{"id":4023,"date":"2020-04-18T12:51:17","date_gmt":"2020-04-18T10:51:17","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/anecdotari-medic-vi-la-mala-praxis\/"},"modified":"2025-11-28T19:07:36","modified_gmt":"2025-11-28T17:07:36","slug":"anecdotari-medic-vi-la-mala-praxis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/anecdotari-medic-vi-la-mala-praxis\/","title":{"rendered":"Anecdotari m\u00e8dic VI La mala praxis."},"content":{"rendered":"\n

El debut de la carrera en solitari, com a metge de cap\u00e7alera, va ser tamb\u00e9 memorable. Va ser una substituci\u00f3 del mes d\u2019agost. Durant el mes de vacances vaig tenir l\u2019oportunitat d\u2019ampliar l\u2019experi\u00e8ncia professional reempla\u00e7ant un metge de un poble, una ciutat hauria de dir, del cintur\u00f3 industrial de Barcelona. Respondre a les m\u00faltiples demandes d\u2019una poblaci\u00f3 sense l\u2019aixopluc de l\u2019hospital era tota una nova experi\u00e8ncia. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Vaig presentar-m\u2019hi el dia abans per signar, i vaig quedar impressionat tant per la cua de pacients com per la rapidesa amb la que el metge se\u2019ls ventilava. A la taula hi havia dues auxiliars escrivint les receptes, mentre el metge atenia al pas de la porta, de manera que els malalts amb prou feines posaven un peu dins del despatx. Sia perqu\u00e8 coneixia molt b\u00e9 els seus pacients, sia perqu\u00e8 tenia molta experi\u00e8ncia i ull cl\u00ednic, les primeres quatre paraules li bastaven per cantar el f\u00e0rmac que m\u00e9s li convenia, i mentre una auxiliar entregava la recepta, el metge ja estava dictant la seg\u00fcent a l\u2019altra, de manera que la velocitat era vertiginosa. Suposo que quan algun cas no el veia clar, el devia fer passar per mirar-se\u2019l m\u00e9s detingudament; tot i que en l\u2019estona que vaig ser-hi, els devia veure a tots clars. De tota manera, per la tarda rebia en privat, i de<\/em> pago<\/em>, a qui volgu\u00e9s una atenci\u00f3 m\u00e9s personalitzada.<\/p>\n\n\n\n

No em va costar esbrinar el per qu\u00e8 de tanta clientela, tantes cartilles, per un sol metge. I \u00e9s que la llei establia que fins a cinc mil habitants, a les poblacions nom\u00e9s se\u2019ls assignava un metge i una farm\u00e0cia; quan es passava d\u2019aquesta xifra ja es considerava que hi podia haver feina per m\u00e9s facultatius. Si b\u00e9, en els darrers anys, la poblaci\u00f3 d\u2019aquesta ciutat s\u2019havia multiplicat per cinc o per sis, o potser m\u00e9s i tot, oficialment mai no passava dels cinc mil. I quan, feia poc, s\u2019havia fet un recompte a nivell estatal, aquell municipi va tenir la mala sort de que es cal\u00e9s foc just a la depend\u00e8ncia de l\u2019ajuntament on es guardava el nou cens.<\/p>\n\n\n\n

Per acabar-ho d\u2019adobar, el farmac\u00e8utic, que a m\u00e9s era l\u2019alcalde, em va portar a un magatzem de la seva farm\u00e0cia, ple fins a la prestatgeria m\u00e9s alta de productes d\u2019un \u00fanic laboratori que eren, em digu\u00e9, els que es podien servir d\u2019immediat; si receptava altres f\u00e0rmacs, podria ser que s\u2019haguessin de demanar i no es despatxessin de seguida.<\/p>\n\n\n\n

