{"id":4088,"date":"2014-06-07T14:57:56","date_gmt":"2014-06-07T14:57:56","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/estres-per-no-saber-dir-no\/"},"modified":"2014-06-07T14:57:56","modified_gmt":"2014-06-07T14:57:56","slug":"estres-per-no-saber-dir-no","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/estres-per-no-saber-dir-no\/","title":{"rendered":"Estr\u00e8s per no saber dir \u00abno\u00bb"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-spotify wp-block-embed-spotify wp-embed-aspect-21-9 wp-has-aspect-ratio\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<iframe loading=\"lazy\" title=\"Spotify Embed: Estr\u00e8s per no saber dir no\" width=\"100%\" height=\"232\" allowtransparency=\"true\" frameborder=\"0\" allow=\"encrypted-media\" src=\"https:\/\/open.spotify.com\/embed\/episode\/60Oyg3zCJEAO7tlYBmkWaY\"><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Naturalment que s\u00ed<\/h5>\n\n\n\n<p>Dir \u201cno\u201d tot sovint suposa un conflicte i una font de malestar. <strong>Dir que \u201cs\u00ed\u201d \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil<\/strong>: no s\u2019han de donar explicacions ni crea cap tensi\u00f3. En canvi, el \u201cno\u201d davant la demanda de l\u2019altre \u00e9s sempre un <strong>repte psicol\u00f2gic<\/strong>, la negaci\u00f3 de la voluntat d\u2019ajudar, de donar, de participar; f\u00e0cilment es pot interpretar com una falta de consideraci\u00f3, i desperta el temor de ferir l\u2019altre. I \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8, en les relacions, \u00e9s m\u00e9s propi de la naturalesa humana dir que \u201cs\u00ed\u201d que no pas \u201cno\u201d: la civilitzaci\u00f3 s\u2019ha desenvolupat gr\u00e0cies als lligams de col\u00b7laboraci\u00f3, de solidaritat, d\u2019ajuda m\u00fatua, al \u201cavui per tu, dem\u00e0 per mi\u201d. Tradicionalment, no s\u2019era tant directe a l\u2019hora d\u2019expressar una negativa: el \u201cno\u201d sec i pelat &nbsp;era una raresa, una desconsideraci\u00f3, i a Orient &nbsp;fins i tot una falta greu d\u2019educaci\u00f3, ja que era sempre prioritari <strong>preservar l\u2019harmonia<\/strong>. Aix\u00f2 no vol dir que s\u2019accept\u00e9s tot, ni molt menys, per\u00f2 la f\u00f3rmula era essencialment positiva, emp\u00e0tica, subtil. Aix\u00f2 s\u00ed, el receptor captava de seguida el missatge que hi havia darrera d\u2019una expressi\u00f3 aparentment neutra, una sensibilitat que avui poc o molt s\u2019est\u00e0 perdent, i que <strong>obliga a respondre a demandes invasives amb negatives de defensa pr\u00f2pia<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">\u201cNo\u201d, per necessitat<\/h5>\n\n\n\n<p>En els temps que corren dir \u201cs\u00ed\u201d complica l\u2019exist\u00e8ncia, ja que <strong>a la societat de consum tothom est\u00e0 molt necessitat<\/strong>, va sobrecarregat de feina i necessita ajuda, pel que \u00e9s impossible complaure tothom. L\u2019home modern \u00e9s v\u00edctima del propi progr\u00e9s: com que \u00e9s molt f\u00e0cil despla\u00e7ar-se, est\u00e0 tot el dia amunt i avall; com que \u00e9s molt f\u00e0cil comunicar-se, est\u00e0 permanentment connectat; com que hi ha tantes coses a fer, est\u00e0 sempre en activitat&#8230;. I m\u00e9s hores tingu\u00e9s el dia, m\u00e9s coses faria. Per aix\u00f2, no tant sols s\u2019ha de dir que no a certes demandes de persones de l\u2019entorn, sin\u00f3 sobretot als abusos, a les manipulacions, a les pressions &nbsp;i temptacions lligades a l\u2019estil de vida modern. En tot cas, dir \u201c no\u201d ha esdevingut una necessitat per tal de <strong>deixar espai als propis projectes<\/strong> i, en definitiva, a la pr\u00f2pia exist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n<p>Dir \u201cno\u201d t\u00e9 unes implicacions molt diferents en