{"id":4020,"date":"2020-04-26T20:03:35","date_gmt":"2020-04-26T18:03:35","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/anecdotari-medic-viii\/"},"modified":"2025-11-28T19:07:36","modified_gmt":"2025-11-28T17:07:36","slug":"anecdotari-medic-viii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/anecdotari-medic-viii\/","title":{"rendered":"Anecdotari m\u00e8dic VIII. Metges en vaga"},"content":{"rendered":"\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>Mai, mai no tinguis por de fer el que \u00e9s correcte, especialment si est\u00e0 en joc el benestar d\u2019una persona o un animal. Els c\u00e0stigs de la societat s\u00f3n petits comparats a les ferides que infligim a la nostra \u00e0nima quan mirem cap a una altra banda.<strong> <\/strong><\/p><cite>\u2014 Martin Luther King<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<p>Durant l\u2019\u00e8poca que treballava a l\u2019hospital, va haver-hi una vaga de metges a Israel: una vaga amb un gran seguiment, que mereixia cada dia una nota als diaris. No era com les que f\u00e8iem aqu\u00ed: manifestacions en forma de breus aturades amb plantades a la porta de l\u2019hospital, just per fer una foto de bates blanques que sort\u00eds l\u2019endem\u00e0 a la premsa. L\u2019objectiu era millorar les condicions de treball, que tamb\u00e9 s\u00f3n les de l\u2019assist\u00e8ncia, sense desatendre cap servei essencial ni perjudicar els pacients, m\u00e9s enll\u00e0 de la mol\u00e8stia d\u2019haver de posposar una visita, una prova o un tractament. A Israel la vaga era general entre els metges: es va estimar que els actes m\u00e8dics es varen reduir un 90%, pel que es feia dif\u00edcil d\u2019imaginar, de l\u2019hospital estant, les repercussions que de bon segur havia de tenir aquella vaga en la salut de la poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>La vaga d\u2019Israel es va allargar m\u00e9s d\u2019un mes i la sorpresa de deb\u00f2 va venir despr\u00e9s, quan el diari va informar que durant aquell mes la mortalitat no \u00e9s que hagu\u00e9s pujat, sin\u00f3 que havia baixat, i no pas poc: un 50%. \u00c9s a dir, que quan els metges varen deixar de treballar, van morir la meitat de les persones que solien morir per aquelles dates. Un cop acabada la vaga, la mortalitat va tornar a ser la d\u2019abans. Desconcertant. Aix\u00f2 passava l\u2019any 1973. I es va repetir tres anys m\u00e9s tard en dues vagues, una a Col\u00f2mbia i una altra a Los Angeles: en ambdues va baixar sensiblement la mortalitat. Tamb\u00e9 hi va haver un important descens de la mortalitat en una vaga de metges que es fer a Barcelona uns anys m\u00e9s tard, i s\u2019ha repetit sempre que hi ha hagut vagues de metges amb prou seguiment. Les xifres s\u00f3n les que s\u00f3n, el fet \u00e9s inq\u00fcestionable.<\/p>\n\n\n\n<p>La resposta dels metges fou que, en alliberar-se dels casos banals i la paperassa, els metges podien concentrar-se en els malalts m\u00e9s greus; \u00e9s a dir, que la baixa mortalitat seria deguda a que se salven m\u00e9s\nvides&#8230; Entenent, per descomptat, que en cap cas els metges deixen desatesa la poblaci\u00f3. Les vagues de metges tenen arreu uns serveis m\u00ednims generosos, les urg\u00e8ncies es cobreixen i potser amb m\u00e9s temps i dedicaci\u00f3 que normalment.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;Per\u00f2 tampoc hauria de sorprendre gaire aquest descens de la mortalitat: se sap que la medicina t\u00e9 sempre efectes secundaris, que sempre sol comportar un risc, molts cops establerts estad\u00edsticament i que, generalment, cal assumir com un mal menor. La major part de les intervencions quir\u00fargiques, nous tractaments farmacol\u00f2gics, anest\u00e8sies,\nexploracions diagn\u00f2stiques, etc., comporten un baix risc, per\u00f2 com se\u2019n\npractiquen tantes, la suma d\u2019aquests riscos s\u2019ha de reflectir for\u00e7osament en la mortalitat general.<\/p>\n\n\n\n<p>Parlant de mortalitat en abstracte sovint ens oblidem que es tracta de vides ben concretes que s\u2019estronquen. En aquest sentit, \u00e9s molt gr\u00e0fic l\u2019anunci del Servei Catal\u00e0 de Tr\u00e0nsit de fa uns anys, que potser recordareu:<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-video is-provider-youtube wp-block-embed-youtube wp-embed-aspect-16-9 wp-has-aspect-ratio\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<iframe loading=\"lazy\" title=\"Espot de la campanya &quot;Tots tenim fam\u00edlia. A la carretera, v\u00edctimes 0&quot; (resum)\" width=\"640\" height=\"360\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/eT3yW12KYlQ?