{"id":4076,"date":"2015-05-11T18:20:54","date_gmt":"2015-05-11T18:20:54","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/com-tenir-una-bona-digestio\/"},"modified":"2015-05-11T18:20:54","modified_gmt":"2015-05-11T18:20:54","slug":"com-tenir-una-bona-digestio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/com-tenir-una-bona-digestio\/","title":{"rendered":"Com tenir una bona digesti\u00f3"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-spotify wp-block-embed-spotify wp-embed-aspect-21-9 wp-has-aspect-ratio\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<iframe loading=\"lazy\" title=\"Spotify Embed: Com podem tenir una bona digesti\u00f3?\" width=\"100%\" height=\"232\" allowtransparency=\"true\" frameborder=\"0\" allow=\"encrypted-media\" src=\"https:\/\/open.spotify.com\/embed\/episode\/3y0D9vzy73S5Xbs7hKKPmp\"><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>Dina poc i sopa poc, que la salut de tot el cos es forja a l\u2019oficina de l\u2019est\u00f3mac.<\/p><cite>\u2014 Don Quixot<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<p>Els consells per a una bona digesti\u00f3 s\u00f3n, en bona part, superflus, ja que el mateix organisme s\u2019encarrega de donar senyals davant el que l\u2019afavoreix i el que el perjudica. De tota manera, la digesti\u00f3 \u00e9s una funci\u00f3 molt complexa, en la que intervenen diversos \u00f2rgans, i d&#8217;aquesta complexitat ve la gran varietat de trastorns digestius existents: estrenyiment, diarrea, flatul\u00e8ncia, distensi\u00f3 abdominal, gastritis, eructes, inapet\u00e8ncia, bul\u00edmia, n\u00e0usees, v\u00f2mits, indigesti\u00f3, somnol\u00e8ncia despr\u00e9s de menjar, singlot, halitosi, acidesa, reflux, \u00falcera, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, colon irritable, hemorroides&#8230; a part dels que deriven del p\u00e0ncrees, el fetge i la ves\u00edcula biliar. Tots aquests trastorns, molts d&#8217;ells cr\u00f2nics, i alguns considerats incurables per la nostra medicina, poden, i de fet solen, millorar molt i fins i tot resoldre&#8217;s amb <strong>la medicina xinesa, ja que \u00e9s molt competent en restablir les funcions alterades.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>La ci\u00e8ncia m\u00e8dica ha seguit el rastre de la descomposici\u00f3 dels aliments en principis immediats, i ha estudiat els tipus de mol\u00e8cules que s&#8217;assimilen i les diferents vies metab\u00f2liques que segueixen. Aix\u00ed sabem que les prote\u00efnes, els hidrats de carboni, els greixos, aix\u00ed com altres mol\u00e8cules, com s\u00f3n les vitamines, els minerals, s\u00f3n imprescindibles per a un correcte funcionament del cos.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 aquesta visi\u00f3 materialista, qu\u00edmica, de la nutrici\u00f3, que veu els cos i els seus \u00f2rgans com poc m\u00e9s que un conjunt de teixits, monopolitza la major part del discurs de la nostra ci\u00e8ncia aliment\u00e0ria. Per\u00f2 <strong>no s&#8217;hauria de considerar l&#8217;assimilaci\u00f3 dels aliments des del punt de vista \u00fanicament material, doncs la nutrici\u00f3 proporciona tamb\u00e9, i sobretot, el combustible per la producci\u00f3 de l&#8217;energia vital<\/strong>. I aquest \u00e9s, per a d\u2019altres cultures, el m\u00e9s essencial. A l&#8217;\u00cdndia, per exemple, es considera el valor de l&#8217;aliment pel <em>prana<\/em> que t\u00e9 i que pot proporcionar, una energia a la que els xinesos anomenen <em>qi. <\/em>I de fet tamb\u00e9 aqu\u00ed es valorava, i encara els profans valoren, l&#8217;aliment no pels seus components qu\u00edmics sin\u00f3 segons la seva vitalitat. No \u00e9s el mateix un enciam acabat de collir que un que ve plastificat; un pollastre que ha picotejat a camp obert, que un animal que no ha vist mai la llum del sol. Val a