{"id":4048,"date":"2017-06-04T16:49:19","date_gmt":"2017-06-04T14:49:19","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/la-felicitat-a-orient\/"},"modified":"2025-11-28T19:07:39","modified_gmt":"2025-11-28T17:07:39","slug":"la-felicitat-a-orient","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/la-felicitat-a-orient\/","title":{"rendered":"La felicitat a Orient"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-spotify wp-block-embed-spotify wp-embed-aspect-21-9 wp-has-aspect-ratio\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<iframe loading=\"lazy\" title=\"Spotify Embed: La felicitat a Orient\" width=\"100%\" height=\"232\" allowtransparency=\"true\" frameborder=\"0\" allow=\"encrypted-media\" src=\"https:\/\/open.spotify.com\/embed\/episode\/72ihOxZBj8W2EetpsvdZET\"><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>El benestar \u00e9s pels rics, la felicitat pels savis, i la beatitud pels pobres.<\/p><cite>\u2014 Diderot i D\u2019Alambert:\u00a0Synonymes<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<p>Entre nosaltres, tendim a vincular la felicitat a les circumstancies favorables. De fet, \u00e9s aix\u00ed en la seva mateixa etimologia llatina: <em>feli\u00e7<\/em> significa <em>favorable<\/em>, <em>afavorit pels d\u00e9us<\/em>. Fer dependre la felicitat del m\u00f3n exterior ha anat en augment en els darrers temps, fins arribar a l\u2019extrem de confondre-la amb l\u2019acumulaci\u00f3 de b\u00e9ns de consum. Identificar-la exclusivament amb la prosperitat econ\u00f2mica mant\u00e9 l\u2019home en un estat de permanent insatisfacci\u00f3, d\u2019infelicitat. El cas \u00e9s, que tant la felicitat com la seva abs\u00e8ncia solen atribu\u00efdes a l\u2019entorn. La vida en societat, per\u00f2, sempre t\u00e9 arestes i moments dif\u00edcils, continus alts i baixos, pel que \u00e9s una equivocaci\u00f3 cercar el sentit de l\u2019exist\u00e8ncia a l\u2019exterior d\u2019un mateix. Si b\u00e9 \u00e9s cert que les circumst\u00e0ncies de la vida proporcionen moments alegres i de plenitud, s\u00f3n sempre ef\u00edmers, perqu\u00e8 la nostra \u00e9s una societat poc sana, com ho demostra la gran quantitat de depressions, aix\u00ed com l\u2019augment exponencial de divorcis, su\u00efcidis, viol\u00e8ncia&#8230; i l\u2019omnipres\u00e8ncia de la queixa i la insatisfacci\u00f3. La nostra cultura fomenta una felicitat de consum, amb peus de fang, orientada a l\u2019exterior, que dificulta que l\u2019individu trobi el seu propi cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n<p>Tant \u00e9s aix\u00ed que avui dia \u00e9s perfectament normal, i tothom s\u2019hi mostra comprensiu, parlar de tristesa, desgr\u00e0cies i malauran\u00e7a. I en canvi, l\u2019aut\u00e8ntica felicitat, que tamb\u00e9 hi \u00e9s, queda reservada a l\u2019esfera \u00edntima doncs, com el silenci, no t\u00e9 manifestacions externes: \u00e9s un estat de plenitud en el que no cal que passi res. L\u2019home feli\u00e7 no s\u2019avorreix, pel que no li calen distraccions ni entreteniments. L\u2019home feli\u00e7 necessita molt poc; est\u00e0 b\u00e9 amb ell mateix.<\/p>\n\n\n\n<p>Perseguir la felicitat no \u00e9s nom\u00e9s un gran error, sin\u00f3 una contradicci\u00f3 en els seus propis termes. La felicitat \u00e9s un estat que sorgeix quan hi ha les condicions propicies: que poden ser la infantesa, la joventut, amb tota la vida per davant i el cap ple de quimeres, quan el cos \u00e9s fort i res no sembla impossible, quan s\u2019est\u00e0 enamorat, i en les temporades en que sembla que tot ve de cara. Per\u00f2 la felicitat sembla que s\u2019espanta quan es parla d\u2019ella; qui se sent infeli\u00e7 d\u00f3na un munt de raons per la seva infelicitat; qui est\u00e0 content t\u00e9 un motiu, per\u00f2 qui \u00e9s feli\u00e7 no sap dir el perqu\u00e8, ja que la persona essencialment feli\u00e7 tamb\u00e9 en t\u00e9, de dificultats, a vegades m\u00e9s que no pas la