{"id":4093,"date":"2014-03-01T16:11:14","date_gmt":"2014-03-01T16:11:14","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/paraules-que-curen-paraules-que-emmalalteixen\/"},"modified":"2014-03-01T16:11:14","modified_gmt":"2014-03-01T16:11:14","slug":"paraules-que-curen-paraules-que-emmalalteixen","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/paraules-que-curen-paraules-que-emmalalteixen\/","title":{"rendered":"Paraules que curen, paraules que emmalalteixen"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-spotify wp-block-embed-spotify wp-embed-aspect-21-9 wp-has-aspect-ratio\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<iframe loading=\"lazy\" title=\"Spotify Embed: Paraules que curen, paraules que emmalalteixen\" width=\"100%\" height=\"232\" allowtransparency=\"true\" frameborder=\"0\" allow=\"encrypted-media\" src=\"https:\/\/open.spotify.com\/embed\/episode\/5Sqa3FtaRPNvVYi6cKgDhE\"><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>Si els homes han nascut amb dos ulls, dues orelles i una sola llengua, \u00e9s perqu\u00e8 s\u2019ha d\u2019escoltar i mirar dues vegades abans de parlar.<\/p><cite>\u2014 M. de Sevign\u00e9<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<p>Tant les que s\u2019escolten com les que s\u2019adrecen als altres o a nosaltres mateixos, les paraules afecten l\u2019\u00e0nim, per\u00f2 tamb\u00e9 la salut del cos: la paraula pot sanar o emmalaltir, pot ser t\u00f2xica o b\u00e9 un ant\u00eddot.<\/p>\n\n\n\n<p>Les paraules no s\u00f3n inn\u00f2cues, venen carregades de sentits que activen emocions i sentiments. Tot i que no tenen mat\u00e8ria, s\u00f3n qu\u00e0ntums d\u2019energia amb una gran for\u00e7a transformadora, que tenen el poder de crear realitats. Aquesta for\u00e7a, aquesta energia, est\u00e0 a l\u2019abast de tothom, i per aix\u00f2 \u00e9s una ll\u00e0stima que tant sovint es faci servir per queixar-se, rondinar, criticar, culpar, retreure&#8230; S\u2019ha dit que la paraula t\u00e9 molt d\u2019aritm\u00e8tica: divideix quan s\u2019usa com a navalla, per fer mal; resta quan s\u2019usa amb lleugeresa per censurar; suma quan s\u2019usa per dialogar; i multiplica quan es d\u00f3na amb generositat per servir.<br>Ens solem creure les nostres paraules com si fossin l\u2019expressi\u00f3 del nostre pensament, sense tenir en compte que les idees les prenem del nostre entorn, de vegades mim\u00e8ticament, i en general no ens adonem que estan condicionades per l\u2019estat d\u2019\u00e0nim i l\u2019humor, aix\u00f2 quan no s\u00f3n racionalitzaci\u00f3 de sentiments i emocions, de simpaties i aversions, dels prejudicis i les creences, dels malestars f\u00edsics, i tot plegat \u00e9s el que, en definitiva, fa que pensem i parlem d\u2019una determinada manera. Les paraules s\u2019organitzen en forma de frases i surten per la boca aparentment segons el dictat de la consci\u00e8ncia, quan en realitat en la tria el subconscient hi t\u00e9 molt a dir; tot sovint tenen poc de raonable i les fem servir per a encobrir emocions i sentiments. El cas \u00e9s que, en comptes d\u2019emprar-les per a construir la realitat que m\u00e9s s\u2019adiu a la nostra exist\u00e8ncia, moltes vegades les paraules creen un m\u00f3n d\u2019incomprensi\u00f3, de perjudicis per a un mateix i per als altres. Cal tenir ben present que, en siguem conscients o no, la nostra realitat quotidiana es construeix en gran part a trav\u00e9s de les paraules que es diuen i de les que es pensen, ja que les paraules s\u00f3n les que donen forma a l\u2019activitat mental. Vist aix\u00ed, un estil de vida sa comen\u00e7a per pensar i usar les paraules de manera saludable.