funci\u00f3 de les circumst\u00e0ncies, per\u00f2 \u00e9s el que ens permet establir l\u00edmits a les demandes de l\u2019exterior. Ara b\u00e9, el \u201cno\u201d \u00e9s un adverbi dif\u00edcil de manejar, i per tal de no crear tensions, ni en l\u2019\u00e0mbit social ni en un mateix, s\u2019ha de saber <strong>emprar de manera constructiva<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>Dir \u201cno\u201d quan ja s\u2019est\u00e0 al l\u00edmit no \u00e9s una soluci\u00f3 a l\u2019estr\u00e8s, sin\u00f3 un element estressant m\u00e9s: \u00e9s com si hagu\u00e9ssim anat posant pedres en una motxilla imagin\u00e0ria que carreguem a l\u2019esquena fins que no podem m\u00e9s; al final sempre arribar\u00e0 un moment en el que s\u2019haur\u00e0 de dir \u201cprou\u201d i aturar-se per esgotament. Tots els mals s\u00f3n molt m\u00e9s f\u00e0cils de dominar quan s\u00f3n petits, i saber dir \u201cno\u201d a temps permet viure m\u00e9s relaxadament i facilita la consecuci\u00f3 dels propis anhels.&nbsp; Aquest no \u00e9s en ell mateix un plantejament egoista, sin\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s v\u00e0lid quan el que es vol \u00e9s ajudar als dem\u00e9s: <strong>fer coses pels altres no&nbsp; vol dir fer les coses que volen els altres<\/strong>. Per\u00f2 com que el \u201cno\u201d comporta sempre una certa confrontaci\u00f3 amb el desig o la necessitat de l\u2019altre, tendim a evitar el conflicte i posposar la negativa.<\/p>\n\n\n\n<p>A la societat moguda pel desig, del \u201cper qu\u00e8 ho he de fer si no en tinc ganes\u201d, no imposar el propi desig \u00e9s cedir al desig de l\u2019altre, no imposar la pr\u00f2pia ambici\u00f3 \u00e9s cedir a l\u2019ambici\u00f3 de l\u2019altre, no seguir la pr\u00f2pia il\u00b7lusi\u00f3, implica seguir el que li fa il\u00b7lusi\u00f3 a l\u2019altre. La incapacitat de dir \u201cno\u201d sol ser un signe de debilitat, d\u2019inseguretat, de por de no agradar o no ser acceptat: &nbsp;si dir \u201cno\u201d ens fa sentir culpables, serem presa f\u00e0cil del xantatge emocional.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">El \u201cno\u201d encertat<\/h5>\n\n\n\n<p><strong>Un \u201cno\u201d encertat \u00e9s m\u00e9s positiu que un \u201cs\u00ed\u201d<\/strong> ja que, de fet, una negativa comporta altres possibilitats i afirmacions, de la mateixa manera que un \u201cs\u00ed\u201d tanca la porta a altres opcions. La negativa entranya un<strong> joc de prefer\u00e8ncies i prioritats<\/strong>, i el que d\u00f3na sentit al \u201cno\u201d \u00e9s l\u2019altra cara, la positiva. El primer pas per a dir \u201cno\u201d de manera positiva \u00e9s tenir clar la nostra prioritat, saber el que \u00e9s realment important per a nosaltres. Per evitar tensions tant personals com socials a l\u2019hora de dir \u201cno\u201d cal fixar-se en aquest aspecte que tot sovint roman ocult. <strong>Es tracta de sumar<\/strong>, no d\u2019enfrontar; d\u2019optar per la soluci\u00f3 m\u00e9s adient, en comptes d\u2019anar de rebuig en rebuig. En comptes de dir cont\u00ednuament que no, la qual cosa crea tensi\u00f3 per ella mateixa, \u00e9s molt millor establir des d\u2019un principi els l\u00edmits de la relaci\u00f3, o del que hom pot aportar.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Per qu\u00e8 dir \u201cno\u201d<\/h5>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>No hay mayor esclavitud que decir que s\u00ed cuando se quiere decir que no.