{"id":4101,"date":"2013-11-02T17:16:33","date_gmt":"2013-11-02T17:16:33","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/breu-historia-de-la-medicina-dherbes\/"},"modified":"2013-11-02T17:16:33","modified_gmt":"2013-11-02T17:16:33","slug":"breu-historia-de-la-medicina-dherbes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/breu-historia-de-la-medicina-dherbes\/","title":{"rendered":"Breu hist\u00f2ria de la medicina d’herbes"},"content":{"rendered":"\n

Fins fa ben poc, en totes les cultures l\u2019home coneixia les plantes, vivia entre elles, s\u2019alimentava d\u2019elles i es curava amb elles. Les coneixia pel seu nom, no parlava d\u2019arbre, mata o herba, sin\u00f3 de roure o freixe, boix o ginebra, dent de lle\u00f3 o camamilla. Eren apreciades, eren \u00fatils, algunes verinoses per\u00f2 la majoria bones, i es deia que tenien virtut. Per\u00f2 en poc temps el regne vegetal ha esdevingut un m\u00f3n desconegut i, paradoxalment, a mesura que la bot\u00e0nica anava descrivint i classificant les plantes, l\u2019home, cada dia m\u00e9s urb\u00e0, ha deixat de recon\u00e8ixer-les, tancant aix\u00ed un per\u00edode que s\u2019havia iniciat en els or\u00edgens de la humanitat, en el que qui m\u00e9s qui menys estava familiaritzat amb les propietats de les plantes i, en cas de malaltia, les emprava per guarir-se. Per a les afeccions m\u00e9s comuns es recorria als remeis populars i, en casos greus, intervenia una persona amb m\u00e9s coneixements, que prescrivia les herbes adients.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019herbalisme \u00e9s la m\u00e9s tradicional de les medicines, que s\u2019ha practicat des de sempre, abans de que l\u2019home fos sapiens, ja que els animals tamb\u00e9 recorren a les plantes de manera intu\u00eftiva per guarir els seus mals. L\u2019home es va fer sapiens a costa de perdre bona part del seu instint, que va suplir amb l\u2019enginy, i que li va permetre ampliar enormement les possibilitats d\u2019\u00fas dels recursos de l\u2019entorn. I es refiava de la tradici\u00f3, \u00e9s a dir, de la mem\u00f2ria, per con\u00e8ixer les propietats medicinals de les plantes.<\/p>\n\n\n\n

