{"id":4103,"date":"2013-10-05T18:39:23","date_gmt":"2013-10-05T18:39:23","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/de-res-en-exces\/"},"modified":"2013-10-05T18:39:23","modified_gmt":"2013-10-05T18:39:23","slug":"de-res-en-exces","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/de-res-en-exces\/","title":{"rendered":"De res en exc\u00e9s"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-spotify wp-block-embed-spotify wp-embed-aspect-21-9 wp-has-aspect-ratio\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<iframe loading=\"lazy\" title=\"Spotify Embed: De res en exc\u00e9s\" width=\"100%\" height=\"232\" allowtransparency=\"true\" frameborder=\"0\" allow=\"encrypted-media\" src=\"https:\/\/open.spotify.com\/embed\/episode\/7wvPZsVdnHfABEPkzPO7WU\"><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n<p><strong>Les necessitats vitals de l\u2019organisme hum\u00e0 no s\u00f3n gaire diferents de les de qualsevol \u00e9sser viu.<\/strong> Per brotar, cr\u00e9ixer, florir i fructificar una planta nom\u00e9s requereix sol, aigua, aire pur i subst\u00e0ncies nutritives en les proporcions adequades a la seva naturalesa, estaci\u00f3 i circumst\u00e0ncies. Un exc\u00e9s o una car\u00e8ncia d\u2019aigua, una manca o un exc\u00e9s d\u2019exposici\u00f3 al sol poden ser fatals. Doncs igual passa amb l\u2019organisme hum\u00e0, que requereix que els elements naturals del seu entorn estiguin sempre en la justa mesura.<\/p>\n\n\n\n<p>Tanmateix l\u2019home \u00e9s un \u00e9sser enginy\u00f3s que ha desenvolupat una gran capacitat d\u2019adaptaci\u00f3. Per\u00f2 quan els excessos o les defici\u00e8ncies passen un cert l\u00edmit o es perllonguen en el temps desgasten l\u2019organisme i posen en risc la salut. Una corrent d\u2019aire freda quan s\u2019est\u00e0 acalorat pot provocar un refredat o una torticolis, per exemple, i viure en un habitatge excessivament humit afavoreix l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un bon ventall de malalties. Tant l\u2019exc\u00e9s de sol com la seva mancan\u00e7a repercuteixen negativament sobre la salut. I aix\u00ed amb tantes coses que s\u00f3n, o haurien de ser, ben sabudes.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Els materials que formen el cos estan en cont\u00ednua renovaci\u00f3, en un intercanvi permanent amb l\u2019entorn<\/strong>, de tal manera que d\u2019un any per l\u2019altre es canvien pr\u00e0cticament la totalitat dels \u00e0toms de l\u2019organisme. Per aix\u00f2 \u00e9s tant important la qualitat del medi en el qual vivim, ja que en ell hem de cobrir les nostres necessitats. Per\u00f2 <strong>si b\u00e9 tenim molta cura de que no ens falti res, no som tant conscients del mal que fa l\u2019exc\u00e9s<\/strong>. En trobar-se malament, l\u2019home d\u2019avui pensa primer de tot en el que li falta: vitamines, minerals, prote\u00efnes, t\u00f2nics, enzims, sals per pair, f\u00e0rmacs per matar el dolor o baixar la inflamaci\u00f3&#8230; quan de fet caldria plantejar-se, abans de res, qu\u00e8 li sobra, especialment si tenim en compte que el animals, molt menys vora\u00e7os que l\u2019home, el primer que fan quan estan malalts \u00e9s aturar tota mena d\u2019activitat, fins i tot la de menjar.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Avui vivim en una societat tant excessiva<\/strong>, que el que considerem exc\u00e9s \u00e9s, de fet, un sobreexc\u00e9s. Hem posat el llist\u00f3 molt alt. Al llarg de la seva evoluci\u00f3, i fins fa ben poc, l\u2019home ha hagut de dedicar molta energia a procurar-se uns aliments que nom\u00e9s ocasionalment disposava en abund\u00e0ncia, i aleshores ho celebrava amb un banquet: per Nadal, els casaments, etc. i aix\u00f2 contribu\u00efa a fer-lo un esdeveniment especial en la vida familiar i social. Els conreus i la cria intensiva, i especialment la ind\u00fastria, han capgirat aquesta situaci\u00f3, per\u00f2 se segueix actuant com si es tingu\u00e9s por de passar fam i es consumeixen una gran quantitat de calories, aconseguides normalment sense m\u00e9s esfor\u00e7 que emp\u00e8nyer el carro del supermercat, el que porta a una desproporci\u00f3 entre la ingesta i la despesa energ\u00e8tica, \u00e9s a dir, a una sobrealimentaci\u00f3 permanent. Ara b\u00e9, <strong>que mengem molt no vol pas dir que estiguem ben alimentats<\/strong>, m\u00e9s aviat al contrari, un exc\u00e9s de menjar enfita i porta a la saturaci\u00f3, a l\u2019acumulaci\u00f3 de residus metab\u00f2lics i al mal funcionament de l\u2019aparell digestiu. Perqu\u00e8 el que nodreix no \u00e9s el que es menja sin\u00f3 el que s\u2019assimila.