{"id":4142,"date":"2013-05-01T18:05:18","date_gmt":"2013-05-01T16:05:18","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/quan-lansietat-ens-desborda\/"},"modified":"2025-11-28T19:08:34","modified_gmt":"2025-11-28T17:08:34","slug":"quan-lansietat-ens-desborda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/quan-lansietat-ens-desborda\/","title":{"rendered":"Quan l&#8217;ansietat ens desborda"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-embed is-type-rich is-provider-spotify wp-block-embed-spotify wp-embed-aspect-21-9 wp-has-aspect-ratio\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<iframe loading=\"lazy\" title=\"Spotify Embed: Ad\u00e9u a l&amp;apos;ansietat i a les preocupacions\" width=\"100%\" height=\"232\" allowtransparency=\"true\" frameborder=\"0\" allow=\"encrypted-media\" src=\"https:\/\/open.spotify.com\/embed\/episode\/6NCS6pucANJ0dJ5cAQM3Rb\"><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n<p>Segons va vaticinar l\u2019OMS ja fa unes d\u00e8cades, els grans mals del s. XXI no seran ni les malalties cardiovasculars, ni el c\u00e0ncer, ni les infeccions. Seran les malalties mentals. I aix\u00ed est\u00e0 essent, doncs no tant sols cada dia m\u00e9s persones pateixen trastorns mentals, sin\u00f3 que aquests es presenten en etapes m\u00e9s primerenques: en la joventut, i fins i tot en la inf\u00e0ncia. Tant \u00e9s aix\u00ed, que existeix un estat generalitzat de subsalut mental en el qual un cert grau d\u2019ansietat i depressi\u00f3 \u00e9s tant com\u00fa que gaireb\u00e9 es considera normal. Les causes s\u00f3n moltes, algunes d\u2019elles ben evidents, vinculades a un estil de vida que sotmet a l\u2019home actual a un grau de tensi\u00f3 mental i emocional com mai a la hist\u00f2ria. El resultat \u00e9s que l\u2019estat d\u2019\u00e0nim oscil\u2022la entre l\u2019euf\u00f2ria i l\u2019apatia, lluny de la serenitat i la pau interior que permeten gaudir plenament de l\u2019exist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">L\u2019ansietat<\/h5>\n\n\n\n<p>Per ansietat s\u2019ent\u00e9n un malestar emocional amb una viva inquietud respecte a un esdeveniment futur. Apareix en situacions de d\u2019amena\u00e7a o perill, acompanyada de por, preocupaci\u00f3 i tensi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019ansietat t\u00e9 tres caracter\u00edstiques:<\/p>\n\n\n\n<ol class=\"wp-block-list\"><li>Aprehensi\u00f3, pressentiment de desgr\u00e0cies. Irritabilitat, manca de concentraci\u00f3 i, tot sovint, insomni.<\/li><li>Tensi\u00f3 muscular permanent que impossibilita la relaxaci\u00f3.<\/li><li>Hiperactivitat del sistema nervi\u00f3s vegetatiu: palpitacions, taquic\u00e0rdies, dolors tor\u00e0cics, sequedat de boca, sensaci\u00f3 de manca d\u2019aire, debilitat, vertigen, sudoraci\u00f3 profusa, mal de panxa, etc\u00e8tera.<\/li><\/ol>\n\n\n\n<p>Un lleuger neguit, un cert estat de tensi\u00f3, \u00e9s positiu en la mesura que motiva l\u2019acci\u00f3 (com per exemple, abans d\u2019un examen, una competici\u00f3 esportiva&#8230;); per\u00f2 quan aquesta inquietud \u00e9s sostinguda o injustificada arriba a pertorbar la ment, preocupant-la amb temors i obscurs pressentiments. Els s\u00edmptomes ps\u00edquics i f\u00edsics a que pot donar lloc l\u2019ansietat s\u00f3n molt variats; les preocupacions i els temors agiten la psique amb una sensaci\u00f3 de malestar que pot arribar a fer-se insuportable. La sensaci\u00f3 d\u2019angoixa es manifesta com una pressi\u00f3 que \u00e9s alhora f\u00edsica i ps\u00edquica. I \u00e9s que, etimol\u00f2gicament, tant l\u2019ansietat com l\u2019ang\u00fania i l\u2019angoixa provenen del verb llat\u00ed <em>angere<\/em>, \u2018escanyar\u2019, \u2018pr\u00e9mer\u2019, \u2018oprimir\u2019 (derivat de l\u2019indoeuropeu <em>angh<\/em>, \u2018premut\u2019). Aix\u00ed, fem servir el terme ansietat per referir-nos a una sensaci\u00f3 d\u2019incomoditat ps\u00edquica, en tant que l\u2019angoixa la relacionem m\u00e9s amb l\u2019opressi\u00f3 del cor, els nusos a la gola i l\u2019est\u00f3mac, \u00e9s a dir, amb les sensacions corporals.