{"id":4098,"date":"2013-12-07T20:59:29","date_gmt":"2013-12-07T20:59:29","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/fins-a-quin-punt-lestres-emmalalteix\/"},"modified":"2013-12-07T20:59:29","modified_gmt":"2013-12-07T20:59:29","slug":"fins-a-quin-punt-lestres-emmalalteix","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/fins-a-quin-punt-lestres-emmalalteix\/","title":{"rendered":"Fins a quin punt emmalalteix l&#8217;estr\u00e8s? (i com superar-lo)"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-spotify wp-block-embed-spotify wp-embed-aspect-21-9 wp-has-aspect-ratio\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<iframe loading=\"lazy\" title=\"Spotify Embed: Fins a quin punt enmalalteix l&amp;apos;estr\u00e8s?\" width=\"100%\" height=\"232\" allowtransparency=\"true\" frameborder=\"0\" allow=\"encrypted-media\" src=\"https:\/\/open.spotify.com\/embed\/episode\/6JmcfnjdNngE9DgGutHFLG\"><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Molta activitat i poc rep\u00f2s<\/h5>\n\n\n\n<p>Vist des del segle XXI, la vida de l\u2019<em>homo sapiens<\/em> des dels seus or\u00edgens fins fa ben poc ha transcorregut pl\u00e0cidament (avui la trobar\u00edem esgotadora i avorrida): amb eines rudiment\u00e0ries, sense electrodom\u00e8stics ni autom\u00f2bils; el treball i els despla\u00e7aments requerien molta despesa f\u00edsica, per\u00f2 les nits eren llargues, sobretot a l\u2019hivern, i permetien recuperar-se. Ha estat nom\u00e9s des de fa un segle, a mesura que ha augmentat la intensitat de la llum de les bombetes, que<strong> la vida s\u2019ha anat agitant<\/strong> progressivament: primer la radio, despr\u00e8s el tocadiscos,&nbsp; el televisor, l\u2019ordinador i les seves inacabables possibilitats de treball, estudi i distracci\u00f3 i, darrerament, els m\u00f2bils i, en general, les<strong> noves tecnologies han anat allargant i accelerant l\u2019activitat<\/strong> i reduint el rep\u00f2s tant de nit com de dia. &nbsp;A aix\u00f2 s\u2019hi sumen ara<strong> petites irritacions quotidianes persistents<\/strong>, caracter\u00edstiques de la vida urbana, que <strong>afecten el sistema nervi\u00f3s a nivell inconscient<\/strong>: sorolls, tr\u00e0nsit, una desfilada incessant d\u2019imatges impactants&#8230; est\u00edmuls continus que colpegen i mantenen sempre alerta el sistema nervi\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n<p>El rep\u00f2s \u00e9s una necessitat b\u00e0sica del cos, com la fam, la set o la son. Per\u00f2 aix\u00ed com la gana se sol saciar abans no es manifesti i, b\u00e9 o malament, es calma tamb\u00e9 la set, la son es retalla i es redueix tant com es pot. I pel que fa la fatiga ps\u00edquica, simplement es menyst\u00e9: est\u00e0 mal vista, \u00e9s sin\u00f2nim de peresa, debilitat i est\u00e0 molt mal considerada. Aquesta <strong>societat hiperactiva<\/strong> <strong>valora l\u2019activitat i menyst\u00e9 la necessitat de rep\u00f2s<\/strong>; potser per ser nova en l\u2019evoluci\u00f3 \u2013mai l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 havia estat tan atrafegat\u2013, ha generat un reflex antinatural, molt ben vist socialment, d\u2019oposar-se a la fatiga ps\u00edquica a fi de portar l\u2019activitat fins a l\u00edmits malaltissos, entrant en cercles viciosos en els que per manca de recuperaci\u00f3 del sistema nervi\u00f3s, la baixa energia genera ansietat, baix rendiment, acumulaci\u00f3 de feina i de preocupacions, m\u00e9s ansietat i negaci\u00f3 del rep\u00f2s imprescindible per a que el cervell recuperi el seu equilibri. Aix\u00f2 \u00e9s al que avui dia s\u2019anomena <i>estr\u00e8s<\/i>.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Com emmalalteix l\u2019estr\u00e8s<\/h5>\n\n\n\n<p>Aquesta nova manera de viure, la manca d\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019exc\u00e9s d\u2019activitat ps\u00edquica condicionen la patologia del nostre temps.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"aligncenter size-large is-resized\"><a ref=\"magnificPopup\" href=\"https:\/\/masgrau.net\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/tiempos-modernos.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/masgrau.net\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/tiempos-modernos.