{"id":4162,"date":"2013-04-08T19:48:19","date_gmt":"2013-04-08T17:48:19","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/regiment-de-sanitat\/"},"modified":"2025-11-28T19:08:37","modified_gmt":"2025-11-28T17:08:37","slug":"regiment-de-sanitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/regiment-de-sanitat\/","title":{"rendered":"Regiment de sanitat"},"content":{"rendered":"\n
 <\/h5>\n\n\n\n
d’Arnau de Vilanova (1235-1311)<\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Resum parcialment actualitzat del\u00a0Regiment de sanitat<\/em>\u00a0del metge valenci\u00e0 Arnau de Vilanova. Per a llegir la versi\u00f3 integra vegeu: Arnau de Vilanova,\u00a0Escrits m\u00e8dics<\/em>, Editorial Barcino, Obres catalanes, volum II, Barcelona, 1947.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A Jaume II<\/h5>\n\n\n\n

Aqu\u00ed comen\u00e7a el regiment de sanitat al qual l\u2019honrat mestre Arnau de Vilanova ha ordenat al molt alt senyor rei d\u2019Arag\u00f3. I el mestre Berenguer Sariera, cirurgi\u00e0, l\u2019ha traslladat del llat\u00ed als romans\u2026<\/p>\n\n\n\n

Lo primer \u00e9s de triar bon aire<\/p>\n\n\n\n

Lo segon \u00e9s quin exercici \u00e9s millor<\/p>\n\n\n\n

Lo tercer \u00e9s de banyar i de rentar el cap i els peus<\/p>\n\n\n\n

Lo quart \u00e9s del menjar i del beure en general<\/p>\n\n\n\n

Lo cinqu\u00e8 \u00e9s de reposar, de dormir i de vetllar<\/p>\n\n\n\n

Lo sis\u00e8 \u00e9s de netejar les sobrefluitats i de l\u2019ajustament carnal<\/p>\n\n\n\n

Lo set\u00e8 \u00e9s dels accidents de l\u2019\u00e0nima que destruyesen fort el cos, Aixa com l\u2019ira i la tristor.<\/p>\n\n\n\n

Cap\u00edtol I: de triar bon aire<\/h5>\n\n\n\n

La primera consideraci\u00f3 per conservar la sanitat pertany a l\u2019elecci\u00f3 de l\u2019aire, \u00e7o \u00e9s a saber, quin aire \u00e9s triat per conservar sanitat; car entre totes les coses les quals s\u00f3n al cos animal aproismades, \u00e7o \u00e9s, d\u2019aquelles sens les quals no pot hom viure no n\u2019hi ha cap que aix\u00ed tan fortament l\u2019afecti, car s\u2019inspira amb les seves qualitats i propietats i mescla\u2019s per totes les art\u00e8ries amb los esperits del cos per los quals se fan totes les obres de la vida corporal.<\/p>\n\n\n\n

Car no solament l\u2019aire pur i net i sa \u00e9s profit\u00f3s pel cos, ans ho \u00e9s encara a les obres de l\u2019\u00e0nima. Est\u00e0 sobradament provat que la sutzura i la grossor de l\u2019aire fa perdre subtilitat i enginy i destrueix les virtuts aprensives, i fa obscura la virtut judicativa i les cogitacions, els pensaments i el cobejament fa partir de la ra\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Car moltes vegades esdev\u00e9 que en un lloc que l\u2019aire \u00e9s pur, sobtosament s\u2019omple de vent, llavors els cossos prims o plens lleugerament de sang s\u00f3n agreujats per mudaments sobtosos. I per tal, \u00e9s menester que en els llocs plens de vent sigui hom ple de vestidures grosses ; mes els homes que s\u00f3n de complexi\u00f3 col\u00e8rica o sangu\u00ednia, \u00e9s bona i convenient vestidura de lli o de seda, plena de dins de cot\u00f3 o de borrallons de seda, car tal vestidura no fa escalfar ni inflamar la sang i def\u00e8n del vent les parts del cos que d\u2019elles s\u00f3n cobertes.<\/p>\n\n\n\n