<\/p><cite>\u2014 Baltasar Graci\u00e1n<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<p>Dir \u201cno\u201d pot resultar dif\u00edcil, per\u00f2 el preu que es paga per no saber dir-ho quan toca \u00e9s molt alt: prescindir del que \u00e9s prioritari i perdre la pau interior. Quan no sabem dir \u201cno\u201d ens hem de conformar a fer sempre el que els altres volen. Ens comprometem i despr\u00e9s ho hem de fer a disgust; es cedeix per complaure, per por a decebre, perqu\u00e8 l\u2019altre no s\u2019ho prengui malament&#8230; I a la llarga acabem inhibint l\u2019expressi\u00f3 de les pr\u00f2pies emocions. <strong>En aprendre a dir \u201cno\u201d es poden fer tries m\u00e9s conscients<\/strong>, es retroba un sentiment de llibertat i de control de la pr\u00f2pia vida. A m\u00e9s de que <strong>es pot ser m\u00e9s \u00fatil als dem\u00e9s<\/strong>, aportant el millor que hom pot donar.<\/p>\n\n\n\n<p>Tot sovint es creu que dir \u201cno\u201d \u00e9s una falta de consideraci\u00f3 envers l\u2019altre, i ens sentim malament en fer-ho, creient que la pr\u00f2pia imatge es veu perjudicada. Per\u00f2 no t\u00e9 perqu\u00e8 ser aix\u00ed, ans al contrari: si el \u201cno\u201d respon a una actitud positiva davant la vida, <strong>la negativa refor\u00e7a el propi cam\u00ed<\/strong> davant d\u2019un mateix i dels altres. Aix\u00f2 no implica pensar nom\u00e9s en un mateix de manera egoc\u00e8ntrica sin\u00f3 d\u2019englobar les sol\u00b7licituds de l\u2019entorn en el propi projecte vital: \u00e9s la naturalesa d\u2019aquest projecte, en funci\u00f3 de qu\u00e8 es prenen les decisions, el que determinar\u00e0 si \u00e9s egoista, centrat en l\u2019inter\u00e8s, els diners, el poder o l\u2019ambici\u00f3 personal, o b\u00e9 si \u00e9s gener\u00f3s, es fa pensant en el b\u00e9 com\u00fa, o fins i tot \u201cen benefici de tots els \u00e9ssers\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>No tots som iguals, encara que avui sembla que les receptes hagin de ser universals: tots hem de ser emprenedors i procurar sobretot per nosaltres mateixos. Quan, en realitat, els projectes vitals s\u00f3n molt diversos, de vegades molt concrets, de persones amb grans idees, d\u2019altres molt pr\u00e0ctiques, i els que tenen per prioritat cultivar l\u2019harmonia familiar o social.<\/p>\n\n\n\n<p>El \u201cno\u201d \u00e9s imprescindible per l\u2019\u00e8xit, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s per la salut, per exemple tallant els h\u00e0bits de soca-rel, abans no arribin a convertir-se en vicis. Tamb\u00e9 ho \u00e9s en la formaci\u00f3 dels nens, ja que delimita el terreny m\u00e9s favorable pel seu desenvolupament ps\u00edquic i emocional.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Quan dir \u201cno\u201d<\/h5>\n\n\n\n<p><em>En una confer\u00e8ncia, un expert en gesti\u00f3 del temps va posar sobre la taula un pot gran de boca ampla, i al costat pedres de la mida d\u2019un puny i va demanar als assistents quantes pedres creien que hi cabien. I llavors les va comen\u00e7ar a posar. I tot seguit els va demanar si estava ple; i la majoria va dir que s\u00ed.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-right\"><em>Llavors va treure una recipient amb grava, i en va posar part al pot i el va sacsejar, i les pedretes van ocupar els espais buits. L\u2019expert va demanar si estava ple, i els oients van dir que potser no. Va afegir sorra al pot, i els va demanar si estava del tot ple; i els assistents van dir que no. I, en efecte, finalment va afegir un litre d\u2019aigua al pot, que encara no estava a vessar.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-right\"><em>-I qu\u00e8 hem demostrat? \u2013Va preguntar. I un dels assistents va dir: -Que no importa com n\u2019estigui de plena la teva agenda que, si t\u2019hi esforces, sempre pots fer que hi c\u00e0piguen m\u00e9s coses.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-right\"><em>-No -va respondre l\u2019expert-. El que aquest exemple demostra &nbsp;\u00e9s que si no col\u00b7loques les pedres grans primer, despr\u00e9s ja no les podr\u00e0s posar. \u00bfQuines s\u00f3n les pedres grans de la teva vida? Els fills, els amics, els somnis, la salut, la persona estimada. O b\u00e9 s\u00f3n: la feina, les reunions, els viatges de negoci, el poder o el diner? L\u2019elecci\u00f3 \u00e9s teva. Una vegada t\u2019hagis decidit, posa aquestes pedres primer. La resta trobar\u00e0 el seu lloc.