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>L\u2019\u00e0nsia pot ser provocada per la vehem\u00e8ncia d\u2019un afany i, per tant, pot facilitat els actes creatius i la consecuci\u00f3 del qu\u00e8 s\u2019anhela. Per\u00f2 \u00e9s ben sabut que quan aquestes tensions esdevenen permanents, deixen de ser eficaces i pertorben l\u2019\u00e0nim fins al punt d\u2019esdevenir l\u2019ant\u00f2nim de la calma.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p>L\u2019ansietat \u00e9s la resposta del nostre cos per preparar-nos per la lluita o per la fugida davant d\u2019un perill. \u00c9s una resposta que ja existia abans de que l\u2019home fos sapiens i s\u2019ubica en la part m\u00e9s primitiva del sistema nervi\u00f3s, en forma d\u2019emocions com la ira i la por. Tant si hem de lluitar com fugir necessitem respostes r\u00e0pides, potents i priorit\u00e0ries que apareixen de manera autom\u00e0tica: la musculatura es tensa per escapar o pegar, el cor batega m\u00e9s de pressa, la sang es deriva de l\u2019aparell digestiu cap als m\u00fasculs (nus a l\u2019est\u00f3mac), la respiraci\u00f3 s\u2019accelera per oxigenar millor la musculatura&#8230; Una reacci\u00f3 molt freq\u00fcent tant en els animals com en les persones \u00e9s la immobilitat, el \u201ctierra tr\u00e1game\u201d en el que hom queda fred i p\u00e0l\u00b7lid, la sang abandona els m\u00fasculs, la respiraci\u00f3 s\u2019escur\u00e7a per passar desapercebuts, se sent un nus a la gola&#8230; Aquestes reaccions tendeixen a durar m\u00e9s que les circumst\u00e0ncies que les han provocat.<\/p>\n\n\n\n<p>El problema \u00e9s quan aquestes respostes emocionals passen en situacions en les qu\u00e8 ni la lluita ni la fugida s\u00f3n possibles (ni en molts casos, necess\u00e0ries), ni serveix amagar el cap sota l\u2019ala. El cor i el pensament s\u2019acceleren, la musculatura es tensa, la respiraci\u00f3 s\u2019agita, l\u2019aparell digestiu es desregula&#8230; Poden ser situacions socialment acceptables per\u00f2 que el nostre cervell viu com amena\u00e7adores.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>L\u2019ansietat no \u00e9s, doncs, m\u00e9s que la persist\u00e8ncia de la reacci\u00f3 normal, fisiol\u00f2gica, que prepara el cos davant d\u2019un perill. La persona ansiosa roman en aquest estat de tensi\u00f3 sense que hi hagi cap perill imminent.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p>L\u2019ansietat no \u00e9s tan sols un malestar f\u00edsic, sin\u00f3 que \u00e9s sobretot un estat de tensi\u00f3 de l\u2019\u00e0nim que tendeix a fomentar estils de vida gens saludables. En certa manera, es pot afirmar que l\u2019ansietat, en la mesura que implica la p\u00e8rdua de la pau interior i la serenitat, \u00e9s al rerefons de totes les depend\u00e8ncies i els comportaments destructius. Davant la impossibilitat de tranquil\u00b7litzar-se, sovint s\u2019opta per neutralitzar la insatisfacci\u00f3 amb plaers compensatoris, com el de menjar en exc\u00e9s, beure fins a l\u2019alcoholisme, atordir-se amb el fum del tabac, rec\u00f3rrer a altres drogues de farm\u00e0cia o il\u00b7legals, o b\u00e9 buidar la ment davant d\u2019un televisor o un videojoc. D\u2019una manera o altra, trobem l\u2019ansietat en el fons de totes les activitats compulsives. Pot fomentar els petits plaers fins a convertir-los en vicis, que cada vegada generen m\u00e9s ansietat, h\u00e0bits insans dels quals resulta ben dif\u00edcil desfer-se\u2019n, ja que, en desapar\u00e8ixer, evidencien que l\u2019ansietat ha crescut en la mateixa mesura que el vici.