De triar lloc per jeure i dormir<\/strong>: Lo lloc al que s\u2019ha d\u2019estar majorment alerta ha de ser el de jeure i de dormir. Hom s\u2019ha de guardar que no sigui l\u2019aire tancat ni encl\u00fas, i que hi hagi francs espiraments. No aix\u00ed les cases reum\u00e0tiques, subterr\u00e0nies, el terra de les quals no \u00e9s pavimentat ; car en tals llocs \u00e9s l\u2019aire fort, gros i humit, i aquells que hi jeuen i majorment que hi dormen, els agreuja molt el cap i el pit, i constreny el cos i endureix l\u2019al\u00e8 i fa greu la respiraci\u00f3 i la veu fa tornar obscura.<\/p>\n\n\n\n

Com pot hom adobar cases cases reum\u00e0tiques<\/strong>: Emper\u00f2, si de necessitat hom ha de jeure en tal lloc, que a l\u2019hivern sigui subtilitzat l\u2019aire amb foc, majorment que sigui fet de serments seques, o de roman\u00ed o de boix o de semblant llenya, la qual no faci fum, mes flama clara. A l\u2019estiu, emper\u00f2, tots els espiralls estiguin oberts, el terra de la casa no sigui regat; e deuen jeure en aquella part a la qual l\u2019aire pot entrar m\u00e9s francament. Aital casa pot ser perfumada a l\u2019hivern de liyaloe, o d\u2019incens o de fusta de ginebra o de xiprer; i a l\u2019estiu pot ser perfumada de s\u00e0ndal o de fulles de murta seques o de les sues vergues, o de roses seques de les quals, si fer-se pot, el terra de la casa o el cap\u00e7al del llit sigui cobert.<\/p>\n\n\n\n

Cap\u00edtol II: De quins exercici \u00e9s millor<\/h5>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de les consideracions de l\u2019aire s\u2019han de seguir les consideracions de l\u2019exercici.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019exercici deu ser fet abans de menjar per dues raons:<\/p>\n\n\n\n

la primera car es commou el calor natural per la qual es fa la digesti\u00f3 del menjar, i es menester que quan el menjar ser\u00e0 rebut trobi el cos exercitat i no adormit; la segona ra\u00f3 \u00e9s que l\u2019exercici fa resoldre totes les sobrefluitats del cos i les treu fora; les quals si dins el cos romanien la natura no podria acabar les seves accions, car destruyesen el calor natural i embarguen els llocs pels quals els nodriment deu passar. Encara que les superfluitats grosses, com aquelles que s\u00f3n en els budells o la bufeta, surten d\u2019alguns cossos sense exercici, les subtils, que pels porus de la pell han de sortir, dif\u00edcilment poden eixir del cos sa sense exercici.<\/p>\n\n\n\n

A quals \u00e9s bon molt exercisi o poc<\/strong>: Mes a aquells que mengen poc basta poc exercici, i aquells que mengen molt han de menester molt exercici ; i aix\u00ed tamb\u00e9 al contrari, aquells que fan poc exercici basta poc menjar, i subtil i lleuger.<\/p>\n\n\n\n

A quals molt menjar o poc<\/strong>: Aquells emper\u00f2, que fan exercici corporal gran i fort, han de menjar molt i coses grosses ; i per aix\u00f2, abans de sopar i de dinar deu hom ser exercitat per exercici atemptar i igual. Deus saber que aquell exercici \u00e9s igual quan els membres s\u00f3n proporcionadament i iguals exercitats, aix\u00ed com anar a peu o cavalcar o en altra manera ; o en aquell que quan va a peu s\u2019ha d\u2019inclinar per prendre quelcom amb les mans, per plaer-li o per obrar ; aquell emper\u00f2 que va cavalcant, mentre puja o davalla o mou el cavall, no solsament mou les columnes dels peus, ans encara mou lo dors e les mans i els bra\u00e7os, majorment si ca\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Quin exercici \u00e9s bo per el rei i quin ha d\u2019esquivar<\/strong>: La manera de moviment que ha de ser escollida per exercitar-se ha de ser aquella per la qual la reial majestat romangui sense agreujament. \u00c9s per aix\u00f2 que el joc de la pilota, el joc aureal o la lluita de ninguna manera no pertany al rei, car \u00e9s menyspreament a la seva persona i molt nou al profit com\u00fa.<\/p>\n\n\n\n

