{"id":4111,"date":"2013-06-16T20:14:23","date_gmt":"2013-06-16T20:14:23","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/el-cos-diu-el-que-la-boca-calla\/"},"modified":"2013-06-16T20:14:23","modified_gmt":"2013-06-16T20:14:23","slug":"el-cos-diu-el-que-la-boca-calla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/el-cos-diu-el-que-la-boca-calla\/","title":{"rendered":"El cos diu el que la boca calla?"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-spotify wp-block-embed-spotify wp-embed-aspect-21-9 wp-has-aspect-ratio\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<iframe loading=\"lazy\" title=\"Spotify Embed: Creieu que el cos diu el que la boca calla?\" width=\"100%\" height=\"232\" allowtransparency=\"true\" frameborder=\"0\" allow=\"encrypted-media\" src=\"https:\/\/open.spotify.com\/embed\/episode\/7cty3XmvSUzQagwh6R5l2B\"><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n<p>A Occident, la paraula ha tingut sempre una gran import\u00e0ncia per a resoldre conflictes ps\u00edquics, doncs es considera que verbalitzar allibera emocions reprimides, pel que ha estat el principal mitj\u00e0 terap\u00e8utic per alleugerir els mals de l\u2019esperit. Es d\u00f3na per fet que en compartir-lo, el dolor s\u2019alleugereix, aix\u00ed com en compartir la felicitat, es dobla. Est\u00e0 clar que expressar-se i manifestar les emocions de manera tranquil\u00b7la i serena amb persones de confian\u00e7a ajuda a que no quedin enquistades, i que tancar-se en un mateix fa que la vida ps\u00edquica s\u2019enrareixi. El problema \u00e9s que es fa un \u00fas immoderat de la paraula: es parla massa de banalitats i sovint es calla el que s\u2019hauria de dir: quan la paraula \u00e9s el suport del pensament, dialogar, contrastar i reflexionar, \u00e9s a dir, enraonar \u2013mot tan caracter\u00edstic nostre- enriqueix i \u00e9s terap\u00e8utica per ella mateixa. En canvi, com deia Cervantes, _hablar sin pensar es tirar sin apuntar_. Encara que aix\u00f2, pel fet de fer aflorar emocions i sentiments ocults mitjan\u00e7ant l\u2019associaci\u00f3 d\u2019idees pot ser un recurs d\u2019introspecci\u00f3, i una bona ter\u00e0pia.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>La paraula pot tenir la for\u00e7a d\u2019una fletxa, i penetrar fins al fons de l\u2019esperit de qui l\u2019escolta.<\/p><cite>\u2014 \u00c8squil (s.V a.C.)<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<p>En el desenvolupament de la persona, les emocions contrariades, les frustracions, el dolor, les ferides&#8230; deixen cicatrius tant en el cos com en el car\u00e0cter. La salut \u00e9s la lliure circulaci\u00f3 de l\u2019energia, i la malaltia, un estancament. Aquestes tensions acumulades, ja siguin f\u00edsiques o ps\u00edquiques, s\u00f3n, per tant, un impediment per a la salut.<\/p>\n\n\n\n<p>Per evitar el dolor que provoca, per exemple, una h\u00e8rnia discal, la musculatura de la zona es contrau per immobilitzar la columna, el que comporta una disminuci\u00f3 del rec sanguini, que vol dir menys oxigen, menys respiraci\u00f3 i nutrici\u00f3 cel\u00b7lular, acidesa per acumulaci\u00f3 de residus metab\u00f2lics&#8230; de manera que si aquest estat es perllonga acaba provocant la cronificaci\u00f3 del problema i la lesi\u00f3 en forma d\u2019artrosi, discopatia&#8230; I el mateix passa a nivell ps\u00edquic amb les emocions estancades mantingudes en el temps \u2013la por, la ira, la tristesa i les preocupacions, l\u2019estr\u00e8s&#8230; -, que provoquen bloquejos en la circulaci\u00f3 d\u2019energia, una mena de dur\u00edcies ps\u00edquiques per evitar el dolor, que acaben condicionant el comportament d\u2019una