dir, per\u00f2, que tenim el sentit del gust molt deformat per una ind\u00fastria i una gastronomia que ha fet grans aven\u00e7os en presentar com a saborosos productes amb poc o nul valor nutritiu. I aquest discerniment entre all\u00f2 aut\u00e8ntic i sint\u00e8tic, entre natural i artificial, tant poc reconegut per la diet\u00e8tica oficial, \u00e9s obvi per qui escolta el seu cos, i ha d\u2019anar guiat per un sentit del gust capa\u00e7 de recon\u00e8ixer la idone\u00eftat del producte pel seu sabor, textura&#8230;<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s per aix\u00f2 que els orientals donen molt\u00edssima import\u00e0ncia al primer pas en l&#8217;assimilaci\u00f3 dels aliments, el primer estadi de la digesti\u00f3, que \u00e9s quan passa per la boca, doncs a m\u00e9s es considera que la masticaci\u00f3, en fraccionar l&#8217;aliment, allibera el seu <em>prana<\/em>.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Aix\u00ed com la mat\u00e8ria no s&#8217;assimilar\u00e0 majorit\u00e0riament fins arribar al budell, l&#8217;energia o la vitalitat de l&#8217;aliment s&#8217;absorbeix per la mucosa de la boca, degut sobretot a l&#8217;acci\u00f3 dels enzims presents en la saliva.<\/strong> Aix\u00ed, el que realment importa \u00e9s que l&#8217;aliment sigui ric en <em>prana<\/em> o <em>qi <\/em>-l&#8217;aspecte m\u00e9s subtil- ja que aleshores tamb\u00e9 ho ser\u00e0 en subst\u00e0ncies nutritives. \u00c9s tamb\u00e9 per aix\u00f2 que s&#8217;insisteix en que cal ensalivar i mastegar b\u00e9, essent aquesta una condici\u00f3 imprescindible per una bona digesti\u00f3. <strong>No hi ha cap ferment digestiu que pugui substituir la saliva<\/strong> -i d&#8217;aqu\u00ed la import\u00e0ncia de menjar a poc a poc-, el que queda reflectit en les saliveres que desencadena un aliment apetit\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n<p>Empassar-se els aliments directament \u00e9s un mal inici de la digesti\u00f3, doncs l&#8217;organisme no ha tret tot el <em>qi<\/em> de l&#8217;aliment i considera que no en t\u00e9 prou. Mastegar b\u00e9 \u00e9s tamb\u00e9 un bon ant\u00eddot de la voracitat, ja que d\u00f3na temps a que aparegui la sensaci\u00f3 de sacietat.<\/p>\n\n\n\n<p><em>Est\u00f3mac<\/em> ve del llat\u00ed <em>estoma<\/em>, que vol dir <em>boca<\/em>, el que posa de manifest que a Occident es considera aquesta v\u00edscera com l\u2019aut\u00e8ntic punt de partida de la digesti\u00f3. De fet, s&#8217;acostuma a fer servir m\u00e9s com a criteri de com l&#8217;aliment cau a l&#8217;est\u00f3mac: mentre no doni problemes es considera un aliment acceptable. Quan es parla de digesti\u00f3 es d\u00f3na molta import\u00e0ncia a l&#8217;est\u00f3mac, quan en realitat, si b\u00e9 \u00e9s imprescindible que funcioni b\u00e9, no \u00e9s en absolut la part m\u00e9s sofisticada i complexa del proc\u00e9s digestiu.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Per la medicina xinesa, la digesti\u00f3 a l&#8217;est\u00f3mac \u00e9s com una cuita, que requereix molta energia<\/strong>, i per aix\u00f2 la seva diet\u00e8tica -com la japonesa, i l&#8217;oriental en general- ha tingut sempre molta cura en triar aliments f\u00e0cilment assimilables, \u00e9s a dir, ben diferents de molts dels nostres bistecs, fregits, salses i guisats. Per aix\u00f2, despr\u00e9s d&#8217;un \u00e0pat d&#8217;aut\u00e8ntica cuina oriental \u00e9s normal aixecar-se de taula amb una sensaci\u00f3 de lleugeresa. Consideren l&#8217;est\u00f3mac com una olla on es couen els aliments, transformant-los en un brou. <strong>I \u00e9s fonamental, segons la medicina xinesa i l&#8217;ayurveda, no afeblir aquest foc digestiu.