{"id":4029,"date":"2020-03-28T11:43:02","date_gmt":"2020-03-28T09:43:02","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/anecdotari-medic-i-lieber-augustin\/"},"modified":"2025-11-28T19:07:37","modified_gmt":"2025-11-28T17:07:37","slug":"anecdotari-medic-i-lieber-augustin","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/anecdotari-medic-i-lieber-augustin\/","title":{"rendered":"Anecdot\u00e0ri m\u00e8dic I: Lieber Augustin"},"content":{"rendered":"\n

Ara que tot va de metges i malalties, i aprofitant l\u2019avinentesa que estem tots confinats, he pensat explicar, en un context que recorda el del Decamer\u00f3, algunes an\u00e8cdotes, viv\u00e8ncies, lectures i reflexions. <\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

No estem a la Flor\u00e8ncia del segle XIV, per\u00f2 tampoc el que ens mant\u00e9 reclosos no \u00e9s la pesta bub\u00f2nica. De fet, \u00e9s ben especial la pand\u00e8mia que ens t\u00e9 tancats a casa. Perqu\u00e8 fins ara, les grans epid\u00e8mies que han devastat l\u2019humanitat han deixat v\u00edctimes ben a prop, sovint unes quantes a cada fam\u00edlia. Aquella pesta, per exemple, la pesta negra, mat\u00e0 un de cada tres europeus, i de quina manera: la forma menys greu, la bub\u00f2nica, en cinc dies, la greu, la que afectava directament els pulmons, en dos o tres. En la darrera gran pand\u00e8mia de grip, ara fa un segle, contaven per milions el degoteig de morts que ara contem per milers. Despr\u00e8s n\u2019hi ha hagut unes altres, de grips, i totes segueixen el mateix patr\u00f3: apareixen de cop i en dos o tres setmanes emmalalteix molta gent, per anar cedint a poc a poc fins desapar\u00e8ixer en dos  o tres mesos. Les m\u00e9s virulentes tenen, com els terratr\u00e8mols, r\u00e8pliques en els seg\u00fcents canvis d\u2019estaci\u00f3. Ser\u00e0 diferent aquesta? Si l\u2019origen d\u2019aquest virus \u00e9s natural, aquesta hauria de ser l\u2019evoluci\u00f3. O si no, d\u2019on ve? Qu\u00e8 \u00e9s el que la fa especialment temuda?<\/p>\n\n\n\n

I \u00e9s que mai ha estat f\u00e0cil trobar l\u2019origen de les pestil\u00e8ncies. N\u2019\u00e9s una bona mostra el cas llegendari de Max Augustin, un bohemi que es guanyava la vida cantant pels caf\u00e8s de Viena. Corria el 1679, la pesta bub\u00f2nica tornava a fer estralls, i la gent fugia de la ciutat per por d\u2019encomanar-se. Augustin, sense recursos per marxar, s\u2019emborratxava a les tabernes buides, fins que una nit va caure al mig del carrer,  ben trompa. El carro de recollida de cad\u00e0vers se\u2019l va endur i el va llen\u00e7ar a una fosa com\u00fa, als afores de la ciutat, on els apilaven per cremar-los. Quan es va despertar, veient-se perdut, va posar-se a tocar la seva gaita. Alg\u00fa el va sentir, i el va ajudar a sortir de la fosa. <\/p>\n\n\n\n

El curi\u00f3s del cas \u00e9s que, contra tot pron\u00f2stic, no va contraure la malaltia, i va sobreviure encara 25 anys a una epid\u00e8mia devastadora. Un aut\u00e8ntic prodigi que pos\u00e0 en q\u00fcesti\u00f3 la creen\u00e7a sobre la transmissi\u00f3 de la pesta: no eren els mariners provinents de ports contaminats els que la introdu\u00efen en desembarcar, escampant-se despr\u00e8s sense aturador, sin\u00f3 que la transmetien les puces de les rates, en saltar i picar els homes. Per\u00f2 com que els abandonaven quan ja eren freds, no van picar Max Augustin. Tanmateix, aix\u00f2 no es va saber fins ben b\u00e9 sis-cents anys m\u00e9s tard, encara que els aficionats a la beguda van voler creure que era l\u2019alcohol, que el va protegir.<\/p>\n\n\n\n

Esperem que s\u2019equivoquin els que veuen negres presagis en l\u2019actual pand\u00e8mia. Tamb\u00e9 hi ha destacats homes de ci\u00e8ncia que no la veuen tan temible. S\u00ed que ser\u00e0 dif\u00edcil, per\u00f2, com ho va ser despr\u00e9s de la pesta bub\u00f2nica de temps de Boccaccio, refer el teixit social i els valors i la confian\u00e7a en els humans, malmesos per la mala maror desfermada per la por a l\u2019altre.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n