Abans de fer qualsevol dieta pels quilos de m\u00e9s s\u2019ha de tenir en compte que hi ha dues maneres ben diferents d\u2019enfocar la q\u00fcesti\u00f3. Una \u00e9s la tradicional, que sense perdre mai de vista que l\u2019objectiu fonamental de l\u2019alimentaci\u00f3 \u00e9s la salut, parteix del llenguatge del cos, guiat pel sentit del gust.<\/strong> Un paladar acostumat als productes de l\u2019entorn natural poc condimentats \u00e9s, en condicions de salut, el millor indicador del que m\u00e9s conv\u00e9. Es tracta de seguir l\u2019instint, educat per la tradici\u00f3 gastron\u00f2mica de cada cultura.<\/p>\n\n\n\n Si el cos de l\u2019home \u00e9s sa, totes les coses que li semblen millor a la boca, l\u2019alimenten millor.<\/p>\u2014 Avicena (s.XI)<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n Aquest plantejament tradicional parteix de la idea que cap animal en llibertat est\u00e0 ob\u00e8s<\/strong>, i que una alimentaci\u00f3 natural facilita la salut del cos, i viceversa: un cos sa pot assimilar tots els aliments del seu entorn natural. Segons aquest punt de vista, no cal fer dietes<\/strong>, sin\u00f3 simplement portar una alimentaci\u00f3 adequada a la persona i les seves circumst\u00e0ncies.<\/p>\n\n\n\n A l\u2019altre extrem de la tradici\u00f3, s\u2019est\u00e0 imposant un enfocament inspirat en pressupostos m\u00e9s o menys racionals, que dedueix el valor dels aliments a partir de les seves caracter\u00edstiques qu\u00edmiques.<\/strong> La idea subjacent a aquesta concepci\u00f3 de l\u2019alimentaci\u00f3 \u00e9s que dels camps de concentraci\u00f3 no en va sortir ning\u00fa gras. La principal proposta \u00e9s, doncs, lluitar contra el sobrep\u00e8s limitant la ingesta.<\/p>\n\n\n\n I entremig hi ha tot un ventall de prescripcions diet\u00e8tiques fonamentades en els sup\u00f2sits m\u00e9s variats: dietes hipocal\u00f2riques; la dieta de l\u2019astronauta (que no era la que seguien els astronautes); la de la cl\u00ednica Mayo (que la cl\u00ednica no reconeix com seva); dieta de l\u2019esportista; de Scarsdale; del Dr. Atkins, a base de greixos i que prohibeix els aliments avorrits, com les verdures i la patata; dieta del dr. Lutz, que prohibeix el pa; dieta de menjar la meitat; l\u2019antidieta; Montignac; la dieta combinada; la dieta dissociada; preparats de farm\u00e0cia; dieta a base de patata; d\u2019arr\u00f2s integral; de prote\u00efna; rica en fibra; depuratives; el plan F; la dieta del doctor Haas; del grup sanguini; el dejuni, amb xarop o sense; la Dunkan…<\/p>\n\n\n\n Les dietes de moda se succeeixen sense fi; la majoria s\u00f3n ef\u00edmeres<\/strong> i estan destinades a desapar\u00e8ixer, bandejades per unes altres, tamb\u00e9 riques en promeses, igual que elles varen substituir a les seves predecessores, ara desllu\u00efdes per les experi\u00e8ncies fallides. Totes les dietes serveixen per aprimar, unes m\u00e9s que d\u2019altres, per\u00f2 no serveixen per a estar prim.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Qui se sotmet a les normes d\u2019un r\u00e8gim, s\u2019endinsa en un terreny de generalitzacions impossibles que mai no arribar\u00e0 a dominar. Un r\u00e8gim extern, sigui de manual o fet a mida, s\u2019ha de seguir sempre al peu de la lletra; pot ser m\u00e9s o menys dr\u00e0stic i pot anar m\u00e9s o menys b\u00e9 per\u00f2, per regla general, t\u00e9 efectes transitoris perqu\u00e8 for\u00e7a a una alimentaci\u00f3 sovint apartada dels usos i costums, i \u00e9s tan poc pr\u00e0ctica que la persona no pot mantenir-la per sempre. A m\u00e9s, les normes i imperatius, fets a base d\u2019obligacions i prohibicions, esperonen les transgressions i provoquen un malestar que genera nous problemes<\/strong>. Les dietes s\u00f3n tan anti-naturals que f\u00e0cilment aconsegueixen el contrari del qu\u00e8 pretenen. La prova d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que la gran majoria de les persones que entren en aquesta din\u00e0mica, es passen bona part de la vida patint i privant-se d\u2019una de les principals fonts de plaer, augmentant un xic de pes despr\u00e9s de cada temptativa.