Cap\u00edtol III: Del banyar i del rentar el cap i els peus<\/h5>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de les consideracions de l\u2019exercici se seguix la consideraci\u00f3 sobre el bany, car en regim de sanitat solament es banyen aquells que per tal com no s\u00f3n exercitats o per molt menjar, multitud de sobrefluitats es ajustada als braons entre la carn e la cotna; o aquells als quals es menester lavament del cos per gran suor, o per exercici o per altre ra\u00f3. E per aix\u00f2 als primers \u00e9s bo i convenient banys d\u2019estuva per escomoure la suor; als altres banys d\u2019aigua alavan.<\/p>\n\n\n\n

I si per ventura, per ra\u00f3 de l\u2019exercici que escomou la suor, alguna vegada era menester de lavar, menester \u00e9s que l\u2019aigua no sigui trop calda, mas sia t\u00e8bia, aix\u00ed com l\u2019escalfada a l\u2019estiu per la calor del sol, e sien gitades en lo banys roses bullides d\u2019una bulor.<\/p>\n\n\n\n

De lavar les cames e els peus<\/strong>: Les columnes dels peus, per la conservaci\u00f3 de la vista e de la o\u00efda i de la mem\u00f2ria, han de ser sovint lavades amb aiguada atemperadament calda; i tal lavament sia fet al vespre, ans que hom entri al llit, aquells dies que hom no sopar\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

De lavar lo cap<\/strong>: El lavament del cap no sia tardat m\u00e9s de vint dies i no sigui fet en la setmana m\u00e9s d\u2019una vegada. I mai no deu \u00e9sser fet amb el ventre ple, sin\u00f3 abans de menjar, o molt lluny despr\u00e9s de menjar, o abans de sopar.<\/p>\n\n\n\n

Cap\u00edtol IV: Del menjar e del beure en general<\/h5>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de la consideraci\u00f3 de l\u2019exercici i del bany, se segueix la consideraci\u00f3 del menjar, per dues raons: la primera \u00e9s perqu\u00e8 l\u2019exercici enfrevoleix els cossos, els quals, despr\u00e9s de la flaquea, han de menester menjar; la segona ra\u00f3 \u00e9s perqu\u00e8 l\u2019exercici, enflaquint el cos, escomou la voluntat de menjar, que nosaltres apel\u00b7lem fam, la qual no \u00e9s sin\u00f3 el missatge de la natura a manifestar la necessitat del menjar.<\/p>\n\n\n\n

A quina hora \u00e9s convenient menjar<\/strong>: Certa cosa \u00e9s que al cos sa li \u00e9s menester de menjar, e per aix\u00f2 \u00e9s menester a qui t\u00e9 cos atemperat i abundant de sang que no mengin fins que tinguin fam; car la natura dels membres no rep all\u00f2 que no cobeja, ans ho rebutja, i \u00e9s per aix\u00f2 que el menjar rebut sense cobejament de natura, es portat pel ventre i pels altres membres com una greu c\u00e0rrega, i per aix\u00f2 m\u00e9s sa corromp que no es muda en ells; car com lo rebutgen, no s\u2019esforcen en que es mudi en la seva subst\u00e0ncia, i si ho fan, ho fan fort t\u00e8biament.<\/p>\n\n\n\n

De la errada que fan aquells que mengen sense talent<\/strong>: I aix\u00ed cosa certa \u00e9s que en cap temps de l\u2019any no \u00e9s convenient als cossos sans en cap hora menjar segons natura, no a dinar ni a sopar, sin\u00f3 quan la natura cobeja de menjar. E per aquesta ra\u00f3 deu ser pres lo menjar quan la natura ho cobeja, i no deu \u00e9sser tardat llarg temps despr\u00e8s de la fam.<\/p>\n\n\n\n