<\/p>\n\n\n\n<p>Les paraules no s\u00f3n nom\u00e9s sons o s\u00edmbols escrits, s\u00f3n energia que expressa el poder creatiu que tots els humans duem a dins. Amb les paraules es pot fer sentir b\u00e9, es pot mostrar admiraci\u00f3, acceptaci\u00f3, amor, recolzament, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot enverinar una relaci\u00f3, sostreure esperances, emp\u00e8nyer cap al frac\u00e0s&#8230; No nom\u00e9s envers els altres, sin\u00f3 tamb\u00e9, i aix\u00f2 no es t\u00e9 tant en compte, cap a un mateix. Les expressions de queixa ens converteixen en v\u00edctima, les cr\u00edtiques en jutges, les frases negatives, condicionals i el lament d\u2019un passat perdut ens empenyen cap al des\u00e0nim i la depressi\u00f3. Les paraules no tant sols revelen el nostre estat d\u2019\u00e0nim, sin\u00f3 que el propicien, desvetllen i exciten emocions. Per aix\u00f2 s\u2019han d\u2019utilitzar amb molta cura, ja que tenen el poder d\u2019un projectil, i s\u2019han d\u2019emprar amb la mateixa precauci\u00f3 que una arma carregada. L\u2019expressi\u00f3 ha d\u2019anar precedida de reflexi\u00f3. S\u2019ha de parlar amb propietat.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>Parlar sense pensar \u00e9s com disparar sense apuntar<\/p><cite>\u2014 Proverbi<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<p>El poder de les paraules respecte la salut es coneix des de la prehist\u00f2ria. Era una eina fonamental de bruixots i xamans, i el fet d\u2019utilizar-la amb fins ben\u00e8fics o mal\u00e8fics \u00e9s el que distingeix la m\u00e0gia blanca de la m\u00e0gia negra. I malgrat la gran complexitat que ha adquirit la nostra societat, aquesta polaritat primordial entre el b\u00e9 i el mal, entre m\u00e0gia blanca i m\u00e0gia negra que poden crear les paraules segueix vigent, encara que sigui de manera encoberta, en el rerefons de la nostra ment.<\/p>\n\n\n\n<p>El quid de la q\u00fcesti\u00f3 est\u00e0 en tenir ben present que el conscient, i encara m\u00e9s els seus encadenaments racionals, nom\u00e9s representa una part relativament petita de la ment, i que el subconscient contribueix en gran mesura a donar forma a l\u2019activitat mental. La idea que tenim de nosaltres mateixos dep\u00e8n en gran mesura de l\u2019actitud de les persones del nostre entorn, i les creences limitants s\u00f3n tot sovint conseq\u00fc\u00e8ncia de paraules que emmalalteixen, pronunciades per altres i assumides per un mateix. Per modelar els continguts d\u2019aquest subconscient de manera positiva i eliminar les creences limitants, la comprensi\u00f3 del poder de la paraula \u00e9s una de les eines m\u00e9s eficaces.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">La parla vana<\/h5>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>Com menys pensen els homes, m\u00e9s parlen.<\/p><cite>\u2014 Montesquieu<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<p>La paraula tamb\u00e9 t\u00e9 un gran poder de dispersi\u00f3 de la ment, i de fet, en la nostra societat, aquest \u00e9s un dels seus usos predominants. Vivim en una societat logorreica, en la qual el silenci entre persones incomoda i sovint es mal interpreta. No tenir res a dir denota pobresa d\u2019esperit o misantropia, i en tot cas \u00e9s una falta d\u2019educaci\u00f3. A la vida social, qui calla, atorga; cal replicar sempre, obligats a respondre el que sigui, i r\u00e0pid. La parla est\u00e0 sotmesa a un intens estr\u00e8s verbal: no es pensa el que es diu i no es diu el que es pensa. Es parla per parlar, per tapar silencis. En aquesta parla vana, les paraules en comptes de servir per copsar, crear realitats que ens ajudin i vagin a favor nostre, creen confusi\u00f3 i caos. Aquesta parla buida i irreflexiva delata dispersi\u00f3 i confusi\u00f3, perqu\u00e8 les paraules no nom\u00e9s expressen el que es creu i es pensa, sin\u00f3 tamb\u00e9 quines s\u00f3n les intencions, els sentiments, emocions, \u00e0nim i, m\u00e9s encara, qui som i com som.