manera inconscient. Tant el dolor f\u00edsic, com l\u2019emocional i el moral, propicien la immobilitat a fi d\u2019anestesiar els sentits, desconnectant una esfera de l\u2019\u00e9sser. Aquests bloquejos, als que s\u2019ha anomenat tamb\u00e9 _cuirasses_, s\u00f3n, de fet, mecanismes de defensa per evitar el dolor i el patiment. Aquestes cuirasses es poden detectar a nivell f\u00edsic en trastorns de tot tipus; a nivell ps\u00edquic en forma de creences limitants i prejudicis; i a nivell emocional com a reaccions extempor\u00e0nies. I, de fet, tot sovint es manifesten tant en cos, com en el comportament i en el car\u00e0cter. Aquestes cuirasses s\u00f3n un obstacle per la fluida circulaci\u00f3 del qi, per la lliure expressi\u00f3 de pensaments i sentiments; depenent de la intensitat, en condicions \u00f2ptimes, quan tot va b\u00e9, interfereixen m\u00ednimament en la vida, per\u00f2 en condicions adverses, o quan s\u2019aguditzen, poden arribar a generar malaltia.<\/p>\n\n\n\n<p>La perspectiva hol\u00edstica permet veure la totalitat en cadascuna de les parts d\u2019un tot, pel que s\u2019ent\u00e9n que en el cos es manifesten les rigideses ps\u00edquiques, i la psique reflecteix les tensions f\u00edsiques. El fisioterapeuta quan toca l\u2019esquena, el reflexoleg quan fa massatge als peus f\u00e0cilment troba correlacions entre bloquejos f\u00edsics i emocionals, i s\u2019han establert paral\u00b7lelismes m\u00e9s o menys afortunats entre els trastorns org\u00e0nics i les diferents actituds davant la vida. Un oient va deixar escrit en el facebook de L\u2019Ofici de Viure que \u201cen el refredat, el nas raja quan el cos no plora; i el mal de coll apareix quan no \u00e9s possible comunicar les afliccions; i l\u2019est\u00f3mac crema quan la r\u00e0bia no aconsegueix sortir, etc\u00e8tera\u201d. La Louise Hay ha fet una descripci\u00f3 molt exhaustiva i for\u00e7a ocurrent d\u2019aquestes correlacions, i afirma, per exemple, que el mal de genoll indica que no es trepitja ferm a la vida&#8230; connexions tan vagues i subjectives que hom les pot assumir f\u00e0cilment, doncs poc o molt la por, la inseguretat, la necessitat de caminar amb m\u00e9s fermesa per la vida estan al fons de cada persona.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">El cos diu el que hi ha, de la boca no te\u2019n pots fiar<\/h5>\n\n\n\n<p>El rostre \u00e9s el mapa que millor revela les vicissituds de la vida d\u2019una persona, i \u00e9s per aix\u00f2 que els <a href=\"https:\/\/masgrau.net\/es\/aplicaciones-practicas-de-la-acupuntura\/#acupuntura-lifting-natural\">tractaments d\u2019est\u00e8tica amb acupuntura<\/a> tenen un efecte visible en les arrugues de la pell, per\u00f2 tamb\u00e9 en les cicatrius de l\u2019anima, millorant l\u2019estat d\u2019\u00e0nim i desvetllant una actitud m\u00e9s optimista.<\/p>\n\n\n\n<p>De fet, segons la medicina tradicional xinesa el llenguatge del cos \u00e9s una eina de diagn\u00f2stic de primer ordre, i per aix\u00f2 els metges tradicionals observen detingudament els moviments, la mirada, els gestos&#8230; el que els revela el fons a partir de la forma: _llegeixen _el que transcorre a l\u2019interior mitjan\u00e7ant l\u2019observaci\u00f3 de la superf\u00edcie. El diagn\u00f2stic es fa de fora a dins. Es diu que alguns metges xinesos es col\u00b7locaven allunyats de la porta d\u2019entrada del seu consultori, de tal manera que quan el pacient s\u2019asseia davant seu tenien ja una gran quantitat d\u2019informaci\u00f3 sobre la naturalesa de la disharmonia.