{"id":4018,"date":"2020-05-04T16:04:41","date_gmt":"2020-05-04T14:04:41","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/anecdotari-medic-x-el-mal-menor\/"},"modified":"2025-11-28T19:07:13","modified_gmt":"2025-11-28T17:07:13","slug":"anecdotari-medic-x-el-mal-menor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/anecdotari-medic-x-el-mal-menor\/","title":{"rendered":"Anecdotari m\u00e8dic X. El mal menor"},"content":{"rendered":"\n

Un dels primers deures dels metges \u00e9s educar a les masses a no prendre medicines.<\/p>\u2014 Sir William Osler<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

Sir William Osler fou un prestigi\u00f3s metge canadenc que es troba sovint en els textos de patologia: signe d\u2019Osler, n\u00f2duls d\u2019Osler, s\u00edndrome d\u2019Osler… a m\u00e9s de malalties que duen associat el seu nom. Va ser nominat sir<\/em> el 1911 per les grans aportacions a la medicina. Amb aquesta sent\u00e8ncia que encap\u00e7ala el text constatava el fet, generalment adm\u00e8s, que a comen\u00e7aments del segle XX la medicina podia fer ben poc per curar les malalties. Aix\u00f2 va canviar a partir dels anys 30 amb la descoberta de les sulfamides, la penicil\u00b7lina i la insulina, i sobretot\ndespr\u00e8s de la Segona Guerra Mundial, quan la industria qu\u00edmica va invertir en el mercat de la salut, introduint cada any centenars de nous f\u00e0rmacs. Molts d\u2019ells eren poc efectius o, com a m\u00e0xim, procuraven nom\u00e9s millores transit\u00f2ries, per\u00f2 tamb\u00e9 n\u2019hi hagu\u00e9 d\u2019altres que varen fer possible el tractament de malalties fins aleshores fora de l\u2019abast de la medicina. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019exemple m\u00e9s espectacular \u00e9s el de la cortisona, una de les hormones que alliberen les suprarenals per afrontar l\u2019estr\u00e8s i que, sintetitzada, suprimeix el sistema immunitari, eliminant aix\u00ed moltes de les manifestacions de la malaltia: desapareix el dolor i la inflamaci\u00f3. Els efectes s\u00f3n impressionants, ratllant un prodigi que en moments puntuals pot salvar vides, per\u00f2 que, sobretot si s\u2019allarga, acaba passant una onerosa factura: osteoporosi, diabetis, hipertensi\u00f3, retenci\u00f3 de l\u00edquids, nerviosisme, insomni. De la mateixa manera que alleugereix trastorns en diferents \u00f2rgans i teixits, la seva toxicitat es manifesta tamb\u00e9 arreu. Un gran aven\u00e7 amb un gran preu. <\/p>\n\n\n\n

Quan comen\u00e7ava a fer de metge, ja hi havia una aut\u00e8ntica disbauxa de mol\u00e8cules farmacol\u00f2gicament actives: s\u2019abusava dels antibi\u00f2tics de tal manera que els bacteris s\u2019estaven fent resistents; vitamines, vacunes, hormones… cada mal ja trobava a la farm\u00e0cia el seu anti: antit\u00e8rmic, antidepressiu, antihipertensiu, antiinflamatori…<\/p>\n\n\n\n