La quantitat de menjar que hom rep<\/strong>: Encara deu \u00e9sser lo menjar en tal guisa amesurat, que el ventre no en sigui agreujat per inflamament ; car aix\u00ed com nou menjar ans de temps, aix\u00ed nou sin\u00f3 atemperadament \u00e9s rebut. A la qual cosa \u00e9s menester esquivar que es guardi hom de les dues coses.<\/p>\n\n\n\n

Del primer no\u00efment que fa menjar que no \u00e9s rebut ordenadament<\/strong>: La primera \u00e9s no acabar de mastegar, per la qual cosa \u00e9s feta gran injuria a la natura, car no li ret hom all\u00f2 que per natura li \u00e9s degut; car per aix\u00f2 s\u00f3n les dents ordenades: que el menjar perfectament sigui triturat abans de que sigui transm\u00e8s al lloc de la digesti\u00f3. Qui amb les dents no l\u2019atrida enganya la natura del seu cos, car natura d\u2019atridar el menjar no \u00e9s atorgada ni al ventre ni als membre de dins.<\/p>\n\n\n\n

Del no\u00efment del menjar que no \u00e9s ben mastegat<\/strong>: S\u00f3n emper\u00f2 de dues maneres agreujats pel menjar no ben mastegat: la primera, car m\u00e9s menja hom per la cobejan\u00e7a de l\u2019englot\u00ed; la segona, car lo menjar englotit no pot perfectament digestar, i per aix\u00f2 aparella el cos a moltes passions e per aix\u00f2 los deguastadors sovint s\u00f3n malalts i no poden venir a natural vailea.<\/p>\n\n\n\n

Lo segon no\u00efment del menjar que no \u00e9s rebut ordenadament<\/strong>: La segona cosa emper\u00f2, la qual per paor del menjar immoderat deu ser esquivada, \u00e9s diversitat de menjars en una mesa, e majorment si s\u00f3n delicats, doncs \u00e9s tot ujat e defayl l\u2019apetit o voluntat de rebre i menjar, car los ablaniments dels sabors les commouen a prendre m\u00e9s que el ventre no pot digerir. Encara s\u2019esdev\u00e9 que, com que els menjars s\u00f3n molts i diversos, en dues maneres \u00e9s la digesti\u00f3 embargada. Primerament, car que aquell que menja divers, ha de beure sovint, i el beure sovint embarga la digesti\u00f3, aix\u00ed com metre aigua freda en olla bullint embarga la sua bullida. Segonament, car entre la primera vianda i la darrera hi ha un gran interval, per ra\u00f3 de la qual la digesti\u00f3 comen\u00e7ada de la primera vianda \u00e9s impedida de les que subsegueixen; totes les quals dificultats s\u00f3n evitades prenent nom\u00e9s una vianda, o dues tot al m\u00e9s, amb que entre elles no es posi un interval notable, i que no siguin molt diferents en quant a la facilitat de digesti\u00f3; i per aix\u00f2 els que s\u2019alimenten de poques viandes arriben a una vellesa avan\u00e7ada i neta, mentre que els qui s\u2019afanyen a engotir multitud de viandes, o b\u00e9 finiran abans de la vellesa, o b\u00e9 llur vellesa ser\u00e0 prematura i molt immunda, com esdev\u00e9 tot sovint als habitants del nord.<\/p>\n\n\n\n

No solament s\u2019ha de tenir en compte l\u2019espera del menjar i la quantitat, sin\u00f3 tamb\u00e9 la qualitat, \u00e9s a dir, que es prenguin aquells que convenen al cos segons l\u2019exig\u00e8ncia de la seva natura i del temps, i que els que no convenen gaire siguin evitats. Aquell doncs, que \u00e9s predisposat a patir hemorroides fluents o pulsants, deu evitar les coses agudes o salades, i les massa dolces, i les que restrenyen.<\/p>\n\n\n\n

