{"id":4090,"date":"2014-05-03T17:17:18","date_gmt":"2014-05-03T17:17:18","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/la-malaltia-com-a-cami\/"},"modified":"2014-05-03T17:17:18","modified_gmt":"2014-05-03T17:17:18","slug":"la-malaltia-com-a-cami","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/la-malaltia-com-a-cami\/","title":{"rendered":"La malaltia com a cam\u00ed"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-spotify wp-block-embed-spotify wp-embed-aspect-21-9 wp-has-aspect-ratio\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<iframe loading=\"lazy\" title=\"Spotify Embed: La malaltia com a cam\u00ed\" width=\"100%\" height=\"232\" allowtransparency=\"true\" frameborder=\"0\" allow=\"encrypted-media\" src=\"https:\/\/open.spotify.com\/embed\/episode\/6Pw87vcRPdByjF1YWHr1Ql\"><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>Quan es produeix quelcom d\u2019inesperat, els necis se sorprenen.<br>Els savis, en canvi, no ho consideren estrany.<\/p><cite>\u2014 Saviesa de l\u2019antiga Xina<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<p>La societat del benestar ens t\u00e9 narcotitzats, fent-nos creure que formem part d\u2019una societat que ha progressat tant que podem sostreure\u2019ns a les lleis de la natura. Per aix\u00f2, quan el cos funciona normalment, n\u2019abusem i no fem cas dels senyals que ens d\u00f3na, ja que en cas de caure malalts la medicina oficial n\u2019eliminar\u00e0 els s\u00edmptomes gr\u00e0cies a la pot\u00e8ncia dels seus f\u00e0rmacs i els prodigis de la cirurgia. Aquesta manera de pensar t\u00e9 com a efecte secundari la passivitat davant de la malaltia, l\u2019abandonament de la responsabilitat i el menstenyiment de la capacitat de curaci\u00f3 del propi cos. Si b\u00e9 aquesta passivitat \u00e9s un requisit per a la cirurgia, i \u00fatil en algunes emerg\u00e8ncies m\u00e8diques, \u00e9s contraproduent, ja que mantenir i recuperar la salut \u00e9s un cam\u00ed que cadasc\u00fa ha de fer amb plena consci\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n<p>Les malalties agudes parlen per elles mateixes: un traumatisme exigeix immobilitat (es deia: \u201cel rep\u00f2s \u00e9s la morfina del traum\u00e0tic\u201d), la febre empeny a ficar-se el llit i suar, i una indigesti\u00f3 demana dejuni. Per\u00f2 quan el mal es perllonga, el rep\u00f2s acaba atrofiant els m\u00fasculs i anquilosant les articulacions, i el llit i el dejuni consumeixen&#8230; el llenguatge del cos ja no \u00e9s tant expl\u00edcit, i tot sovint s\u2019entra en un cercle vici\u00f3s en el qual el que el cos sembla demanar consolida i empitjora el mal. (escolteu <a href=\"http:\/\/www.catradio.cat\/audio\/676922\/Lofici-de-viure-Com-afrontar-la-malaltia-cronica\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Com afrontar la malaltia cr\u00f2nica<\/a>).<\/p>\n\n\n\n<p>Normalment es considera la malaltia com un cam\u00ed sinistre, un cam\u00ed de patiment que fa por i que nom\u00e9s t\u00e9 inconvenients, i la tractem com una enemiga que s\u2019ha d\u2019intentar combatre i eradicar sigui com sigui. Per aix\u00f2, s\u2019ha desenvolupat tota una ind\u00fastria que promet suprimir qualsevol tipus de s\u00edmptoma \u2013\u00e9s a dir, els senyals d\u2019un mal funcionament de l\u2019organisme- en comptes de resoldre el desequilibri que l\u2019ha generat. Aquest tipus de medicina tapa els s\u00edmptomes, deixant oberta la possibilitat de recaigudes; en alguns casos, aquests poden tornar a apar\u00e8ixer, potser en un altre lloc, o en forma de malaltia cr\u00f2nica. I a tot aix\u00f2 s\u2019ha d\u2019afegir els efectes secundaris dels propis f\u00e0rmacs (pels que tamb\u00e9 es disposa d\u2019un aut\u00e8ntic arsenal per combatre\u2019ls). Per\u00f2 el pitjor de la medicalitzaci\u00f3 simptom\u00e0tica, a la que avui s\u2019est\u00e0 tant afeccionat, \u00e9s que implica la p\u00e8rdua de confian\u00e7a en la capacitat del cos de recuperar-se: en la societat del benestar el dolor \u00e9s un anacronisme i el malestar una contradicci\u00f3, de manera que l\u2019addicci\u00f3 als sedants, calmants, hipn\u00f2tics, ansiol\u00edtics, antidepressius i a tants altres \u201canti-\u201d \u00e9s un tribut necessari per mantenir la il\u00b7lusi\u00f3 de que vivim en el millor dels m\u00f3ns, i que la medicina oficial \u00e9s la millor de les medicines que mai han existit.