<\/p>\n\n\n\n Guanyar\u00edem qualitat de vida suprimint els termes dieta<\/i> i r\u00e8gim<\/i> del nostre vocabulari<\/strong>. Dieta<\/i> perqu\u00e8 \u00e9s un concepte restrictiu, que implica una abstenci\u00f3 total o parcial de l\u2019aliment, o com a m\u00ednim el seu estricte control. Mentre que r\u00e8gim<\/i> \u00e9s una forma de govern, de normes, reglaments i disposicions, que aplicades a l\u2019alimentaci\u00f3, la transformen en una experi\u00e8ncia molt poc plaent i harm\u00f2nica, regulant-la com si fos una tasca administrativa.<\/p>\n\n\n\n Fer-se c\u00e0rrec de la pr\u00f2pia alimentaci\u00f3, en canvi, \u00e9s una forma de treball personal que cerca desvetllar les necessitats reals a cada \u00e8poca de la vida. Quan el plaer de menjar est\u00e0 en conson\u00e0ncia amb les necessitats del cos, genera un benestar que tamb\u00e9 es manifesta en l\u2019aspecte i la vitalitat.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n El principal inconvenient de la major part dels r\u00e8gims \u00e9s que fomenten la sensaci\u00f3 d\u2019ignor\u00e0ncia en les persones<\/strong>; sota l\u2019aparen\u00e7a d\u2019informar, les col\u00b7loquen en una manera de pensar aliena, que les fa dependents d\u2019unes idees o d\u2019uns professionals que se suposa que saben m\u00e9s el que els conv\u00e9 que elles mateixes. I aix\u00f2 malgrat que la hist\u00f2ria es mostra pr\u00f2diga en errors garrafals que, en el seu temps, eren acceptats com normes diet\u00e8tiques saludables.<\/strong> Aix\u00ed, quan es va comen\u00e7ar a analitzar la qu\u00edmica dels aliments, es considerava que les fruites i les verdures, aliment b\u00e0sic de la poblaci\u00f3, eren tot aigua i d\u2019esc\u00e0s valor nutritiu, en tant que la carn, m\u00e9s escassa i de dif\u00edcil conservaci\u00f3 abans de les neveres, era, i \u00e9s encara, molt apreciada. Els greixos estaven molt ben vistos fins als anys cinquanta, quan la Marilyn Monroe i la Sofia Loren eren les dives de la pantalla. El vi, que era un risc per a la salut, \u00e9s ara cardiot\u00f2nic. L\u2019oli d\u2019oliva, ingredient b\u00e0sic de la dieta mediterr\u00e0nia, va ser objecte fa uns anys d\u2019una campanya denigradora per part de les revistes cient\u00edfiques (tendenciosament informades pels productors de la compet\u00e8ncia comercial). Els l\u00e0ctics s\u00f3n aliments molt consumits, als que els envolta una forta controv\u00e8rsia, encara avui dia. El peix blau tamb\u00e9 ha pujat de qualificaci\u00f3 en la jerarquia nutritiva…<\/p>\n\n\n\n La diet\u00e8tica tan varia, Vivim un temps atabalat i poc propici a la reflexi\u00f3. Subministrar receptes, per\u00f2, resultaria contradictori en un espai com aquest, que cerca donar eines per l\u2019autogesti\u00f3 de la salut, doncs amb la millor de les intencions, el que estar\u00edem fent \u00e9s abocar a noves depend\u00e8ncies, tot indicant un cam\u00ed sense sortida.<\/p>\n\n\n\n Les dietes i els r\u00e8gims per aprimar s\u00f3n l\u2019equivalent del menjar precuinat: tan en un cas com en l\u2019altre, \u00e9s molt millor fer-s\u2019ho un mateix.<\/strong> Animar les persones a confiar en el seu bon criteri i a buscar dins d\u2019elles mateixes la forma d\u2019alimentaci\u00f3 que m\u00e9s els conv\u00e9 \u00e9s l\u2019\u00fanic realment efica\u00e7 des de tots els punts de vista, i \u00e9s el que allibera de la dictadura dels r\u00e8gims. \u00c9s una actitud similar a la de qui, per fer caritat a un necessitat, li proporciona aliment, quan \u00e9s molt m\u00e9s efectiu oferir-li els mitjans perqu\u00e8 se l\u2019aconsegueixi ell mateix. Un metge, un dietista, un terapeuta pot deduir i especular, aportar coneixements i proposar idees \u00fatils, per\u00f2 en el fons \u00e9s cadasc\u00fa qui sap el que m\u00e9s li conv\u00e9<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n El principal benefici d\u2019una bona manera d\u2019alimentar-se no est\u00e0 tant en els quilos de menys que s\u2019hauran de traginar, ni tampoc en la millora de la imatge i l\u2019autoestima, sin\u00f3 en alliberar-se del temps que es passa de r\u00e8gim en r\u00e8gim, la meitat enaiguat del qu\u00e8 no es pot menjar, i l\u2019altra penedit d\u2019haver transgredit, culpabilitzant-se d\u2019haver pecat. Imagineu el temps que s\u2019allibera, l\u2019espai mental que es desocupa i les emocions negatives que s\u2019estalvien!