{"id":4100,"date":"2013-11-09T21:41:53","date_gmt":"2013-11-09T21:41:53","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/el-nou-correu-de-la-salut-quin-remei-ens-conve-mes\/"},"modified":"2013-11-09T21:41:53","modified_gmt":"2013-11-09T21:41:53","slug":"el-nou-correu-de-la-salut-quin-remei-ens-conve-mes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/el-nou-correu-de-la-salut-quin-remei-ens-conve-mes\/","title":{"rendered":"La consulta: quin remei ens conv\u00e9 m\u00e9s?"},"content":{"rendered":"\n

A mi em crea una mica de confusi\u00f3 el fet de que apareguin constantment persones que aporten la \u00abseva\u00bb herba miraculosa: el magnesi (Ana M\u00aa Lajusticia) l’avena , l’aloe, etc, etc. Aix\u00f2 fa que els oients no sapiguem ben b\u00e9 quina ens conv\u00e9 m\u00e9s o, a l\u2019inrev\u00e9s, ens fa pensar que tot el dia haur\u00edem d’estar prenent de tot. Gr\u00e0cies per les seves aportacions a l’Ofici doncs sempre es mant\u00e9 en el terme mig, el de la virtut. Salutacions cordials. C.C.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Tots els remeis poden ser miraculosos quan s\u00f3n els adequats per la persona i el moment. La q\u00fcesti\u00f3, com b\u00e9 diu, \u00e9s saber quin \u00e9s el m\u00e9s adient en cada circumst\u00e0ncia. La primera distinci\u00f3 a tenir en compte \u00e9s entre els naturals del nostre entorn, que estan a l\u2019abast de tothom, recolzats per la tradici\u00f3, i els industrials, els processats, els recolzats per la moda, els forans, normalment molt m\u00e9s cars i que, per fomentar la salut, nom\u00e9s excepcionalment s\u00f3n superiors als que tenim a la cuina, a l\u2019hort o als marges dels camins.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed que, al meu entendre, primer de tot cal mirar amb recel:<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Les novetats terap\u00e8utiques. Nom\u00e9s cal fer mem\u00f2ria de tots el remeis que han despertat grans expectatives, s\u2019han posat de moda i han caigut en l\u2019oblit en poc temps. A l\u2019article Ter\u00e0pies de moda<\/a> en trobareu uns quants exemples. \u00c9s aconsellable donar prioritat als remeis experimentats durant segles, encara que no tinguin darrera una publicitat que els faci atractius.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Els que venen de tan lluny, que arriben carregats d\u2019efecte placebo, deixant els remeis locals com uns provincians. L\u2019any passat un amic em va demanar que li port\u00e9s del Jap\u00f3 un bolet medicinal, el reishi, la fama del qual li atribu\u00efa efectes meravellosos pel tractament de moltes malalties, fins i tot del c\u00e0ncer. \u00a0All\u00ed vaig buscar-lo a herbolaris, des dels m\u00e9s moderns i sofisticats als m\u00e9s tradicionals de Kyoto. Molts tenien una maqueta del bolet, per\u00f2 cap d\u2019ells en tenien en exist\u00e8ncia, doncs ja no tenia demanda perqu\u00e8 els japonesos l\u2019havien substitu\u00eft per un altre remei, tamb\u00e9 miracul\u00f3s, que venia del Brasil.<\/p>\n\n\n\n

El m\u00f3n de les herbes medicinals t\u00e9 el seu m\u00e0xim exponent en la cultura oriental, doncs ha estat objecte d\u2019estudi de metges lletrats, que han anat acumulant coneixement al llarg de dos mil\u00b7lennis, desenvolupant un sistema racional de gran complexitat i efectivitat, per\u00f2 \u00e9s ben dif\u00edcil d\u2019obtenir bona qualitat i aplicar a un altre context cultural. Vegeu l\u2019article de l\u2019Enciclop\u00e8dia Biosfera<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Els que s\u00f3n molt cars, les virtuts es magnifiquen gr\u00e0cies a la cl\u00e0ssica confusi\u00f3 entre valor i preu, quan de fet els remeis m\u00e9s excel\u00b7lents acostumen a ser molt accessibles.<\/p>\n\n\n\n