<\/p>\n\n\n\n<p>De sempre, la nostra cultura ha ent\u00e8s el cos hum\u00e0 com un compost de cos i \u00e0nima. Al final de l\u2019Edat Mitjana, el saber sobre l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 es va distribuir entre la religi\u00f3, que s\u2019ocupava de l\u2019esperit, i la ci\u00e8ncia, que tenia cura del cos. La medicina occidental ha fet grans aven\u00e7os en el domini dels trastorns org\u00e0nics per\u00f2, amb aquesta her\u00e8ncia, la seva desconsideraci\u00f3 envers les influ\u00e8ncies de la psique i la ment ha suposat, i encara suposa, un seri\u00f3s inconvenient a l\u2019hora d\u2019oferir una terap\u00e8utica plenament efica\u00e7.<\/p>\n\n\n\n<p>En els \u00faltims anys, com per contrarestar aquesta tend\u00e8ncia, han sorgit multitud de ter\u00e0pies que consideren els aspectes psicol\u00f2gics dels trastorns org\u00e0nics, fins i tot s\u2019ha desenvolupat una especialitat de la medicina oficial, potser la denominaci\u00f3 m\u00e9s llarga del vocabulari m\u00e8dic: psiconeuroimmunoendocrinologia, que posa en connexi\u00f3 els diferents aspectes de la naturalesa humana. El cas \u00e9s que ha plogut molt des de Freud, i avui dia s\u00f3n ben pocs els que dubten que la ment influeixi en el funcionament del cos. Es t\u00e9 menys en compte, per\u00f2, el cam\u00ed invers: La influ\u00e8ncia del cos sobre la ment, fet totalment l\u00f2gic des del punt de vista hol\u00edstic, ja que no \u00e9s que tot s\u00edmptoma f\u00edsic repercuteixi en la ment, ni que tot trastorn mental ho faci en el cos, sin\u00f3 que s\u00f3n diferents aspectes del mateix proc\u00e9s. Per\u00f2 la nostra ment \u00e9s massa limitada per poder copsar aquesta totalitat \u2013doncs tamb\u00e9 en forma part- i, per tant, s\u2019ha de conformar a percebre\u2019n les parts separadament, esquarterant la realitat en petits bocins, els \u00fanics que poden constituir l\u2019objecte de la ci\u00e8ncia. Per\u00f2 en la vida els fen\u00f2mens no passen a\u00efllats, sin\u00f3 que s\u00f3n interdepenents. \u00c9s cert que hi ha fen\u00f2mens que es manifesten m\u00e9s a nivell f\u00edsic, d\u2019altres qu\u00edmic, ps\u00edquic o energ\u00e8tic, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que nom\u00e9s es produeixin en aquell \u00e0mbit, sin\u00f3 en tot el conjunt. Quan apareix un trastorn, pot ser que sigui m\u00e9s f\u00e0cil influir-hi des d\u2019un d\u2019aquests nivells, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que es pugui abastar a trav\u00e9s d\u2019aquesta visi\u00f3 parcial, perqu\u00e8 no hi ha res que sigui purament f\u00edsic, qu\u00edmic, psicol\u00f2gic o energ\u00e8tic, ja que no hi ha soluci\u00f3 de continu\u00eftat entre aquests nivells.<\/p>\n\n\n\n<p>En un s\u00edmil, \u00e9s comparable amb les diferents visions que es poden tenir d\u2019una muntanya, la forma de la qual varia segons si \u00e9s mira des d\u2019un o altre angle, o des dels mil paisatges que ofereix a qui s\u2019hi passeja: ning\u00fa no pot pretendre que la seva descripci\u00f3 de la muntanya resumeix la totalitat, de la mateix manera que cap visi\u00f3 parcial sobre l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s l\u2019\u00fanica correcta.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Com alliberar aquestes cuirasses?<\/h5>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>Ni el bany ni el discurs no s\u00f3n \u00fatils quan no purifiquen.<\/p><cite>\u2014 Arist\u00f2til<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<p>Com a eina terap\u00e8utica, la paraula pot fer molt b\u00e9, per\u00f2 tamb\u00e9 pot fer molt de mal i, si b\u00e9 pot ser un mitj\u00e0 per canalitzar les emocions i funcionar com a vehicle de la consci\u00e8ncia, tamb\u00e9 pot ser un mitj\u00e0 de dispersi\u00f3, de logorrea o, fins i tot contraproduent quan s\u2019expressa en forma de queixa o condueixen a laberints mentals inextricables.