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 tamb\u00e9 es podria considerar que el que fa la malaltia \u00e9s mostrar el cam\u00ed cap a la salut, un cam\u00ed que per alguns ser\u00e0 for\u00e7a planer, per a d\u2019altres pedreg\u00f3s, en alguns casos ser\u00e0 un laberint, i en d\u2019altres de curt recorregut, perqu\u00e8 s\u2019ha empr\u00e8s massa tard. Per\u00f2 en tots els casos el que \u00e9s fonamental, com en tots els camins de la vida, \u00e9s l\u2019actitud: hi ha qui es deprimeix, qui culpa els altres o a s\u00ed mateix, s\u2019enfada o enveja qui est\u00e0 sa i es demana \u201cper qu\u00e8 jo?\u201d; altres no paren de queixar-se, imploren compassi\u00f3 i es complauen parlant dels seus mals sempre que tenen ocasi\u00f3. El lament i l\u2019autocompassi\u00f3 suposen una p\u00e8rdua d\u2019energia i vitalitat, i el que \u00e9s pitjor, la desvien del que hauria de ser el seu objectiu, que \u00e9s restablir la salut. Tampoc ajuda gaire revoltar-se i lluitar contra la malaltia, perqu\u00e8 tamb\u00e9 d\u2019aquesta manera se situa la negativitat en el centre de la ment, allunyant-se aix\u00ed del cam\u00ed cap a la salut: sempre \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7 anar-hi a favor.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large is-resized\"><a ref=\"magnificPopup\" href=\"https:\/\/masgrau.net\/wp-content\/uploads\/2014\/05\/514px-JanSteen-DoctorsVisit1658-1662.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/masgrau.net\/wp-content\/uploads\/2014\/05\/514px-JanSteen-DoctorsVisit1658-1662.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1979\" width=\"386\" height=\"449\" srcset=\"https:\/\/masgrau.net\/wp-content\/uploads\/2014\/05\/514px-JanSteen-DoctorsVisit1658-1662.jpg 514w, https:\/\/masgrau.net\/wp-content\/uploads\/2014\/05\/514px-JanSteen-DoctorsVisit1658-1662-257x300.jpg 257w\" sizes=\"auto, (max-width: 386px) 100vw, 386px\" \/><\/a><figcaption>Jan Steen: LA visita del metge<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>La millor actitud per transitar pel cam\u00ed de la malaltia \u00e9s acceptar-la com un fenomen natural (el que no vol dir resignar-s\u2019hi): sense c\u00e0rregues emotives, com el resultat de l\u2019adaptaci\u00f3 de l\u2019organisme a unes condicions de vida antinaturals, que s\u2019han de corregir o rectificar mitjan\u00e7ant l\u2019adopci\u00f3 d\u2019h\u00e0bits m\u00e9s sans, propers a la naturalesa (el sol, l\u2019aire, l\u2019aigua, bons aliments i un bon entorn social, a m\u00e9s d\u2019una actitud amorosa i agra\u00efda cap a la vida). I fer servir remeis naturals, en el ben ent\u00e8s que el que \u00e9s saludable pels sans, tamb\u00e9 posa b\u00e9 els malalts. Quan li van preguntar a Gandhi quin \u00e9s el cam\u00ed de la pau, va contestar: la pau \u00e9s el cam\u00ed. De la mateixa manera, no hi ha un cam\u00ed cap a la salut, sin\u00f3 que la salut \u00e9s el cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">La ment \u00e9s com un paracaigudes, nom\u00e9s serveix si s\u2019obre. Albert Einstein<\/h5>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 sobretot, i el que \u00e9s m\u00e9s important i f\u00e0cil, \u00e9s canviar la manera de pensar. Aquest canvi ha de ser previ a qualsevol altre, ja que els facilita en gran manera.