Del beure<\/strong>: Mes ara conv\u00e9 tractar del r\u00e8gim del beure en general, respecte del qual ofereix la atura als cossos sans una regla breu, \u00e9s a dir, que es begui quan ella ho demanar\u00e0, \u00e7o \u00e9s, quan un hom pateix vera set.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, quan aital set \u00e9s manifesta, s\u2019ha de prendre la beguda, i s\u00f2briament, aix\u00ed com sigui degut a la natura del cos i del temps. Car, respecte aix\u00f2, s\u2019ha d\u2019evitar que el vi sigui agut, o ardent, o gros i dol\u00e7, ans a l\u2019estiu blanc o rosat, a l\u2019hivern lleugerament vermell; i, quant a la subst\u00e0ncia, sempre clar i subtil, la saboria del qual \u00e9s senzilla i agradable i l\u2019olor suav\u00edssima.Els vins siguin escollits sempre els m\u00e9s olorosos, los quals menys puguin sofrir mesclament d\u2019aigua; car als cossos atemperats, sanguinis o col\u00e8rics \u00e9s m\u00e9s profitosa cosa beure vi fr\u00e8vol naturalment i amb poca aigua, car vi no \u00e9s temprat per molta aigua.<\/p>\n\n\n\n

I aix\u00ed, doncs, \u00e9s manifest que conv\u00e9 esquivar tostemps vins los quals s\u00f3n mesclats amb algun mesclament (de guix o de cal\u00e7) i aquells que s\u00f3n conservats amb vexells tancats amb pegua.<\/p>\n\n\n\n

De quina manera es pot treure la set natural<\/strong>: En la set, emper\u00f2, fant\u00e0stica, en la qual la boca del ventre no \u00e9s inflamada, mes la gola o la boca \u00e9s seca, o el paladar, per ra\u00f3 del pols, o pel moviment, o per calor o sequedat de l\u2019aire, no \u00e9s menester que hom begui, mes basta que hom deneig i mulli les dites parts fen g\u00e0rgares de vi ben enaiguat, o d\u2019aigua.<\/p>\n\n\n\n

Cap\u00edtol V: De reposar e de durmir e de vetllar<\/h5>\n\n\n\n

Despr\u00e9s del menjar, segons ordre de natura, \u00e9s cosa convenient reposar i dormir, ja que el menjar \u00e9s rebut per qu\u00e8 sigui digerit, i despr\u00e9s de la digesti\u00f3 se mut i torn en la subst\u00e0ncia dels membres. I per tal com la digesti\u00f3 del menjar no pot \u00e9sser complida, i majorment aquella que es fa al ventre, en el qual el menjar \u00e9s rebut, per aquesta ra\u00f3 no \u00e9s convenient cosa, a aquells qui atempradament han menjat, que despr\u00e9s del menjar vaguin, ni treballin, ni vetllin, majorment si llurs cossos no abunden molt en calor natural, ja que en lo moviment o en el treball la calor s\u2019escampa per los membres que es mouen. I tamb\u00e9 en el vetllar, si b\u00e9 ho no mou ni els peus ni les mans, la calor natural emper\u00f2, s\u2019escampa per los membres dels cinc senys, aix\u00ed com les orelles han d\u2019oir, els ulls han de veure, i aix\u00ed mateix els altres; i tamb\u00e9 s\u2019escampa la calor per el cervell, en lo qual se fan les obres del pensament; per aix\u00f2 sense calor natural ninguna obra de la vida por \u00e9sser acabada.<\/p>\n\n\n\n

Per quines raons \u00e9s millor menjar, a menjar magor a vespre<\/strong>: Per aquesta ra\u00f3, tots els fil\u00f2sofs acorden que a hora del vespre \u00e9s la millor hora per menjar magor per conservar sanitat, ja que la nit ve sobre el menjar, de la qual cosa ixen tres b\u00e9ns necessaris per acomplir la digesti\u00f3. Lo primer \u00e9s la fredor de l\u2019aire, car que en aire fred \u00e9s m\u00e9s forta la digesti\u00f3 que en aire calent. Lo segon, \u00e9s lo rep\u00f2s del cos i del pensament, ja que de nit cessen els pensaments i els afaenaments. Lo tercer, \u00e9s lo dormir ferm i amb rep\u00f2s, car en el silenci de la nit, per crits ni per brogits el dormir \u00e9s trencat, ni per afaenament no \u00e9s embargat, ni per la resplendor, que de dia fereix els ulls, no \u00e9s abreujat.<\/p>\n\n\n\n