Els remeis d\u2019efic\u00e0cia provada<\/a> solen ser molt senzills i de proximitat, molts cops d\u2019\u00fas quotidi\u00e0: l\u2019all, la ceba, la llimona, el vinagre, el gingebre, la farigola, la camamilla, l\u2019hip\u00e8ric… i tamb\u00e9 el magnesi \u2013molt popular entre els nostres avis\u2013, o la civada (l\u2019avena<\/i> en castell\u00e0) \u2013molt consumit en pa\u00efsos m\u00e9s freds. \u201cAn apple a day keeps de doctor away\u201d, diuen els brit\u00e0nics, i tots els refranyers van plens de les virtuts de les herbes medicinals. Com que de fet no hi ha una l\u00ednia clara de separaci\u00f3 entre aliment i remei, hem de considerar la mateixa alimentaci\u00f3, en totes les seves variants, com un recurs terap\u00e8utic de primer ordre (vegetarianisme, crudivorisme… o fins i tot els dejunis poden ser molt beneficiosos per a la salut en determinades circumst\u00e0ncies).<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, en \u00e9sser la tradici\u00f3 tant rica en remeis, encertar el m\u00e9s adient no sempre \u00e9s f\u00e0cil. Especialment perqu\u00e8 s\u00f3n pocs els consensuats per a un mal determinat: \u201ctantes dones, tants remeis\u201d, es deia, ja que les dones eren les que tenien cura dels malalts i les diposit\u00e0ries del saber m\u00e8dic tradicional. En casos seriosos, es recorria a un ent\u00e8s, que aconsellava seguint la seva experi\u00e8ncia i intu\u00efci\u00f3. Amb la irrupci\u00f3 dels f\u00e0rmacs al s.XX es va trencar aquesta tradici\u00f3, i si b\u00e9 ara es pot consultar a herbolaris, metges naturistes o terapeutes, el factor fonamental de la decisi\u00f3 ha de ser el sentit com\u00fa, la pr\u00f2pia intu\u00efci\u00f3 i la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia. Pel que jo he vist, les persones que consideren que un remei els ha resolt problemes o, fins i tot, s\u00f3n b\u00e0sics per la seva salut, hi han arribat de manera aparentment atzarosa, de vegades seguint el consell d\u2019un ent\u00e8s, per\u00f2 moltes d\u2019altres perqu\u00e8 ho han escoltat d\u2019alg\u00fa, o han llegit a alguna banda, i s\u2019han sentit impel\u00b7lits a provar-ho. I en notar que els anava b\u00e9, han seguit fins superar el trastorn, o incl\u00fas el mantenen tota la vida.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta mateixa setmana, una senyora de 90 anys m\u2019ha explicat com es va curar d\u2019una malaltia del fetge:<\/p>\n\n\n\n

La ceba \u00e9s el millor medicament del m\u00f3n. A mi em va curar el fetge fa tres o quatre anys. Vaig anar a veure el meu fill a Bilbao i em vaig trobar amb el fetge ben botit, enorme i vaig estar quinze dies a l\u2019hospital, i en tornar a Barcelona vaig estar tan fotuda com all\u00e0. Un dia, caminant pel carrer Pelai, una persona que en un primer moment no vaig recon\u00e8ixer em va cridar: \u2013Senyora Bea, senyora Bea! M\u00e9s tard vaig recordar que era una senyora que venia sovint a la meva modisteria \u2013jo abans tenia una modisteria\u2013 i que sempre es queixava del fetge. Li vaig preguntar per la seva salut, i em va dir que s\u2019havia curat. \u2013O sigui, que al final va trobar un metge que la va curar \u2013vaig dir-li. \u2013No va ser un metge, va ser un \u201ccurandero\u201d, i va ser menjant ceba\u2013. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Ho vaig provar, vaig estar dos o tres mesos menjant nom\u00e9s ceba, i oli en un llum. A la casa on comprava, la dependenta, que era sudamericana, em va dir: \u201cMire se\u00f1ora, me tiene intrigada una cosa. \u00bfUsted qu\u00e9 cocina con tanta cebolla que compra?\u201d I li vaig explicar, per\u00f2 la gent no s\u2019ho creu. Quan la doctora va veure la meva an\u00e0lisi va dir que mai havia vist una cosa com aquella en tots els anys que portava de doctora. Es tracta de menjar nom\u00e9s ceba, que s\u2019ha de trossejar petita i s\u2019ha de tirar poc a poc a l\u2019aigua, mentre est\u00e0 bullint, de manera que no s\u2019aturi el bull. Bullida aix\u00ed \u00e9s molt bona, per\u00f2 a vegades m\u2019hi posava dues o tres tavelles de mongeta tendra i per esmorzar uns rosegons de pa.[i]<\/sup>. <\/em>Encarna <\/i><\/p>\n\n\n\n