En la nostra tradici\u00f3 cristiana es considerava que si D\u00e9u havia disposat que l\u2019home emmalalt\u00eds, tamb\u00e9 havia fet cr\u00e9ixer en el seu entorn remeis per a cadascun dels seus mals. Les plantes han estat la base de gaireb\u00e9 la totalitat dels remeis durant mil\u00b7lennis, i eren d\u2019efic\u00e0cia provada per a les malalties m\u00e9s comunes. Remeis naturals per a malalties naturals. I aix\u00ed va ser fins a l\u2019arribada de mals forans, com la pesta vinguda d\u2019Orient al s.XIV, la gran epid\u00e8mia de s\u00edfilis pocs mesos despr\u00e9s de la tornada del primer viatge de Colom, o fins i tot les ferides de p\u00f3lvora, que provocaven lesions noves que queien fora de l\u2019abast dels remeis herbal\u00edstics tradicionals. A aquests nous mals la medicina docta els va voler combatre amb remeis minerals molt m\u00e9s potents, remeis que avui posen la pell de gallina: les intoxicacions de mercuri o l\u2019antimoni, capdavanters en l\u2019\u00fas medicinal d\u2019aut\u00e8ntics verins, moltes vegades acabaven amb el mal matant el malalt. Mort el gos, morta la r\u00e0bia. I quan els llicenciats en medicina utilitzaven les herbes no ho feien com els remeiers, sin\u00f3 d\u2019una manera complicad\u00edssima, normalment en combinaci\u00f3 amb l\u2019astrologia i amb el que s\u2019anomenava polifarm\u00e0cia: combinar dotzenes de subst\u00e0ncies del regne vegetal amb altres del regne animal o mineral. Els vegetals, per anar b\u00e9, havien de ser \u201cremeis pelegrins\u201d, que vinguessin de molt lluny, el que augmentava el seu preu i el valor terap\u00e8utic per l\u2019efecte placebo. El metge m\u00e9s fam\u00f3s de l\u2019\u00e8poca tenia una recepta per al mal de cap amb 72 components. Per a preparar les complicades f\u00f3rmules dels metges va apar\u00e8ixer una nova professi\u00f3, l\u2019apotecari, que moltes vegades les administrava ell mateix en forma de lavatives.<\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 el comer\u00e7 va portar malalties fins aleshores desconegudes, el que realment era nou eren les condicions de vida, sobretot l\u2019aglomeraci\u00f3 urbana, que va portar habitacles insalubres, alimentaci\u00f3 deficit\u00e0ria, tot plegat agreujat per les p\u00e8ssimes condicions de treball de la industrialitzaci\u00f3. Varen apar\u00e8ixer les grans epid\u00e8mies del s.XIX, com la tuberculosi, el c\u00f2lera, el tifus… que gaireb\u00e9 han desaparegut gr\u00e0cies a la millora de les condicions higi\u00e8niques (i no pas a les vacunes o f\u00e0rmacs per matar els microbis, tal com s\u2019acostuma a creure). Davant la magnitud d\u2019aquests problemes, les plantes medicinals, incapaces de fer-hi front, van anar perdent prestigi. A grans mals, grans remeis.Els grans remeis varen cercar-se tamb\u00e9 dins les mateixes plantes. Al s.XIX la ind\u00fastria qu\u00edmica va fer possible extreure\u2019n el seu principi actiu, separar la subst\u00e0ncia pura de les impureses, per tal d\u2019augmentar-ne la pot\u00e8ncia. Aix\u00ed, es va a\u00efllar primer la morfina i l\u2019hero\u00efna, molt m\u00e9s potents que el l\u00e0udan (tintura d\u2019opi amb alcohol que receptaven els herbolaris), i aquest va ser el primer pas de tot un reguitzell de subst\u00e0ncies qu\u00edmiques amb una intensa acci\u00f3 sobre l\u2019organisme. La ci\u00e8ncia es va posar a interrogar la natura, sometent les plantes a un tercer grau a fi d\u2019extreure-li els seus secrets.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Des del punt de vista de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica, les plantes sense processar no constitueixen un material prou estable, ja que la seva efectivitat (quantitat i qualitat de principis immediats) varien d\u2019una planta a l\u2019altra, d\u2019una regi\u00f3 a l\u2019altra, del clima on creix, del moment de recol\u00b7lecci\u00f3… pel que s\u00f3n molt dif\u00edcils d\u2019estandarditzar, el que suposa un greu inconvenient per a la producci\u00f3 industrial i, el que \u00e9s pitjor, no es poden patentar. Per altra banda, aquestes mancances s\u00f3n, des del punt de vista de la medicina d\u2019herbes, la seva principal qualitat, perqu\u00e8 es tracta de medicaments org\u00e0nics en comptes de subst\u00e0ncies inorg\u00e0niques, d\u2019\u00e9ssers vius en comptes de productes desvitalitzats. De fet, no hi ha cap l\u00ednia que divideixi netament l\u2019\u00fas culinari del medicinal, no hi ha frontera entre el bon aliment i el bon remei.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 avui, la ind\u00fastria farmac\u00e8utica t\u00e9 el monopoli del medicament, fins al punt que en el moment en que s\u2019atribueix una virtut medicinal a una herba passa a ser exclusivament de la seva compet\u00e8ncia, i ha de superar tots els controls dels f\u00e0rmacs, en un proc\u00e9s llarg i cost\u00f3s que inclou l\u2019experimentaci\u00f3 amb animals, i demostrar la seva efectivitat sobre par\u00e0metres quantificables. En el seu terreny, en la supressi\u00f3 dels s\u00edmptomes i en l\u2019acci\u00f3 sobre funcions concretes, la farm\u00e0cia \u00e9s molt dif\u00edcil de superar i, per aix\u00f2, la medicina herbal\u00edstica ha perdut prestigi quan s\u2019ha sistematitzat de la mateixa manera, com un recurs per a alleugerir s\u00edmptomes. Aix\u00f2 no vol dir que no hi hagi herbes que vagin b\u00e9 per a calmar la tos, per ajudar a dormir o pel mal de panxa, i que aquests remeis siguin molt m\u00e9s aconsellables que no pas els de farm\u00e0cia, \u00e9s m\u00e9s, hi ha tota una medicina casolana a base de productes de l\u2019entorn, sobretot d\u2019origen vegetal, que provenen les jard\u00ed, de l\u2019hort o de la muntanya, per\u00f2 tamb\u00e9 de la cuina i el rebost, que s\u00f3n molt efica\u00e7os per les afeccions m\u00e9s comuns (llegiu Remeis d\u2019efic\u00e0cia provada<\/a>). Per\u00f2 en la lluita contra els s\u00edmptomes es perd la principal qualitat de les herbes medicinals, que \u00e9s treballar a favor de la salut en el marc d\u2019un estil de vida m\u00e9s natural, ajudar el cos a sanar-se a ell mateix, estimulant el proc\u00e9s de curaci\u00f3. No llueix en la cursa per veure qui elimina millor els s\u00edmptomes, si no en qui cura millor: les plantes no solen fer mal, ni tenir efectes secundaris, i enforteixen el cos, pel que una vegada superat els trastorn hi ha m\u00e9s salut i, per tant, menys recaigudes. I tamb\u00e9 s\u2019evita el principal inconvenient de la farmacologia, que \u00e9s el de confiar la pr\u00f2pia salut a productes industrials, delegant a interessos comercials la responsabilitat sobre el m\u00e9s valu\u00f3s dels nostres b\u00e9ns.<\/p>\n\n\n\n

