{"id":4024,"date":"2020-04-13T15:46:42","date_gmt":"2020-04-13T13:46:42","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/anecdotari-medic-v-aprendre-dels-malalts\/"},"modified":"2025-11-28T19:07:36","modified_gmt":"2025-11-28T17:07:36","slug":"anecdotari-medic-v-aprendre-dels-malalts","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/anecdotari-medic-v-aprendre-dels-malalts\/","title":{"rendered":"Anecdotari m\u00e8dic V. Aprendre dels malalts"},"content":{"rendered":"\n

Enguany, que fa cinquanta anys que faig de metge, vaig comen\u00e7ar a convidar cada setmana a una persona de les que he acompanyat en alguna etapa de la seva vida, sigui en el proc\u00e9s de superaci\u00f3 d\u2019alguna dolen\u00e7a o simplement ajudant a l\u2019equilibri psicoemocional. En la medicina hol\u00edstica, en considerar les persones en el seu conjunt i en el seu entorn, s\u2019estableix sempre un vincle que transcendeix la patologia. <\/strong>Els proposo una mena d\u2019intercanvi: per part meva una posta a punt, una harmonitzaci\u00f3 de l\u2019energia, i consell si calgu\u00e9s. Per la seva, que m\u2019expliquin com els ha anat aquests anys, si la malaltia que varem tractar s\u2019havia superat definitivament, si n\u2019havien aparegut d\u2019altres, si havien recorregut a altres ter\u00e0pies, la seva experi\u00e8ncia amb la cirurgia, o la farmacologia, amb medicines alternatives… a m\u00e9s de la seva historia cl\u00ednica, la seva traject\u00f2ria vital, com han gestionat la seva salut… En definitiva, saber d\u2019ells i aprendre d\u2019ells.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019haver d\u2019aturar la consulta degut a la pand\u00e8mia, i per omplir de sentit aquest temps regalat, vaig pensar en invertir els termes i explicar a qui li pogu\u00e9s interessar la meva hist\u00f2ria m\u00e8dica, \u00e9s a dir, els fets anecd\u00f2tics, casuals molts cops, que m\u2019han fet pensar i han configurat la meva pr\u00e0ctica en aquest mig segle.<\/p>\n\n\n\n

El transcurs de l\u2019exist\u00e8ncia est\u00e0 plena de lli\u00e7ons: cal tenir els ulls ben espolsats per poder-les llegir. Pels m\u00e9s afortunats, aquestes lli\u00e7ons poden ser tan expl\u00edcites que no es poden passar per alt. De vegades es tracta d\u2019oportunitats que s\u00f3n aut\u00e8ntics regals. <\/strong>Com va ser la convocat\u00f2ria d\u2019oposicions de set places de metges interns a l\u2019hospital amb m\u00e9s solera de la ciutat, que ja venia atenent els barcelonins des el segle XV: l\u2019Hospital de Santa Creu i Sant Pau. Primer ho va fer en un edifici hist\u00f2ric al centre de la ciutat, i despr\u00e8s en un edifici modernista de Dom\u00e8nech i Montaner, una aut\u00e8ntica joia arquitect\u00f2nica, una de les edificacions m\u00e9s belles del nostre pa\u00eds, com anys despr\u00e8s ha reconegut la UNESCO, en distingir aquest conjunt modernista com Patrimoni de la Humanitat. <\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s que un hospital, semblava una luxosa casa de rep\u00f2s, o un palau, tal com va dir Alfons XIII en la seva inauguraci\u00f3. \u201cSou ben paradoxals els barcelonins \u2013 va dir \u2013 als vostres malalts els hi poseu un palau i al vostre rei, una quadra.\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Constru\u00eft a principis del s. XX, aquesta arquitectura rica en mosaics, cer\u00e0miques, forges, escultures i vitralls, amb totes les seves sales sota el patrocini d\u2019un sant o d\u2019una verge, no era gens adequada, per\u00f2, per hostejar un hospital modern. Distribu\u00eft en pavellons separats per amplis espais, era un lloc molt adient per la recuperaci\u00f3 de malalts cr\u00f2nics \u2013com un sanatori- m\u00e9s que no per atendre eficientment els casos aguts, que era l\u2019objectiu de l\u2019hospital modern. Pocs malalts podien passejar pels espais enjardinats, en canvi la dist\u00e0ncia dificultava la comunicaci\u00f3 entre els serveis. Anar d\u2019un servei a l’altre era un agradable passeig quan no hi havia pressa, per\u00f2 no era escaient per la pr\u00e0ctica de la medicina moderna.<\/p>\n\n\n\n

