{"id":4085,"date":"2014-10-04T17:52:55","date_gmt":"2014-10-04T17:52:55","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/que-laliment-sigui-la-teva-medicina\/"},"modified":"2014-10-04T17:52:55","modified_gmt":"2014-10-04T17:52:55","slug":"que-laliment-sigui-la-teva-medicina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/que-laliment-sigui-la-teva-medicina\/","title":{"rendered":"Que l\u2019aliment sigui la teva medicina"},"content":{"rendered":"\n
\nhttps:\/\/open.spotify.com\/episode\/2vgk9DFaPWL6MTgpJZmeR1\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n

Cal menjar per viure, i no pas viure per menjar.<\/p>\u2014 El burg\u00e8s gentilhome<\/em>, Moli\u00e8re<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

Tant la mat\u00e8ria com l\u2019energia del qu\u00e8 mengem passa a formar part del propi organisme<\/strong> en un proc\u00e9s d\u2019incorporaci\u00f3 que ha perm\u00e8s anar observant l\u2019acci\u00f3 espec\u00edfica dels diferents aliments sobre l\u2019organisme. Alguns -m\u00e9s neutres- tenen una notable acci\u00f3 nutritiva, adaptable a tothom, s\u00f3n els que s\u2019acostumen a considerar la base de l\u2019alimentaci\u00f3 (el pa per a nosaltres, el blat de moro pels \u00e0rabs, la civada pels n\u00f2rdics o l\u2019arr\u00f2s pels orientals), per\u00f2 molts d\u2019altres \u2013sobretot el que tenen efectes terap\u00e8utics- convenen m\u00e9s a unes persones que a d\u2019altres, segons la seva constituci\u00f3, temperament, clima, estat general… Cada cultura ho ha sistematitzat d\u2019una manera diferent, per\u00f2 darrerament la industria aliment\u00e0ria ha comen\u00e7at a atribuir valors universals a cada aliment, i propietats curatives o preventives de les malalties<\/strong>, explotant l\u2019associaci\u00f3 entre aliment i medicament amb productes per lluitar contra el colesterol, llets enriquides amb calci per prevenir l\u2019osteoporosi, o fermentades amb b\u00edfids actius per a regular el tr\u00e0nsit intestinal. A Europa, la legislaci\u00f3 \u00e9s molt restrictiva amb aquest tipus de publicitat enganyosa, o com a m\u00ednim no demostrada, per\u00f2 en canvi als EUA ja es poden comprar xiclets contra el reuma o, al Jap\u00f3, una llet fermentada amb col\u00b7lagen que retarda l\u2019aparici\u00f3 d\u2019arrugues. El mateix val pels sucs de fruita multivitam\u00ednics, les begudes energ\u00e8tiques, i tantes altres coses que desvien l\u2019atenci\u00f3 dels beneficis d\u2019una aut\u00e8ntica alimentaci\u00f3 saludable amb una visi\u00f3 hol\u00edstica. Est\u00e0 clar que no s\u00f3n aquests productes publicitats per la industria al que ens referim quan parlem de que \u201cl\u2019aliment sigui la teva medicina\u201d<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Quan Hip\u00f2crates digu\u00e9 \u201cque l\u2019aliment sigui la teva medicina\u201d l\u2019alimentaci\u00f3 era frugal i ben mediterr\u00e0nia, a base de blat, ordi, verdures i llegums, fruites, oli d\u2019oliva i vi. La carn era escassa i reservada a les classes benestants, i el formatge i el peix eren m\u00e9s assequibles. Excepte en els grans banquets, es menjava i es bevia amb moderaci\u00f3, i tot biol\u00f2gic i sa. Ben diferent del qu\u00e8 i com mengem avui, en qu\u00e8 l\u2019aliment \u00e9s abundant per\u00f2 de poca o mala qualitat<\/p>\n\n\n\n