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>\u00c9s un fet que, com m\u00e9s avan\u00e7a pel cam\u00ed del progr\u00e9s material, m\u00e9s insatisfet est\u00e0 l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Com m\u00e9s la tecnologia facilita la vida, m\u00e9s costa relaxar-se; com m\u00e9s artificis recolzen la nostra exist\u00e8ncia, m\u00e9s dif\u00edcil ens resulta sentir-nos en harmonia amb la natura. \u00c9s a dir, que la societat del benestar est\u00e0 basada en l\u2019alleugeriment del malestar que ella mateixa genera.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Atacs de p\u00e0nic<\/h5>\n\n\n\n<p>De vegades aquesta ansietat apareix nom\u00e9s en determinades situacions, \u00e9s el cas de les f\u00f2bies (claustrof\u00f2bia, agoraf\u00f2bia, f\u00f2bia social&#8230;); en altres ocasions es malinterpreten les reaccions corporals (hipocondria) i, d\u2019altres, l\u2019ansietat es generalitza de tal manera que, amb alts i baixos, est\u00e0 sempre present, afectant les relacions personals, el rendiment laboral o escolar i la qualitat del son. La depressi\u00f3 sol acompanyar en major o menor grau aquest trastorn, i \u00e9s que viure amb ansietat no \u00e9s viure, \u00e9s malviure.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 quan l\u2019ansietat provoca m\u00e9s patiment \u00e9s quan es manifesta en atacs que es presenten de repent, sense avisar, en forma de dolor al pit, manca d\u2019aire, sensaci\u00f3 d\u2019ofec, n\u00e0usees, mareigs i vert\u00edgens, tremolors, esgarrifances i una sensaci\u00f3 anguniosa de tenir un atac de cor, d\u2019estar a punt de morir-se o de tornar-se boig. El fet de que apareguin de repent, en qualsevol moment, independent de les circumst\u00e0ncies, fins i tot quan es dorm, d\u00f3na una sensaci\u00f3 de manca de control sobre la pr\u00f2pia vida. Aquests atacs d\u2019ansietat, coneguts com atacs de p\u00e0nic, s\u00f3n l\u2019origen d\u2019una ansietat permanent: \u00e9s la por a la por.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Eines pr\u00e0ctiques per superar l\u2019ansietat<\/h5>\n\n\n\n<p>L\u2019ansietat \u00e9s un trastorn tant generalitzat que s\u2019han desenvolupat diversos enfocaments pel seu tractament, per\u00f2 en ser una q\u00fcesti\u00f3 de caire fonamentalment emocional, els resultats no sempre s\u00f3n prou satisfactoris. No obstant aix\u00f2, \u00e9s precisament aquesta naturalesa emocional que fa possible que un mateix pugui contribuir molt al restabliment de l\u2019equilibri.<\/p>\n\n\n\n<ol class=\"wp-block-list\"><li>Evitar els ansi\u00f2gens coneguts: el caf\u00e8, <a href=\"https:\/\/masgrau.net\/es\/el-plaer-de-deixar-de-fumar\/\">el tabac<\/a>, i les situacions d\u2019estr\u00e8s.<\/li><li>Evitar els ansiol\u00edtics que tenim m\u00e9s a m\u00e0, que s\u00f3n a la nevera o a la pastisseria, \u00e9s a dir, el menjar. \u00c9s una de les compensacions a la que es recorre amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia per pal\u00b7liar el malestar, amb conseq\u00fc\u00e8ncies evidents sobre l\u2019aspecte f\u00edsic que acaben convertint-se en una nova font d\u2019ansietat. Tamb\u00e9 cal evitar l\u2019automedicaci\u00f3: els f\u00e0rmacs poden crear h\u00e0bit, pel que despr\u00e9s resulta dif\u00edcil estar-se\u2019n, creant aix\u00ed tamb\u00e9 un nou motiu d\u2019ansietat. Per la seva banda, l\u2019alcohol pot anestesiar les sensacions desagradables, per\u00f2 t\u00e9 el risc de portar fins a l\u2019alcoholisme.<\/li><li>Tampoc s\u2019ha d\u2019intentar tractar els s\u00edmptomes org\u00e0nics, deguts a l\u2019hiperactivitat del sistema nervi\u00f3s vegetatiu. L\u2019ansietat no es deixa afrontar directament, ni resoldre des de la ment, esbrinant-ne les causes i cercant en el passat la explicacions del present. Aqu\u00ed tamb\u00e9, cal anar en compte de no entrar en un cercle vici\u00f3s que generi m\u00e9s ansietat. Si b\u00e9 \u00e9s cert, com diu la psicoan\u00e0lisi, que tant l\u2019ansietat com l\u2019angoixa s\u00f3n el resultat de tensions internes que, en no poder ser acceptades pel conscient, generen aquesta agitaci\u00f3 en les estructures m\u00e9s b\u00e0siques del cervell, com que els mecanismes de l\u2019ansietat cauen fora del control de la ra\u00f3, dif\u00edcilment es retrobar\u00e0 la calma \u00fanicament a trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi d\u2019un mateix. En tot cas, alliberar aquestes tensions internes per aquesta via \u00e9s un llarg cam\u00ed.