infeli\u00e7, per\u00f2 no \u00e9s deixa aclaparar ni pels problemes reals, ni molt menys pels imaginaris. Hi ha forces persones felices, encara que no ho sembli, perqu\u00e8 la infelicitat fa molta fressa, i els feli\u00e7os no en fan ostentaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Si b\u00e9 la mis\u00e8ria es troba a les ant\u00edpodes de la felicitat, no passa el mateix amb la pobresa. Es pot afirmar que hi ha m\u00e9s felicitat a les societats tradicionals, tot sovint amb economies de subsist\u00e8ncia, que no acumulen res d\u2019un dia per l\u2019altre, que no pas als opulents pa\u00efsos desenvolupats. Probablement, si li deman\u00e9ssim a un home primitiu si \u00e9s feli\u00e7, ni tant sols ens entendria; en la seva quotidianitat respira pau i cordialitat, posant de manifest que la felicitat \u00e9s l\u2019estat natural de l\u2019home.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Qu\u00e8 ens poden ensenyar les cultures orientals pel que fa a la felicitat?<\/h5>\n\n\n\n<p>Cap\u00edtol apart mereixen les diverses cultures orientals. Igual que passa amb les fisonomies, que de lluny semblen totes igual, a les que les vas coneixent, discerneixes les persones: \u00cdndia, Xina, Vietnam, Jap\u00f3&#8230; cadascuna determina una manera de ser, de pensar i de viure. Tenen aspectes comuns, per\u00f2 difer\u00e8ncies considerables: s\u00f3n totes elles refinades, i sobretot essencialment curoses a l\u2019hora de preservar l\u2019harmonia de la col\u00b7lectivitat, que en el seu context \u00e9s indestriable de la felicitat de l\u2019individu.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>A l\u2019\u00cdndia<\/strong>, el que crida l\u2019atenci\u00f3, i que s\u2019ha convertit gaireb\u00e9 en un t\u00f2pic, \u00e9s la seva capacitat de mantenir una actitud serena i de gratitud envers la vida, fins i tot en les circumst\u00e0ncies m\u00e9s adverses, com ho posa de manifest la predominan\u00e7a d\u2019una expressi\u00f3 feli\u00e7 i riallera, de colors brillants i expansius, de mirada clara i transparent, i ment desperta i vital. Manifestacions caracter\u00edstiques del que nosaltres considerem felicitat, i que acostumen a sobtar els viatgers veure-ho en unes circumst\u00e0ncies que considerarien incompatibles amb el m\u00ednim benestar. Per\u00f2 \u00e9s una felicitat que brolla d\u2019una font m\u00e9s enll\u00e0 de les satisfaccions circumstancials, i que per tant no est\u00e0 subjecta als daltabaixos de la vida quotidiana. Una espurna que apareix quan hom s\u2019allibera de les an\u00e8cdotes del passat, i no s\u2019est\u00e0 pendent de les expectatives del futur. I una de les principals claus est\u00e0 probablement en el sentit de transcend\u00e8ncia que amara la seva cultura, que tendeix a veure la vida i la naturalesa com quelcom sagrat.<\/p>\n\n\n\n<p>A l\u2019altre extrem, el concepte de felicitat <strong>al Jap\u00f3,<\/strong> una cultura d\u2019una gran contenci\u00f3, \u00e9s predominantment contemplatiu, indissolublement vinculat a l\u2019harmonia social. \u00c9s una societat, la japonesa, en la qu\u00e8 el centre no est\u00e0 en l\u2019individu sin\u00f3 en el col\u00b7lectiu, fins al punt que la felicitat individual ni tant sols existeix com a tal. Per tant, tot l\u2019esfor\u00e7 se centra en mantenir el bon funcionament del grup, que retorna en forma de benestar individual. Els japonesos s\u00f3n persones extremadament flexibles, amb una gran capacitat d\u2019adaptaci\u00f3, gaireb\u00e9 camale\u00f2niques, que \u00e9s el que ha fet que integressin elements culturals tant diversos, com el xin\u00e8s primer o el nord-americ\u00e0 m\u00e9s tard, sense perdre la seva idiosincr\u00e0sia.