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>Oblideu els mots i la vostra energia no es dispersar\u00e0.<\/p><cite>\u2014 Chang San Feng (Mestre de Tai qi, S.XV)<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>Quan s\u2019obre la boca, l\u2019energia es dispersa.<\/p><cite>\u2014 Liu I Ming (S.XVIII)<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<p>En tot cas, la paraula no \u00e9s l\u2019\u00fanica eina terap\u00e8utica per desfer aquestes cuirasses. De la mateixa manera que un trastorn org\u00e0nic pot requerir cirurgia, f\u00e0rmacs o ter\u00e0pies alternatives, hi ha conflictes interns que requeriran tractament farmacol\u00f2gic, d\u2019altres la possibilitat d\u2019expressar-los amb paraules, i uns altres una relaxaci\u00f3 i harmonitzaci\u00f3 del cos. El que a la pr\u00e0ctica no est\u00e0 tan clar \u00e9s l\u2019ordre d\u2019intervenci\u00f3: deixant de banda casos molt concrets, especialment pel que fa algunes psicosis, es convenient procurar sempre la relaxaci\u00f3 i harmonitzaci\u00f3 del cos en primer terme, ja que facilita en gran mesura les altres terap\u00e8utiques.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquests nusos o cuirasses estan instal\u00b7lats al fons de la ment, les aig\u00fces de la qual no s\u00f3n pures i cristallines i el fons acostuma a ser un fangar, de manera que, en voler copsar-los, \u00e9s f\u00e0cil agitar-lo i enterbolir l\u2019aigua i que el llot faci que el problema s\u2019escapoleixi. Treballar la ment amb la paraula, que \u00e9s la ment mateixa, i voler dur aquests problemes de fons a la consci\u00e8ncia \u00e9s temptador, per\u00f2 en general for\u00e7a dificult\u00f3s. Per aix\u00f2, aquesta ter\u00e0pia per la paraula es facilita molt quan es combina amb procediments que harmonitzen el cos i la ment (ioga, tai qi, acupuntura, meditaci\u00f3&#8230;).<\/p>\n\n\n\n<p>Una altra manera d\u2019arribar a detectar i desfer aquestes cuirasses \u00e9s a trav\u00e9s de la seva repercussi\u00f3 en el cos. S\u2019han proposat t\u00e8cniques de tot tipus: algunes de senzilles, com s\u00f3n la respiraci\u00f3 profunda (vegeu <a href=\"https:\/\/masgrau.net\/la-importancia-de-respirar-be\/\"><em>La import\u00e0ncia de respirar b\u00e9<\/em><\/a>) o els moviments oculars, i d\u2019altres m\u00e9s expansius, com pegar, cridar, mossegar, tirar coses a terra, \u00e9s a dir, esbravar-se. Ja sigui amb la ter\u00e0pia bioenerg\u00e8tica, el massatge terap\u00e8utic, l\u2019antigimn\u00e0stica, el Rolfing, el katsugen&#8230; i tants altres procediments l\u2019objectiu dels quals \u00e9s restablir l\u2019harmonia de tot l\u2019organisme mitjan\u00e7ant la seva actuaci\u00f3 en el cos f\u00edsic.<br>En aquesta l\u00ednia, els xinesos van idear una medicina que, tot i centrar-se tamb\u00e9 en el pla f\u00edsic, no es basa tant en \u00f2rgans i m\u00fasculs com en la circulaci\u00f3 de l\u2019energia del cos, i els aspectes ps\u00edquics dels trastorns no es tracten directament sin\u00f3 mitjan\u00e7ant el restabliment de l\u2019equilibri energ\u00e8tic. Per aix\u00f2, en la seva medicina la paraula no t\u00e9 tanta rellev\u00e0ncia. La manera de caminar, de vestir, de seure, de moure\u2019s, l\u2019estat d\u2019\u00e0nim&#8230; el que es diu \u00e9s tant important com el que no es diu, i tamb\u00e9 el com es diu. Fins i tot paraules tant plenes de significat en el nostre entorn, com parkinson, diabetis o h\u00e8rnia discal no tenen gaire sentit, perqu\u00e8 en definitiva el que s\u2019ha de tractar \u00e9s la persona, i no el mal. Est\u00e0 clar