<\/p>\n\n\n\n A l\u2019hora d\u2019alimentar-se, hi ha tres aspectes fonamentals:<\/p>\n\n\n\n El qu\u00e8 no s\u2019ha de deixar de menjar<\/strong>, en el fons tothom ho sap, encara que de vegades reca perqu\u00e8 s\u00f3n les coses que m\u00e9s agraden, de les que es pren en exc\u00e9s. Acostumem a pensar sobretot en dol\u00e7os i alcohol, per\u00f2 pot ser qualsevol tipus d\u2019aliment que, sia perqu\u00e8 crea una defici\u00e8ncia o perqu\u00e8 altera el metabolisme, d\u00f3na lloc a un cercle vici\u00f3s en el qual l\u2019organisme demana el mateix que el perjudica. Aquest desig pel que no conv\u00e9 desapareix en passar a una alimentaci\u00f3 m\u00e9s saludable.<\/p>\n\n\n\n El que s\u2019ha de menjar<\/strong>, tamb\u00e9 ho sap tothom: fruites, verdures, cereals, aliments no processats, frescos i de bona qualitat. I pensar m\u00e9s enll\u00e0 del plat que es t\u00e9 al davant. Abans de menjar un tall de carn o obrir una llauna de conserves, ens hem de demanar qu\u00e8 anem a prendre. Un bon exercici \u00e9s fer, mentalment, el recorregut invers que ha fet el que ens anem a posar a la boca: l\u2019enorme tanc d\u2019on ha sortit la \u201cllimonada\u201d de la llauna o quina vida han portats aquells bistecs i petxugues<\/i>. Si s\u2019\u00e9s una mica exigent amb el que s\u2019incorpora a l\u2019organisme, la tria ser\u00e0 sempre d\u2019aliments de curt recorregut i poc manipulats.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 hi ha un aspecte que no \u00e9s t\u00e9 tan en compte, i que dep\u00e8n nom\u00e9s d\u2019un mateix, que \u00e9s com s\u2019ha de menjar<\/strong>, i en particular, la import\u00e0ncia de l\u2019actitud mental durant els \u00e0pats.<\/strong> I \u00e9s que en menjar, no s\u2019alimenta nom\u00e9s el cos, sin\u00f3 tamb\u00e9 els continguts de la ment.<\/p>\n\n\n\n Aquest concepte no \u00e9s gens estrany en civilitzacions per les quals el menjar no \u00e9s nom\u00e9s mat\u00e8ria, sin\u00f3 tamb\u00e9 energia; hom no s\u2019alimenta nom\u00e9s de la subst\u00e0ncia, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la vitalitat. I aix\u00f2 se sap des de la prehist\u00f2ria. Un dels pocs casos d\u2019antropof\u00e0gia de l\u2019home primitiu era cruspir-se els guerrers enemics, no pas per nodrir-se de la carn, sin\u00f3 per tal d\u2019aconseguir-ne el seu coratge. Per aix\u00f2, encara avui se segueixen valorant especialment les verdures acabades de collir, les fruites madurades a l\u2019arbre, el peix ben fresc, els pollastres de pag\u00e8s… El cos transforma les subst\u00e0ncies que mengem en mat\u00e8ria i en energia de tal manera que, com m\u00e9s vital sigui l\u2019aliment, m\u00e9s tonificar\u00e0 la vitalitat. \u00c9s la ra\u00f3 de la coneguda dita: som el que mengem.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 \u00e9s que a m\u00e9s, la pr\u00f2pia ment d\u00f3na vida al qu\u00e8 s\u2019est\u00e0 ingerint<\/strong>. Si es menja amb tensions, aix\u00f2 \u00e9s el que s\u2019alimenta; menjar amb pau i harmonia nodreix la pau interior. Tots coneixem persones que tenen algun h\u00e0bit alimentari que desafia tota norma per\u00f2 que, com que ho fan gaudint-ne, amb bon humor i sense cap mala consci\u00e8ncia, no sembla afectar gaire la seva salut, si m\u00e9s no, a mig termini. Amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia veiem persones que, tot i que nom\u00e9s es porten a la boca els aliments m\u00e9s seleccionats, no tenen cap aspecte de bona salut; segurament perqu\u00e8, en menjar, alimenten les seves cab\u00f2ries i els seus temors sobre all\u00f2 que prenen.<\/p>\n\n\n\n La tradici\u00f3 xinesa considera que menjar en un ambient que irrita i enfada acaba perjudicant l\u2019est\u00f3mac; i que si aquest enuig es d\u00f3na durant la digesti\u00f3, en un ambient laboral tens, per exemple, els afectats seran els budells. Els negocis i els disgustos s\u00f3n incompatibles amb la bona taula. De totes les emocions, per\u00f2, la que m\u00e9s afecta la digesti\u00f3 s\u00f3n les preocupacions: el rumiar de la ment interfereix en el rumiar de l\u2019est\u00f3mac. De la mateixa manera que la immersi\u00f3 en aigua freda talla la digesti\u00f3 en sostreure la sang dels budells, els estats emocionals acaparen bona part de l\u2019energia de la digesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed, doncs, les condicions i l\u2019entorn durant les menjades s\u00f3n fonamentals<\/strong>. Cal seure a taula amb agra\u00efment i