Del deport que han de fer abans de dormir aquells que han menjat atempradamen<\/strong>: Doncs, qui tempradament ha menjat, despr\u00e9s de menjar deu saer, i posar de cos i de pensament, i no sentir coses no subtils ni que li desplaguin, mes coses de lleuger enteniment, i coses plaents, com s\u00f3n les hist\u00f2ries de sants i de reis, i encara instruments de m\u00fasica, i aix\u00ed com la son li vingui, vagi a dormir.<\/p>\n\n\n\n

Mes de dia, majorment a l\u2019estiu, dormi en lloc fred i fosc i de gran rep\u00f2s, per\u00f2 que no sigui reum\u00e0tic, i s\u2019ha de descal\u00e7ar els peus i tenir-los coberts, ja que dormir amb peus cal\u00e7ats, majorment a l\u2019estiu, fa pujar els fums al cervell, i fa escalfar el cos, i no el deixa reposar i embarga la digesti\u00f3, i enfosqueix la vista, i destrueix el pensament. Per\u00f2 ha de tenir els peus coberts, per tal que el cos no pugui refredar-se massa.<\/p>\n\n\n\n

I tamb\u00e9 el cap deu \u00e9sser ben guardat, que al lloc del cap no s\u2019hi trobi ni finestra ni espilera oberta.<\/p>\n\n\n\n

De qual part deu hom jeure en el primer son<\/strong>: Aquells qui s\u00f3n sans, deuen dormir en lo primer son sobre el costat dret, per tal que el fetge, que abunda m\u00e9s en calor natural que ningun dels altres membres exceptuant el cor, sigui posat sota el ventre, aix\u00ed com hom posa el foc sota l\u2019olla.<\/p>\n\n\n\n

Quals deuen tornar a dormir quan han fet el primer son<\/strong>: Quan el primer son \u00e9s complit, no ha de dormir m\u00e9s qui temperadament ha menjat. Mes si per ventura, alguna vegada rep hom m\u00e9s menjar que no deu, o encara rep alguna cosa dura de digesti\u00f3, llavors aquell que dorm no s\u2019ha de despertar despr\u00e9s del primer son per tal que la digesti\u00f3 sigui complida als membres. I quan les coses dites seran foragitades orinant o tusint, o estenent els membres, ser\u00e0 encara menester tornar a dormir, la qual cosa hom coneixer\u00e0 per la pecadora del cap i la gravetat de les pestanyes.<\/p>\n\n\n\n

Quan hom deu jeure del costat sinistre<\/strong>: I llavors \u00e9s cosa profitosa jaure sobre el costat esquerre per tal que el reteniment dels fums del fetge no es pugui escalfar massa, car molt menor calor basta per acabar la digesti\u00f3 quan el menjar \u00e9s molt cuit que quan \u00e9s cru.<\/p>\n\n\n\n

De dormir de sobines<\/strong>: Tot hom sa, emper\u00f2, s\u2019ha de guardar de dormir de sobines, per tal que les sobrefluitats que recorren el paladar i el nas no retornin al cervell, ja que tal sobrefluitats corrompen la mem\u00f2ria. Mes, quan hom ser\u00e0 despertat, es pot estendre de sobines per donar igualtat als membres, majorment a les juntures de l\u2019espina.<\/p>\n\n\n\n