<\/li><li>Per aix\u00f2, se sol rec\u00f3rrer, sigui com a tractament principal o complementari, a les medicines alternatives, que mitjan\u00e7ant l\u2019equilibri energ\u00e8tic aconsegueixen la relaxaci\u00f3 de la ment a trav\u00e9s de la relaxaci\u00f3 del cos. A fi de potenciar els seus beneficis, cal aprofitar aquest estat de relaxaci\u00f3 per introduir a la ment imatges de benestar. Aix\u00ed, per exemple, en rebre una sessi\u00f3 d\u2019acupuntura, de shiatsu, de reiki o de massatge que aconsegueixi generar un estat de relaxaci\u00f3 profunda sense dormir, conv\u00e9 traslladar-se mentalment a un espai de pau, com per exemple, a un bosc, al costat d\u2019una font, sentint el soroll de l\u2019aigua i els ocells, o sentir la remor de les onades a la vora del mar&#8230; O, en cas d\u2019una limitaci\u00f3 important, imaginar-se que s\u2019actua a la vida quotidiana trobant-se perfectament b\u00e9, ja que aquestes visualitzacions afavoreixen en gran mesura que aix\u00ed sigui. L\u2019aprehensi\u00f3, el pressentiment de desgr\u00e0cies, la irritabilitat&#8230; L\u2019ansietat \u00e9s una inquietud que no es deixa tranquil\u00b7litzar directament, per\u00f2 s\u00ed \u00e9s possible substituir els pensaments que l\u2019acompanyen per d\u2019altres continguts que poc a poc assosseguin l\u2019\u00e0nim i l\u2019acabin conduint al benestar i la serenitat.<\/li><li>El mateix estat es pot aconseguir a casa mitjan\u00e7ant senzilles t\u00e8cniques de relaxaci\u00f3.<\/li><li>L\u2019efecte relaxant tamb\u00e9 es pot aconseguir amb la m\u00fasica; no nom\u00e9s amb aquella que es comercialitza amb aquesta finalitat, sin\u00f3 tamb\u00e9 la m\u00fasica cl\u00e0ssica i l\u2019associada a records, especialment als moments feli\u00e7os de la infantesa. S\u2019hauria de prendre en forma de banys, \u00e9s a dir, submergir-s\u2019hi i deixar-se endur. En un entorn natural, \u00e9s igualment relaxant escoltar els seus sons. Del qu\u00e8 es tracta, en definitiva, \u00e9s d\u2019obrir la ment i deixar d\u2019escoltar \u00fanicament els propis pensaments, el soroll dels quals impedeix assolir la pau interior. Com diu el proverbi hind\u00fa, pot haver-hi m\u00e9s silenci en la pla\u00e7a d\u2019un mercat que en el cim d\u2019una muntanya.<\/li><li>Les t\u00e8cniques orientals, com el ioga, el tai-txi o el txi-kung, s\u00f3n molt \u00fatils per prendre contacte amb la pr\u00f2pia energia i aprendre a gestionar-la. S\u00f3n pr\u00e0ctiques que ajuden a dissoldre l\u2019ansietat i obren nous horitzons vitals. Aquestes t\u00e8cniques orientals, entre les que es compta l\u2019acupuntura, no responen a uns patrons est\u00e0ndards, sin\u00f3 que la seva efic\u00e0cia dep\u00e8n en gran part de l\u2019expertesa del terapeuta o professor i la seva sintonia amb el pacient o alumne.<\/li><li>Un altre procediment molt efica\u00e7 \u00e9s la meditaci\u00f3 que, en els seus nivells m\u00e9s b\u00e0sics, consisteix en adoptar una postura c\u00f2moda, amb l\u2019esquena recta, tancar els ulls i prendre consci\u00e8ncia de la pr\u00f2pia respiraci\u00f3, sense analitzar ni pretendre aconseguir res: nom\u00e9s observant i deixant passar els pensaments que van i v\u00e9nen. Trobareu moments de meditaci\u00f3 molt breus a l&#8217;<a href=\"https:\/\/www.ccma.cat\/catradio\/alacarta\/cercador\/?text=ricard+rotllan&amp;profile=audios\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">espai de meditaci\u00f3 de Ricard Rotllan de l&#8217;Ofici de viure<\/a>, per\u00f2 per aprofundir-hi m\u00e9s, \u00e9s aconsellable practicar amb un mestre.