<\/p>\n\n\n\n<p>Hom es demana com es pot suportar amb serenitat la forta pressi\u00f3 d\u2019una societat tant jerarquitzada i ritualitzada. Probablement la resposta est\u00e0 de nou, en que no ha trencat amb la visi\u00f3 primitiva del sintoisme, una filosofia que concep tota la naturalesa com un \u00e9sser animat, viu, i per tant digne d\u2019afecte i respecte, de la que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 n\u2019\u00e9s un element m\u00e9s. D\u2019aqu\u00ed, la seva delectan\u00e7a, un \u00e8xtasi infantil que es conserva tota la vida, davant d\u2019un cirerer en flor o d\u2019un senzill jard\u00ed fet de sorra i pedres. L\u2019atenci\u00f3 al detall i el gust per la simplicitat tenen en compte que la imperfecci\u00f3 forma part de la veritable bellesa, tal com passa a la vida mateixa, en la que la perfecci\u00f3 no existeix.<\/p>\n\n\n\n<p>Aix\u00ed ho explica Lafcadio Hearn en el seu llibre, <em>Jap\u00f3n, un intento de interpretaci\u00f3n<\/em><a href=\"https:\/\/masgrau.net\/es\/la-felicitat-a-lantic-japo-segons-l-hearn\/\"><em>,<\/em><\/a> <a href=\"https:\/\/masgrau.net\/es\/la-felicitat-a-lantic-japo-segons-l-hearn\/\">del qual podeu llegir-ne un fragment aqu\u00ed.<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><strong>El Vietnam<\/strong> \u00e9s considerat un dels pa\u00efsos on la gent \u00e9s m\u00e9s feli\u00e7, el que no deixa de ser xocant si \u00e9s t\u00e9 en compte el seu passat recent: primer la guerra d\u2019Indoxina, i sobretot la devastadora invasi\u00f3 nord-americana, que va arrasar el pa\u00eds, cometent veritables atrocitats, que es poden veure al Museu de la Guerra de Ho Chi Ming. En canvi, l\u2019amabilitat dels seus habitants \u2013fins i tot amb els mateixos que varen massacrar la poblaci\u00f3- posa de manifest una manca de ranc\u00fania dif\u00edcil de concebre a ulls occidentals. Aqu\u00ed, destaca un altre dels ingredients com\u00fa a la felicitat oriental, que \u00e9s la falta d\u2019agressivitat i, com al Jap\u00f3 \u2013i l\u2019Extrem Orient en general-, prioritzar l\u2019harmonia i la pau social com a requisit pel benestar individual.<\/p>\n\n\n\n<p>El culte als avantpassats \u00e9s un aspecte fonamental de la cultura, que d\u00f3na sentit a la vida en la seva vessant m\u00e9s transcendent. En el cas del Vietnam, el marxisme no ha anul\u00b7lat aquesta antiqu\u00edssima tradici\u00f3 xinesa, fonamental per entendre el funcionament i l\u2019estabilitat de la societat: a cada casa hi ha un altar antigament amb tauletes amb ideogrames i avui dia amb les fotos dels avantpassats, on regularment es practiquen ofrenes, a fi que els difunts vetllin sobre els vius. Acomplir aquest ritual, saber-se protegit, atorga una pau d\u2019esperit, ingredient essencial de la felicitat.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>La Xina<\/strong> d\u2019avui no \u00e9s pas un exemple de societat feli\u00e7, ni molt menys. I \u00e9s que, a difer\u00e8ncia de les altres \u2013i tot i ser l\u2019origen de la civilitzaci\u00f3 d\u2019Extrem Orient-, el comunisme, i en particular la Revoluci\u00f3 Cultural, varen arrasar casa per casa, totes les tradicions. I sobre aquell solar cultural s\u2019ha desenvolupat una societat totalment desarrelada, abocada al progr\u00e9s econ\u00f2mic, sense cap respecte per la naturalesa, i per tant tampoc per la humana. Fins al punt que la contaminaci\u00f3 de l\u2019entorn compromet la mateixa exist\u00e8ncia d\u2019una civilitzaci\u00f3 que s\u2019havia distingit per la seva saviesa. L\u2019evoluci\u00f3 de la Xina d\u00f3na la ra\u00f3 al que va dir Albert Camus, que en comptes de voler fer un m\u00f3n millor, m\u00e9s valdria que ens dediqu\u00e9ssim a preservar el que ja tenim.<\/p>\n\n\n\n<p>A Occident, la ci\u00e8ncia ent\u00e9n que la felicitat es localitza en darrer terme a la qu\u00edmica del cervell \u2013d\u2019aqu\u00ed la utopia de la p\u00edndola de la felicitat-, i mentre no arriba, es responsabilitza la ment amb el pensament positiu. Per la medicina tradicional xinesa, la base de la felicitat est\u00e0 relacionada amb un bon <em>qi<\/em> dels ronyons, que \u00e9s l\u2019energia m\u00e9s profunda i subtil de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. T\u00e9 a veure amb la capacitat de desenvolupar el propi potencial, de trobar el propi cam\u00ed a la vida, ja que poder dedicar-se a activitats que omplen, \u00fatils per la col\u00b7lectivitat, i que fan sentir-se realitzat, que \u00e9s el que m\u00e9s aporta a la felicitat personal. Com deia Sartre, la felicitat no \u00e9s fer el que hom vol, sin\u00f3 voler el que hom fa.