{"id":4056,"date":"2016-12-05T17:03:10","date_gmt":"2016-12-05T15:03:10","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/la-tristesa-hivernal\/"},"modified":"2026-01-11T21:32:14","modified_gmt":"2026-01-11T19:32:14","slug":"la-tristesa-hivernal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/la-tristesa-hivernal\/","title":{"rendered":"La tristesa hivernal"},"content":{"rendered":"<p><iframe style=\"width: 100%; max-width: 800px; height: 281px;\" title=\"L'Ofici de Viure \u2013 3Cat\" src=\"https:\/\/www.3cat.cat\/3cat\/audio\/940557\/embed\/\" frameborder=\"0\" scrolling=\"no\"><\/iframe><\/p>\r\n<p>&nbsp;<\/p>\r\n\r\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\">\r\n<p>L\u2019hivern \u00e9s un per\u00edode de rep\u00f2s i recolliment. El fred i la manca de llum propicien la introversi\u00f3, i l\u2019activitat de la natura es redueix al m\u00ednim: un paisatge silenci\u00f3s i nevat ve a ser la seva imatge m\u00e9s caracter\u00edstica. Els arbres perden les fulles i dormen fins a la primavera, molts animals entren en estat de letargia, cauen en un son profund, amb les funcions vitals redu\u00efdes al m\u00ednim. \u00c9s com si la vida sobre la Terra entr\u00e9s en un per\u00edode de pausa, de descans, i de connexi\u00f3 amb la seva ess\u00e8ncia, preparant-se per a un nou cicle, en el que manifestar\u00e0 tot el seu potencial. Els xinesos dirien que \u00e9s l\u2019estaci\u00f3 m\u00e9s yin.<\/p>\r\n<\/blockquote>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Les estacions reprodueixen al llarg de l\u2019any el cicle diari: l\u2019hivern equival a la nit, per\u00edode imprescindible de recuperaci\u00f3 de l\u2019energia per a una nova jornada. La disminuci\u00f3 de l\u2019activitat propicia les funcions de reparaci\u00f3: dormir \u00e9s una breu letargia quotidiana que transcorre en els moments de foscor, que com \u00e9s sabut, \u00e9s quan m\u00e9s aprofita el son. L\u2019hivern, la nit de l\u2019any, \u00e9s el moment de la foscor i d\u2019un fred que alenteix tots els moviments, fins al nivell molecular. Per\u00f2 quan \u00e9s excessiu, bloqueja les funcions vitals: dificulta la digesti\u00f3, apareix dolor i rigidesa a les articulacions&#8230;<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Tots els organismes vius tenen un rellotge biol\u00f2gic, que marca els diferents ritmes de dia i nit, i tamb\u00e9 els de les estacions. S\u00f3n ritmes interns que moltes vegades estan molt lluny del que imposa una societat que viu d\u2019esquenes als cicles de la natura, i que des de l\u2019aparici\u00f3 de la llum el\u00e8ctrica i l\u2019activitat industrial, ha despla\u00e7at l\u2019activitat cap al tard. Aix\u00ed, si b\u00e9 hi ha qui encara segueix els horaris tradicionals, \u00e9s matiner i es desperta a l\u2019alba, o incl\u00fas abans, avui s\u00f3n molts els qui van a dormir tard, a qui els costa llevar-se, sempre amb despertador, i triguen hores en trobar-se en plena forma. Uns estan sincronitzats amb el sol, i altres amb l\u2019electricitat.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Mal els pesi als noct\u00e0mbuls, l\u2019home \u00e9s un animal di\u00fcrn, necessita la llum per viure. El nostre cos est\u00e0 fet per seguir el ritme circadiari, aquesta alternan\u00e7a dia\/nit. Els or\u00edgens de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 es troben al tr\u00f2pic, i nom\u00e9s molt recentment en l\u2019evoluci\u00f3 ha habitat zones fredes i amb estacions de moltes menys hores de llum. I com m\u00e9s ens allunyem del tr\u00f2pic, m\u00e9s freq\u00fcentment trobem persones que presenten s\u00edmptomes derivats d\u2019aquesta falta de llum. De manera que quan arriba la tardor, senten un deca\u00efment que no els deixa fins a la primavera. I quan \u00e9s molt intens, ha entrat al cat\u00e0leg de malalties sota el nom de \u201cdepressi\u00f3 estacional\u201d. En la seva variant menor, en forma de des\u00e0nim, afecta molta m\u00e9s gent durant la temporada de foscor, i \u00e9s el que es coneix com \u201ctristesa hivernal\u201d.