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-1978\" width=\"445\" height=\"360\" srcset=\"https:\/\/masgrau.net\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/tiempos-modernos.jpg 593w, https:\/\/masgrau.net\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/tiempos-modernos-300x242.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 445px) 100vw, 445px\" \/><\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>L\u2019estr\u00e8s, la tensi\u00f3 nerviosa, \u00e9s la reacci\u00f3 de l\u2019organisme que posa en marxa els mecanismes per afrontar una situaci\u00f3 que percep com a amena\u00e7ant: el sistema nervi\u00f3s simp\u00e0tic fa que el cor bategui m\u00e9s de pressa per enviar m\u00e9s sang i oxigen als m\u00fasculs, accelera la respiraci\u00f3, dilata les pupiles; predomina sobre el parasimp\u00e0tic, alentint-se la digesti\u00f3 i els moviments intestinals a fi d\u2019estalviar energia i dedicar els recursos a l\u2019atac o la fugida. S\u2019alliberen adrenalina, noradrenalina i glucocorticoides que proporcionen m\u00e9s energia en forma de glucosa, i els m\u00fasculs es tensen per fer possibles moviments m\u00e9s r\u00e0pids i eficients, augmentant la refrigeraci\u00f3 en forma de suor, etc\u00e8tera.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquestes reaccions, que s\u2019han anat desenvolupant en el curs de l\u2019evoluci\u00f3, s\u00f3n molt \u00fatils per afrontar un animal o un enemic. S\u00f3n fisiol\u00f2giques, normals, quan es tracta de situacions espor\u00e0diques, per\u00f2 quan es mantenen en el temps, molts cops sense tan sols identificar-ne el perill, alteren el funcionament de l\u2019organisme i poden acabar fent-lo malb\u00e9.<\/p>\n\n\n\n<p>Avui ja no ens hem d\u2019afrontar a un os o escapar d\u2019un lle\u00f3, sin\u00f3 que <strong>s\u00f3n les hipoteques de tot tipus les que ens persegueixen<\/strong>. Exc\u00e9s de treball, exc\u00e9s de compromisos, masses responsabilitats, i a m\u00e9s, tot al llarg del dia hem d\u2019afrontar un munt de situacions inquietants, que ens preocupen, que no ens agraden, que alteren la nostra tranquil\u00b7litat. I a sobre de tot, la por: a perdre la feina o l\u2019amor de la parella, a suspendre el curs, que els passi res als fills, la por de no estar a l\u2019al\u00e7ada de les circumst\u00e0ncies, &nbsp;por a emmalaltir&#8230; <strong>La por \u00e9s l\u2019emoci\u00f3 que regeix la nostra societat<\/strong>, i la principal font d\u2019estr\u00e8s. No \u00e9s estrany, doncs, que en aquestes circumst\u00e0ncies moltes persones tinguin els nervis a flor de pell i visquin en un estat de permanent agitaci\u00f3 fins al punt d\u2019haver oblidat el que \u00e9s viure tranquil.<\/p>\n\n\n\n<p>S\u00f3n incomptables les situacions estressants en les que un ciutad\u00e0 es pot trobar al llarg del dia, per\u00f2 el que sobretot altera l\u2019organisme \u00e9s la<strong> impossibilitat de reacci\u00f3, la restricci\u00f3 de la llibertat d\u2019actuar davant de l\u2019arbitrarietat i la injust\u00edcia<\/strong>. Hi ha tants moments durant el dia en les que hom es troba havent d\u2019acatar normes absurdes i sentint-se impotent davant de circumst\u00e0ncies personals i socials indignants: des d\u2019estar aturat en un emb\u00fas quan es t\u00e9 pressa, atrapat en una feina insatisfact\u00f2ria, o aguantar una esbroncada del cap, sense possibilitat de r\u00e8plica ni d\u2019escapat\u00f2ria, atac ni fugida, nom\u00e9s perqu\u00e8 ell tamb\u00e9 est\u00e0 estressat, a la manipulaci\u00f3 informativa, la pol\u00edtica al servei de les finances o la societat regida per interessos econ\u00f2mics. A tot aix\u00f2,<strong> la resposta natural del cos queda reprimida<\/strong>, bloquejada en forma de tensi\u00f3 muscular.