Als anys 20, abans de que hi haguessin els tractaments que avui considerem efectius i la medicina estigu\u00e9s supeditada a la tecnologia, els hospitals ja es varen comen\u00e7ar a edificar en vertical; tamb\u00e9 era vertical, jerarquitzada, la cadena de mando<\/em>. En el moment en que es varen convocar les oposicions per metges interns, l\u2019hospital estava just iniciant el seu proc\u00e9s d\u2019adequaci\u00f3 a la modernitat. S\u2019estava contractant personal d\u2019infermeria i auxiliars cl\u00edniques per acabar de substituir les ordres religioses que, des del s. XV, tenien cura dels pobres malalts. Els metges eren, en la seva major part, voluntaris que dedicaven el mat\u00ed a atendre i comentar amb col\u00b7legues els casos cl\u00ednics m\u00e9s dif\u00edcils. Adquirien una valuosa experi\u00e8ncia per la seva consulta privada de la tarda, experi\u00e8ncia de la que deixaven const\u00e0ncia inscrivint a la seva placa una prestigiosa llegenda: \u201cmetge de l\u2019hospital de Sant Pau\u201d, garantia de professionalitat i compet\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta etapa de transici\u00f3 tenia l\u2019avantatge, pels set interns, d\u2019oferir molta feina, tot i que de vegades era tanta que no es donava a l\u2019abast: era un hospital perfectament equipat i es treballava amb metges experimentats. Les circumst\u00e0ncies feien que no hi hagu\u00e9s uns protocols molt clars, i s\u2019havia d\u2019actuar amb iniciativa, sota la pr\u00f2pia responsabilitat i seguint la pr\u00f2pia consci\u00e8ncia. Ja havia passat uns mesos a la moderna Residencia Sanit\u00e0ria Francisco Franco \u2013 avui Vall d\u2019Hebr\u00f3n \u2013 i podia valorar-ne la difer\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Comen\u00e7ar la professi\u00f3 en aquestes circumst\u00e0ncies va ser una sort que es va posar de manifest des del primer dia, amb el meu primer pacient.\u00a0<\/strong>Era un senyor andal\u00fas, per sobre la seixantena, greument malalt: tenia icter\u00edcia i ascitis, la diagnosi era de c\u00e0ncer de fetge amb met\u00e0stasi als pulmons; el pron\u00f2stic, molt dolent. Per especificar b\u00e9 la historia cl\u00ednica, s\u2019havia d\u2019omplir un plec de sis o vuit folis en els que es repassaven tots els s\u00edmptomes, malfuncionament d\u2019\u00f2rgans, aparells i sistemes.<\/p>\n\n\n\n

El primer era el respiratori: tos. Des de quan t\u00e9 aquesta tos? \u201cMira muchacho<\/em> -em digu\u00e9-, el que a mi em passa \u00e9s que la meva filla m\u2019ha donat un disgust i, des d\u2019aquell moment, mai m\u00e9s m\u2019he trobat b\u00e9. I aquesta \u00e9s la meva malaltia\u201d. El vaig deixar esplaiar-se i, en acabar, vaig tornar a la tos, i ell a la filla i el disgust, i aix\u00ed varis cops fins que la pressi\u00f3 d\u2019altres tasques em varen fer abandonar. Va morir al cap de tres dies amb el seu q\u00fcestionari en blanc. Era evident que era massa tard per interrogar-lo sobre detalls de la seva patologia, tenia ra\u00f3 ell: no tenia cap sentit omplir aquell formulari quan no hi havia res a fer. <\/p>\n\n\n\n

Em va posar al meu lloc amb aquell muchacho<\/em>; a l\u2019hora de la veritat, poc importen les bates blanques i les convencions. Reflexionant-hi despr\u00e9s, vaig entendre que vaig estar ben desafortunat: estava cercant algun f\u00e0rmac per alleugerir el seu patiment, quan el que m\u2019estava dient era que el seu patiment no era tant f\u00edsic com moral. El que havia d\u2019haver fet era intentar localitzar aquesta filla, per procurar mitigar el ressentiment. Aquest era el b\u00e0lsam que necessitava, i no morfina. <\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 \u00e9s que, a m\u00e9s, em va alli\u00e7onar, des de la primera visita, de quelcom que aleshores era considerat com un esoterisme: l\u2019origen emocional en la g\u00e8nesi de les malalties. Mai no ho he perdut de vista. Per \u00faltim, aquell senyor, aquella primera visita, em va assenyalar rotundament un cam\u00ed: ells llibres expliquen nom\u00e9s una part, l\u2019altra part, la mostra la vida.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En la medicina hol\u00edstica, en considerar les persones en el seu conjunt i en el seu entorn, s\u2019estableix sempre un vincle que transcendeix la patologia. Els proposo una mena d\u2019intercanvi: per part meva una posta a punt, per la seva, que m\u2019expliquin com els ha anat aquests anys, per aprendre dels malalts.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2238,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[128,125],"tags":[217,219],"class_list":["post-4024","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anecdotario-medico-es","category-medicina-occidental-es","tag-enfermedad","tag-medicina-holistica-es"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4024","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4024"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4024\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4466,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4024\/revisions\/4466"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2238"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4024"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4024"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4024"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}