De la consulta del primer dia, recordo un senyor gran tot preocupat que venia a cercar un f\u00e0rmac per dilatar els bronquis per la seva dona que, malgrat la medicaci\u00f3, s\u2019ofegava i empitjorava cada dia. Mentre escrivia la recepta, el que em va comentar feia sospitar que el problema pogu\u00e9s ser del cor, aix\u00ed que vaig quedar que passaria per casa seva quan acab\u00e9s les visites, \u00e9s a dir, al vespre, ja que, tot i que procurava anar lleuger, no era ni de bon tros tan r\u00e0pid com el metge titular. I, efectivament, l\u2019ofec de la senyora era degut a una cardiopatia. Es va compensar r\u00e0pidament amb un di\u00fcr\u00e8tic i una mica de digital, un f\u00e0rmac extret d\u2019una planta. L\u2019endem\u00e0 al mat\u00ed, no \u00e9s que es trob\u00e9s millor, sin\u00f3 que oli en un llum, havia tornat a la vida. La fam\u00edlia, molt simp\u00e0tics tots, andalusos, van considerar com un miracle el que era l\u2019acte m\u00e8dic elemental de substituir un f\u00e0rmac que li anava en contra per aquells que necessitava. Com que a m\u00e9s regentaven un bar, tothom se\u2019n va assabentar, i el resultat fou que se\u2019m va multiplicar la feina, i en tot el mes, vaig estar atenent malalts gaireb\u00e9 de sol a sol , i aix\u00f2 que \u00e9rem a l\u2019agost.<\/p>\n\n\n\n

No exageraven, doncs, els que veien la medicina hospital\u00e0ria com sin\u00f2nim de medicina altruista i honesta. I \u00e9s que en medicina, amb el seu potent arsenal terap\u00e8utic, com se sol dir, les presses, la poca formaci\u00f3, unes males condicions de treball i no diguem, una falta d\u2019\u00e8tica, pot arru\u00efnar la salut i fins i tot, costat la vida.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

*<\/p>\n\n\n\n

Al tercer dia es va produir un accident mortal: un jove, m\u00e9s o menys de la meva edat, va caure d\u2019una bastida, de l\u2019al\u00e7ada d\u2019un sis\u00e8 pis. Vaig haver de presentar-m\u2019hi per certificar la defunci\u00f3. Els paletes companys seus, em varen comentar que el dia abans havia anat al metge perqu\u00e8 tenia mareigs, i que aquest no havia considerat oport\u00fa donar-li la baixa. \u00c9s molt probable que el metge que, sense saber-ho, podia haver evitat aquell accident, ni se n\u2019arrib\u00e9s a assabentar, de la mort del noi que va havia visitat el dia anterior. En tot cas, uns simples mareigs poden no justificar una baixa laboral \u2013excepte potser si la feina obliga a moure\u2019t per una bastida. Per\u00f2 aix\u00f2, est\u00e0 clar, no es pot saber atenent les persones a corre-cuita. A la al\u00e7ada d\u2019un sis\u00e8 pis un vertigen pot ser mortal.<\/p>\n\n\n\n

Alhora, tamb\u00e9 havia signat, sense ser-ne massa conscient, la substituci\u00f3 com a metge forense de tota la comarca, aix\u00ed que per llei em va correspondre practicar l\u2019aut\u00f2psia. A l\u2019agost, en plena can\u00edcula, no es podia esperar l\u2019endem\u00e0, aix\u00ed que, unes hores m\u00e9s tard, de nit, en una ll\u00f2brega depend\u00e8ncia d\u2019un petit cementiri de poble, amb un auxiliar i sota una llum prec\u00e0ria, gaireb\u00e9 a la penombra, ens veiem obligats per protocol a obrir el cad\u00e0ver a fi de cercar en el cervell, el cor i dem\u00e9s visceres les causes d\u2019una mort m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019evident traumatisme. Aquell esser hum\u00e0, ara obert en canal, encara estaria viu si el metge se l\u2019hagu\u00e9s escoltat, cregut i li hagu\u00e9s donat uns dies de descans. I si hagu\u00e9s estat jo qui l\u2019hagu\u00e9s considerat apte pel treball? Quina era la causa \u00faltima – o primera – d’aquesta mort?<\/p>\n\n\n\n