alegria, doncs, al capdavall, \u00e9s un moment de contacte amb la terra que t\u2019est\u00e0 alimentant. No hem de menjar amb por, ni molt menys per a no engreixar-se: tant les preocupacions com les pors engreixen. El temps, que avui \u00e9s un luxe, \u00e9s una condici\u00f3 imprescindible per a la tranquil\u00b7litat que requereix el ben menjar. El ritme de vida \u00e9s tant r\u00e0pid, que s\u2019agraeix aquest par\u00e8ntesi. Tamb\u00e9 s\u2019ha de procurar compartir les menjades amb persones afectuoses i que el tema de conversa sigui relaxat i adient. Entre les condicions que millor alimenten est\u00e0 la mateixa preparaci\u00f3 del menjar; aquell elaborat artesanalment i amb amor \u00e9s m\u00e9s suculent i alimenta m\u00e9s i millor.<\/p>\n\n\n\n Menjar conscientment \u00e9s tenir present que incorporem un fruit de la terra; els materials que formen el nostre cos s\u00f3n els mateixos del nostre entorn; hi ha un flux d\u2019intercanvi tal que totes les nostres mol\u00e8cules i \u00e0toms es renoven cont\u00ednuament, de manera que al cap d\u2019un any, encara que la forma sigui igual, la mat\u00e8ria \u00e9s totalment nova.<\/p>\n\n\n\n Tot aix\u00f2 no vol dir que calgui convertir l\u2019\u00e0pat en un acte m\u00edstic<\/strong>, ni el menjador en un refectori monacal, o menjar en silencia escoltant textos sagrats, per\u00f2 s\u00ed amb la consci\u00e8ncia de que som part d\u2019aquest planeta<\/strong>. \u00c9s a dir, deixar l\u2019actitud depredadora que caracteritza els humans, i anar m\u00e9s enll\u00e0 dels automatisme i h\u00e0bits de la nostra alimentaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Menjar a poc<\/strong> a poc t\u00e9 molts avantatges, per\u00f2 \u00e9s un consell dif\u00edcil de seguir, perqu\u00e8 en realitat no es tracta d\u2019aix\u00f2, no \u00e9s un objectiu per ell mateix<\/strong>. El que realment \u00e9s important \u00e9s assaborir i gaudir dels aliments. Una pr\u00e0ctica senzilla i efica\u00e7 per a qui menja massa r\u00e0pid consisteix en deixar els coberts a la taula entre mos i mos.<\/p>\n\n\n\n A Occident, sobretot en les \u00faltimes d\u00e8cades, s\u2019ha generalitzat una manera de menjar tant r\u00e0pida que, m\u00e9s que assaborir els aliments, s\u2019engoleixen. Aix\u00f2, en bona part, es deu a l\u2019abund\u00e0ncia: quan hi havia menys oferta d\u2019aliments, s\u2019assaborien m\u00e9s; els aliments no estaven tant processats i s\u2019havien de mastegar m\u00e9s. Ara es menja sense fam, per costum, per avorriment, per ansietat…<\/p>\n\n\n\n El bon funcionament de l\u2019aparell digestiu requereix esmicolar i ensalivar b\u00e9 els aliments, per\u00f2 aquesta primera fase de la digesti\u00f3 ha esdevingut molt breu, un simple tr\u00e0mit; les dents parteixen els aliments just per a que puguin passar coll avall. Es fan servir tant poc les dents, que potser per aix\u00f2 es necessiten tantes visites al dentista. I \u00e9s que les dents hi s\u00f3n per alguna cosa<\/strong>; si estigu\u00e9ssim adaptats per engolir, l\u2019evoluci\u00f3 probablement ens hauria dotat de bec i pedrer.<\/p>\n\n\n\n La saliva \u00e9s gaireb\u00e9 tota aigua, un 99,5%, ben necess\u00e0ria per a dissoldre els aliments i poder percebre\u2019n el gust. El 0,5% restant est\u00e0 compost per subst\u00e0ncies ben importants per a la digesti\u00f3, especialment els enzims, que comencen a descompondre els hidrats de carboni i els greixos, una subst\u00e0ncia antimicrobiana i una alcalinitat que neutralitza l\u2019acidesa dels aliments. No mastegar ni ensalivar \u00e9s passar la feina als que v\u00e9nen despr\u00e9s, que com que tenen altres tasques, no la faran tant ben feta.<\/p>\n\n\n\n La tradici\u00f3 oriental afirma que l\u2019energia, la vitalitat, el qi dels aliments s\u2019absorbeixen a la boca, i que t\u00e9 relaci\u00f3 amb el sabor.<\/strong> Per aix\u00f2, \u00e9s important no menystenir el paper de la llengua que, a m\u00e9s de participar en la din\u00e0mica de la digesti\u00f3, \u00e9s un element de socialitzaci\u00f3 durant els \u00e0pats. La conversa que s\u2019estableix entorn del menjar ha estat una de les bases de la cultura humana, pel que, en aquest context, la llengua juga un doble paper.