<br>L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 no est\u00e0 dissenyat per la malaltia, sin\u00f3 per mantenir l\u2019estat de salut. El que \u00e9s natural \u00e9s estar sa, viure relaxat i sense por \u2013ni tant sols a la mort. Per\u00f2 la malaltia no \u00e9s una equivocaci\u00f3 de la naturalesa, no \u00e9s una pana del cos, sin\u00f3 sobretot un intent de reparaci\u00f3, el proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 de l\u2019estat d\u2019equilibri. Des d\u2019aquest punt de vista, i fins que no arriba a l\u2019extrem de sobrepassar les capacitats de recuperaci\u00f3 de l\u2019organisme, la malaltia forma part de la curaci\u00f3. Per tant, s\u2019ha de col\u00b7laborar amb ella, m\u00e9s que no pas lluitar-hi en contra. No \u00e9s pot lluitar contra la foscor: el que s\u2019ha de fer \u00e9s encendre un llum. La malaltia no \u00e9s tampoc producte de l\u2019atzar ni de la mala sort, no \u00e9s nom\u00e9s l\u2019edat, ni els gens fan altra cosa que predisposar; tampoc \u00e9s l\u2019atac dels microbis, que poden influir, per\u00f2 no s\u00f3n determinants: les malalties estan lligades a l\u2019estil de vida i a l\u2019estat de la ment.<\/p>\n\n\n\n<p>En cas de malaltia, no s\u2019ha de perdre la visi\u00f3 de conjunt, encara que quan es pateix un mal que es perllonga en el temps, \u00e9s f\u00e0cil que acabi ocupant el centre de la consci\u00e8ncia, de manera que aquesta es fa tamb\u00e9 malaltissa. La malaltia cr\u00f2nica sovint va acompanyada de la perspectiva de que el dolor i les limitacions funcionals s\u2019hauran de patir durant la resta de la vida, i aix\u00f2 t\u00e9 un efecte en l\u2019\u00e0nim. Tot i aix\u00ed, per m\u00e9s que la malaltia interfereixi en la vida quotidiana, no s\u2019ha de considerar mai \u00fanicament en els seus aspectes negatius, ja que aix\u00f2 per s\u00ed mateix perjudica la salut. Un bon \u00e0nim \u00e9s fonamental: tant important com procurar la millor evoluci\u00f3 del mal \u00e9s tenir cura de que les relacions personals, tant a casa com a la feina i els amics, siguin satisfact\u00f2ries, perqu\u00e8 al capdavall la bona vida no nom\u00e9s far\u00e0 m\u00e9s suportable la malaltia, i el que millor ens ajudar\u00e0 a superar-la. Tots els s\u00edmptomes milloren quan es poden relativitzar. La malaltia pot esdevenir aix\u00ed una consellera que ajuda a cr\u00e9ixer.<\/p>\n\n\n\n<p>A la malaltia se la sol considerar com si tingu\u00e9s una exist\u00e8ncia pr\u00f2pia, com si fos una entitat independent que, amb m\u00e9s o menys gravetat, ataca, afecta l\u2019organisme i segueix el seu propi curs. Es diu que la malaltia envaeix, ataca, afecta, segueix el seu curs, que pot ser greu o no tant, que es resisteix o cedeix al tractament&#8230; com si fos un \u00e9sser viu, un enemic que s\u2019ha de matar, extirpar si \u00e9s possible, intoxicar i enverinar. Per\u00f2 aquesta manera de veure \u00e9s hereva de l\u2019animisme, i molt poc racional. La malaltia no \u00e9s una entitat, sin\u00f3 una reacci\u00f3 que, en principi, tendeix cap a la curaci\u00f3. \u00c9s una manera an\u00f2mala de funcionar, que encamina l\u2019organisme cap a la salut, sempre que l\u2019entenguem no com a enemiga, sin\u00f3 com a guia que indica el cam\u00ed, amb les seves riques correlacions amb la vida an\u00edmica i emocional. Abans d\u2019intentar \u201ccurar\u201d o suprimir els s\u00edmptomes \u00e9s imprescindible plantejar-se la possibilitat de que el s\u00edmptoma ens estigui curant, com passa en el cas de les crisis curatives.<\/p>\n\n\n\n<p>Mai no \u00e9s nom\u00e9s el cos que est\u00e0 malalt, sin\u00f3 l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 en el seu conjunt: totes les malalties s\u00f3n psicosom\u00e0tiques, tal com van deixar ben establert fa 30 anys el psic\u00f2leg i el metge Thorwald Dethlefsen i R\u00fcdiger Dahlke al llibre \u201cLa enfermedad como camino\u201d, que va divulgar la psiconeuroimmunologia, si b\u00e9 el seu punt de vista \u00e9s radicalment oposat al de extrapol\u00e0vem de la cita de Gandhi, i afirmen que \u201cEl cam\u00ed de la salut \u00e9s la malaltia\u201d. La malaltia, doncs, \u00e9s l\u2019abs\u00e8ncia de salut. En aquest sentit, no s\u2019hauria de parlar de malalties en plural sin\u00f3, en tot cas, d\u2019una de sola -de la mateixa manera que no hi ha v\u00e0ries saluts. Els trastorns arrelen en la p\u00e8rdua d\u2019harmonia, i denominem malalties a les diferents formes que agafa i, quan s\u00f3n cr\u00f2niques, el que expressen \u00e9s la dificultat del cos d\u2019adaptar-se a unes condicions desfavorables.