 Un dia, quan feia de metge de poble, en anar a esmorzar al caf\u00e8 vaig trobar un ve\u00ed que menjava una ceba en dej\u00fa, conven\u00e7ut de que prendre\u2019n una cada mat\u00ed era el secret de la seva salut i benestar. Tant entusiasmat estava que vaig voler-ho provar: el pag\u00e8s don\u00e0 un cop de puny a una ceba per treure-li la fortor i me la va donar. Un exemple clar de que no a tothom li conv\u00e9 el mateix: a mi em va provocar un bon mal de panxa i cap ganes de repetir.<\/p>\n\n\n\n

La ceba \u00e9s un dels molts remeis de la medicina popular que t\u00e9 m\u00faltiples aplicacions, per\u00f2 igualment podr\u00edem parlar d\u2019altres condiments o herbes de l\u2019hort \u2013o fins i tot males herbes- que tenen uns efectes molt beneficiosos per a la salut. El camp \u00e9s infinit, i ning\u00fa coneix les propietats de tot; \u00e9s un m\u00f3n fascinant en el que cal comen\u00e7ar estudiant i experimentant cada remei un per un, fent cas a la dita: \u201cla millor medicina \u00e9s la que a hom li prova\u201d. Cal incloure en aquesta l\u00ednia els productes de parafarm\u00e0cia, m\u00e9s sofisticats i d\u2019un valor variable.<\/p>\n\n\n\n

De totes maneres, no s\u2019ha d\u2019oblidar que la fe \u00e9s la que cura, i que com diu el refranyer: \u201cqui no s\u2019ha de morir, l\u2019aigua el cura\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, s\u2019hauria de trencar amb l\u2019h\u00e0bit, tan propi de la societat de consum, de pensar en prendre coses, quan el que ens haur\u00edem de demanar, en primer lloc, \u00e9s qu\u00e8 hem de deixar de prendre: el caf\u00e8, el sucre, el menjar processat o el simple exc\u00e9s de menjar. Els bons aliments s\u00f3n els m\u00e9s senzills de tots: l\u2019aire pur, la respiraci\u00f3 profunda i pausada,els banys de sol (amb moderaci\u00f3), l\u2019activitat f\u00edsica adequada (millor si \u00e9s l\u00fadica), l\u2019aigua \u2013en totes les seves aplicacions-, l\u2019\u00e0nim alegre, la pau d\u2019esperit i una actitud d\u2019agra\u00efment envers la vida. Amb aix\u00f2, es confirma que, literalment, els millors remeis no tenen preu i estan a l\u2019abast de tothom.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[i]<\/sup> L\u2019Encarna es va trobar b\u00e9, per\u00f2 no sabem qu\u00e8 li passava al fetge, que tant va sorprendre a la seva metgessa. M\u2019ha dit que li demanar\u00e0 l\u2019anal\u00edtica, i quan la tingui complementarem la informaci\u00f3, per poder valorar millor l\u2019efectivitat de la seva cura.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tots els remeis poden ser miraculosos quan s\u00f3n els adequats per la persona i el moment. La q\u00fcesti\u00f3, com b\u00e9 diu, \u00e9s saber quin \u00e9s el m\u00e9s adient en cada circumst\u00e0ncia. <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1918,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[129,123],"tags":[204,270,213],"class_list":["post-4100","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alimentacion-y-dietas","category-medicina-popular-es","tag-autogestion-de-la-salud","tag-hierbas-medicinales","tag-la-consulta-es"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4100","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4100"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4100\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1918"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4100"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4100"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4100"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}