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Per aix\u00f2, cal en primer lloc tenir en compte <strong>la naturalesa dels aliments<\/strong> (vegeu <a href=\"https:\/\/masgrau.net\/que-laliment-sigui-la-teva-medicina\/\">Que l&#8217;aliment sigui la teva medicina<\/a>), que pot ser calenta, t\u00e8bia, neutral, fresca o freda, segons l&#8217;efecte que t\u00e9 sobre l&#8217;organisme. El <strong>que no es pot separar de la naturalesa de la persona<\/strong>: a una persona de naturalesa calenta, predominantment yang, li convindran m\u00e9s aliments de naturalesa fresca, i al contrari.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>La cocci\u00f3 tamb\u00e9 t\u00e9 la seva influ\u00e8ncia<\/strong> en la naturalesa de l&#8217;aliment, i la modifica fins a cert punt, alhora que amplia enormement les possibilitats aliment\u00e0ries amb cereals, llegums&#8230; que altrament no es podrien menjar. I per a una bona digesti\u00f3, aquest tipus d&#8217;aliment ha d&#8217;estar ben cuit. I aquells que es poden menjar crus, com els vegetals, quan es couen es fan m\u00e9s c\u00e0lids gr\u00e0cies a l&#8217;escalfor del foc. La forma de cocci\u00f3 tamb\u00e9 hi juga un paper, essent el bullit i el vapor els mitjans m\u00e9s suaus, i el fregit el que m\u00e9s altera la naturalesa dels aliments. Entremig, i de menys a m\u00e9s, hi hauria el forn, a planxa, el wok i el saltejat.<\/p>\n\n\n\n<p>Per altra banda, <strong>la temperatura a que es prenen els aliments tamb\u00e9 influeixen en la digesti\u00f3<\/strong>. De fet, la diet\u00e8tica oriental (fruit d\u2019una cultura en la que predomina una naturalesa m\u00e9s freda) aconsella prendre pocs aliments de naturalesa i temperatura freda, doncs requeriran m\u00e9s foc, m\u00e9s energia digestiva, per \u201ccuinar-los\u201d, i per aix\u00f2 prefereixen els aliments cuits als crus. Un de les causes de digesti\u00f3 lenta rau en el menjar cru quan el foc de la digesti\u00f3 \u00e9s feble. Cal evitar molt especialment prendre aliments i begudes freds de nevera, ja que l&#8217;est\u00f3mac funciona b\u00e9 a uns 40\u00baC i baixar la temperatura implicar\u00e0 una despesa energ\u00e8tica que no tothom es pot permetre. <strong>En cas de mala digesti\u00f3, el primer que cal preguntar-se \u00e9s quins aliments poden estar perjudicant l&#8217;organisme.<\/strong> En alguns casos el missatge del cos \u00e9s molt clar i s&#8217;identifica f\u00e0cilment el que no conv\u00e9, per\u00f2 en d&#8217;altres \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil, normalment perqu\u00e8 s\u00f3n aliments de gran consum, a vegades considerats bons per la salut i que no tenen un efecte immediat, per\u00f2 que sobrecarreguen l&#8217;apareix digestiu i aquest acaba per no poder-los tolerar. En s\u00f3n exemples el caf\u00e8, la llet o els f\u00e0rmacs.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Per\u00f2 la part m\u00e9s important de la digesti\u00f3 transcorre lluny de la nostra consci\u00e8ncia<\/strong>, en el budell prim, que separa, segons els orientals, la part clara, que passa al fetge i despr\u00e9s a la sang, i que \u00e9s la que alimenta els teixits, de la part t\u00e8rbola, que \u00e9s la que s&#8217;eliminar\u00e0. Al budell prim hi ha tot un ecosistema, format per centenars de milions de bact\u00e8ries que descomponen els aliments, que seran filtrats a la paret del budell, on s\u2019hi troben la major part de les c\u00e8l\u00b7lules relacionades amb l\u2019immunitat, i que ens protegeixen de les agressions de l\u2019entorn. Les malalties dites <em>autoimmunit\u00e0ries<\/em> poden ser degudes a un augment de la permeabilitat de la paret intestinal, que altera el funcionament del nostre sistema de defensa.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>A m\u00e9s de ser la caserna del sistema immunitari, al budell acull tamb\u00e9 el comandament de l\u2019organisme.