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>L\u2019estr\u00e8s \u00e9s tant generalitzat que \u00e9s assumit com a normal<\/strong>, i nom\u00e9s es considera com a tal quan ja sobrepassa la capacitat d\u2019adaptaci\u00f3. Hi ha, sempre hi ha hagut, grans daltabaixos en l\u2019exist\u00e8ncia, la mort d\u2019\u00e9ssers estimats, greus desavinences familiars, guerres, ru\u00efnes econ\u00f2miques&#8230; moments de gran estr\u00e8s que poden tenir conseq\u00fc\u00e8ncies greus per a la salut, a vegades mesos o anys m\u00e9s tard. Quants c\u00e0ncers no sobrevenen un o dos anys despr\u00e8s d\u2019un d\u2019aquets traumes, o el fetge, cor, ronyons es descompensen, el p\u00e0ncrees deixa de segregar insulina&#8230; i tant el mateix malalt com el seu entorn relacionen aquestes greus malalties amb l\u2019impacte del disgust.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019estr\u00e8s, doncs, pot portar a l\u2019hospital, i tamb\u00e9 al metge de cap\u00e7alera, ja que la major part de les malalties dites psicosom\u00e0tiques es troben en un context estressant. Les manifestacions de les tensions quotidianes sobre el sistema nervi\u00f3s s\u00f3n molt variades: trastorns de la concentraci\u00f3 i la mem\u00f2ria, insomni, baix rendiment intel\u00b7lectual, a m\u00e9s de mal de cap, tensi\u00f3 cervical, trastorns digestius, baixa immunitat, hipertensi\u00f3 arterial, ansietat que sovint es calma menjant \u2013l\u2019estr\u00e8s engreixa\u2013, i tota mena de somatitzacions.<\/p>\n\n\n\n<p>I per \u00faltim, una conseq\u00fc\u00e8ncia que no \u00e9s t\u00e9 tant en compte \u00e9s l\u2019<strong>alteraci\u00f3 del car\u00e0cter<\/strong>; la persona estressada es pot tornar irritable, agressiva, intolerant, ansiosa, depressiva, malhumorada, condicionant aix\u00ed les relacions amb l\u2019entorn. L\u2019estr\u00e8s transforma en una altra persona, canvia el comportament i la conducta. \u00c9s a dir, que no \u00e9s nom\u00e9s les malalties que pot provocar, sin\u00f3 que d\u00f3na mala vida i pren la tranquil\u00b7litat que permet gaudir-la plenament. I, a m\u00e9s, s\u2019encomana: no tan sols d\u00f3na mala vida a qui el pateix, sin\u00f3 als qui l\u2019envolten. Per aquest caire epid\u00e8mic, l\u2019estr\u00e8s hauria de ser considerat un <strong>problema de salut p\u00fablica de primer ordre<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Per a viure tranquil<\/h5>\n\n\n\n<p>Evitar els factors estressants no deu ser tant f\u00e0cil, o l\u2019estr\u00e8s no seria tant habitual. No ens podem sostreure de la feina i altres circumst\u00e0ncies que no podem canviar directament, tot i que solen ser els factors que m\u00e9s restringeixen la llibertat d\u2019acci\u00f3, per\u00f2 tot dep\u00e8n de com els entomem, de la reacci\u00f3 que provoquen en nosaltres. Aprendre a viure b\u00e9 les circumst\u00e0ncies estressants que afecten la ment implica canviar la manera de pensar: quan sobrevenen pensaments que fan sentir malament s\u2019han de deixar passar, entretenint-se en canvi en els que fan sentir b\u00e9. Siguin quines siguin les circumst\u00e0ncies, les persones <strong>podem decidir el que ens afecta i el que no, i com ens afecta<\/strong>. Perqu\u00e8 no s\u00f3n els esdeveniments en s\u00ed els responsables de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim, sin\u00f3 com ens els prenem. \u00c9s a dir, que cal centrar-se en el que dep\u00e8n d\u2019un mateix. Per aix\u00f2, la primera provid\u00e8ncia \u00e9s <strong>deixar de cercar causes o culpables al nostre entorn<\/strong> \u2013la parella, els fills, la feina, el cap, el tr\u00e0nsit, la falta de diners, els ve\u00efns&#8230; \u2013 i canviar la manera de mirar i discernir el que pertany a la nostra manera de ser natural del que ve condicionat per l\u2019estr\u00e8s. <strong>Lamentar-se i queixar-se tampoc arregla res<\/strong>, i m\u00e9s aviat ho empitjora. <strong>Trencar el cercle vici\u00f3s&nbsp; de l\u2019estr\u00e8s<\/strong> passa per acceptar les coses tal com s\u00f3n i fixar-se en els aspectes positius, que s\u00f3n els que poden indicar el cam\u00ed de sortida. Que en definitiva es resumeix en no complicar-se la vida encara m\u00e9s i mantenir una actitud d\u2019agra\u00efment davant la vida.<\/p>\n\n\n\n<p>La dificultat m\u00e9s gran per superar l\u2019estr\u00e8s \u2013els estressats solen ser molt reticents al canvi\u2013 \u00e9s entendre que <strong>cal canviar completament l\u2019estrat\u00e8gia<\/strong>, el que implica, per comen\u00e7ar, abandonar el que el cos t\u00e9 identificat com a bo, imprescindible per anar tirant. L\u2019exemple m\u00e9s clar \u00e9s el caf\u00e8 (vegeu <a href=\"https:\/\/masgrau.net\/el-cafe-es-una-droga\/\"><i>El caf\u00e8 \u00e9s una droga?