feien m\u00e9s mal que b\u00e9, de manera que els metges assenyats ni en prenien ni els recomanaven: a cal sabater, sabates de paper.<\/p>\n\n\n\n
Els metges sensats, en temps de la medicina heroica, vivien la ressaca d\u2019un dels per\u00edodes m\u00e9s negres de la hist\u00f2ria de la medicina. Els metges prudents eren poc intervencionistes: la seva principal funci\u00f3 era la de tranquil\u00b7litzar, conscients de que, fos quina fos la gravetat de la malaltia, la serenitat \u00e9s la condici\u00f3 b\u00e0sica per la curaci\u00f3 o per la millor de les evolucions. A falta de f\u00e0rmacs efica\u00e7os, havien de refiar-se sobretot del poder curatiu de la natura. <\/strong><\/p>\n\n\n\n Tot i que no podia veure que passava per dins del cos del malalt ni analitzar-li la sang, el metge suplia aquestes mancances basant el diagn\u00f2stic en un millor coneixement de la persona i la seves circumst\u00e0ncies. Tenia una relaci\u00f3 personal amb el pacient, que molts cops era tamb\u00e9 el seu ve\u00ed i amic. El coneixia en el seu entorn familiar, en la seva feina, en els seus gustos i aficions. Disposava ja d\u2019entrada d\u2019una informaci\u00f3 de primera m\u00e0, que no sortiria ni en la m\u00e9s exhaustiva de les entrevistes en un entorn urb\u00e0. Estava implicat en la comunitat, i les seves defici\u00e8ncies t\u00e8cniques se solien compensar amb bonhomia, afecte i humanitat; un bon ull cl\u00ednic, experi\u00e8ncia i, amb els anys, tamb\u00e9 saviesa. <\/p>\n\n\n\n Era un temps en el que el que curava era el metge, m\u00e9s que les medicines.<\/p>\n\n\n\n De la medicina no em van seduir, doncs, com solia passar a la meva generaci\u00f3, els grans aven\u00e7os que han capgirat la terap\u00e8utica. Si b\u00e9 \u00e9s ben cert que amb els antibi\u00f2tics, les hormones i les noves t\u00e8cniques quir\u00fargiques el metge m\u00e9s sec i malcarat pot resoldre avui greus problemes de salut, sobre els que el metge d\u2019abans no hi podia fer gaire m\u00e9s que tranquil\u00b7litzar i esperar el curs dels esdeveniments. <\/p>\n\n\n\n Les primeres impressions marquen profundament. La visi\u00f3 encoratjadora del meu entorn que vaig rebre de petit era la d\u2019un altre temps: una passi\u00f3 pel coneixement de la naturalesa humana, per\u00f2 un gran escepticisme pel que fa als tractaments de la medicina oficial.<\/p>\n\n\n\n La mateixa senyora Miserachs sempre afegia: per\u00f2 mira de no haver de fer certificats de defunci\u00f3. El seu marit havia estat oftalm\u00f2leg. Com que la mort \u00e9s un fet natural e inevitable, ara entenc que es referia a no fer res que pogu\u00e9s perjudicar i contribuir a avan\u00e7ar el moment. \u00c9s a dir, el seu consell venia a ser: cal curar sense fer mal, el primer i m\u00e9s transgredit dels preceptes hipocr\u00e0tics.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aleshores, tots els mals es creien deguts a la \u201cmala sang\u201d, i el remei consistia en eliminar-ne les impureses, fonamentalment a base de sagnies, la purga i el v\u00f2mit. Eren temps en qu\u00e8 els remeis oficials eren temibles, i generalment feien m\u00e9s mal que b\u00e9, de manera que els metges assenyats ni en prenien ni els recomanaven: a cal sabater, sabates de paper.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2304,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[128],"tags":[217,242],"class_list":["post-4016","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anecdotario-medico-es","tag-enfermedad","tag-remedios"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4016","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4016"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4016\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4459,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4016\/revisions\/4459"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2304"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4016"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4016"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4016"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}