<\/p>\n\n\n\n<p>Els orientals veuen les malalties completament al rev\u00e9s que nosaltres, com un negatiu: segons el terreny en el qual aquestes apareixen. Les medicines orientals enfoquen la salut amb la idea d\u2019enfortir la vitalitat, eliminar els obstacles i facilitar la recuperaci\u00f3. Aix\u00ed, davant de qualsevol trastorn, es pregunten per la seva localitzaci\u00f3: si \u00e9s exterior o interior, si la resposta del cos \u00e9s excessiva o deficit\u00e0ria, si la naturalesa del mal \u00e9s freda o calenta, i en quina mesura suposen un obstacle per la flu\u00efda circulaci\u00f3 de l\u2019energia. I situa els s\u00edmptomes en el conjunt de la vida ps\u00edquica i emocional, establint relacions de les preocupacions amb l\u2019est\u00f3mac, l\u2019ira i el ressentiment amb el fetge, la tristesa amb el pulm\u00f3, i la por amb el rony\u00f3. Per\u00f2 en comptes d\u2019inscriure-ho en la mat\u00e8ria, considera els s\u00edmptomes en el conjunt de la persona com un llenguatge que de cap manera s\u2019ha de fer callar, doncs s\u00f3n les senyals que indiquen qu\u00e8 est\u00e0 passant, sin\u00f3 que el que cal \u00e9s harmonitzar les condicions que han portat a l\u2019aparici\u00f3 del trastorn, a fi de que no es torni a repetir, i que curar impliqui recuperar la salut.<\/p>\n\n\n\n<p>Tot sovint ens preguntem quin \u00e9s el sentit de la malaltia, i generalment trobem respostes culpabilitzadores i que, en definitiva, la justifiquen: s\u00f3n els gens, \u00e9s l\u2019edat, \u00e9s un \u00f2rgan que no funciona, un trauma emocional&#8230; O tamb\u00e9 n\u2019hi ha de psicol\u00f2giques, o de tipus espiritual. Els s\u00edmptomes s\u00f3n un llenguatge, i quan s\u2019est\u00e0 malalt es tendeix a buscar una explicaci\u00f3, un raonament, una justificaci\u00f3, que no sempre \u00e9s \u00fatil per recuperar-se \u2013i a vegades fins i tot \u00e9s contraproduent-. Hi ha una gran varietat d\u2019interpretacions i explicacions per a un mateix trastorn, segons l\u2019especialista es tindran m\u00e9s en compte els aspectes f\u00edsics, qu\u00edmics, biol\u00f2gics, psicol\u00f2gics&#8230; se\u2019ls anomenar\u00e0 i tractar\u00e0 de manera diferent. Tamb\u00e9 \u00e9s ben diferent la consideraci\u00f3 que ha merescut una mateixa malaltia segons l\u2019\u00e8poca i les diferents cultures, i cap d\u2019ells pot pretendre l\u2019exclusiva. Moltes vegades, a la recerca d\u2019aquest sentit, ens entretenim, li donem voltes i ens perdem. El sentit de la malaltia no es pot trobar en les teories, sin\u00f3 en aquelles pr\u00e0ctiques mitjan\u00e7ant les quals el trastorn deixa de ser un obstacle, i passa a ser el cam\u00ed cap a la salut.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Normalment es considera la malaltia com un cam\u00ed sinistre, un cam\u00ed de patiment que fa por i que nom\u00e9s t\u00e9 inconvenients, i la tractem com una enemiga que s\u2019ha d\u2019intentar combatre i eradicar sigui com sigui. <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[121,120],"tags":[204,268,273,227],"class_list":["post-4090","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-psicologia-es","category-radio-es","tag-autogestion-de-la-salud","tag-farmacos","tag-habitos","tag-oriente-y-occidente"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4090","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4090"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4090\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4090"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4090"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4090"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}