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<h5 class=\"wp-block-heading\">La llum i l\u2019estat d\u2019\u00e0nim<\/h5>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>La llum influencia els cicles fisiol\u00f2gics naturals del nostre organisme: a part del cicle de vig\u00edlia\/son, tamb\u00e9 el metabolisme, la temperatura corporal, la secreci\u00f3 d\u2019hormones&#8230; Durant el dia, la llum estimula la secreci\u00f3 de cortisol, l\u2019hormona de \u201cl\u2019estr\u00e8s positiu\u201d, que mobilitza les energies \u00fatils durant la jornada. \u00c9s una hormona indispensable per estar en forma durant les activitats quotidianes. I a la inversa, la llum del dia impedeix la secreci\u00f3 d\u2019una altra hormona, la melatonina, que normalment \u00e9s gaireb\u00e9 indetectable durant el dia, per\u00f2 que augmenta molt durant la nit. Com m\u00e9s llumin\u00f3s \u00e9s el dia, i com m\u00e9s fosca la nit, m\u00e9s abundants s\u00f3n aquestes hormones i millor \u00e9s la qualitat de la son i, per tant tamb\u00e9 de la vig\u00edlia. En els mam\u00edfers, la llum que impressiona la retina es transmet al quiasme \u00f2ptic, que \u00e9s on es creuen els nervis \u00f2ptics i recullen la informaci\u00f3 visual, i la transmeten a tot l\u2019organisme. A nivell bioqu\u00edmic, en la depressi\u00f3 hivernal s\u2019observa un alt nivell de melatonina durant tot el dia. La llum inhibeix la secreci\u00f3 de melatonina i augmenta la de serotonina, que t\u00e9 una acci\u00f3 antidepressiva.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Aix\u00ed, quan manca llum, l\u2019organisme tendeix a baixar la vitalitat. I en els per\u00edodes en els que el dia s\u2019escur\u00e7a, poden apar\u00e8ixer una s\u00e8rie de s\u00edmptomes molts semblants als de la depressi\u00f3 cl\u00e0ssica, com s\u00f3n aquesta tristesa i irritabilitat durant tot el dia, una disminuci\u00f3 del gaudi en activitats altrament plaents, fatiga cr\u00f2nica, somnol\u00e8ncia tamb\u00e9 durant el dia, i dificultat de llevar-se al mat\u00ed, poca concentraci\u00f3, poca iniciativa, manca d\u2019inter\u00e8s per les coses, incapacitat de prendre decisions, tend\u00e8ncia a l\u2019a\u00efllament, sentiments de culpabilitat, pessimisme&#8230; i tota la constel\u00b7laci\u00f3 de s\u00edmptomes que acompanya les depressions. La difer\u00e8ncia est\u00e0 en que normalment els estats depressius van acompanyats de dificultats per dormir, mentre que en aquest cas predomina la somnol\u00e8ncia, i aix\u00ed com en la depressi\u00f3 s\u2019acostuma a perdre la gana, en la tristesa hivernal augmenta l\u2019apet\u00e8ncia, especialment pels sucres i les f\u00e8cules. La caracter\u00edstica m\u00e9s rellevant, per\u00f2, \u00e9s que apareix a la tardor, i s\u2019esvaneix espont\u00e0niament a l\u2019arribada de la primavera, quan els dies s\u2019allarguen, o immediatament quan es viatja a un pa\u00eds c\u00e0lid.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Aquesta tristesa apareix amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia com m\u00e9s alta la latitud: \u00e9s gaireb\u00e9 inexistent a l\u2019equador, i abunda a mesura que ens apropem als pols. \u00c9s molt freq\u00fcent als pa\u00efsos n\u00f2rdics, on poden passar setmanes sense gens de sol, i quan apareix \u00e9s de baixa intensitat. El 1903 el dan\u00e8s Niels Ryberg Finsen va rebre el premi Nobel de medicina pel seus estudis sobre els efectes de la llum en les malalties de la pell, obrint aix\u00ed un nou cam\u00ed per la ci\u00e8ncia m\u00e8dica. Aquest cam\u00ed es va abandonar, i no va tornar a recuperar-se fins que cap al 1984, el Dr. Norman E. Rosenthal, en traslladar-se de l\u2019\u00c0frica del Sud a Nova York, va estudiar en primera persona els canvis de l\u2019\u00e0nim en relaci\u00f3 als efectes de la llum. Va comprovar els beneficis de la llum, tamb\u00e9 de l\u2019artificial, per millorar els s\u00edmptomes. I va denominar el conjunt de trastorns \u201cdepressi\u00f3 estacional\u201d. Per\u00f2 es va haver d\u2019esperar encara 20 anys, fins que al 2005, la psiquiatria nord-americana va recon\u00e8ixer la ter\u00e0pia de llum com a tractament efica\u00e7 contra la depressi\u00f3 estacional i alguns trastorns del son.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Tristesa o depressi\u00f3?