<\/strong> Se l&#8217;ha anomenat \u201cel segon cervell\u201d, encara que possiblement se l&#8217;hauria de considerar \u201cel primer cervell\u201d, perqu\u00e8 \u00e9s anterior en termes evolutius, i perqu\u00e8 de fet, el cervell pensant es forma amb les informacions que li proporciona aquest cervell primitiu. I, a l&#8217;inversa, el cervell pensant influeix en la digesti\u00f3, moltes vegades negativament, alterant-la i bloquejant-la, quan \u00e9s un proc\u00e9s que, com tantes altres funcions del cos, transcorreria de forma aut\u00f2noma i funcionaria perfectament si no s&#8217;hi interfer\u00eds.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s el cas, per exemple, tant freq\u00fcent avui dia, de menjar amb la por d&#8217;engreixar-se, o amb el temor de la contaminaci\u00f3 dels aliments: una actitud negativa, de rebuig, respecte a la satisfacci\u00f3 d&#8217;una necessitat prim\u00e0ria, font primig\u00e8nia de plaer. I \u00e9s que la por, la m\u00e9s negativa de les emocions, inhibeix la digesti\u00f3: la por al desconegut i al futur, en forma de preocupacions, depressi\u00f3, ansietat, tensi\u00f3, nervis&#8230; generada pels propis pensaments i imaginacions, per\u00f2 que t\u00e9 la mateixa resposta fisiol\u00f2gica que la de l&#8217;home primitiu davant d&#8217;un perill real. La sang es deriva de la pell i l&#8217;aparell digestiu als m\u00fasculs, que es tensen preparant-se per la lluita o per la fugida, la boca queda seca, es perd la gana, i es bloqueja la digesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Moltes vegades, la dificultat de pair t\u00e9 a veure amb la dificultat de digerir una emoci\u00f3,<\/strong> de no poder tragar una persona o una situaci\u00f3 amb la qual et veus for\u00e7at a conviure. La contrarietat, estar enfadat&#8230; tenen la seva arrel en prejudicis i en la incapacitat d&#8217;acceptar les persones i les coses tal com s\u00f3n, i adaptar-s&#8217;hi. Aix\u00f2 succeeix quan les relacions humanes transcorren a nivell visceral en comptes d&#8217;estar en el terreny del cor, que \u00e9s el de la psique. En termes de medicina xinesa, un \u00f2rgan tant important per la digesti\u00f3 com \u00e9s el fetge, per exemple, quan li falta energia es tradueix en una manca de coratge per afrontar una situaci\u00f3, creant aix\u00ed tensions que es deriven i s&#8217;acumulen a l&#8217;est\u00f3mac. El nostre llenguatge popular, i probablement de forma for\u00e7a universal, \u00e9s ric en met\u00e0fores d&#8217;aquesta mena: fer-se un nus a l&#8217;est\u00f3mac, no poder tragar una persona, rumiar&#8230;<\/p>\n\n\n\n<p>De fet, <strong>es podria traslladar el model digestiu a la vida ps\u00edquica<\/strong>. Sona a psicologia barata perqu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s elemental, per\u00f2 en canvi no fer-li cas complica moltes exist\u00e8ncies. I \u00e9s que els pensaments, amb les emocions i els sentiments que se\u2019n desprenen, s\u2019han de destriar igual que fan les c\u00e8l\u00b7lules de la paret del budell, i separar el que conv\u00e9, el que aporta aliment, del material de rebuig.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cal ensalivar i mastegar b\u00e9, essent aquesta una condici\u00f3 imprescindible per una bona digesti\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[129,187,124,120],"tags":[258],"class_list":["post-4076","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-alimentacion-y-dietas","category-la-salud-en-tus-manos","category-medicina-oriental-es","category-radio-es","tag-digestion"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4076","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4076"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4076\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4076"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4076"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4076"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}