que el di\u00e0leg ajuda, per\u00f2 la medicina xinesa \u00e9s perfectament practicable sense paraules, \u00e9s a dir, que no s\u00f3n imprescindibles per arribar a un diagn\u00f2stic i establir un tractament. I \u00e9s que l\u2019estil del metge de la Xina cl\u00e0ssica \u00e9s tenir la ment en blanc en el moment de diagnosticar; com un paper en el que el pacient va dibuixant el que li passa. El metge no jutja, no etiqueta, no classifica, no posa paraules a la malaltia, i no poques vegades la conversa deriva cap a temes formals o circumstancials que no tenen res a veure amb el problema a tractar, perqu\u00e8 no es pret\u00e9n tant combatre el mal, sin\u00f3 entendre la persona i posar-la en les millors condicions per a que ella mateixa es recuperi, el que implica que les cuirasses es vagin dissolent en el cam\u00ed cap a la salut.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">M\u00e9s enll\u00e0 de les cuirasses<\/h5>\n\n\n\n<p>En la nostra cultura, ens agraden les coses clares i expl\u00edcites, de manera que el que no es pot expressar amb paraules \u00e9s com si no exist\u00eds. Donem per fet que l\u2019\u00fanica manera de canalitzar les emocions i fer-les circular \u00e9s a trav\u00e9s de l\u2019expressi\u00f3 verbal. O s\u2019expressen o es reprimeixen; no hi ha m\u00e9s opcions. Per\u00f2 en realitat, aquesta \u00e9s una opci\u00f3 cultural nostra; altres cultures eviten verbalitzar les emocions, especialment les negatives, i fins i tot el desacord. El \u201cno\u201d rotund, per exemple, \u00e9s una caracter\u00edstica del nostre m\u00f3n occidental. En d\u2019altres, sol ser \u201cs\u00ed, per\u00f2&#8230;\u201d. Els orientals s\u00f3n veritables mestres de la diplom\u00e0cia \u201cparlament\u00e0ria\u201d; en el tracte social \u00e9s de bona educaci\u00f3 evitar idees, sentiments i paraules que puguin molestar. En una situaci\u00f3 de disgust, no s\u2019expressa el rebuig o el desacord, simplement se n\u2019aparta, s\u2019ignora, de manera que mai s\u2019entra en l\u2019espiral de la discussi\u00f3, agressi\u00f3 i defensa&#8230; El rebuig es manifesta en forma de buit, i l\u2019emoci\u00f3 \u2013\u201ce motio\u201d, _moviment cap a fora_- no porta a l\u2019expressi\u00f3 verbal perqu\u00e8 culturalment l\u2019enfrontament no t\u00e9 el poder d\u2019atracci\u00f3 que t\u00e9 aqu\u00ed. En les relacions conjugals tamb\u00e9 predomina la comunicaci\u00f3 no verbal, ja que es creu que no s\u00f3n les paraules sin\u00f3 el silenci el suport de la comunicaci\u00f3 m\u00e9s satisfact\u00f2ria. En el fons de tot hi trobem sistemes de valors diferents: per a les cultures no monoteistes, el valor suprem no \u00e9s la veritat ni la ra\u00f3, sin\u00f3 l\u2019harmonia, i per aix\u00f2 cal evitar les idees, pensaments i paraules que puguin molestar. \u00c9s la difer\u00e8ncia que hi ha entre una societat individualista i l\u2019altra, en la que prima el sentit col\u00b7lectiu. Aquesta difer\u00e8ncia no \u00e9s menor: qui expressa la ira crea una disharmonia i encomana el seu malestar, mentre que la societat que no canalitza la ira envers els altres \u00e9s una societat molt m\u00e9s harm\u00f2nica. I aix\u00f2 \u00e9s important perqu\u00e8 \u00e9s una opci\u00f3 personal decantar-se entre la defensa de la pr\u00f2pia ra\u00f3 o cercar l\u2019harmonia en les relacions.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>Podr\u00edem sospitar que els conflictes personals es posen tan a primer pla amb el fi d\u2019encobrir-ne d\u2019altres mes importants, greus i dolorosos, entre les conviccions, la integritat, l\u2019autenticitat i l\u2019inter\u00e8s egoista&#8230;. Aquests, s\u00f3n, per\u00f2, els realment essencials en la vida de cadasc\u00fa.