<\/h5>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Cada estaci\u00f3 t\u00e9 la seva pr\u00f2pia depressi\u00f3: la de la primavera \u00e9s ben coneguda: quan tota la naturalesa es desperta, hi ha persones que pateixen s\u00edmptomes de deca\u00efment, especialment f\u00edsics, al que s\u2019ha vingut a denominar \u201cast\u00e8nia primaveral\u201d, sovint amb ansietat, insomni i falta de gana. Tamb\u00e9 \u00e9s molt freq\u00fcent la de tardor, quan cauen les fulles dels arbres i s\u2019entra en un per\u00edode melangi\u00f3s. I fins i tot al pic de l\u2019estiu, hi ha qui pateix trastorns de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim degut a l\u2019exc\u00e9s de calor.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Per\u00f2 si aquesta depressi\u00f3 estacional no s\u2019identifica com a tal, aquests s\u00edmptomes de poca autoestima, negativitat, pessimisme, que s\u00f3n totalment circumstancials, \u00e9s a dir, que desapareixen quan les condicions ambientals canvien, posen en marxa el mecanisme de racionalitzaci\u00f3 de totes les depressions, i que consisteix en cercar-ne les causes. La ment comen\u00e7a a escanejar a partir de les circumst\u00e0ncies presents, s\u2019est\u00e9n cap al passat, fins i tot a la primera inf\u00e0ncia, i darrerament a altres vides, a fi de trobar un motiu que justifiqui aquest estat d\u2019\u00e0nim.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Des del punt de vista de la medicina oriental, l\u2019estat d\u2019\u00e0nim depressiu \u00e9s generalment degut a bloquejos que es poden resoldre amb t\u00e8cniques energ\u00e8tiques, reequilibrant l\u2019organisme, el que comporta un immediat canvi de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim, siguin quines siguin les causes que presumptament l\u2019originaven.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Ara b\u00e9, sigui perqu\u00e8 es desf\u00e0 el bloqueig, o simplement perqu\u00e8 canvia l\u2019estaci\u00f3, tota aquesta constel\u00b7laci\u00f3 de motius, que evidentment segueixen sent-hi, deixen d\u2019afectar l\u2019\u00e0nim. \u00c9s a dir, que el que realment \u00e9s determinant en gran part de les depressions \u2013llevat de les majors\u2013 \u00e9s la negativitat i l\u2019estat d\u2019\u00e0nim, mentre que les preteses causes donen ra\u00f3 de ser i la justifiquen. I, de fet, hi ha persones que s\u2019aferren a aquestes causes per instal\u00b7lar-se en el des\u00e0nim.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\">\r\n<p>La paraula <em>depressi\u00f3<\/em> per referir-se a l\u2019estat d\u2019\u00e0nim \u00e9s molt recent, i s\u2019ha anat imposant sobre el que abans es coneixia com <em>malenconia<\/em>, o senzillament <em>tristesa<\/em>. Depressi\u00f3 \u00e9s un concepte molt ampli, un s\u00edmptoma dels quals \u00e9s la tristesa, per\u00f2 que inclou problemes de son, de gana, de concentraci\u00f3, poca energia, pessimisme, i sobretot tend\u00e8ncia a veure-ho tot des del costat m\u00e9s negatiu, una visi\u00f3 deformada de la realitat. La depressi\u00f3 no \u00e9s un tristesa perllongada, sin\u00f3 una malaltia, i com tal, medicalitzada, i quan aix\u00f2 passa, fora de l\u2019abast de qui la pateix.<\/p>\r\n<\/blockquote>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Tristesa i depressi\u00f3 eren dos conceptes ben diferenciats que avui tendeixen a confondre\u2019s, en el sentit que la depressi\u00f3 ha anat envaint el terreny de la tristesa, fins al punt que s\u2019atribueixen la mateixa qualitat a aquests dos estats an\u00edmics. Si b\u00e9 es diu que els habitants de certes illes paradis\u00edaques del Pac\u00edfic ni tant sols tenen una paraula per referir-se a la tristesa, per a nosaltres \u00e9s una emoci\u00f3 tant normal com ho pot ser l\u2019alegria, i de fet comparteixen el mateix \u00e0mbit: qui no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019estar trist, tampoc pot gaudir d\u2019una sana alegria. La tristesa \u00e9s natural, autolimitada, humanitza i amplia la consciencia. Mentre que la depressi\u00f3 \u00e9s un concepte que apareix al s.XVIII, i que es pot considerar un trastorn de la ment que parteix d\u2019una visi\u00f3 deformada de la realitat, amb pessimisme, pensaments negatius envers un mateix, sensaci\u00f3 d\u2019impot\u00e8ncia, i manca de fortalesa per franquejar les circumst\u00e0ncies m\u00e9s quotidianes. La tristesa t\u00e9 un motiu i forma part d\u2019un cicle, en tant que el depressiu cerca un motiu que justifiqui el seu estat d\u2019\u00e0nim destructiu.