La preocupaci\u00f3 i l\u2019activitat fonamental de l\u2019home durant mil\u00b7lennis ha estat procurar-se l\u2019aliment. La fam i la desnutrici\u00f3 han estat, i s\u00f3n encara avui, el principal problema per a la superviv\u00e8ncia en el planeta. Fins fa ben poc, el problema b\u00e0sic de l\u2019alimentaci\u00f3 era la carestia, amb tota una s\u00e8rie de malalties que se\u2019n derivaven, com el raquitisme, el goll, el cretinisme, l\u2019escorbut, aix\u00ed com els problemes deguts a la mala conservaci\u00f3. Tanmateix, en general se sabia el que es menjava, i el sentit del gust i de l\u2019olfacte podia detectar la salubritat de l\u2019aliment, contr\u00e0riament al que passa avui, que productes qu\u00edmics totalment aliens al cos passen desapercebuts, i la industria aliment\u00e0ria disposa de mil recursos per enganyar el sentit del gust.<\/strong> Per aix\u00f2, el primer pas fonamental per tal que l\u2019aliment sigui la pr\u00f2pia medicina \u00e9s que sigui natural, biol\u00f2gic, local, de temporada i amb una m\u00ednima manipulaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019home ha establert des dels seus inicis la correlaci\u00f3 entre aliment i salut, per\u00f2 mai com avui s\u2019havia donat tanta import\u00e0ncia a una alimentaci\u00f3 sana i a la relaci\u00f3 entre alimentaci\u00f3 i malaltia, presidida per la tirania de la b\u00e0scula. El temor i l\u2019ansietat, el dubte i la preocupaci\u00f3 per la salut, fan que es tri\u00efn els aliments per les seves suposades propietats diet\u00e8tiques en comptes de seguir el propi instint, la intu\u00efci\u00f3, el gust i la fam, com sempre s\u2019havia fet i com fan tots els animals. Aquesta racionalitzaci\u00f3 -caricaturitzada per la substituci\u00f3 dels aliments pels seus principis immediats i la seva composici\u00f3 qu\u00edmica- aquesta visi\u00f3 utilit\u00e0ria de l\u2019alimentaci\u00f3 nom\u00e9s per nodrir correctament el cos, interfereix en la primitiva funci\u00f3 de la digesti\u00f3 i no tant sols dificulta que es tri\u00efn els aliments que m\u00e9s convenen sin\u00f3 que interfereix tamb\u00e9 en el plaer de menjar, amb tot el que aix\u00f2 comporta, de relaxaci\u00f3, de satisfacci\u00f3 i, per tant, en l\u2019assimilaci\u00f3 dels aliments. Com m\u00e9s preocupaci\u00f3 i ansietat a la taula, m\u00e9s obesitat.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Que la teva medicina sigui el teu aliment<\/h5>\n\n\n\n

La cuina, el rebost, l\u2019hort, els prats i les muntanyes estan plens de remeis que s\u00f3n aliments<\/strong>, que han ajudat des de fa mil\u00b7lennis a superar les malalties m\u00e9s comuns. Han caigut en des\u00fas no perqu\u00e8 no funcionin, doncs molts cops s\u00f3n excel\u00b7lents, sin\u00f3 per la pressi\u00f3 de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica. I poc a poc van desapareixent les persones que en coneixien les virtuts i aplicacions. Alguns dels m\u00e9s destacats, i m\u00e9s a l\u2019abast, s\u00f3n l\u2019all i la ceba, com a aliments que escalfen, o el vinagre i la llimona per dispersar l\u2019exc\u00e9s de calor, i que segueixen sent tant efica\u00e7os avui com ho eren en temps d\u2019Hip\u00f2crates*. Tamb\u00e9 els condiments poden ser un bon complement amb efecte terap\u00e8utic, com per exemple les esp\u00e8cies, el gingebre, les herbes arom\u00e0tiques…<\/p>\n\n\n\n