Els laboratoris omplien el despatx dels metges de publicitat i mostres, i obsequiaven amb tota mena de detalls a fi de que ens fix\u00e9ssim en els seus productes. Fins i tot abans d\u2019acabar la carrera, nom\u00e9s havies de trucar a un laboratori i et duien a casa el que demanaves, i aix\u00ed ens an\u00e0vem familiaritzant amb el que aviat seria la nostra feina: distribuir f\u00e0rmacs. Tamb\u00e9 eren molt generosos amb les drogues psicoactives, molt restringides en d\u2019altres pa\u00efsos, aqu\u00ed en podies tenir tantes com volguessis: barbit\u00farics, opiacis, amfetamines… Sembla mentida: tan estricta que era la dictadura amb els porros i les drogues il\u00b7legals i tan lliberal amb les legals.  Els estudiants de medicina poc aplicats ens dop\u00e0vem amb amfetamina per fer els esprints finals dels ex\u00e0mens m\u00e9s dif\u00edcils: clar que despr\u00e8s se seguien receptant alegrement el que a com a estudiants havia anat tan b\u00e9 per empollar<\/em>: per la congesti\u00f3 nassal, per aprimar, contra la depressi\u00f3… o sempre que s\u2019exig\u00eds un gran rendiment. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s sabut que la pr\u00e0ctica de la medicina comporta uns riscos que tots estem disposats a c\u00f3rrer sempre que el benefici sigui major que el al dany. Hauria de ser un mal menor. La penicil\u00b7lina, per exemple, haur\u00e0 fet centenars de morts entre les persones que en tenen al\u00b7l\u00e8rgia, per\u00f2 no es pot dubtar de que, en general, el benefici ha estat superior al dany. Tots els f\u00e0rmacs tenen efectes col\u00b7laterals t\u00f2xics, de manera que el que decideix el valor d\u2019un f\u00e0rmac \u00e9s la relaci\u00f3 benefici \/risc. <\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 amb la invasi\u00f3 farmac\u00e8utica hi hagu\u00e9 un allau d\u2019efectes secundaris que varen suposar el principal problema de salut p\u00fablica, si b\u00e9 no tothom era conscient de la seva magnitud. Enlluernats per la cara bona del progr\u00e9s, molts malalts i de vegades tamb\u00e9 els seus metges atribu\u00efen els afectes adversos a l\u2019evoluci\u00f3 de la malaltia. La iatrog\u00e8nia era ja un greu problema. L\u2019aleshores director general de la OMS, Halfdan Theodor Mahler, va recon\u00e8ixer que la medicina (la de 1974) era m\u00e9s una amena\u00e7a que una contribuci\u00f3 a la salut. (la cita l\u2019afegir\u00e9 quan el confinament ho permeti).<\/p>\n\n\n\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia es varen extremar les mesures de farmaco-vigil\u00e0ncia, i es varen anar retirant medicaments per la seva toxicitat, alguns d\u2019ells tan coneguts que encara deuen ressonar en moltes mem\u00f2ries: Butazolidina, Tanderil, Piramidon, l\u2019Optalidon… que els retiraven quan se n\u2019havien venut milions de capses. F\u00e0rmacs que es receptaven normalment: algun d\u2019ells jo mateix els receptava de forma habitual. Acostumaven a ser f\u00e0rmacs que no curaven res: alleugerien els s\u00edmptomes, el dolor, els nervis, i ajudaven a anar tirant. Altres es prenien per malalties autolimitades, com refredats o grips, que es curen soles; medicaments que es venien sense recepta podien provocar susceptibilitat a les infeccions de per vida, i de vegades fins i tot risc vital. Tamb\u00e9 va dir Sir William Osler que l\u2019home t\u00e9 una \u00e0nsia de medicines, l\u2019ab\u00fas de les quals ha creat en els seus teixits una set de drogues, que exposen la salut a uns riscos\ndel tot innecessaris.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 no cal alarmar-se; sempre hi ha alternatives a la recambra. Immediatament se\u2019n recomanen uns altres amb millors promeses, que amb el temps tamb\u00e9 cauran en des\u00fas, sigui perqu\u00e8 els beneficis eren molt menys dels anunciats, o quan els perjudicis siguin pitjors als esperats.<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, cal sempre recomanar un mal, encara que sigui menor? Aquesta \u00e9s la pregunta que em vaig fer aleshores, quan sabia que tenia molts anys de professi\u00f3 per davant. Com pots recomanar a alg\u00fa el que no et mereix plena confian\u00e7a? Com es pot aconsellar a alg\u00fa un f\u00e0rmac que, en les mateixes circumst\u00e0ncies, tu no prendries?<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s a dir, que a qui confia prou en mi per demanar-me un remei, nom\u00e9s li puc recomanar un producte -normalment de s\u00edntesi industrial- del que no tinc manera de saber si ser\u00e0 pitjor que la malaltia. \u00c9s com exposar el malalt a una ruleta russa, amb molt poques bales: per\u00f2 D\u00e9u n\u2019hi do com sovintegen les perdigonades. A for\u00e7a d\u2019anar prement el gallet, alg\u00fa ha d\u2019acabar prenent mal. Com puc recomanar el que no em mereix plena confian\u00e7a?<\/p>\n\n\n\n

Entenc que la medicina \u00e9s sobretot un servei: el servei \u00e9s la seva ra\u00f3 de ser, \u00e9s el que d\u00f3na sentit a l\u2019art i la ci\u00e8ncia. Evitar els perills dels tractaments innecessaris, remeis inefica\u00e7os i del tot prescindibles hauria de ser una nova especialitat. En tot cas, com a comen\u00e7aments del s.XX, el m\u00e9s prudent \u00e9s no prendre medicines ni fer proves i tractaments que no siguin realment imprescindibles.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s sabut que la pr\u00e0ctica de la medicina comporta uns riscos que tots estem disposats a c\u00f3rrer sempre que el benefici sigui major que el al dany. Hauria de ser un mal menor.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2291,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[128,125],"tags":[217,230,242],"class_list":["post-4018","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anecdotario-medico-es","category-medicina-occidental-es","tag-enfermedad","tag-penicilina","tag-remedios"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4018","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4018"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4018\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4461,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4018\/revisions\/4461"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2291"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4018"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4018"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4018"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}