<\/p>\n\n\n\n Les paraules, com els aliments, com m\u00e9s vitals i arrelades, m\u00e9s nodreixen. <\/strong>El que alimenta de deb\u00f2 l\u2019enteniment s\u00f3n els fets simples, les observacions personals, les experi\u00e8ncies, pr\u00f2pies o alienes. Per\u00f2, en canvi, sovint ens hem d\u2019empassar la informaci\u00f3 en forma de discursos bo i fets, farcits de t\u00f2pics i de llocs comuns, destinats a ser engolits directament. Les bones paraules, les que alimenten, queden ressonant, i el gust es prolonga com en un bon vi. En canvi, les opinions i creences s\u00f3n com el menjar precuinat, com les calories buides, que s\u00f3n f\u00e0cils de digerir, proporcionen una sensaci\u00f3 de sacietat, per\u00f2 tenen molt poca subst\u00e0ncia<\/strong>. Aix\u00ed ho fan moltes de les teories sobre la diet\u00e8tica que, en comptes de compartir experi\u00e8ncies, han imposat un llenguatge esot\u00e8ric sostret de la biologia i de la qu\u00edmica, un llenguatge d\u2019iniciats, els conceptes del qual s\u2019han d\u2019empassar sense processar.<\/p>\n\n\n\n Relacionar el pes amb l\u2019al\u00e7ada i el sexe mitjan\u00e7ant unes taules i sentir-se malament si es cau per sobre o per sota de la mitjana no t\u00e9 ni cap ni peus. \u00c9s una exemple t\u00edpic de la mania de la nostra societat de mesurar i quantificar i, en aquest cas, est\u00e0 clar que el que indica la b\u00e0scula \u00e9s el succedani del qu\u00e8 realment es considera important, que \u00e9s la l\u00ednea,<\/strong> que dep\u00e8n de la distribuci\u00f3 d\u2019aquest pes. All\u00f2 realment significatiu, el que compta, \u00e9s com hom se sent amb el propi cos, i aix\u00f2 no ho mesura la b\u00e0scula. \u00c9s ben sabut que la l\u00ednea ideal varia segons la moda, de manera que l\u2019acceptaci\u00f3 de les corbes a la figura \u00e9s inversament proporcional a la disponibilitat d\u2019aliment. Com m\u00e9s s\u2019engreixa la societat, m\u00e9s prim \u00e9s l\u2019ideal.<\/strong> Les formes ufanoses, en altre temps signe d\u2019abund\u00e0ncia i prosperitat, avui indiquen deixadesa, falta de voluntat i h\u00e0bits insans. \u00c9s cert que estem sobrealimentats, que podr\u00edem passar amb molt menys. Ara b\u00e9, reduir els aliments a calories \u00e9s un plantejament indigne de l\u2019homo sapiens<\/em>. Dels camps de concentraci\u00f3 no va sortir ning\u00fa gras; cert. En un laboratori, les rates s\u2019engreixen i s\u2019aprimen segons el fato que se\u2019ls doni; cert. La manca d\u2019aliment aprima… i si dura molt, mata. No calen gaires estudis per adonar-se\u2019n.<\/p>\n\n\n\n Gu\u00e1rdate s\u00f3lo de la demas\u00eda; en ella, a\u00fan lo mejor viene a ser peor.<\/p>\u2014 Dr. Gazola (s. XVIII)<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n Aquest punt de vista t\u00e9 un gran argument a favor i \u00e9s el que, en unes condicions de sobrealimentaci\u00f3, la reducci\u00f3 de la ingesta t\u00e9 uns resultats immediats. I \u00e9s la base dels tractaments quir\u00fargics radicals de reducci\u00f3 de la capacitat de l\u2019est\u00f3mac o de retallar els budells per disminuir l\u2019absorci\u00f3 dels aliments.<\/p>\n\n\n\n Quan l\u2019atenci\u00f3 est\u00e0 centrada en el pes, \u201cl\u2019\u00e8xit\u201d de les dietes hipocal\u00f2riques \u00e9s tan evident que es tendeix a passar per alt els inconvenients, el pitjor dels quals \u00e9s passar anys i anys esclavitzat per les dietes, no podent menjar el que ve de gust, obligar-se a ingerir el que est\u00e0 recomanat, i evitar el que est\u00e0 prohibit per m\u00e9s que vingui de gust. Algunes d\u2019aquestes dietes reben, malgrat el redu\u00eft percentatge de persones a les que ha ajudat a resoldre definitivament el problema, el qualificatiu de miracle<\/i>, per\u00f2 el que \u00e9s veritablement prodigi\u00f3s \u00e9s que segueixin gaudint de bona premsa per part de qui s\u2019hi queda encadenat. \u00c9s un truc de m\u00e0gia molt senzill: la dieta \u00e9s bona, encara que falli gaireb\u00e9 sempre, ja que falla per culpa del subjecte. Es pot corregir: seguir intentant-ho.<\/strong><\/p>\n\n\n\n M\u00e9s que el pes i la l\u00ednea, el qu\u00e8 d\u00f3na mala vida s\u00f3n les dietes i les seves promeses. El pes ha esdevingut el boc expiatori<\/strong> d\u2019un malestar general; de manera que quan hom est\u00e0 malament f\u00e0cilment d\u00f3na la culpa a l\u2019aparen\u00e7a, i sotmet el seu cos a un r\u00e8gim disciplinari que es converteix ell mateix en un problema.