<\/p><cite>\u2014 Eric Fromm:\u00a0<em>Del tener al ser<\/em>.<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n<p>Pot semblar que inhibir l\u2019espontane\u00eftat de l\u2019expressi\u00f3 emocional impliqui reprimir-les i que facin mala sang. Pot semblar tamb\u00e9 que aquesta \u00e9s una manera de fer molt conservadora, quan de fet \u00e9s tot el contrari, doncs no podem oblidar que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 no \u00e9s nom\u00e9s una totalitat en ell mateix, no \u00e9s el centre del m\u00f3n, sin\u00f3 que \u00e9s part d\u2019un conjunt que el transcendeix. La negativitat que es transmet a l\u2019entorn \u00e9s un perjudici tamb\u00e9 per a un mateix: som un tot no nom\u00e9s dins la pell sin\u00f3 tamb\u00e9 en el nostre entorn, tant f\u00edsic com social. En aquest sentit, l\u2019eix de la salut est\u00e0 en la possibilitat de comunicaci\u00f3 afectiva, amb paraules o sense, i en la capacitat d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 de la nostra individualitat. Per transcendir els conflictes interns emocionals i ps\u00edquics no hi ha res millor que l\u2019amor a la vida i la creativitat. Avui la societat individualista tendeix cap a la interioritzaci\u00f3 dels conflictes personals, desviant l\u2019atenci\u00f3 de la manca d\u2019harmonia social, propiciant la docilitat, l\u2019acomodaci\u00f3 i la culpabilitzaci\u00f3. En un moment de crisi, que s\u00f3n tamb\u00e9 moments de canvi en el que es pot influir positivament en el medi, hi ha dues opcions: el <em>s\u00e1lvese quien pueda<\/em>, o b\u00e9 \u2013paral\u00b7lelament\u2013 prendre partit pel b\u00e9 com\u00fa, que al capdavall \u00e9s tamb\u00e9 el b\u00e9 individual. En una societat m\u00e9s justa i m\u00e9s a mida de l\u2019home els conflictes personals, i especialment els del passat, perden intensitat. \u00c9s per aix\u00f2 que el m\u00e9s saludable \u00e9s canalitzar aquestes emocions cap a l\u2019exterior d\u2019una manera positiva i creativa envers la societat, a fi de millorar el medi que propicia l\u2019aparici\u00f3 i la perpetuaci\u00f3 d\u2019aquests conflictes. L\u2019exida natural de les emocions, els pensaments i els sentiments no \u00e9s la boca, sin\u00f3 l\u2019acci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>Deslliurar-se de la ceguesa t\u00e9 un efecte alliberador: allibera l\u2019energia i aclareix la ment. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, independitza, ajuda a trobar el propi equilibri dins un mateix i vivifica. Potser hom s\u2019adonar\u00e0 que no pot canviar les coses, per\u00f2 haur\u00e0 aconseguit viure i morir com un esser hum\u00e0, no com un borrego.<\/p><cite>\u2014 Eric Fromm: <em>Del tener al ser<\/em>.<\/cite><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La perspectiva hol\u00edstica permet veure la totalitat en cadascuna de les parts d\u2019un tot, pel que s\u2019ent\u00e9n que en el cos es manifesten les rigideses ps\u00edquiques, i la psique reflecteix les tensions f\u00edsiques.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[267,241],"class_list":["post-4111","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-medicina-es","tag-fuerza-interior","tag-relajacion"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4111","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4111"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4111\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4111"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4111"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4111"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}