Hipocondriaca \u00e9s la persona que est\u00e0 excessivament preocupada per la salut perqu\u00e8 interpreta qualsevol sensaci\u00f3 f\u00edsica, per irrellevant que sigui, com indici d\u2019una malaltia greu. D\u00f3na voltes i voltes a s\u00edmptomes reals o imaginaris i, a falta de signes alarmants, est\u00e0 pendent del funcionament del seu organisme, de la intensitat dels batecs del seu cor, segueix amb ang\u00fania la seva digesti\u00f3, tota piga \u00e9s un potencial c\u00e0ncer de pell i un mal de cap \u00e9s viscut com un tumor cerebral. Els grans hipocondriacs centren la seva vida en el temor a la malaltia.<\/b><\/p>\n\n\n\n
Els seus graus m\u00e9s lleugers s\u00f3n un fen\u00f2men for\u00e7a com\u00fa que afecta persones propenses quan viuen emocions fortes, com la que causa la malaltia o mort sobtada d\u2019un familiar o amic, o tamb\u00e9 quan cerquen a internet l\u2019origen d\u2019un s\u00edmptoma -la cibercondria-, actual font d\u2019angunioses preocupacions sobre la propia salut. En aquest sentit, la divulgaci\u00f3 m\u00e8dica t\u00e9 tamb\u00e9 un aspecte mals\u00e0, ja que, el de les malalties, i el de la medicina, \u00e9s un llenguatge molt t\u00e8cnic que en o\u00efdes profanes es presta a mals entesos i afavoreix en gran mesura interpretacions pessimistes. Passa molt sovint que quan hom es troba malament i mira un llibre de medicina a la cerca d\u2019un diagn\u00f2stic, reconeix molts dels s\u00edmptomes que s\u2019hi expliquen i s\u2019identifica amb m\u00e9s d\u2019una malaltia.<\/p>\n\n\n\n
Des del punt de vista del metge, s\u2019ha de tenir molta cura amb com es comuniquen els diagn\u00f2stics: s\u2019ha de tenir en compte que moltes vegades, en comptes de tranquil\u2022litzar, certes explicacions fomenten el temor a la malaltia i creen una imatge patol\u00f2gica d\u2019un mateix.<\/p>\n\n\n\n
La hipocondria \u00e9s un mal molt antic, del que es deia que s\u2019originava d\u2019una acumulaci\u00f3 d\u2019humors a sota les costelles, \u00e9s a dir, a l\u2019hipocondri, -seu dels humors de la melangia- i d\u2019aqu\u00ed el seu nom.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n
Les noves tecnologies, tan competents a l\u2019hora de objectivar les malalties, sembla que haurien d\u2019ajudar a descartar aquests mals imaginaris, per\u00f2 tot sovint passa el contrari: la pressi\u00f3 que les multinacionals de la malaltia exerceixen sobre el mercat de la salut com a sector econ\u00f2mic fa que avui dia \u00e9s digui que una persona sana \u00e9s un malalt poc estudiat, ja que si s\u2019examina a fons, sempre es pot acabar trobant alguna excusa per col\u00b7locar els seus productes. En comptes de fomentar la salut, la ind\u00fastria de la malaltia tendeix a convertir els sans en malalts en pot\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
Els mals sempre s\u2019havien centrat en la percepci\u00f3 del malalt, i aquest era el referent del metge. Per\u00f2 avui dia el mal est\u00e0 lluny de les percepcions tant del pacient com del professional. Una persona pot trobar-se b\u00e9 i fer bona cara, i en canvi estar greument malalta (com \u00e9s el cas del c\u00e0ncer o el sida en els seus principis). \u00c9s a dir, que trobar-se b\u00e9 ja no \u00e9s equivalent a estar sa; les dades ja no depenen nom\u00e9s de l\u2019observaci\u00f3 directa sin\u00f3 de la interpretaci\u00f3 dels resultats de les an\u00e0lisis, a les que s\u2019atorga la darrera paraula, perdent-se aix\u00ed els referents universals de la concepci\u00f3 de la salut i la malaltia. Al contrari, s\u00f3n etiquetats d\u2019hipocondriaques les persones que, tot i trobar-se malament, la medicina no pot demostrar el seu mal, com ha estat el cas de la fibromi\u00e0lgia o la fatiga cr\u00f2nica. En aquest cas, la hipocondria \u00e9s un calaix de sastre per tots els mals no etiquetats.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta manca de credibilitat de les pr\u00f2pies percepcions i de l\u2019ull cl\u00ednic, juntament amb l\u2019estil de vida artifici\u00f3s, tant allunyat de la natura, porta a un desconeixement del propi cos i del car\u00e0cter c\u00edclic de totes les coses, circumst\u00e0ncies que est\u00e0n provocant una aprensi\u00f3 generalitzada, de la qual, quan les condicions s\u00f3n propicies, brota f\u00e0cilment la hipocondria. El fet mateix d\u2019agrupar els malestars en entitats ben definides, les malalties, \u00e9s propi de la nostra cultura recent i, de la mateixa manera que els \u201cperqu\u00e8s\u201d, impressiona des de la m\u00e9s tendra inf\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed, doncs, tenim per una banda una medicina tecnol\u00f2gicament molt avan\u00e7ada, que fa coses que fins fa poc haurien estat considerades miraculoses, i per l\u2019altra, una gran part de la poblaci\u00f3 que es creu malalta. De fet, es podria dir que avui vivim en una societat aprensiva, a un pas de l\u2019hipocondria, doncs malgrat trobar-se b\u00e9, qualsevol trastorn objectivat es projecta cap a un desenlla\u00e7 fatal (el colesterol que acabar\u00e0 tapant la coron\u00e0ria, l\u2019hipertensi\u00f3 que amena\u00e7a de rebentar l\u2019arteria del cervell, etc\u00e8tera). Ja no hi ha persones sanes, tots som, com a m\u00ednim, pre-malalts.<\/p>\n\n\n\n