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-right\"><em>\u201cLes pedres de la vida\u201d, autor desconegut<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>Si tenim clares les prioritats, dir \u201cno\u201d \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil.&nbsp; No es tracta de desenvolupar un car\u00e0cter agressiu i dominant, ni de menystenir el parer dels altres, sin\u00f3 de mantenir-se ferm en les pr\u00f2pies conviccions. La millor guia per optar pel \u201cs\u00ed\u201d o el \u201cno\u201d no est\u00e0 tant en el terreny de les convencions socials sin\u00f3 en una mena de veu interior, en la intu\u00efci\u00f3 de qu\u00e8 \u00e9s millor en cada situaci\u00f3. &nbsp;En cas de dubte, \u00e9s un bon criteri pensar qu\u00e8 li aconsellaries al teu millor amic en aquestes circumst\u00e0ncies.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Com dir \u201cno\u201d<\/h5>\n\n\n\n<p><strong>La forma \u00e9s important<\/strong>, doncs tampoc no es tracta de fer com el t\u00edpic que t\u00e9 el \u201cno\u201d sempre a la boca, intolerant, inflexible, incapa\u00e7 d\u2019adaptar-se als altres, i pret\u00e9n imposar sempre el seu criteri, en una permanent demostraci\u00f3 de poder; persones competitives que tenen esperit de contradicci\u00f3 i gust per la confrontaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Tamb\u00e9 el batibull emocional de la persona que vol dir \u201cno\u201d i no gosa, que s\u2019excusa, que es justifica, i que fins i tot menteix per no quedar malament s\u2019encaixa amb dificultat. <strong>El \u201cno\u201d ha de ser clar i tranquil<\/strong>, en clau positiva, sense masses explicacions, justificacions ni disculpes, evitant donar elements per l\u2019argumentaci\u00f3 i la confrontaci\u00f3 personal. La culpa \u00e9s un producte de la imaginaci\u00f3: s\u2019adquireix pensant i s\u2019esvaeix mitjan\u00e7ant el coneixement i la reflexi\u00f3. Ser honest, directe, a m\u00e9s de sincer, amable i emp\u00e0tic, \u00e9s a dir, parlar \u201cclar i catal\u00e0\u201d \u00e9s la millor manera d\u2019evitar el conflicte amb un mateix i amb els altres. Al capdavall, s\u2019est\u00e0 dient \u201cno\u201d a una proposta, no a una persona.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Dir \u201cno\u201d quan ja s\u2019est\u00e0 al l\u00edmit no \u00e9s una soluci\u00f3 a l\u2019estr\u00e8s, sin\u00f3 un element estressant m\u00e9s: \u00e9s com si hagu\u00e9ssim anat posant pedres en una motxilla imagin\u00e0ria que carreguem a l\u2019esquena fins que no podem m\u00e9s; al final sempre arribar\u00e0 un moment en el que s\u2019haur\u00e0 de dir \u201cprou\u201d i aturar-se per esgotament. Tots els mals s\u00f3n molt m\u00e9s f\u00e0cils de dominar quan s\u00f3n petits, i saber dir \u201cno\u201d a temps permet viure m\u00e9s relaxadament i facilita la consecuci\u00f3 dels propis anhels. <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[121,120],"tags":[264,267,273,252],"class_list":["post-4088","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-psicologia-es","category-radio-es","tag-estres-es","tag-fuerza-interior","tag-habitos","tag-virtud"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4088","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4088"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4088\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4088"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4088"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4088"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}