Del dormir sobre el ventre<\/strong>: Semblantment a aquells que s\u00f3n sans, i majorment aquells que tenen el ventre cald o atemperat, no \u00e9s cosa profitosa dormir sobre el ventre, ja que tor\u00e7 el cap i el coll, i el ventre se comprem i s\u2019agreuja. Aquells, emper\u00f2, als quals \u00e9s menester jeure sobre el ventre per ra\u00f3 que el ventre \u00e9s fred, deuen tenir el ventre sobre coixins tous, i s\u2019ho han d\u2019enginyar de tal manera que tinguin en menor mesura el cap i el coll torts, ja que sin\u00f3 m\u00e9s els valdria jeure de costat i que tinguessin sobre el ventre coixins tous i ben calds i ben abra\u00e7ats, o ben estrets amb una faixa de lli, per tal que mentre dormin se tenga en lo ventre.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 deu hom tenir lo cap alt quan hom dorm<\/strong>: Qui despr\u00e9s de menjar dormi, ha de tenir el pit i el cap m\u00e9s alts que les altres parts del cos ; i molt m\u00e9s han de fer aix\u00f2 qui ha menjat massa, per que el menjar no torni del ventre a la seva boca, i no la pusca agreujar ni pugui neure al cap ni als membres espirituals (cor, fetge, cervell, ja que en ells es formen els esperits del cos).<\/p>\n\n\n\n

Cap\u00edtol VI: De netejar les sobrefluitats, i de l’ajustament carnal<\/h5>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de dormir deu hom netejar son cos de les sobrefluitats en ell multiplicades, no tan solament urinant, mes encara en altres maneres, aix\u00ed com tossint, escopint, mocant, lo cap pentinant, la cara i les mans amb aigua t\u00e8bia tota via lavant.<\/p>\n\n\n\n

De l\u2019ajustament carnal, que val o nou al cos<\/strong>: El carnal ajustament, que a profit de natura \u00e9s hordonat, s\u2019ha de fer despr\u00e9s de dormir, quan el cos \u00e9s atemperat. Aquells emper\u00f2, que tenen les juntures fredes, i aquells que tenen morenes recurrents o sordes, s\u2019han de guardar diligentment que, mentre tinguin fam de menjar, encontinent no agen cura d\u2019ajustament carnal, i majorment si natura per ella mateixa no ho requeria, ja que sempre ha hom d\u2019esperar requeriment de la natura. I hom s\u2019ha de guardar que entre el primer ajustament carnal i un altre, hi hagi temps convenint, de manera que la natura pugui escampar la sement sense destru\u00efment i sense turment del cos, ja que quan hom fa eixir la sement contranatura, es destrueixen les forces del cos i va hom a deca\u00efment que no deuria, pel que se\u2019n deu hom fort guardar.<\/p>\n\n\n\n

Cap\u00edtol VII: Dels accidents de l’\u00e0nima, que destrueixen fort el cos, com l’ira i la tristor<\/h5>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de les coses damunt dites per ordre de natura observades, conv\u00e9 saber, sobre tot, que els accidents de l\u2019\u00e0nima muden el cos fortament, i fan manifesta impressi\u00f3 i mudament en les obres del pensament ; i per aix\u00f2 que deuen ser esquivats de tot en tot.<\/p>\n\n\n\n

Del no\u00efment que ve per l\u2019ira<\/strong>: Especialment l\u2019ira i la tristor, ja que l\u2019ira sobrescalfa tots els membres, i per ra\u00f3 del gran calor del cos, confon i destrueix totes les obres de ra\u00f3 i de l\u2019enteniment. I per aix\u00f2 deu hom esquivar l\u2019ira en tota ocasi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Del no\u00efment que ve per tristor<\/strong>: Semblantment, la tristor refreda i afebleix el cos i el fa tornar magre i sec, per tal com estreny el cos i entenebria els esperits, els engrosseix, i destrueix l\u2019enginy i embarga l\u2019aprehensi\u00f3 (aix\u00f2 \u00e9s el rebement dels sens) i escura el judici i nafra la mem\u00f2ria. I per tal, deu hom esquivar tota cosa que dona hom tristo.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum parcialment actualitzat del ‘Regiment de sanitat’ del metge valenci\u00e0 Arnau de Vilanova.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1875,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[129,187],"tags":[204],"class_list":["post-4162","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alimentacion-y-dietas","category-la-salud-en-tus-manos","tag-autogestion-de-la-salud"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4162","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4162"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4162\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4499,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4162\/revisions\/4499"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1875"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4162"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4162"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4162"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}