A part del cost monetari, que tamb\u00e9 t\u00e9 la seva import\u00e0ncia (penseu en les xifres astron\u00f2miques que es podrien derivar cap a les pensions, per exemple), \u00e9s m\u00e9s rellevant encara el cost en salut, ja que poc o molt les subst\u00e0ncies farmacol\u00f2giques actives alteren l\u2019organisme, i que la lluita contra les malalties amb productes qu\u00edmics aliens comporta sempre, com a les guerres, efectes col\u00b7laterals en forma de s\u00edmptomes, que solen ser tractats amb m\u00e9s qu\u00edmica, amb els nous efectes secundaris del propi producte m\u00e9s els que poden derivar-se de la interacci\u00f3 de les dues subst\u00e0ncies en cada cas concret. Aix\u00f2 fa que, sobretot en persones grans, el principal procediment per a recuperar la salut sigui anar traient poc a poc els f\u00e0rmacs prescindibles, a fi de restablir les funcions naturals i que el cos funcioni per ell mateix. Aix\u00ed doncs, a les plantes no se les ha de considerar \u201canti\u201d res, ni en funci\u00f3 de les malalties \u2013bona pel c\u00e0ncer, per la migranya… \u2013 sin\u00f3 en els seus aspectes positius, com a tonificants o estimulants, tranquil\u00b7litzants i, sobre tot, desintoxicants i purificants: di\u00fcr\u00e8tiques, diafor\u00e8tiques, purgants…<\/p>\n\n\n\n