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture\" allowfullscreen><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n<p>Un exemple ben desgraciat que aleshores em va impressionar molt fou el d\u2019un nad\u00f3, d\u2019uns sis mesos, que varen dur a urg\u00e8ncies amb febre alta i v\u00f2mits, res alarmant. Es va avisar al resident de pediatria i el vam deixar en observaci\u00f3, fins que tot d\u2019una va comen\u00e7ar a respirar amb dificultat, estava p\u00e0l\u00b7lid i semblava que se\u2019ns n\u2019anava. Ten\u00edem l\u2019anal\u00edtica d\u2019entrada de rutina, en la que tot era normal, i quan va arribar el resultat de la segona anal\u00edtica, aquesta s\u00ed d\u2019urg\u00e8ncia, el nen ja havia mort. Au, ves a explicar als pares que el nen, fins ahir ben sa, ha mort. Ens va deixar molt intrigats, aquest final inexplicable, aix\u00ed que l\u2019endem\u00e0 vaig assistir a l\u2019aut\u00f2psia: tenia la panxa plena de sang. Una exploraci\u00f3 per extreure l\u00edquid g\u00e0stric amb una sonda, exploraci\u00f3 del tot innecess\u00e0ria, li havia perforat l\u2019estomac. Exc\u00e9s de zel.<\/p>\n\n\n\n<p>La lli\u00e7\u00f3 que se\u2019n pot extreure, de tot plegat, \u00e9s que tan cert com que si els metges deixessin d\u2019exercir i tanquessin les oficines de farm\u00e0cia es produiria una gran mortalitat \u00e9s que la medicina comporta, en m\u00e9s o\nmenys grau, sempre un risc. Que s\u2019haurien de reduir les intervencions nom\u00e9s a aquelles que tenen una clara indicaci\u00f3 terap\u00e8utica, a aquelles en les que els beneficis s\u00f3n superior als possibles danys. I sobretot, eliminar les que es fan per rutina, sense cap repercussi\u00f3 clara favorable sobre el curs de la malaltia, encara que, com a vegades passa, els malalts ho demanin. Poques proves s\u00f3n totalment inn\u00f2cues. <\/p>\n\n\n\n<p>Vivim encegats pels grans aven\u00e7os de la medicina, de vegades ratllant el prodigi, i tenim en poca consideraci\u00f3 els perjudicis inevitables que comporta. Totes aquestes experi\u00e8ncies negatives em varen anar portant cap a l\u2019estudi de les medicines tradicionals, aleshores molt menystingudes, i prioritzar els tractaments no invasius, en tots aquells casos que podien ser efectius.<\/p>\n\n\n\n<p>Per \u00faltim, hi va haver un fet que hauria estat anecd\u00f2tic si despr\u00e9s no hagu\u00e9s repercutit en la meva orientaci\u00f3 professional. Em varen baixar a urg\u00e8ncies una malalta per que li extirp\u00e9s un gangli del coll, per fer\nuna bi\u00f2psia, ja que l\u2019havien extraviat. La malalta estava conscient, per\u00f2 molt greu, pr\u00e0cticament agonitzant \u2013i de fet va morir al cap de tres dies. No tenia cap sentit intervenir, i afegir patiment a les portes de la mort. M\u2019hi vaig negar. Poc despr\u00e9s, vaig rebre ordres de m\u00e9s amunt de que aquella intervenci\u00f3 s\u2019havia de fer per classificar exactament el tipus de tumor. M\u2019hi vaig posar fort: no la faria, ni em semblava \u00e8tic que ning\u00fa la fes. Era un clar exemple d\u2019exploracions cruentes sense que se\u2019n pogu\u00e9s derivar cap benefici ni pel pacient ni per cap altre malalt, era nom\u00e9s \u201cun cas\u201d que es volia col\u00b7locar a la casella corresponent.<\/p>\n\n\n\n<p>Actuava per principi i segons el sentit com\u00fa, encara que sense adornar-me que em trobava en una cru\u00eflla de la que partien dos camins ben diferents, per\u00f2 que es complementen i convergeixen per abordar el mateix objectiu: un \u00e9s fent costat al malalt, l\u2019altre servint la instituci\u00f3; un es guia per la consci\u00e8ncia, l\u2019altre per la ci\u00e8ncia; una cerca sobretot remeis a la natura i l\u2019altre en la industria i la tecnologia; la medicina human\u00edstica o la t\u00e8cnica. Quan els meus col\u00b7legues emprenien tots el cam\u00ed de la medicina oficial, era molt necessari avan\u00e7ar alhora cap a una visi\u00f3 hol\u00edstica.&nbsp; Aquest fet, entre d\u2019altres, em va emp\u00e8nyer cap un corriol menys explorat, ja que en acabar el contracte no se\u2019m va renovar, descavalcant-me aix\u00ed de la carrera de la medicina hospital\u00e0ria. Es va tancar una porta per\u00f2 se\u2019n va obrir una altra encara m\u00e9s apassionant: l\u2019aventura de la recerca, a casa nostra i arreu del m\u00f3n, de medicines a mida de l\u2019home i no de la malaltia, de medicines s\u00e0vies.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Durant l\u2019\u00e8poca que treballava a l\u2019hospital, va haver-hi una vaga de metges a Israel: una vaga amb un gran seguiment, que mereixia cada dia una nota als diaris.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2276,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[128],"tags":[250],"class_list":["post-4020","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anecdotario-medico-es","tag-huelga"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4020","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4020"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4020\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4463,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4020\/revisions\/4463"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2276"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4020"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4020"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4020"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}