<\/p>\n\n\n\n<p>La parla vana \u00e9s la que no t\u00e9 for\u00e7a constructiva. En s\u00f3n un bon exemple les expressions del tipus \u201chauria d\u2019haver&#8230;\u201d \u201cSi hagu\u00e9s&#8230;\u201d L\u2019\u00fas del condicional, especialment si \u00e9s en relaci\u00f3 al passat, o un futur temor\u00f3s, s\u00f3n alhora un signe i un factor de manca energia din\u00e0mica i creativa , i encara m\u00e9s si s\u00f3n en negatiu. Tamb\u00e9 els prop\u00f2sits condicionals sobre fets que depenen \u00fanicament de nosaltres i que es repeteixen durant anys, \u201chauria de deixar de fumar\u201d \u201chauria de cuidar l\u2019alimentaci\u00f3\u201d, \u201chauria de fer m\u00e9s exercici\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquestes construccions verbals s\u00f3n pr\u00f2pies de la nostra cultura; d\u2019altres lleng\u00fces, com les dels pobles primitius o les dels orientals, ni tant sols tenen estructures gramaticals per expressar-ho. Nom\u00e9s nosaltres tenim tant f\u00e0cil imaginar el que hagu\u00e9s pogut ser i no ha estat. Aquest \u00e9s un exemple de com la llengua crea realitats.<\/p>\n\n\n\n<p>Per la seva banda, l\u2019expressi\u00f3 d\u2019expectatives negatives tamb\u00e9 \u00e9s nefasta, \u00e9s cridar el mal temps, i molt freq\u00fcents quan es pateix una malaltia: el temor fa pensar en que nom\u00e9s pot empitjorar, i parlar-ne \u00e9s donar-li entitat. &nbsp;El seu ant\u00eddot \u00e9s recuperar la noci\u00f3 de que en la natura tot \u00e9s c\u00edclic, i pensar i parlar en positiu.<\/p>\n\n\n\n<p>Un altre tic verbal s\u00f3n les afirmacions negatives, del tipus \u201cno em desagrada aquest discurs\u201d o \u201caquest programa no est\u00e0 malament\u201d, ja que porten impl\u00edcites una negaci\u00f3 de l\u2019afirmaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019ab\u00fas d\u2019adjectius i adverbis, en comptes de refor\u00e7ar la frase, solen capgirar-ne la intenci\u00f3. Per exemple, quan s\u2019abusa del \u201cfrancament\u201d, \u201csincerament\u201d&#8230;&nbsp; s\u2019est\u00e0 donant a entendre el contrari. La franquesa s\u2019ha de notar en el contingut del discurs, i en el llenguatge corporal, especialment el to de veu.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>-Porque te quiero mucho -dijo Ludmilla-, y por una de esas astucias del idioma el mucho le quitaba casi toda la fuerza al quiero.<\/p><cite>\u2014 Julio Cort\u00e1zar, <em>Libro de Manuel<\/em><\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<p>Un cas especial d\u2019una paraula que s\u2019ha de manejar amb molta cura \u00e9s \u201cimpossible\u201d, doncs per ella mateixa genera impossibilitat, i crea una barrera infranquejable. Si creus que alguna cosa \u00e9s impossible, de ben segur que ho ser\u00e0.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Jocs de paraula, jocs sense paraules<\/h5>\n\n\n\n<p>En tant que la parla \u00e9s energia, usar-la en exc\u00e9s dispersa i debilita \u2013estem tot el dia parlant i sotmesos a un allau de paraules. Per tal de prendre\u2019n consci\u00e8ncia, un bon exercici \u00e9s passar-se encara que nom\u00e9s siguin 24h sense parlar i comunicar-se amb les persones de l\u2019entorn familiar i afectiu amb la mirada, el tacte, la intu\u00efci\u00f3. Hi ha moments en que es pot trobar a faltar l\u2019\u00fas de la paraula en forma de missatges curts i concisos, per\u00f2 hom se n\u2019adona de la gran quantitat de paraules sup\u00e8rflues que es fan servir, i que sense elles pot millorar la qualitat de la comunicaci\u00f3. \u00c9s a dir, fer amb les persones de l\u2019entorn un dejuni de paraules.