<\/p>\n\n\n\n<p>El qi del fetge equilibrat \u00e9s una condici\u00f3 per la falta d\u2019agressivitat, i la seva bona circulaci\u00f3 per la \u00f2rbita de la bufeta de la fel \u00e9s imprescindible per la correcta presa de decisions. L\u2019energia vinculada als pulmons connecta l\u2019interior amb l\u2019exterior i t\u00e9 a veure amb l\u2019estat contemplatiu, essencial tamb\u00e9 per la felicitat.<\/p>\n\n\n\n<p>Un altre energia estretament vinculada a la felicitat \u00e9s, com no, la del cor. Per\u00f2 segons la cultura xinesa, no ho \u00e9s quan l\u2019alegria es desborda, ans al contrari, els esclats de rialles s\u00f3n interpretats com l\u2019alliberament d\u2019una tensi\u00f3 pr\u00e8via, com una expressi\u00f3 nerviosa, \u00e9s a dir, un desequilibri. Les expressions del cor s\u00f3n vistes amb recel per la societat xinesa, en el sentit de que el somriure tamb\u00e9 pot ser un engany, i aix\u00ed s\u2019ent\u00e9n la falta d\u2019expressivitat facial, especialment quan es tracta de negocis: un somriure seductor pot ser mal interpretat. L\u2019exc\u00e9s d\u2019alegria i euf\u00f2ria perjudica el cor, per\u00f2 amb moderaci\u00f3 d\u00f3na un toc l\u00fadic, amable i cordial a l\u2019exist\u00e8ncia. Entenen que el somriure pot ser exterior, provocat per una situaci\u00f3 agradable o graciosa -\u00e9s la rialla-, per\u00f2 tamb\u00e9 formal, de salutaci\u00f3, d\u2019educaci\u00f3, i que vindria a ser l\u2019equivalent de la rever\u00e8ncia dels japonesos, o b\u00e9 pot ser un somriure de nas, fals, ir\u00f2nic, desconnectat del cor. Per\u00f2 el somriure, i el riure, tamb\u00e9 poden tenir un origen intern, desencadenat per emocions com la por, la inseguretat&#8230; o un altre que \u00e9s gaireb\u00e9 imperceptible, que \u00e9s el somriure de Buda: el de la felicitat.<\/p>\n\n\n\n<p>Gr\u00e0cies a aquesta percepci\u00f3 tant acurada de les energies subtils, el metge xin\u00e8s pot ajudar a eliminar els obstacles que distorsionen la felicitat. Aqu\u00ed diem que el rostre \u00e9s el reflex de l\u2019\u00e0nima; tamb\u00e9 els xinesos consideren que tots els canals de circulaci\u00f3 del qi, directa o indirectament, es troben a la cara, reflectint energ\u00e8ticament l\u2019estat de tot el cos, i en especial el que passa al cor. D\u2019aqu\u00ed que els tractament d\u2019est\u00e8tica amb acupuntura, a m\u00e9s de allisar la pell de cara i prevenir els efectes de l\u2019envelliment sobre el rostre, tenen una acci\u00f3 sobre l\u2019estat general, i en particular sobre l\u2019\u00e0nim.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Qu\u00e8 en podem aprendre?<\/h5>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>La majoria de les persones estan buides i es troben malament perqu\u00e8 fan servir les coses per delectar el seu cor, en comptes de fer servir el cor per gaudir de les coses.<\/p><cite>\u2014 El cam\u00ed de la felicitat segons Lin-an<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<p>Totes les cultures tenen plantejaments similars pel que fa a la felicitat. Fins i tot la nostra en un temps no tant remot, si b\u00e9 en els darrers anys ha agafat una deriva que ens n\u2019allunya i en el millor dels casos converteix la felicitat en un ideal, i en el pitjor en un b\u00e9 m\u00e9s de consum.