<\/p>\n\n\n\n Reduir calories \u00e9s un procediment desencertat, una desviaci\u00f3 del problema fonamental, doncs el que realment necessita l\u2019home \u00e9s una bona alimentaci\u00f3, en positiu.<\/p>\n\n\n\n Totes les dietes restrictives funcionen, el problema \u00e9s que ho fan nom\u00e9s una temporada<\/strong> i, quan s\u2019abandonen, es recupera el pes amb escreix. S\u00f3n les anomenades dietes yo-yo; el cos, per\u00f2 va a la seva, i \u00e9s com si digu\u00e9s: \u201cAquest qualsevol dia em tornar\u00e0 a fer passar gana, m\u00e9s val que acumuli greix\u201d. Aix\u00ed doncs, pot ser que aquestes dietes restrictives engeguin el mecanisme oposat al qu\u00e8 pretenen. L\u2019arrel del problema est\u00e0 en qu\u00e8 la digesti\u00f3, l\u2019assimilaci\u00f3 i l\u2019eliminaci\u00f3 dels aliments, com totes les funcions vitals b\u00e0siques, estan regits per un sistema nervi\u00f3s tan primitiu que les seves manifestacions passen desapercebudes per un cervell abocat a les conting\u00e8ncies que provenen de l\u2019exterior. Aquest cervell primitiu, per\u00f2, \u00e9s el que de deb\u00f2 sap el qu\u00e8 li conv\u00e9 a l\u2019organisme: cap animal que es mou en el seu h\u00e0bitat natural est\u00e0 gras, i \u00e9s aquest instint el que l\u2019home ha anat perdent poc a poc. Cal demanar-se, doncs, a un mateix, a l\u2019est\u00f3mac i al paladar, quins aliments naturals ens convenen, i deixar a un segon terme els referents externs.<\/p>\n\n\n\n Sembla prudent posar la nostra capacitat de raonar al servei de la natura, i no al rev\u00e9s<\/strong>, adaptant l\u2019alimentaci\u00f3 a les quimeres de la nostra ment.<\/p>\n\n\n\n Tant si voleu conservar la l\u00ednia com si no, feu el favor de no menjar hidrats de carb\u00f3, ni prote\u00efnes, ni greixos<\/strong>. No s\u00f3n bons, alimenten tota mena de neurosis<\/strong> i sovint nom\u00e9s serveixen per encobrir tota mena de succedanis<\/strong>. A l\u2019hora de seure a taula, reduir els aliments a les seves mol\u00e8cules sol ser una fal\u00b7l\u00e0cia que oculta la seva veritable naturalesa. Mengeu, amb moderaci\u00f3, un bon arr\u00f2s, un pollastre de corral, verdures fresques. Les vitamines no les aneu a cercar a la farm\u00e0cia, sin\u00f3 als aliments frescos, vius.<\/p>\n\n\n\n Mengeu aliments sans que us siguin bons al paladar, no els que estiguin etiquetats de bons pel fabricant, per la publicitat, per la comunitat cient\u00edfica o per les estad\u00edstiques. Penseu que l\u2019exc\u00e9s de pes es deu sobretot als aliments desnaturalitzats<\/strong>: sucres industrials, farines refinades… que aporten calories buides, \u00e9s a dir, sense subst\u00e0ncies nutritives, que s\u2019acumulen f\u00e0cilment en forma de greixos.<\/p>\n\n\n\n A mida que va anul\u00b7lant la manera tradicional de cuinar i menjar, la industria aliment\u00e0ria deixa a la gent desconcertada i indefensa davant la seva publicitat; ens fa creure que la bona cuina no \u00e9s la que sempre s\u2019ha fet, sin\u00f3 un producte de laboratori. Aix\u00ed, els cuiners estrella ens volen fer creure que un truita, pel fet de valdre 300 euros i estar desestructurada, ha de ser m\u00e9s bona que la de casa, encara que estigui feta amb ous de gallina de pag\u00e8s i no amb ous de tetrabrick, com obliga la legislaci\u00f3 vigent a tots els restaurants.<\/p>\n\n\n\n Aquest \u00e9s un dilema ben recent en la nostra cultura.<\/strong> Mai no havia estat tan variada l\u2019oferta d\u2019aliments, i mai no s\u2019havia dubtat tant sobre qu\u00e8 menjar. Al llarg de la hist\u00f2ria, l\u2019humanitat ha menjat poc i, quan es menja poc, tot aprofita. En les \u00e8poques en qu\u00e8 la natura \u00e9s menys prodiga, la quaresma santificava els dejunis. Els que vivien en l\u2019opul\u00e8ncia sovint eren v\u00edctimes del pecat de la golafreria: menjaven per regalar els sentits amb les viandes m\u00e9s saboroses i no s\u2019aturaven ni davant de l\u2019obesitat, l\u2019estrenyiment, ni les malalties metab\u00f2liques com la gota o la diabetis. Quan la natura era pr\u00f2diga en verdures i fruites i la ca\u00e7a i l\u2019aviram eren escassos, la carn era el que m\u00e9s satisfeia. Aleshores, els que tenien l\u2019encert de seguir les recomanacions d\u2019una persona assenyada i acceptaven sotmetre\u2019s a una dieta estricta, alleugerien les seves malalties: aquest va ser l\u2019origen del prestigi dels r\u00e8gims entre nosaltres. (vegeu el R\u00e8gim de sanitat, d\u2019Arnau de Vilanova<\/a>.)