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Qu\u00e8 fer?<\/h5>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>La tristesa hivernal ha anat baixant de latitud degut al canvi d\u2019estil de vida lligat a la industrialitzaci\u00f3. Avui, la major part de la poblaci\u00f3 passa la jornada entre quatre parets, amb llum artificial, insuficient per engegar els mecanismes naturals de desvetllament. Perqu\u00e8 s\u2019entengui la difer\u00e8ncia entre la llum natural i l\u2019artificial, si la mesurem en lux, en un dia assolellat rebem 100.000 lux, en un dia ennuvolat 10.000, 2.000 en un pa\u00eds n\u00f2rdic, i dins d\u2019una casa rebem de 200-300 lux. Per aix\u00f2, est\u00e0 clar que la primera mesura per prevenir i tamb\u00e9 tractar la tristesa hivernal \u00e9s passar for\u00e7a estona a l\u2019aire lliure, millorar la il\u00b7luminaci\u00f3 de l la casa, procurant que hi entri la m\u00e0xima quantitat de llum per les finestres, i fent-la reflectir en parets blanques i miralls, aix\u00ed com realitzant les activitats vora de les entrades de llum.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Tamb\u00e9 ajuda una bona il\u00b7luminaci\u00f3 artificial. De fet, amb finalitats terap\u00e8utiques, s\u2019han dissenyat unes llums que emeten tot l\u2019espectre llumin\u00f3s del sol per\u00f2 sense els rajos ultraviolats ni els infrarojos, i s\u2019aconsella de prendre cada dia al mat\u00ed un bany d\u2019aquesta llum. (10.000 lux durant 30 min a 0,5 metres de dist\u00e0ncia).<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Per altra banda, l\u2019alimentaci\u00f3 \u00e9s un bon recurs per sintonitzar-se amb les estacions. En un mercat ple de productes frescs d\u2019altres temporades i regions del m\u00f3n, avui dia hi ha moltes persones que no saben quins vegetals corresponen a cada estaci\u00f3 en el seu territori. Per\u00f2 no hi ha dubte que els productes estacionals, de proximitat, s\u00f3n els m\u00e9s adequats per adaptar-se als canvis d\u2019estaci\u00f3 i al clima: els vegetals d\u2019hivern, els fruits secs i les arrels escalfen el cos i equilibren l\u2019energia yin, evitant un refredament excessiu de l\u2019organisme. En especial, s\u2019ha de tenir molt en compte no cedir a les apet\u00e8ncies de sucres i dol\u00e7os, perqu\u00e8 tot i venir de gust, agreugen el desequilibri.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Al m\u00f3n vegetal hi ha una planta que s\u2019ha guanyat una merescuda fama en el tractament de la depressi\u00f3, i molt especialment en la depressi\u00f3 hivernal: l\u2019hip\u00e8ric (vegeu <a href=\"https:\/\/masgrau.net\/remeis-naturals-per-lansietat-i-la-depressio\/\"><em>Remeis natural per l\u2019ansietat i la depressi\u00f3<\/em><\/a>).<\/p>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan arriba la tardor, senten un deca\u00efment que no els deixa fins a la primavera. I quan \u00e9s molt intens, ha entrat al cat\u00e0leg de malalties sota el nom de \u201cdepressi\u00f3 estacional\u201d. En la seva variant menor, en forma de des\u00e0nim, afecta molta m\u00e9s gent durant la temporada de foscor, i \u00e9s el que es coneix com \u201ctristesa hivernal\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[120],"tags":[201,203,256,261],"class_list":["post-4056","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-radio-es","tag-ansiedad","tag-autoestima-es","tag-depression","tag-emociones"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4056","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4056"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4056\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4546,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4056\/revisions\/4546"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4056"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4056"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4056"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}