<\/p>\n\n\n\n<p>Un dels conceptes que les cultures tradicionals discerneixen \u00e9s la difer\u00e8ncia entre felicitat i plaer: el plaer t\u00e9 un origen biol\u00f2gic, que \u00e9s la sensaci\u00f3 que s\u2019obt\u00e9 en satisfer una necessitat, i per extensi\u00f3, els humans l\u2019apliquem tamb\u00e9 a la satisfacci\u00f3 d\u2019un desig. Ara b\u00e9, el plaer \u00e9s una sensaci\u00f3 agradable, per\u00f2 passatgera, en tant que la felicitat apareix quan hom est\u00e0 complert, satisfet amb el propi projecte vital i, precisament, lliure de l\u2019imperi de les cadenes de desig.<\/p>\n\n\n\n<p>Un dels ingredients que es presenta com imprescindible per la felicitat segons la visi\u00f3 occidental contempor\u00e0nia \u00e9s la possibilitat de triar, identificada amb la llibertat, cosa que a Orient es concep com a sup\u00e8rflua: s\u00f3n majorit\u00e0riament feli\u00e7os malgrat les seves castes, sense ascensors socials, seguint l\u2019ofici de la fam\u00edlia, i fins i tot en matrimonis arranjats. \u00c9s a dir, seguint fent el que sempre s\u2019ha fet. La vida transcorre en un marc r\u00edgid, que no es pot traspassar, pel que les persones s\u2019acomoden i poden aconseguir una vida plena en unes condicions que Occident dif\u00edcilment acceptaria.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019actual exc\u00e9s d\u2019opcions i la pressi\u00f3 per assolir un model determinat de felicitat contribueix m\u00e9s aviat a la confusi\u00f3 i l\u2019infelicitat, a m\u00e9s de ser una considerable p\u00e8rdua de temps en aspectes accessoris de l\u2019exist\u00e8ncia: nom\u00e9s cal comptar les hores que dediquem a pensar qu\u00e8 ens posem, qu\u00e8 mengem, qu\u00e8 ens comprem, on anirem, qu\u00e8 farem&#8230; En tant que la principal opci\u00f3 se\u2019ns escapa, i \u00e9s la de si volem ser feli\u00e7os o no.<\/p>\n\n\n\n<p>Perqu\u00e8 triar la felicitat \u00e9s, en gran part, una opci\u00f3 personal: tenim m\u00e9s marge dels qu\u00e8 pensem. Podem triar quines persones tractem, quina m\u00fasica escoltem, quins llibres llegim, quant temps estem receptius passivament a la sordidesa i les viv\u00e8ncies negatives, i quantes a la pau, la bellesa i l\u2019harmonia; quanta energia es dedica a la cr\u00edtica i l\u2019indignaci\u00f3, establint una mena de lligam mental amb el que es troba reprovable, i quanta a sintonitzar amb la natura. Qu\u00e8 hi tenim, al cap?: la idea de salut crea salut, la idea de protecci\u00f3 d\u00f3na seguretat, la idea d\u2019\u00e8xit propicia l\u2019\u00e8xit, i l\u2019idea de felicitat, genera felicitat. Est\u00e0 a les mans de tots eixamplar la consci\u00e8ncia i al\u00e7ar-la per sobre la quotidianitat.<\/p>\n\n\n\n<p>Orient ens ensenya que la felicitat \u00e9s el resultat de considerar que l\u2019exist\u00e8ncia no ens pertany, que \u00e9s una gr\u00e0cia, i que el que obre les portes a la plenitud \u00e9s l\u2019abs\u00e8ncia de temor. La felicitat \u00e9s connectar amb la font de l\u2019exist\u00e8ncia, la sensaci\u00f3 d\u2019estar en el cam\u00ed correcte, per\u00f2 per aix\u00f2 cal primer creure que \u00e9s possible, ja que \u00e9s molt dif\u00edcil accedir al que la ment creu impossible.<\/p>\n\n\n\n<p>En canvi, es tendeix a assumir com natural un estat d\u2019infelicitat de base, com si l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 adult tingu\u00e9s una mena de defici\u00e8ncia, com si naix\u00e9s incomplert i sempre necessitat de quelcom exterior. D\u2019aqu\u00ed que cerqui entreteniments i la diversi\u00f3, i quan fallen, es recorri a drogues legals o il\u00b7legals. Ben al contrari, l\u2019organisme hum\u00e0 \u00e9s un enginy gaireb\u00e9 perfecte, programat per reparar-se tot sol; el sentit de l\u2019humor \u00e9s una eina extraordin\u00e0ria, com tamb\u00e9 ho \u00e9s sintonitzar amb la meditaci\u00f3, el ioga, i qualsevol pr\u00e0ctica o creen\u00e7a que obri a una dimensi\u00f3 espiritual. Un cop s\u2019opta per la felicitat, no es necessiten accessoris, ja que submergir-se en la pr\u00f2pia exist\u00e8ncia \u00e9s, en ell mateix, una meditaci\u00f3, i tota la natura esdev\u00e9 un temple.