<\/i><\/a>), per\u00f2 tamb\u00e9 les begudes ensucrades i tants d\u2019altres. Totes les societats han emprat subst\u00e0ncies estimulants: el te, la xocolata, el guaran\u00e0, el mate, les fulles de coca, el tabac&#8230; per\u00f2 en un context tradicional no tant sols no augmentaven l\u2019estr\u00e8s sin\u00f3 que fins i tot podien afavorir la relaxaci\u00f3. I el que est\u00e0 clar que s\u2019ha d\u2019abandonar a curt o mig termini, sempre que es pugui i sota control m\u00e8dic, s\u00f3n els f\u00e0rmacs ansiol\u00edtics, antidepressius, somn\u00edfers&#8230; Els f\u00e0rmacs s\u2019haurien de reservar per als casos m\u00e9s extrems, ja que interfereixen en l\u2019activitat de la ment, i en comptes d\u2019ajudar a sobreposar-nos a les circumst\u00e0ncies, ens allunyen de la possibilitat de superar les tensions. En tot cas, es poden fer infusions de til\u00b7la, camamilla, passi-flora&#8230; i sobretot portar un estil de vida sa, amb bons aliments, exercici f\u00edsic moderat, i tot all\u00f2 que tothom sap o hauria de saber.<\/p>\n\n\n\n<p>Fer un <strong>dejuni d\u2019est\u00edmuls<\/strong> pot ser un bon recurs per aprendre a valorar quines s\u00f3n les coses que realment ens afecten, i les que necessitem o volem en la nostra vida. Deixar d\u2019escoltar m\u00fasica estrident, de veure pel\u00b7l\u00edcules violentes i programes intranscendents, desconnectar-se unes hores del tel\u00e8fon i l\u2019ordinador&#8230;<\/p>\n\n\n\n<p>Com a ter\u00e0pia que pot practicar un mateix tant en una situaci\u00f3 d\u2019estr\u00e8s com a l\u2019hora de sostreure\u2019s de la hiperestimulaci\u00f3 quotidiana,<strong> la respiraci\u00f3<\/strong> (vegeu <a href=\"https:\/\/masgrau.net\/la-importancia-de-respirar-be\/\"><i>La import\u00e0ncia de respirar b\u00e9<\/i><\/a>)&nbsp; \u00e9s un recurs ben senzill i efectiu. Aprofundir en les seves t\u00e8cniques \u00e9s de gran utilitat per enfrontar les m\u00e9s diverses situacions de la vida.<\/p>\n\n\n\n<p>Les <strong>t\u00e8cniques orientals<\/strong>, com el ioga, el tai qi, el qi gong, la meditaci\u00f3, <a href=\"https:\/\/masgrau.net\/la-relaxacio-conscient\/\">la relaxaci\u00f3 conscient<\/a>&#8230; practicades regularment calmen el cos i la ment. I <strong>com menys temps es tingui per dedicar-li, m\u00e9s falta fa<\/strong>. L\u2019acupuntura \u00e9s una medicina ancestral que, per estrany que pugui semblar, t\u00e9 un camp d\u2019acci\u00f3 m\u00e9s ampli a Occident que no pas a Orient, doncs \u00e9s molt efectiva per relaxar les tensions pr\u00f2pies de la vida moderna que, d\u2019una manera o altra, tenen la seva influencia en totes les malalties.<\/p>\n\n\n\n<p>Un darrer suggeriment, que podria mer\u00e8ixer ser el primer, \u00e9s fer un present, un detall que complagui a les persones de l\u2019entorn, que pateixen les conseq\u00fc\u00e8ncies del teu estr\u00e8s, a fi de transformar un entorn crispat en un entorn amable. Passar per la floristeria en comptes de per la farm\u00e0cia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La baixa energia genera ansietat, baix rendiment, acumulaci\u00f3 de feina i de preocupacions, m\u00e9s ansietat i negaci\u00f3 del rep\u00f2s imprescindible per a que el cervell recuperi el seu equilibri. Aix\u00f2 \u00e9s al que avui dia s\u2019anomena estr\u00e8s.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1978,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[121,120],"tags":[201,204,264,243],"class_list":["post-4098","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-psicologia-es","category-radio-es","tag-ansiedad","tag-autogestion-de-la-salud","tag-estres-es","tag-respiracion"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4098","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4098"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4098\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1978"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4098"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4098"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4098"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}