<\/p>\n\n\n\n Les grans civilitzacions s\u2019han desenvolupat en indrets f\u00e8rtils amb gran varietat de recursos i han fet de la preparaci\u00f3 dels aliments tot un art, establint unes clares normes diet\u00e8tiques que discerneixen el que conv\u00e9 del que no, pel que no els ha calgut fer dejunis ni dietes.<\/p>\n\n\n\n L\u2019actual estil de vida ha suposat un trencament de la tradici\u00f3 que ens deixa, en el moment de triar qu\u00e8 menjar, sols davant d\u2019un munt d\u2019informaci\u00f3, tota ella curosament fonamentada, per\u00f2 sovint contradict\u00f2ria. I, per falta de temps, es tendeix a picar i a menjar qualsevol cosa a qualsevol lloc…<\/p>\n\n\n\n S\u2019ha de menjar equilibrat, es repeteix arreu, malgrat sigui un eufemisme per treure import\u00e0ncia a la qualitat de l\u2019aliment.<\/strong> Qu\u00e8 vol dir equilibrat? Una determinada proporci\u00f3 de principis immediats: d\u2019hidrats de carboni, greixos i prote\u00efnes que les estad\u00edstiques semblen indicar com m\u00e9s saludable. Per\u00f2 no es t\u00e9 en compte que el metabolisme actua com una planta transformadora que descompon el qu\u00e8 li arriba en els seus elements m\u00e9s min\u00fasculs per sintetitzar despr\u00e9s el qu\u00e8 el cos necessita; en \u00e8poques de pen\u00faria ho aprofita tot, per\u00f2 quan se\u2019l sobrecarrega, no sap que fer amb el sobrant.<\/p>\n\n\n\n Est\u00e0 clar que l\u2019equilibri no ha d\u2019estar tant en el plat com en la ment de qui menja.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n La dieta, m\u00e9s que equilibrada, ha de ser adequada a l\u2019edat, l\u2019estil de vida i l\u2019h\u00e0bitat: aix\u00ed la dieta dels esquimals a base de prote\u00efnes i greixos, seria inadequada als tr\u00f2pics, que segueixen una alimentaci\u00f3 vegetal impensable pels esquimals.<\/p>\n\n\n\n Quins s\u00f3n els aliments m\u00e9s sans? Doncs els que estan m\u00e9s lluny en l\u2019escala biol\u00f2gica: fruites, rels, tubercles i vegetals (base de l\u2019alimentaci\u00f3 dels primats), i en segon terme ous i peix. La carn, millor quan menys se\u2019ns assembli: aix\u00ed, l\u2019aviram s\u2019assimila millor que el porc o la vedella.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s molt dif\u00edcil aprimar-se mirant nom\u00e9s el plat. Qu\u00e8 \u00e9s bo? En quina quantitat? Quines combinacions s\u00f3n les correctes? En la societat de l\u2019abund\u00e0ncia, el menjar ha esdevingut un problema.<\/p>\n\n\n\n El contingut del plat nom\u00e9s \u00e9s una petita part de la q\u00fcesti\u00f3<\/strong>, el m\u00e9s greu \u00e9s no agradar-se, tenir una mirada censuradora sobre un mateix i sobre el que es menja, i una sensaci\u00f3 de decepci\u00f3 relacionada amb l\u2019exc\u00e9s de pes. No se li pot donar tota la culpa al que ens alimenta, al qu\u00e8 ens mant\u00e9 amb vida, i cal no perdre de vista que \u00e9s el vaiv\u00e9 de l\u2019exist\u00e8ncia el que modela el cos.<\/p>\n\n\n\n No es pot barrejar l\u2019aliment amb els estats emocionals alterats. Com ja s\u2019ha dit, menjar amb ansietat i frustraci\u00f3 alimenta l\u2019ansietat i la frustraci\u00f3, i aquest \u00e9s el denominador com\u00fa en els trastorns alimentaris. En convidar a la transgressi\u00f3, la culpabilitat sol estar tamb\u00e9 present als \u00e0pats. De res serveix estar tan pendent de qu\u00e8 es menja, quan el que ho est\u00e0 desbaratant tot s\u00f3n les emocions.<\/p>\n\n\n\n La clau per aprimar-se \u00e9s trencar el cercle vici\u00f3s de l\u2019ansietat.<\/strong> Per\u00f2 no nom\u00e9s aquella que s\u2019intenta calmar picant, i que porta com conseq\u00fc\u00e8ncia un augment de pes que genera m\u00e9s ansietat, sin\u00f3 tota tensi\u00f3 en el moment de les menjades. \u00c9s possible que la pr\u00f2pia preocupaci\u00f3 per no engreixar-se afavoreixi l\u2019acumulaci\u00f3 de greix.