Les grans malalties del s.XXI, cardiopaties, c\u00e0ncer, malalties autoimmunit\u00e0ries, diabetis, depressi\u00f3… s\u00f3n pr\u00f2pies dels pa\u00efsos rics i augmenten al tercer m\u00f3n a mesura que aquest avan\u00e7a per les vies del desenvolupament. Aquestes noves \u201cepid\u00e8mies\u201d deriven en certa manera de la desconnexi\u00f3 de l\u2019organisme amb la naturalesa, i les condicions per a recuperar la salut s\u00f3n una alimentaci\u00f3 natural, un estil de vida natural i uns remeis naturals, entre els quals evidentment hi ha els que ens subministra el regne vegetal.<\/p>\n\n\n\n

Tot un m\u00f3n<\/h5>\n\n\n\n

No se sap com funcionen les plantes, per\u00f2 aquesta q\u00fcesti\u00f3 no es pot fer servir per bandejar la fonamental: si s\u00f3n efectives o no. En el ben ent\u00e8s de que les plantes solen tenir un ampli marge de seguretat i que, quan s\u00f3n eficaces i inn\u00f2cues, han de ser preferibles als productes refinats i sint\u00e8tics. Tractar amb la planta sencera acostuma a ser m\u00e9s efectiu i menys t\u00f2xic que emprar el principi immeditat. \u00c9s com si les plantes tinguessin un equilibri intern, fossin un tot en elles mateixes, i a part dels principis immediats contenen altres subst\u00e0ncies que neutralitzen o potencien la seva acci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Endinsar-se en les propietats terap\u00e8utiques del regne vegetal introdueix en un m\u00f3n apart, que \u00e9s el m\u00f3n real, el del nostre entorn natural. De les 750.000 especies vegetals se\u2019n coneixen les virtuts de ben poques, i la seva acci\u00f3 dep\u00e8n del lloc on es fan: en general, a la vessant nord de les muntanyes, \u00e9s a dir, en les condicions m\u00e9s adverses, s\u00f3n m\u00e9s fortes, i tonifiquen i reforcen l\u2019organisme. A les valls i les vores dels rius s\u2019hi troben bons di\u00fcr\u00e8tics, mentre que les plantes de desert transformen l\u2019humitat i assequen. Les que creixen en terrenys molt f\u00e8rtils i nitrogenats solen ser bones per la digesti\u00f3. Les de climes freds tonifiquen i escalfen el cos, mentre que les de climes c\u00e0lids refresquen i ajuden a eliminar, de la mateixa manera que a l\u2019estiu abunden \u2013i v\u00e9nen de gust- els vegetals que refresquen, i a l\u2019hivern els que tonifiquen i escalfen. L\u2019energia de les plantes tamb\u00e9 varia segons l\u2019\u00e8poca de l\u2019any: a la primavera es concentra m\u00e9s en els brots, a l\u2019estiu en els fruits, i a l\u2019hivern a les arrels. \u00c9s a dir, \u00e9s un m\u00f3n inabastable l\u2019aprenentatge del qual nom\u00e9s es pot fer d\u2019esp\u00e8cimen en esp\u00e8cimen, comen\u00e7ant per les m\u00e9s properes.<\/p>\n\n\n\n

La medicina ha esdevingut una t\u00e8cnica, per\u00f2 la bona medicina sempre havia estat considerada un art, l\u2019art de restablir l\u2019harmonia amb la natura. Pel que es requerien uns coneixements de la influ\u00e8ncia de l\u2019entorn f\u00edsic i emocional sobre la salut, i sensibilitat per discernir qu\u00e8 conv\u00e9 en cas.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En la lluita contra els s\u00edmptomes es perd la principal qualitat de les herbes medicinals, que \u00e9s treballar a favor de la salut en el marc d\u2019un estil de vida m\u00e9s natural, ajudar el cos a sanar-se a ell mateix, estimulant el proc\u00e9s de curaci\u00f3. <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1977,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[187,123],"tags":[204,268,270],"class_list":["post-4101","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-la-salud-en-tus-manos","category-medicina-popular-es","tag-autogestion-de-la-salud","tag-farmacos","tag-hierbas-medicinales"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4101","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4101"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4101\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1977"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4101"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4101"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4101"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}