No ens hem de deixar enganyar pel qualificatiu de \u201cimaginari\u201d. La malaltia pot ser imagin\u00e0ria, per\u00f2 no aix\u00ed el patiment. L\u2019hipocondr\u00edac es troba, de fet, en una situaci\u00f3 molt complexa. D\u2019una banda els metges no el poden ajudar, ja que quan li diuen que no \u00e9s res, la tranquil\u00b7litat que li proporcionen \u00e9s ef\u00edmera, i el que el pacient sol fer \u00e9s canviar de metge, per cercar-ne un altre que sigui capa\u00e7 de trobar una base org\u00e0nica al seu malestar. \u00c9s una mena de \u201cdoctor shopping\u201d activitat que no est\u00e0 exenta de perill, ja que cada metge ha de descartar en primer lloc les malalties org\u00e0niques, i sotmet a l\u2019hipocondriac a proves, f\u00e0rmacs o cirurgia, exposant-lo a uns efectes secundaris, els quals seran atribu\u00efts a la suposada malaltia, alimentant aix\u00ed els motius de preocupaci\u00f3. I aix\u00f2, si no cau en mans d\u2019un xarlat\u00e0, que en faci el seu agost.<\/p>\n\n\n\n
Tanmateix, la major part del hipocondriacs en s\u00f3n conscients, i van trampejant la situaci\u00f3, convivint amb el seu patiment.<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 hi ha altres hipocondriacs que viuen conven\u00e7uts del seus mals fins al punt de que t\u00e9men anar al metge i que els confirmi la gravetat del seu cas. D\u2019aquesta manera, passen els anys en un estat permanent d\u2019angoixa, i nom\u00e9s la impressi\u00f3 de patir una altra malaltia greu esvaeix la preocupaci\u00f3 de l\u2019anterior.<\/p>\n\n\n\n
En tot cas, l\u2019hipocondriac cau en un cercle vici\u00f3s: l\u2019exagerada atenci\u00f3 al seu cos el fa sentir m\u00e9s intenses les sensacions f\u00edsiques de manera que s\u00f3n interpretades com signes de malaltia greu, i la por i l\u2019ansietat que se\u2019n deriven exciten encara m\u00e9s aquestes sensacions que el reafirmen en la seva creen\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019hipocondriac \u00e9s un malalt imaginari? El fet que el seu organisme funcioni, que no tingui cap lesi\u00f3 ni pateixi cap trastorn org\u00e0nic, que la seva malaltia estigui nom\u00e9s en la imaginaci\u00f3, no vol pas dir que estigui sa, ja que s\u2019ho passa molt malalment, moltes vegades pitjor que si de deb\u00f2 pat\u00eds una alteraci\u00f3 org\u00e0nica. De fet, tot sovint s\u2019arriba al desprop\u00f2sit de desitjar tenir un mal real. La incapacitat d\u2019acceptar una interpretaci\u00f3 tranquil\u00b7litzadora, fa de l\u2019hipocondriac greu un malalt inc\u00f2mode, amb qui no es pot fer altra cosa que calmar-lo temporalment, i \u00e9s per aix\u00f2 que freq\u00fcenta la consulta, sol\u00b7licita noves exploracions a la recerca d\u2019aquesta moment\u00e0nia tranquilitat. Tampoc encaixa b\u00e9 en la psiquiatria, ja que no pot deixar de pensar que est\u00e0 malalt, i no accepta de cap manera que el problema no estigui en els s\u00edmptomes sin\u00f3 en el pensament.<\/p>\n\n\n\n
Si b\u00e9 la preocupaci\u00f3 per mals que no existeixen acaba provocant el desencadenament de mals reals, les patologies mentals que solen seguir al mal imaginari -ansietat, insomni, depressi\u00f3 o obsessions- no s\u00f3n en aquest cas m\u00e9s que conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019un patiment que arrela en la incomprensi\u00f3 del llenguatge del cos -una manca de comunicaci\u00f3 entre el cos i la ment- juntament al temor a la malaltia. Caiem en la hipocondria quan som incapa\u00e7os de trobar el sentit a les emocions, i en comptes d\u2019avorriment, carencies afectives, frustraci\u00f3 o dol, sentim mal de panxa, dolor articular, mal de cap o fatiga.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s a dir, que l\u2019hipocondriac t\u00e9 un problema molt m\u00e9s greu del qu\u00e8 sembla. T\u00e9 un mal: la ment preocupada, un mal que li impedeix gaudir de la vida, un mal dif\u00edcil de curar, ja que com m\u00e9s \u00e9s preocupa m\u00e9s s\u2019enfonsa. L\u2019urg\u00e8ncia de suprimir els s\u00edmptomes no fa m\u00e9s que augmentar la seva intensitat i disparar encara m\u00e9s la por a la malaltia. Per\u00f2, per altra banda, quan realment t\u00e9 un problema de salut, ni la familia ni moltes vegades el metge, li donen cap import\u00e0ncia. Passa com en el conte del pastor mentider, que ning\u00fa se\u2019l creia quan el llop es menjava les seves ovelles.<\/p>\n\n\n\n