<\/strong> Procurar-se l\u2019aliment \u00e9s la e-moci\u00f3<\/i> m\u00e9s b\u00e0sica, pel que \u00e9s normal que la resta de les emocions interfereixin amb la nutrici\u00f3. Tamb\u00e9 f\u00f3ra possible, doncs, que la por a guanyar pes accentu\u00e9s el cercle vici\u00f3s de l\u2019ansietat o, encara pitjor, que l\u2019actitud davant el mateix r\u00e8gim per aprimar fos el que port\u00e9s a engreixar. Per calmar aquesta ansietat i ajustar la fam a les necessitats del cos, l\u2019acupuntura s\u2019ha guanyat un merescut prestigi.<\/p>\n\n\n\n Enlloc es parla tant de pa com en la casa on no n\u2019hi ha. <\/p>\u2014 Proverbi catal\u00e0<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n Fer r\u00e8gim \u00e9s molt trist. Tota la vida controlant el qu\u00e8 es menja, privant-se del qu\u00e8 ve de gust, quan del \u00e9s tracta no \u00e9s de deixar de menjar, sin\u00f3 de deixar de menjar malament.<\/strong> \u00c9s a dir, d’adquirir l\u2019h\u00e0bit de menjar b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n Hauria d\u2019estar prohibit prohibir-se i deixar-se prohibir. Les prohibicions fan encara m\u00e9s atractiu el qu\u00e8 no es pot tenir, esperonen l\u2019esperit transgressor, la rebel\u00b7lia i el pecat. Penseu en qu\u00e8 va consistir el pecat original.<\/p>\n\n\n\n Cal replantejar-nos els h\u00e0bits i fixar-nos en el qu\u00e8 ens posem a la boca. No \u00e9s tant una q\u00fcesti\u00f3 de disciplina o voluntat, sin\u00f3 d\u2019enteniment.<\/strong><\/p>\n\n\n\n L\u2019ingredient essencial per una bona alimentaci\u00f3 \u00e9s gaudir del que es menja. Si el plaer \u00e9s la satisfacci\u00f3 d\u2019una necessitat biol\u00f2gica, el del menjar \u00e9s un dels m\u00e9s genu\u00efns. La nostra cultura est\u00e0 marcada pel pecat, tot plaer \u00e9s sospit\u00f3s, i avui les temptacions pels menjars prohibits han substitu\u00eft les del sexe. Es culpabilitza el menjar, com abans el sexe.<\/p>\n\n\n\n Qui \u00e9s conscient que menja malament, el primer que ha de fer, \u00e9s menjar b\u00e9. Mentre el paladar
que \u00e9s boig qui se\u2019n fia.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\nNo nom\u00e9s de pa viu l’home<\/h5>\n\n\n\n
Menjar poc i poc a poc<\/h6>\n\n\n\n
No et deixis menjar l’enteniment<\/h5>\n\n\n\n
El pes ideal no existeix<\/h6>\n\n\n\n
L\u2019ideal \u00e9s prescindir del pes.<\/strong><\/p>\n\n\n\nLa l\u00ednea ideal, tampoc<\/h6>\n\n\n\n
El qu\u00e8 \u00e9s desmesurat \u00e9s la import\u00e0ncia que en el nostre temps es d\u00f3na a la l\u00ednea; \u00e9s un prejudici m\u00e9s de la societat de les aparences. La forma harmoniosa no \u00e9s la que s\u2019ajusta a uns c\u00e0nons, sin\u00f3 la que revela un fons vital i saludable<\/strong>.<\/p>\n\n\n\nLes calories no s\u00f3n el problema<\/h6>\n\n\n\n
Fora b\u00e0scules<\/h6>\n\n\n\n
Qui vulgui aprimar-se ha de deixar les b\u00e0scules<\/strong>: tant la de la cuina com la del bany. El problema no s\u00f3n els quilos, ni la l\u00ednia, ni tampoc el qu\u00e8 es menja, sin\u00f3 la p\u00e8rdua de l\u2019instint, \u00e9s a dir, la desconnexi\u00f3 amb el nostre cervell m\u00e9s primitiu. El desenvolupament de la capacitat de pensar ha anat en detriment de la capacitat de sentir; s\u2019ha perdut la noci\u00f3 del bo i el dolent, i de discernir entre el qu\u00e8 ens conv\u00e9 i el qu\u00e8 cal evitar.<\/p>\n\n\n\nNo mengeu qu\u00edmica<\/h6>\n\n\n\n
Qu\u00e8 menjar, doncs?<\/h6>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/masgrau.net\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/deites2.jpg\")
<\/a><\/figure><\/div>\n\n\n\nAl\u00e7ar la vista del plat<\/h5>\n\n\n\n
Calmar les emocions<\/h6>\n\n\n\n
Prohibit prohibir-se<\/h6>\n\n\n\n
El plaer de menjar<\/b><\/h6>\n\n\n\n
Si hi ha un ingredient que no pot faltar a la taula \u00e9s el gust de menjar.<\/strong> Les primeres cullerades s\u00f3n les que m\u00e9s s\u2019assaboreixen; menjar en exc\u00e9s, com menjar de pressa, embota el sentit del gust. No ens podem resignar a que el plaer primordial de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, un plaer que es mantenia tot al llarg de l\u2019exist\u00e8ncia i era l\u2019eix de la vida social, esdevingui, en temps d\u2019abund\u00e0ncia, font d\u2019infelicitat.<\/p>\n\n\n\nReeducar el paladar<\/h6>\n\n\n\n
es deleixi amb el que no conv\u00e9, no hi haur\u00e0 res a fer.
Que \u00e9s el que conv\u00e9? Tothom ho sap, no cal consultar a cap especialista: alimentar-se com sempre s\u2019ha fet, a base de fruites, verdures, cereals, llegums, fer exercici, i sobretot, no abusar de res.<\/p>\n\n\n\n