<\/p>\n\n\n\n<p>Tamb\u00e9 \u00e9s interessant el dejuni parcial d\u2019aquelles paraules o expressions que s\u00f3n t\u00f2xiques, \u00e9s a dir, que fan mal a un mateix. Cadasc\u00fa t\u00e9 les seves i tot sovint no som conscient de quines abusem, i que influeixen subterr\u00e0niament en el nostre pensament i estat d\u2019\u00e0nim. Per detectar-les, sol ser m\u00e9s f\u00e0cil preguntar a les persones properes, en especial a la parella.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">El maltractament del propi cos<\/h5>\n\n\n\n<p>Avui dia, m\u00e9s que mai en la hist\u00f2ria de la humanitat, l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 t\u00e9 una visi\u00f3 molt negativa del propi cos. A la consulta del metge \u00e9s molt freq\u00fcent sentir persones despotricar contra parts d\u2019elles mateixes que fan mal o no funcionen b\u00e9: \u201caquest genoll \u00e9s un desastre\u201d, \u201cestic fet una cafetera\u201d&#8230;&nbsp; O expressions del tipus: \u201cs\u00f3c estrenyit\u201d, \u201cs\u00f3c migranyosa\u201d, \u201cs\u00f3c depressiu\u201d en comptes de \u201ctinc estrenyiment\u201d, \u201ctinc migranyes\u201d o \u201cestic desanimat\u201d o \u201cpassant una mala \u00e8poca\u201d. \u00c9s a dir, que s\u2019incorpora a l\u2019organisme permanentment el que \u00e9s, i abans es reconeixia, com un fet passatger. Avui dia no fa mal l\u2019esquena, sin\u00f3 que s\u00f3n les cervicals que estan desgastades, o b\u00e9 hi ha una h\u00e8rnia discal o una artrosi. \u00c9s a dir, que gr\u00e0cies a aquestes etiquetes \u2013paraules que emmalalteixen- els mals i els seus tractaments tendeixen a projectar-se cap al futur. El dolor pot marxar, per\u00f2 el mal segueix a dins esperant el moment de tornar a manifestar-se.<\/p>\n\n\n\n<p>El cas \u00e9s que, a partir d\u2019una certa edat, i gr\u00e0cies als potents mitjans d\u2019exploraci\u00f3, la major part de la poblaci\u00f3 t\u00e9 una imatge molt negativa del seu propi organisme, en part conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019\u00fas continuat d\u2019aquestes paraules i expressions que emmalalteixen. Quan els problemes no tenen una soluci\u00f3 quir\u00fargica, que \u00e9s la majoria dels casos, l\u2019\u00fas generalitzat del llenguatge t\u00e8cnic m\u00e8dic -que t\u00e9 sentit en el cas del cirurgi\u00e0, que ha de localitzar el mal per poder-lo extreure-, suggereix la imatge patol\u00f2gica i defectuosa del propi cos.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">La paraula terap\u00e8utica<\/h5>\n\n\n\n<p>Des de la perspectiva de la salut, des dels inicis de l\u2019humanitat la m\u00e0gia negra \u00e9s la que introdueix el malefici a l\u2019interior del cos o de la ment, mentre que la m\u00e0gia blanca \u00e9s la que el treu. Des d\u2019aquest punt de vista, el diagn\u00f2stic m\u00e8dic moltes vegades, segons com s\u2019expressa, pot ser rebut com un aut\u00e8ntic malefici. Encara que hi hagi una difer\u00e8ncia abismal entre el metge i el xaman, encara que el metge es mogui en el terreny de la m\u00e9s pura racionalitat, qui est\u00e0 necessitat se l\u2019escolta com l\u2019home primitiu escoltava el xaman, i d\u00f3na la mateixa credibilitat a les dades objectives de la ci\u00e8ncia que l\u2019home primitiu donava al m\u00f3n sobrenatural dels esperits. I aix\u00f2 no \u00e9s exclusiu de la medicina oficial; en les medicines alternatives tamb\u00e9 hi ha terapeutes que centren el diagn\u00f2stic en el que no t\u00e9 remei, la qual cosa \u00e9s t\u00f2xica i depriment per l\u2019\u00e0nim. \u00c9s l\u2019imperi de l\u2019anatomia per sobre de la funci\u00f3; quan el terapeuta parla d\u2019alteracions del fetge o el cor, encara que sigui nom\u00e9s tocant les plantes del peu, hauria de tenir en compte que al pacient li quedar\u00e0 gravat que \u00e9s una malaltia de l\u2019\u00f2rgan, quan de fet el seu \u00e0mbit d\u2019actuaci\u00f3 \u00e9s el del restabliment de la funci\u00f3. En la medicina oficial, per\u00f2, s\u00f3n tamb\u00e9 molts els metges que no perden de vista la dimensi\u00f3 humana del pacient, i el b\u00e9 i el mal que poden fer les seves paraules, especialment per l\u2019autoritat amb la que el malalt les investeix.