Aquella substituci\u00f3 era la primera feina que comportava la responsabilitat de decidir si una persona pot o no anar a treballar. Sempre m\u2019he sentit inc\u00f2mode amb aquesta responsabilitat, per\u00f2 quan m\u2019hi he trobat, he donat al treballador el benefici del dubte. Mai no he deixat de tenir present el precedent del noi accidentat.<\/p>\n\n\n\n

No puc deixar de pensar en qu\u00e8 la responsabilitat sobre la capacitat laboral \u00e9s una llufa que ens hem deixat penjar els metges. En un sentit est\u00e0 b\u00e9: qui no est\u00e0 en condicions d\u2019estar per la labor, i sigui un perill per ell o els altres, \u00e9s important poder dispensar-lo de les obligacions laborals. Per\u00f2 en l\u2019altre sentit, no est\u00e0 gens clar: com es pot enviar alg\u00fa a la feina quan et diu que no es troba b\u00e9? Nom\u00e9s perqu\u00e8 no t\u00e9 febre ni dades objectives que ho corroborin? <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 solcava el principi fonamental de la medicina: la confian\u00e7a. Excepte per escaquejar<\/em>–se<\/em> de la feina, el pacient no te cap inter\u00e8s en mentir, enganyant al metge pot propiciar l\u2019error i sortir-ne perjudicat ell mateix. No hi pot haver una bona medicina tampoc si el pacient recela que el metge va a la seva. La confian\u00e7a en el metge t\u00e9 dos aspectes ineludibles: la seva integritat com a esser hum\u00e0 -la seva humanitat-, i la seva capacitat com a professional. Si falla algun dels dos, l\u2019acte m\u00e8dic falla per la seva base. I precisament aix\u00f2 \u00e9s el que passava on la medicina s\u2019havia massificat, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un r\u00e0pid creixement de centres urbans: una mala praxis.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

PS. Es possible que us pregunteu com \u00e9s que no es denunciava. De fet, jo ho vaig provar, anant a trobar l\u2019inspector de la zona. En aquell temps, nom\u00e9s hi havia una facultat de medicina, tots sort\u00edem del mateix lloc, i dins una franja d\u2019edat gaireb\u00e9 tots ens coneix\u00edem. Per\u00f2 amb aquest inspector, a m\u00e9s, hi havia tingut tracte perqu\u00e8 era company d\u2019estudis. N\u2019estava al corrent, de tot el que passava, i li semblava b\u00e9, o com a m\u00ednim normal; podia no ser \u00e8tic, per\u00f2 no era il\u00b7legal. En definitiva, em va venir a dir: \u201ccom m\u2019esvalotis el galliner, et denuncio per comunista\u201d. Es deia que anava armat, que duia pistola. Val a dir, que tenia ra\u00f3 en all\u00f2 de que era normal, o com a m\u00ednim molt freq\u00fcent, aquesta manera de visitar als malalts, i aquestes conxorxes amb els laboratoris farmac\u00e8utics, especialment al cintur\u00f3 industrial\nde Barcelona.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La confian\u00e7a en el metge t\u00e9 dos aspectes ineludibles: la seva integritat com a esser hum\u00e0 -la seva humanitat-, i la seva capacitat com a professional. Si falla algun dels dos, l\u2019acte m\u00e8dic falla per la seva base. I precisament aix\u00f2 \u00e9s el que passava on la medicina s\u2019havia massificat, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un r\u00e0pid creixement de centres urbans: una mala praxis.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2248,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[128,125],"tags":[220],"class_list":["post-4023","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anecdotario-medico-es","category-medicina-occidental-es","tag-medico-de-cabecera"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4023","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4023"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4023\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4465,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4023\/revisions\/4465"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2248"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4023"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4023"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4023"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}