<\/p>\n\n\n\n<p>La nostra manera maniqueista de considerar la realitat es plasma en el terreny de la diet\u00e8tica <strong>dividint els aliments en bons i dolents<\/strong>, els sans i els perjudicials, i els atorguem, a m\u00e9s, determinades qualitats en termes absoluts (el calci \u00e9s bo pels ossos, els hidrats de carboni s\u00f3n dolents per la diabetis, etc.). I, a m\u00e9s, aquests termes varien segons l\u2019\u00e8poca: aix\u00ed, les verdures eren tot aigua i, en canvi, la carn un bon aliment; i avui \u00e9s m\u00e9s aviat al contrari: l\u2019exc\u00e9s de prote\u00efnes d\u2019origen animal es consideren en bona part responsables de moltes de les malalties de la nostra civilitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Quan, de fet, el que una subst\u00e0ncia sigui \u201cbona\u201d o \u201cdolenta\u201d dep\u00e8n, en primer lloc, de la seva qualitat i, en aquest sentit, s\u00f3n bons els aliments naturals que han nodrit l\u2019humanitat des dels seus or\u00edgens fins fa menys d\u2019un segle. Per\u00f2 incl\u00fas aquests ho s\u00f3n nom\u00e9s en la seva justa mesura, quan <strong>s\u2019adeq\u00fcen a la naturalesa de cadasc\u00fa<\/strong>. Un exc\u00e9s de pastanagues perjudica al fetge, i masses amanides, molt saludables per alguns, no convenen a les persones de naturalesa freda.<\/p>\n\n\n\n<p>Els manuals d\u2019alimentaci\u00f3 ocupen prestatgeries senceres de les llibreries, amb consells tot sovint contradictoris; per a uns els hidrats de carboni s\u00f3n bon\u00edssims i els greixos s\u00f3n fatals, mentre que per altres \u00e9s tot el contrari. Hi ha teories per tots els gustos -i disgustos-, i mai m\u00e9s ben dit, si b\u00e9 la majoria prometen aprimar-se definitivament sense gaire esfor\u00e7. En general tots els m\u00e8todes ajuden a aprimar, per\u00f2 no porten a estar prim. Rars s\u00f3n els autors que proposen la bona alimentaci\u00f3 regida per la moderaci\u00f3 com a ess\u00e8ncia de la salut. &nbsp;I aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8, en general,<strong> la moderaci\u00f3 est\u00e0 avui mal vista i, a la taula, com a la vida, \u00e9s sin\u00f2nim d\u2019avorriment i sacrifici<\/strong>. Nom\u00e9s all\u00f2 excessiu \u00e9s divertit, la sal de la vida (de la que, per cert, tamb\u00e9 n\u2019hi ha un exc\u00e9s a la cuina i a la taula). \u00c9s un fet demostrat que la longevitat es d\u00f3na amb molta m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia en persones que mengen poc i, \u00e9s m\u00e9s, la saviesa de totes les cultures ensenya que la felicitat sorgeix amb m\u00e9s facilitat en la moderaci\u00f3 i la desafecci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>La frugalitat cont\u00e9 totes les virtuts.<\/p><cite>\u2014 Cicer\u00f3<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 aix\u00f2 que avui dia s\u2019est\u00e0 oblidant, la moderaci\u00f3, l\u2019home en parla des dels inicis de la civilitzaci\u00f3: Horaci, per exemple, ho explica amb el daurat terme mig, l\u2019<em>aurea mediocritas<\/em>, el punt intermedi entre la desmesura i l\u2019austeritat, \u00e9s a dir, estar satisfet amb el que es t\u00e9 i no deixar-se dur per les passions. <strong><i>Mediocritas<\/i> era, per als grecs, un atribut de la bellesa, i per a totes les filosofies orientals, entesa com a moderaci\u00f3, condici\u00f3 indispensable en el cam\u00ed cap a la saviesa<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>Tothom est\u00e0 d\u2019acord en que les emocions negatives, com la tristesa, la preocupaci\u00f3 la ira, etc. poden portar a emmalaltir, per\u00f2 no es t\u00e9 tant en compte que tamb\u00e9 s\u00f3n perjudicials els excessos d\u2019estats emocionals considerats positius, com l\u2019alegria desmesurada, que \u00e9s l\u2019euf\u00f2ria, i en general totes les excitacions de l\u2019\u00e0nim que tan de moda estan avui: les pel\u00b7l\u00edcules de por, els parc d\u2019atraccions&#8230; tenen les seves repercussions en l\u2019equilibri mental, en el sentit que crea addictes a les emocions fortes i allunya del <i>parvo vivere <\/i>d\u2019Horaci, que era viure amb senzillesa, amb mod\u00e8stia; en el pensament dels antics \u00e9s en la moderaci\u00f3, i no en la disbauxa, on es troba la felicitat.