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>La paraula \u00e9s meitat de qui la pronuncia, meitat de qui l\u2019escolta.<\/p><cite>\u2014 Montaigne<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<p>La paraula terap\u00e8utica no \u00e9s exclusiva dels professionals, sin\u00f3 que ens incumbeix a tots, i tenir cura del benestar dels altres hauria de ser una actitud natural en les nostres relacions. Amb els nens i els malalts, etapes i circumst\u00e0ncies vulnerables de la vida, s\u2019ha de tenir molta cura amb el que es diu. S\u00f3n moments en els que les paraules poden actuar com a veritables encanteris, potenciant les virtuts i habilitats, o b\u00e9 com a maleficis: una paraula dita a una criatura en un determinat moment, de que \u00e9s lleig o beneit, pot donar lloc a una creen\u00e7a limitant que arribi a durar anys, i fins i tot la vida sencera. Encara que no sigui veritat, aquella persona actuar\u00e0 com el que creu que \u00e9s, refor\u00e7ant cont\u00ednuament aquesta creen\u00e7a. A l\u2019altre extrem, el \u201cmal d\u2019ull\u201d era degut a la circumst\u00e0ncia contr\u00e0ria: els elogis als nens poden fer-los malb\u00e9 i perjudicar-los. Coronar les criatures com reis de la casa \u00e9s una altra manera de debilitar el car\u00e0cter.<\/p>\n\n\n\n<p>Qui est\u00e0 malalt \u00e9s tamb\u00e9 molt vulnerable a la paraula, sobretot del metge, que ha de mesurar-les i no perdre mai de vista que parla a \u00e9ssers humans en circumst\u00e0ncies molt especials. Les paraules emprades poden alleugerir o agreujar l\u2019\u00e0nim del malalt, influint en el curs de la malaltia. Tot sovint els malalts expressen el seu malestar davant la forma en que el metge els ha comunicat un diagn\u00f2stic greu, molts cops mirant nom\u00e9s l\u2019ordinador i etzibant: \u201c\u00e9s un c\u00e0ncer\u201d, \u201c\u00e9s incurable\u201d, \u201cno et matar\u00e0, per\u00f2 et far\u00e0 patir tota la vida\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>Un cas ben freq\u00fcent de m\u00e0gia negra, de paraules que emmalalteixen, \u00e9s el de donar la culpa a l\u2019edat, al desgast dels ossos&#8230; i a les tares que els potents mitjans d\u2019exploraci\u00f3 mostren a l\u2019home contemporani. No referir-s\u2019hi no fa ser m\u00e9s jove: es t\u00e9 la mateixa edat, per\u00f2 no s\u2019atribueixen els mals a un factor imponderable, que no pot tornar enrere \u2013i que, de fet, per extensi\u00f3 nom\u00e9s pot anar endavant-, quan, en realitat, \u00e9s un aspecte que t\u00e9 a veure amb el problema nom\u00e9s de manera indirecta. L\u2019edat en s\u00ed \u00e9s un factor positiu, i que per molts anys ho pugui seguir essent.<\/p>\n\n\n\n<p>Els beneficis de la paraula terap\u00e8utica depenen en gran part de la receptivitat del pacient. Apartar les preocupacions i l\u2019ansietat, i procurar que la ment estigui calmada i relaxada ha de ser la primera prioritat de qualsevol tipus de ter\u00e0pia. Aquest estat s\u2019aconsegueix d\u2019una manera immediata amb el massatge, l\u2019acupuntura i altres t\u00e8cniques de relaxaci\u00f3, durant les quals les paraules del terapeuta han de tendir a induir aquesta calma i distreure la ment de mals i preocupacions. Parlar dels mals tendeix a perpetuar-los. Les paraules terap\u00e8utiques, tant efectives en aquests estats, han de conduir a que el pacient es visualitzi a si mateix amb el prop\u00f2sit acomplert, una imatge de salut que desplaci les creences negatives que, en part, poden haver conduit a la malaltia. No es tracta de conv\u00e8ncer, d\u2019imposar les pr\u00f2pies idees o la manera de veure, encara que faci amb bona fe, en benefici del pacient.