El que \u00e9s saludable per l\u2019home sa, tamb\u00e9 \u00e9s saludable pel malalt.<\/strong> En primera inst\u00e0ncia, per les medicines tradicionals, tant la xinesa com la d\u2019Hip\u00f2crates o l\u2019ayurv\u00e8dica, les millors medicines s\u00f3n les que alimenten, encara que no siguin menjars de cada dia; es donen no tant per combatre la malaltia com per tonificar l\u2019organisme i anar a favor de la recuperaci\u00f3. Doncs s\u2019ent\u00e9n que la malaltia \u00e9s, en gran part, una reacci\u00f3 de la vitalitat que tendeix cap a la salut. \u00c9s la vis natura medicatrix<\/em>, la gran aportaci\u00f3 d\u2019Hip\u00f2crates, per la qual encara avui es considera el primer gran metge de la nostra tradici\u00f3, en el sentit de tenir com a prioritat curar sense fer mal. El gran llegat del metge grec no \u00e9s la terap\u00e8utica, ben pobra en aquella \u00e8poca, ni tampoc la diet\u00e8tica, sin\u00f3 la seva concepci\u00f3 de la medicina, segons la qual el cos t\u00e9 una gran capacitat de recuperaci\u00f3 -de fet es cura ell mateix- i \u00e9s fonamental no interferir en aquest moviment cap a la salut. Aquestes medicines tradicionals tenen avui dia un gran paper tant en prevenci\u00f3 i tractament de les patologies m\u00e9s corrents, i com a complement dels tractaments farmacol\u00f2gics i quir\u00fargics que, en la seva lluita contra la malaltia, solen descuidar l\u2019organisme del propi malalt. En aquest sentit, l\u2019alimentaci\u00f3 s\u2019ha d\u2019ampliar amb remeis m\u00e9s efica\u00e7os en cada cas, com poden les herbes medicinals, i preferir, sempre que sigui possible, els complements diet\u00e8tics als f\u00e0rmacs.<\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8, de fet, en medicina hi ha dues gran concepcions a l\u2019hora d\u2019abordar la terap\u00e8utica: amb remeis que alimenten i tonifiquen el cos, o amb f\u00e0rmacs que en realitat s\u00f3n metzines que, en petites dosis, provoquen reaccions que poden ser terap\u00e8utiques.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En medicina xinesa, per exemple, els medicaments m\u00e9s valorats s\u00f3n aquells m\u00e9s inespec\u00edfics, \u00e9s a dir que s\u00f3n com aliments, amb una acci\u00f3 general sobre l\u2019organisme i sense efectes secundaris. \u00c9s el cas de l\u2019arrel de ginseng, per exemple. Els m\u00e9s espec\u00edfics i amb una acci\u00f3 m\u00e9s potent es donen sempre acompanyats d\u2019altres que neutralitzin i complementin els seus efectes, construint aut\u00e8ntiques obres d\u2019enginyeria terap\u00e8utica.<\/p>\n\n\n\n

\n

Els productes curatius emprats en la medicina xinesa rarament es prenen sols. Una prescripci\u00f3 en sol contenir de quatre a vuit, seguint una estricta jerarquia \u201cimperial\u201d: cada f\u00f3rmula t\u00e9 un ingredient principal o \u201cemperador\u201d, que \u00e9s l\u2019agent terap\u00e8utic principal, un ingredient amb funcions de \u201cministre\u201d que t\u00e9 la funci\u00f3 de refor\u00e7ar l\u2019acci\u00f3 del primer, un \u201coficial superior\u201d que redueix els possibles efectes t\u00f2xics de l\u2019emperador\u201d i alhora actua beneficiosament sobre els s\u00edmptomes secundaris i, finalment, un \u201cambaixador\u201d encarregat de canalitzar i dirigir adequadament els anteriors.<\/p>\n\n\n\n

Dr. Miquel Masgrau, La medicina xinesa<\/em>, Enciclop\u00e8dia Biosfera<\/a> (E. Catalana)<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La naturalesa dels aliments<\/h5>\n\n\n\n

Hip\u00f2crates afirmava que els aliments s\u2019havien d\u2019adequar a l\u2019estaci\u00f3 i al temperament de cadasc\u00fa, a fi de corregir els humors predominants. Les seves receptes, per\u00f2, no tindrien avui gaires seguidors: aix\u00ed, com que creia que els aliments es \u201cco\u00efen\u201d a l\u2019est\u00f3mac, aconsellava menjar cuinat per facilitar la digesti\u00f3 i, per exemple, recomanava el vi i la carn, \u00e9s a dir, els aliments de naturalesa calenta i seca, a les persones grans i als flegm\u00e0tics i melanc\u00f2lics, en tant que el peix i les fruites i verdures, que s\u00f3n freds i humits, a la gent m\u00e9s jove i de temperament col\u00e8ric.<\/p>\n\n\n\n