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019organisme hum\u00e0 \u00e9s part de la naturalesa i, com a tal, est\u00e0 sotm\u00e8s a les influ\u00e8ncies ambientals, com molt b\u00e9 saben les persones que, per exemple, pateixen un malestar que empitjora amb l\u2019humitat, que no toleren la calor, el fred, les corrents d\u2019aire&#8230; i que posa de manifest un exc\u00e9s d\u2019aquests elements en el cos.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 <strong>discernir entre exc\u00e9s i defici\u00e8ncia no sempre \u00e9s tant senzill<\/strong> <strong>i requereix una serena observaci\u00f3 de la naturalesa i, pel que fa a la pr\u00f2pia salut, \u00e9s un criteri fonamental<\/strong> amb el que tot sovint ens equivoquem. Un cas ben clar \u00e9s el de l\u2019asm\u00e0tic, que sent que li falta l\u2019aire quan de fet els pulmons n\u2019estan massa plens, i en comptes de buidar-los per renovar l\u2019aire, s\u2019esforcen en ficar-ne m\u00e9s, entrant en el mateix cercle vici\u00f3s que la persona plet\u00f2rica i amb unes bones reserves de greix que sent que ha de menjar perqu\u00e8 t\u00e9 molta gana. I el mateix mecanisme \u00e9s aplicable a l\u2019addicci\u00f3 a totes aquelles subst\u00e0ncies que creen un d\u00e8ficit que nom\u00e9s elles poden subsanar, com el tabac, l\u2019alcohol, el cacau, el sucre, els psicof\u00e0rmacs o les drogues dures.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>L\u2019home frugal \u00e9s el seu propi metge. <\/p><cite>\u2014 Llat\u00ed medieval<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<p>&nbsp;En la medicina oriental, aquesta dualitat exc\u00e9s-defici\u00e8ncia \u00e9s b\u00e0sica, pr\u00e8via a qualsevol tractament, ja que es requereixen apropaments terap\u00e8utics ben diferents. \u00c9s per criteris com aquest que es diu que la medicina dels antics xinesos est\u00e0 pensada a mesura de la persona i no pas de la malaltia, i que fan possible actuar amb procediments suaus, efectius per la seva precisi\u00f3. &nbsp;<strong>Exc\u00e9s i defici\u00e8ncia estan interrelacionats: els metges de l\u2019antiga Xina tenien ben clar que l\u2019exc\u00e9s pot acabar provocant una defici\u00e8ncia.<\/strong> Lluny del caire esot\u00e8ric que li atribueix Occident, aquests criteris propis de la medicina oriental milloren tamb\u00e9 la pr\u00e0ctica de la medicina occidental.<\/p>\n\n\n\n<p>Llegiu m\u00e9s sobre alimentaci\u00f3 i dietes a <a href=\"https:\/\/masgrau.net\/lalimentacio-conscient\/\">Allibera&#8217;t de la dictadura dels r\u00e8gims<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un exc\u00e9s o una car\u00e8ncia d\u2019aigua, una manca o un exc\u00e9s d\u2019exposici\u00f3 al sol poden ser fatals. Doncs igual passa amb l\u2019organisme hum\u00e0, que requereix que els elements naturals del seu entorn estiguin sempre en la justa mesura.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[129,187,120],"tags":[204],"class_list":["post-4103","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-alimentacion-y-dietas","category-la-salud-en-tus-manos","category-radio-es","tag-autogestion-de-la-salud"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4103","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4103"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4103\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4103"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4103"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4103"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}