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquesta circumst\u00e0ncia, tant important com la paraula \u00e9s el to de veu i l\u2019autenticitat del missatge. Les paraules que surten del cor de l\u2019emissor arriben m\u00e9s al fons que les f\u00f3rmules de manual. El quid de la q\u00fcesti\u00f3 est\u00e0 en la visi\u00f3 que transmeten les paraules, a fi de substituir la por, la preocupaci\u00f3, l\u2019angoixa, per la confian\u00e7a. Aquesta visi\u00f3 positiva de la salut \u00e9s la que despla\u00e7a l\u2019ansietat i el temor de la ment del pacient, que \u00e9s la gran perpetuadora de la malaltia. La ment s\u2019ha de mantenir lluny de la malaltia, i sobretot no fer suggestions negatives, que de vegades poden semblar positives, del tipus \u201cno \u00e9s tant greu\u201d, ja que, en negar, s\u2019afirma l\u2019exist\u00e8ncia. Tot sovint, si se li demana a un pacient que s\u2019imagini a s\u00ed mateix en estat de salut ho descriu amb expressions negatives com \u201cque no em faci mal el genoll\u201d, \u201cque no tingui ansietat\u201d, \u201cviure sense dolor\u201d&#8230;<\/p>\n\n\n\n<p>En aquest sentit, pel que fa a l\u2019utilitzaci\u00f3 del llenguatge, el gran avantatge de l\u2019antiga medicina de l\u2019extrem Orient \u00e9s que, en tant que medicina energ\u00e8tica, tot i ser profundament racional \u2013i la m\u00e9s experimentada de totes les medicines- t\u00e9 uns conceptes que s\u00f3n imatges de la naturalesa totalment aliens a la nostra concepci\u00f3 del cos i al nostre llenguatge m\u00e8dic. Per tant, s\u2019orienta ja des del diagn\u00f2stic, no a parlar del mal sin\u00f3 cap a la salut; el diagn\u00f2stic \u00e9s terap\u00e8utic en s\u00ed mateix i tota paraula \u00e9s ben\u00e8fica i encaminada a crear harmonia. Els llibres cl\u00e0ssics sorprenen perqu\u00e8 tots els efectes descrits de les agulles, les moxes, les herbes, s\u00f3n en positiu: beneficia el qi, tonifica la sang, dispersa el bloqueig, elimina l\u2019estancament, afavoreix la circulaci\u00f3&#8230; \u00c9s una medicina totalment positiva, gens patol\u00f2gica, en la que tot va encaminat, des de les paraules i els procediments terap\u00e8utics, a fer fluir l\u2019energia del cos, \u00e9s a dir, a fomentar la salut. Quan, mitjan\u00e7ant qualsevol dels recursos terap\u00e8utics, s\u2019harmonitza la circulaci\u00f3 del qi, la paraula es limita a suggerir que s\u2019estigui atent al moviment de la pr\u00f2pia respiraci\u00f3, o b\u00e9 a visualitzar un entorn natural relaxant \u2013al costat d\u2019un riu, escoltant el soroll de l\u2019aigua i el cant dels ocells&#8230;- o, simplement, que es visualitzi a s\u00ed mateix en perfecte estat de salut. Quan l\u2019energia circula amb flu\u00efdesa i s\u2019elimina la pressi\u00f3 de la ment sobre la malaltia, es creen les millors condicions per a que el cos es posi b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">El poder de l\u2019autosuggesti\u00f3<\/h5>\n\n\n\n<p>La ment humana \u00e9s una terra f\u00e8rtil en la que poden cr\u00e9ixer tota mena de llavors. Les males herbes hi arrelen f\u00e0cilment: la por i les emocions negatives s\u00f3n les ortigues i els esbarzers de la nostra ment. Les herbes remeieres i aliments, en canvi, s\u2019han de conrear i tenir-ne cura. L\u2019autosuggesti\u00f3 \u00e9s una manera de fer-ho, doncs crea una atmosfera en la ment i l\u2019organisme de les persones en la qual la confian\u00e7a despla\u00e7a la m\u00e9s negativa de totes les emocions, la por, que genera i mant\u00e9 la malaltia. Mentre que el coratge i la confian\u00e7a alliberen l\u2019organisme de les tenalles del temor.