Era una diet\u00e8tica molt rudiment\u00e0ria, adequada als temperaments, que ve a ser una versi\u00f3 molt simplificada de la que en aquell mateix moment es desenvolupava a l\u2019Extrem Orient, els postulats de la qual s\u00f3n encara v\u00e0lids avui. All\u00ed tamb\u00e9 es considerava que els vegetals, les fruites i les verdures, s\u00f3n de naturalesa freda i, per tant m\u00e9s adequats a l\u2019estiu i als temperaments m\u00e9s fogosos. Els cereals i les llegums s\u00f3n m\u00e9s neutres, en tant que la carn i moltes esp\u00e8cies s\u00f3n tebis o calents. El que est\u00e0 clar \u00e9s que no existeix una sola dieta sana tal com l\u2019entenem avui, que tendim a classificar els aliments entre \u201cbons\u201d i \u201cdolents\u201d. El fet que l\u2019exc\u00e9s de carn i salses siguin perjudicials ha portat a pensar que el menjar verd sempre \u00e9s bo, quan de fet els aliments freds poden dificultar la digesti\u00f3 i refredar encara m\u00e9s l\u2019organisme en persones de naturalesa freda (yin). Quan parlem de fred i calor ens referim a la naturalesa dels aliments, que poden ser freds encara que es mengin cremant. I, en tot cas, la beguda freda debilita l\u2019est\u00f3mac i perjudica la digesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Moltes persones amb problemes de sobrep\u00e8s i retenci\u00f3 de l\u00edquids, que tenen les extremitats fredes i se senten cansades, desanimades… \u00e9s a dir, que segons els criteris xinesos s\u00f3n persones molt yin, de naturalesa freda, quan volen aprimar-se s\u2019alimenten amb fruites, verdures… aliments de poques calories, que refreden encara m\u00e9s i agreugen el seu desequilibri, la retenci\u00f3 de l\u00edquids, una digesti\u00f3 lenta dels aliments i el sobrep\u00e8s. En aquests casos, una alimentaci\u00f3 a base de cereals i aliments tebis o calents, que estimulin el seu metabolisme, els ajudar\u00e0 a que es trobin millor. Tamb\u00e9 \u00e9s l\u2019alimentaci\u00f3 m\u00e9s adequada a la temporada de fred. En canvi, aquest r\u00e8gim d\u2019amanides i fruites s\u00ed seria recomanable per persones amb sobrep\u00e8s o obeses la naturalesa de les quals sigui calenta (yang).<\/p>\n\n\n\n

La naturalesa freda o calenta, i seca o humida dels aliments, de la que ja es parlava en l\u2019antiguitat, segueix sent avui una distinci\u00f3 fonamental a l\u2019hora de triar all\u00f2 que a cadasc\u00fa m\u00e9s li conv\u00e9 tenint en compte la seva constituci\u00f3, i tamb\u00e9 en el cas de malaltia. Cal insistir en que no es tracta de la temperatura dels aliments, sin\u00f3 de la repercussi\u00f3 que tenen en el cos. Per\u00f2 no s\u00f3n conceptes esot\u00e8rics que requereixin estudis ni assessorament professional, sin\u00f3 una simple observaci\u00f3 de la natura. Per tant, est\u00e0 a l\u2019abast de tothom triar entre els aliments no manipulats i de temporada els que m\u00e9s li convenen, en el ben ent\u00e8s que si no menja en exc\u00e9s, l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, en tant que omn\u00edvor, treu profit de tots els aliments sans.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019home ha establert des dels seus inicis la correlaci\u00f3 entre aliment i salut, per\u00f2 mai com avui s\u2019havia donat tanta import\u00e0ncia a una alimentaci\u00f3 sana i a la relaci\u00f3 entre alimentaci\u00f3 i malaltia, presidida per la tirania de la b\u00e0scula. El temor i l\u2019ansietat, el dubte i la preocupaci\u00f3 per la salut, fan que es tri\u00efn els aliments per les seves suposades propietats diet\u00e8tiques en comptes de seguir el propi instint, la intu\u00efci\u00f3, el gust i la fam, com sempre s\u2019havia fet i com fan tots els animals.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[129,187,123,120],"tags":[204,268,273,270,227],"class_list":["post-4085","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-alimentacion-y-dietas","category-la-salud-en-tus-manos","category-medicina-popular-es","category-radio-es","tag-autogestion-de-la-salud","tag-farmacos","tag-habitos","tag-hierbas-medicinales","tag-oriente-y-occidente"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4085","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4085"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4085\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4085"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4085"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4085"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}