Un dia de pont, una pediatra em va demanar si podia fer-me c\u00e0rrec de la seva consulta de la Seguretat Social: eren nom\u00e9s dues hores, i a ella li xafaven un llarg cap de setmana. Com que jo no pensava marxar li vaig dir que s\u00ed, sense sospitar l\u2019embolic en el que em ficava. Era a un ambulatori d\u2019una de les ciutats que estaven creixent al voltant de Barcelona, en les que les consultes estaven massificades, per\u00f2 mai no m\u2019hagu\u00e9s imaginat que ho fossin fins aquell punt. En arribar, puntual, em vaig trobar que havien donat ja 150 n\u00fameros: 150 criatures de totes les edats, des de nadons a adolescents, m\u00e9s l\u2019adult o adults que l\u2019acompanyaven, i alguns tamb\u00e9 amb els seus germanets. I encara no hi eren tots, podien arribar-ne m\u00e9s durant la primera hora. Aix\u00f2 feia que hi hagu\u00e9s, en aquell moment, unes 500 persones a la sala d\u2019espera, i tenia a la meva disposici\u00f3 un despatx que havia de deixar al cap de dues hores, al seg\u00fcent metge. Encara ara no me\u2019n s\u00e9 avenir com me\u2019n vaig sortir.<\/p>\n\n\n\n
Aquell dia mig festiu que la pediatra volgu\u00e9 aprofitar per escampar la boira, molts pares dels seus pacients tamb\u00e9 tenien festa i varen considerar que era una bona ocasi\u00f3 per portar el nen al metge, de manera que a la consulta ja normalment excessivament concorreguda, se li havia de sumar els que volien que fes una ullada als seus fills, que els hi recept\u00e9s vitamines o algun refor\u00e7ant. Per\u00f2 entremig, tamb\u00e9 hi havia malalts que requerien especial atenci\u00f3: pares inexperts amb nadons, algun nen que necessit\u00e9s anar a l\u2019hospital o a un especialista… <\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed que el que se\u2019m va acudir fou pujar a una cadira i explicar que, vista la situaci\u00f3, els faria entrar per grups. Rondineig general. Els vaig distribuir per l\u2019espaiosa sala, preparada per encabir-hi molta gent: els nadons fins a sis mesos a un rac\u00f3, qui tingui febre, mocs i tos a un altre, qui tingui diarrea o v\u00f2mits aqu\u00ed, qui tingui mal de panxa all\u00e0, qui nom\u00e9s vingui a cercar una recepta… Les visites col\u00b7lectives varen resultar eficaces a l\u2019hora de destriar els nens que realment els calia un tractament m\u00e8dic. En una poblaci\u00f3 desarrelada que havia perdut el lligam amb les seves tradicions, la majoria de les consultes de pediatria tractaven processos banals, malalties autolimitades o trastorns lligats a una alimentaci\u00f3 i un estil de vida poc saludable, processos que fins no feia gaire se superaven amb remeis casolans. Gaireb\u00e9 tots sortien, per\u00f2, amb el que havien vingut a buscar: una recepta o millor dues. I \u00e9s que tothom podia veure en la sempre minsa n\u00f2mina la queixalada que s\u2019enduia la Seguretat Social: aquells f\u00e0rmacs, cars, estaven ja pagats per anticipat i no era q\u00fcesti\u00f3 de deixar-se\u2019ls perdre. <\/p>\n\n\n\n
Encara sort que, aleshores, cada despatx tenia dues auxiliars per escriure les receptes, perqu\u00e8 d\u2019aix\u00f2 es tractava, de receptar. L\u2019aut\u00e8ntica benefici\u00e0ria de la massificaci\u00f3, de la concentraci\u00f3 de tants malalts per un sol metge, era la ind\u00fastria farmac\u00e8utica. Explicar-se requereix un temps del qu\u00e8 no es disposava: l\u2019\u00fanica manera prou r\u00e0pida era prescriure una pastilla, supositori o injecci\u00f3, o un volant per l\u2019especialista. De fet, sense saber-ho, est\u00e0vem assistint a la formaci\u00f3 de l\u2019h\u00e0bit, avui tan est\u00e8s, d\u2019anar a cercar a ca l\u2019apotecari el remei per qualsevol malestar.<\/p>\n\n\n\n
Vaig llegir no s\u00e9 on, que aquesta mena de medicina ja es practicava a la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica: era la medicina dels esclaus, ben diferent de la que se\u2019ls oferia als homes lliures. Els esclaus eren tractats pels criats i pels esclaus dels metges, i ho feien imitant les maneres dels seus amos, sense saber ben b\u00e9 el que feien. No actuaven segons la naturalesa dels mals, ni segons la constituci\u00f3 del malalt, sin\u00f3 que feien el que s\u2019acostumava a fer en aquests casos. No donaven ni admetien explicacions, tan sols receptaven el que era rutinari -el que dicten els protocols, dir\u00edem avui -, amb l\u2019arrog\u00e0ncia d\u2019un dictador. I en acabar amb un, passava de seguida a cercar el seg\u00fcent esclau malalt. I si no, al temple d\u2019Escolapi, a incubar. <\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed els metges podien dedicar-se a la curaci\u00f3 dels que tenien mitjans per pagar el seu serveis i, encara m\u00e9s important, temps i recursos per seguir els r\u00e8gims i l\u2019estil de vida que els podia dur a la curaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
A La Rep\u00fablica<\/em>, Plat\u00f3 explica com veia aquesta q\u00fcesti\u00f3 el seu mestre, S\u00f2crates: \u201cQuan un fuster est\u00e0 malalt, demana al metge un remei que li faci vomitar la malaltia, o que l\u2019alliberi d\u2019ella per una evacuaci\u00f3 per baix, una cauteritzaci\u00f3, o una incisi\u00f3. Per\u00f2 si el metge li prescriu un r\u00e8gim extens, aconsellant que es cobreixi el cap amb una gorreta de llana i coses per l\u2019estil, aviat dir\u00e0 que no t\u00e9 temps per estar malalt, ni val la pena viure d\u2019aquesta manera, dedicat a la malaltia i sense poder ocupar-se de la feina. No trigar\u00e0 a engegar a passeig el metge i tornar\u00e0 a la seva forma de viure habitual. Aleshores, una de dos: o sanar\u00e0 i seguir\u00e0 vivint atenent als seus afers, o, si el cos no pot suportar el dolor, morir\u00e0 i quedar\u00e0 aix\u00ed lliure de preocupacions\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les visites col\u00b7lectives varen resultar eficaces a l\u2019hora de destriar els nens que realment els calia un tractament m\u00e8dic. Aquesta mena de medicina ja es practicava a la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica: era la medicina dels esclaus, ben diferent de la que se\u2019ls oferia als homes lliures.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2285,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[128,2],"tags":[218,242],"class_list":["post-4019","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anecdotario-medico-es","category-medicina-es","tag-medicamento","tag-remedios"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4019","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4019"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4019\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4462,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4019\/revisions\/4462"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2285"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4019"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4019"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4019"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}