<\/li><\/ol>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-group has-content-secondary-background-color has-background\"><div class=\"wp-block-group__inner-container is-layout-flow wp-block-group-is-layout-flow\">\n<p>Buda, i la saviesa oriental en general, parlaria de purificar la negativitat de la ment. Perqu\u00e8 a l\u2019Orient cl\u00e0ssic es tenia molt clar que la ment \u00e9s la gran transformadora; la seva riquesa no es mesura per la quantitat de coses que emmagatzema sin\u00f3 per l\u2019espai lliure, per l\u2019aire que hi circula. La ment sana no \u00e9s la que t\u00e9 m\u00e9s coneixements ni m\u00e9s records, ni tant sols la m\u00e9s optimista i positiva, sin\u00f3 la que no est\u00e0 aferrada al que t\u00e9, i molt menys al que no t\u00e9. No es complau amb el que t\u00e9 o el que sap, sin\u00f3 que est\u00e0 atenta al que passa; cerca la comprensi\u00f3, no l\u2019acumulaci\u00f3. La ment sana \u00e9s indiferent al desig; s\u2019hi pot decantar, per\u00f2 tamb\u00e9 se\u2019n pot estar; \u00e9s aquella que acostuma a moure\u2019s entre incerteses, la que no s\u2019enganya; t\u00e9 molt alt el centre de gravetat i observa el transcurs de la vida m\u00e9s enll\u00e0 de les conting\u00e8ncies de la quotidianitat.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p>Cal, doncs, entrenar la ment a no deixar-se portar pels pensaments i les emocions perjudicials. No \u00e9s tant dif\u00edcil; nom\u00e9s requereix entrenament. Hi ha persones que van al gimn\u00e0s cada dia i acaben fent maratons; aquest entrenament mental \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil, no cal suar ni inscriure\u2019s enlloc, simplement quan arriba un pensament desagradable s\u2019ha de deixar passar, amb el convenciment de qu\u00e8 despr\u00e9s en vindr\u00e0 un de positiu. El orientals tenen clar que, per condicionats que ens trobem per les circumst\u00e0ncies externes, tots som lliures d\u2019emprar la nostra ment en el sentit que vulguem.<\/p>\n\n\n\n<p>La ment no \u00e9s una entitat, no \u00e9s el cervell. \u00c9s un espai, una mena de recipient transparent que pren el color del qu\u00e8 hi posem a dins: si s\u2019hi posa negativitat, s\u2019omple de negativitat; si s\u2019actua positivament, s\u2019omple de positivitat. La ment \u00e9s pura i cristal\u00b7lina; reflecteix les seves pr\u00f2pies accions. Tant el budisme com el confucianisme tenen per cert que ajudar, ajuda; sanar, sana; i perjudicar, perjudica. No es tracta de lluitar contra els propis h\u00e0bits, contra les pr\u00f2pies idees o pensaments, sin\u00f3 d\u2019observar des de la dist\u00e0ncia (i aquest \u00e9s el secret) com es van clarificant sols.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L\u2019ansietat \u00e9s la resposta del nostre cos per preparar-nos per la lluita o per la fugida davant d\u2019un perill. \u00c9s una resposta que ja existia abans de que l\u2019home fos sapiens i s\u2019ubica en la part m\u00e9s primitiva del sistema nervi\u00f3s, en forma d\u2019emocions com la ira i la por.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[121,120],"tags":[201,264,267,241],"class_list":["post-4142","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-psicologia-es","category-radio-es","tag-ansiedad","tag-estres-es","tag-fuerza-interior","tag-relajacion"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4142","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4142"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4142\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4485,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4142\/revisions\/4485"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4142"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4142"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4142"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}