<\/p>\n\n\n\n<p>A Orient s\u00f3n conscients que la felicitat es troba nom\u00e9s en el present, mentre que quan \u00e9s condicionada a un b\u00e9 futur, s\u2019esmuny entre els dits. Aquesta recerca de la felicitat ideal tant pr\u00f2pia d\u2019Occident, dep\u00e8n de satisfer necessitats creades, sempre ef\u00edmeres, que buiden l\u2019interior de la persona, absorbida pel m\u00f3n exterior, i aquest \u00e9s el germen de la infelicitat. Com es demostra a les societats tradicionals, com menys expectatives m\u00e9s satisfacci\u00f3, i m\u00e9s capacitat de viure plenament en situacions adverses.<\/p>\n\n\n\n<p>La felicitat condicional no existeix, no es troba al final de res, no es pot postergar a la consecuci\u00f3 d\u2019una fita; no \u00e9s un ideal, no est\u00e0 localitzada en el futur, per\u00f2 tampoc en els records del passat. Una cosa \u00e9s orientar-se i preferir, i una altra de ben diferent \u00e9s condicionar el benestar a la consecuci\u00f3 d\u2019all\u00f2 que es desitja. La felicitat \u00e9s una manera de prendre\u2019s la vida, i el cam\u00ed consisteix en asserenar la ment, escoltar i deixar actuar el cor amb discerniment.<\/p>\n\n\n\n<p>El que podem aprendre d\u2019Orient \u00e9s la import\u00e0ncia de la serenitat i la calma mental, i d\u2019alliberar la ment d\u2019emocions pertorbadores. Queda clar que aquestes societats, on s\u00f3n excepcionals l\u2019odi, la ranc\u00fania, l\u2019enveja i la por, faciliten una exist\u00e8ncia feli\u00e7. El que realment importa no \u00e9s tant el que passa a la vida, sin\u00f3 el que passa al cor.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>El que pertorba la ment de l\u2019home no s\u00f3n els esdeveniments, sin\u00f3 la manera com els jutgem.<\/p><cite>\u2014 Epictet<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<p>La infelicitat pot ser la justa contraprestaci\u00f3 a la sup\u00e8rbia, el preu que la nostra societat paga per assumir el paper de reis de la creaci\u00f3. La gran lli\u00e7\u00f3 de l\u2019antropologia en aquest sentit, podria ser que l\u2019estat natural de l\u2019home \u00e9s la felicitat, i que per tant, no s\u2019ha de buscar, sin\u00f3 recuperar, permetre que sorgeixi per ella mateixa, alliberant-nos del qu\u00e8 \u00e9s superflu, a fi d\u2019identificar el sentit de la pr\u00f2pia exist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n<p>A la naturalesa, nom\u00e9s l\u2019home \u00e9s infeli\u00e7. La infelicitat \u00e9s, doncs, una q\u00fcesti\u00f3 \u00f2ptica, una mena de miopia que no permet veure m\u00e9s enll\u00e0 dels infortunis i les frustracions, quan de fet, han d\u2019anar molt maldades per a qu\u00e8 no predomini la bellesa sobre la lletjor; la persona feli\u00e7 \u00e9s capa\u00e7 de conviure amb les imperfeccions. El que ens ensenya Orient \u00e9s que la felicitat no es troba al final d\u2019un cam\u00ed, sin\u00f3 que \u00e9s una manera de transitar per la vida.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Destaca un dels ingredients com\u00fa de la felicitat a orient, que \u00e9s la falta d\u2019agressivitat i prioritzar l\u2019harmonia i la pau social com a requisit pel benestar individual.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[124,120],"tags":[261,265,267,193,227],"class_list":["post-4048","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-medicina-oriental-es","category-radio-es","tag-emociones","tag-filosofia-oriental-es","tag-fuerza-interior","tag-japon","tag-oriente-y-occidente"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4048","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4048"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4048\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4481,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4048\/revisions\/4481"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4048"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4048"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4048"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}