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019autosuggesti\u00f3 \u00e9s una bona eina terap\u00e8utica, que est\u00e0 a l\u2019abast de tothom, i que es construeix fonamentalment a partir de les paraules, que es poden adre\u00e7ar directament a \u00f2rgans o funcions. De fet, tots ho posem en pr\u00e0ctica, ja que els remeis els prenem sempre acompanyats d\u2019una bona dosi d\u2019autosuggesti\u00f3. Per sortir de la marasme de la queixa i la insatisfacci\u00f3, el primer pas \u00e9s definir b\u00e9 el que es vol aconseguir, portant la ment cap a la consecuci\u00f3 d\u2019un objectiu positiu, per\u00f2 d\u2019una manera relaxada i sense exig\u00e8ncies. Hem de tenir en compte la gran capacitat de renovaci\u00f3 de l\u2019organisme hum\u00e0; el nostre cos est\u00e0 en transformaci\u00f3 continua, en intercanvi amb el medi, de manera que cap dels nostres \u00e0toms \u00e9s el mateix al cap d\u2019un any. I el que encara \u00e9s m\u00e9s important: la f\u00edsica ha deixat ben clar el que els savis orientals havien afirmat ja en l\u2019antiguitat, i \u00e9s que som energia, que la mat\u00e8ria \u00e9s buida, i no \u00e9s m\u00e9s que camps electromagn\u00e8tics. I per tant, tenim m\u00e9s possibilitats de canvi i regeneraci\u00f3 del que solem creure.<\/p>\n\n\n\n<p>De la mateixa manera que amb la suggesti\u00f3 terap\u00e8utica, l\u2019autosuggesti\u00f3 no s\u2019ha d\u2019entendre com una maniobra for\u00e7ada, com un rentat de cervell, sin\u00f3 com la manera de restaurar el funcionament normal del cos, alterat per les confusions de la ment. Un recurs molt \u00fatil \u00e9s <a href=\"https:\/\/masgrau.net\/la-relaxacio-conscient\/\">la relaxaci\u00f3 conscient<\/a>, una pr\u00e0ctica de relaxaci\u00f3 guiada que inclou un missatge verbal adre\u00e7at al subconscient, amb la finalitat de millorar un cert aspecte la nostra vida. Han de ser paraules curatives, positives, un missatge ben definit, que s\u2019ha d\u2019expressar amb intenci\u00f3 i implicaci\u00f3, acompanyat d\u2019una visualitzaci\u00f3. En aquesta pr\u00e0ctica, el missatge t\u00e9 molta for\u00e7a gr\u00e0cies a la relaxaci\u00f3 del cos i de la ment, que permet una comunicaci\u00f3 m\u00e9s fluida entre conscient i subconscient. De la mateixa manera, a fi de refor\u00e7ar-lo, \u00e9s bo repetir-lo mentre hom s\u2019adorm i en desvetllar-se, en el que s\u2019anomena <a href=\"https:\/\/open.spotify.com\/episode\/6KXNi5WXEDNyIVdEwKWZAl\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">l\u2019entreson<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<p>No t\u00e9 cap sentit utilitzar les paraules per perjudicar-se: culpar-se, criticar-se, justificar-se i lluitar contra un mateix. I per neutralitzar aquesta manera de funcionar cal pensar i actuar sempre de manera positiva i responsable. Fer servir les paraules per crear harmonia, i no per fer valdre la nostra ra\u00f3 o el nostre punt de vista. Les paraules han de servir per crear benestar, en comptes de destruir i intoxicar l\u2019entorn i a un mateix.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tant les que s\u2019escolten com les que s\u2019adrecen als altres o a nosaltres mateixos, les paraules afecten l\u2019\u00e0nim, per\u00f2 tamb\u00e9 la salut del cos: la paraula pot sanar o emmalaltir, pot ser t\u00f2xica o b\u00e9 un ant\u00eddot.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[120],"tags":[204,273],"class_list":["post-4093","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-radio-es","tag-autogestion-de-la-salud","tag-habitos"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4093","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4093"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4093\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4093"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4093"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4093"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}