Els Serveis d\u2019Urg\u00e8ncies estan sempre atrafegats. A principis dels setanta, en no haver-hi xarxa d\u2019hospitals comarcals, malalts greus de tot Catalunya convergien als pocs centres hospitalaris de Barcelona. Tot i no estar tan ben organitzat i anar curt de personal, el nostre tenia molt prestigi, el que feia que a les gu\u00e0rdies no es par\u00e9s. Moltes vegades no hi havia ni una estona per fer una becaina en tota la nit, i sovint hi havia demanda per sobre de la nostra disponibilitat i s\u2019havia d\u2019escollir dedicar-se a qui semblava tenir m\u00e9s necessitat o possibilitats de sortir-se\u2019n. <\/p>\n\n\n\n
Un dia de Sant Miquel vaig portar una ampolla de xampany i unes pastes de full per celebrar el meu sant quan hi hagu\u00e9s un rec\u00e9s. Tot el dia varem estar ocupats, entre d\u2019altres, amb un senyor que va arribar molt greu i que tot al llarg del dia va semblar que millorava. Sempre he trobat molt poc terap\u00e8utic separar els familiars en aquests moments tan cr\u00edtics, en els que tan b\u00e9 fa la m\u00e0 d\u2019una persona estimada, per\u00f2 l\u2019espai \u00e9s el que \u00e9s, i \u00e9s impossible compaginar els tractaments amb les visites. No es pot perdre mai de vista, per\u00f2, que a m\u00e9s del patiment de la persona ingressada, a fora hi ha l\u2019angoixa de familiars i amics, pel que sempre procurava tan sovint com podia sortir a informar i donar \u00e0nims quan calia. <\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 va ser aquest el cas: era una fam\u00edlia molt amable, de Vic, amb la qu\u00e8 varem establir una molt bona relaci\u00f3, fluida, sobretot quan el malalt s\u2019havia estabilitzat i tot feia pensar que se\u2019n sortiria. Fins que, ja de matinada, va comen\u00e7ar a empitjorar, probablement va fer una nova hemorr\u00e0gia interna, i va morir. Em va tocar comunicar-ho a la fam\u00edlia. Ja us podeu imaginar el disgust. Els vaig deixar a recepci\u00f3, arreglant els papers perqu\u00e8 se\u2019l podessin endur a casa seva \u2013el que en aquell moment encara era possible. <\/p>\n\n\n\n
Per fi, quan ja eren les cinc de la matinada, la mitja dotzena de persones que segu\u00edem dempeus ens varem aplegar en el petit despatxet dels metges i, quan est\u00e0vem al\u00e7ant la copa per fer un brindis, la safata de pastes sobre la taula, s\u2019obre la porta i apareixen els fills del difunt per acomiadar-se. Cal recon\u00e8ixer que no varen mostrar massa sorpresa, segurament estaven tan afligits que no van donar import\u00e0ncia a tan inadequada escena. En canvi jo s\u00ed que ens vaig veure reflectit als seus ulls. Just acabava d\u2019expirar el seu pare i all\u00e0 est\u00e0vem, metges i infermeres, de celebraci\u00f3. Com es pot estar celebrant res just despr\u00e9s del trasp\u00e0s d\u2019un esser hum\u00e0? Per\u00f2 tamb\u00e9, com poden metges i infermeres viure amb desconsol la mort de cada pacient, en els serveis en que aix\u00f2 \u00e9s habitual?<\/p>\n\n\n\n
Malgrat la seva presencia quotidiana als hospitals, la mort \u2013la paraula- no apareix \u2013 o no apareixia- en les histories cl\u00edniques. Se seguia emprant el terme llat\u00ed antic, exitus<\/em>, que sobta aplicat a la mort per que t\u00e9 la mateixa arrel, i un significat ben diferent, de l\u2019\u00e8xit: bon resultat, reeiximent. Exitus<\/em> en llat\u00ed significa sortida<\/em>, i aix\u00ed ha quedat en les lleng\u00fces anglesa i germ\u00e0nica. Antigament, les sortides de l\u2019hospital quedaven registrades com exitus<\/em> seguit del motiu de l\u2019alta. Ara, en canvi, nom\u00e9s ha quedat com a sin\u00f2nim de sortida per defunci\u00f3, l\u2019exitus<\/em> letalis<\/em>.<\/p>\n\n\n\n Un anacronisme. Es diria que exitus <\/em>s’hauria d’emprar nom\u00e9s per referir-se a la recuperaci\u00f3, i no pas a la defunci\u00f3. Exit <\/em>i exitus <\/em>s\u00f3n massa a la vora per significar conceptes tant oposats. \u00c8xit hagu\u00e9s estat que aquell senyor no s’hagu\u00e9s mort. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Malgrat la seva presencia quotidiana als hospitals, la mort \u2013la paraula- no apareix \u2013 o no apareixia- en les histories cl\u00edniques. Se seguia emprant el terme llat\u00ed antic, exitus, que sobta aplicat a la mort per que t\u00e9 la mateixa arrel, i un significat ben diferent, de l\u2019\u00e8xit: bon resultat, reeiximent.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2260,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[128],"tags":[215,222],"class_list":["post-4022","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anecdotario-medico-es","tag-lenguaje","tag-muerte"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4022","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4022"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4022\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4464,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4022\/revisions\/4464"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2260"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4022"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4022"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4022"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}