L\u2019aparici\u00f3 d\u2019un dolor desperta sovint la q\u00fcesti\u00f3 del qu\u00e8 pot ser. Qu\u00e8 m\u2019ha pogut fer mal? Ser\u00e0 el primer senyal d\u2019un mal m\u00e9s greu? Aquestes preguntes molts cops tenen una resposta \u00f2bvia: el tiberi d\u2019ahir, la reblincada de peu o l’exc\u00e9s de feina\u2026 Per\u00f2 d\u2019altres no admeten solucions tan evidents i obren la porta a la inquietud. El curi\u00f3s del cas \u00e9s que tot sovint el temor del qu\u00e8 ser\u00e0 passa molt per davant del que \u00e9s, que constitueix el primer pas per calmar el dolor.<\/p>\n\n\n\n
Per comprendre la naturalesa del dolor cal fixar-se primer de tot en la influ\u00e8ncia que tenen sobre ell els factors ambientals, especialment en el dolor per antonom\u00e0sia, el reuma.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta relaci\u00f3, que \u00e9s evident per moltes de les persones que pateixen dolor, \u00e9s incompresa per la medicina i sovint negada pels metges, que de pas dubten de la paraula de qui el pateix. Per\u00f2 moltes de les persones que tenen dolor saben perfectament que un canvi de temps, la humitat, el fred, la calor, o un determinat tipus de vent l\u2019exciten fins al punt que molts cops poden predir els canvis meteorol\u00f2gics amb m\u00e9s exactitud que els homes del temps.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha dolors que augmenten d\u2019intensitat a la nit, fet que es sol atribuir a la soledat, a que \u00e9s el moment en el que hom es queda sol amb ell mateix, no t\u00e9 distraccions i els malestars passen a ocupar el primer pla. \u00c9s a dir, que se sol considerar que tenen un important component nervi\u00f3s, quan no sempre \u00e9s aix\u00ed. Altres cops les persones atribueixen err\u00f2niament els dolors que apareixen durant la nit a una mala postura i proven in\u00fatilment de canviar coixins i matalassos. Per\u00f2 \u00e9s que hi ha dolors que empitjoren amb la inactivitat, i d\u2019altres amb la manca de sol i que milloren a ple dia.<\/p>\n\n\n\n
I \u00e9s que som naturalesa, encara que ens creiem ser d\u00e9us, i \u00e9ssers completament diferents als animals. I \u00e9s ben cert: ho som tant, de diferents, que tot sovint acabem fent unes bestieses que ells mai no farien.<\/p>\n\n\n\n
A vegades se sent dir t\u00edmidament alg\u00fa que l\u2019home forma part de la naturalesa. Sobre l\u2019asfalt i el formig\u00f3, entre l\u2019atabalament del tr\u00e0fic, resulten for\u00e7a in\u00fatils els intents de recordar que l\u2019home comparteix la seva naturalesa amb els altres \u00e9ssers.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n
Per\u00f2, de fet, m\u00e9s que formar part de la naturalesa, l\u2019home \u00e9s naturalesa. Som naturalesa. Una bona part del nostre cos \u00e9s aigua, notem les llunes, i tamb\u00e9 tenim marees. El dolor hum\u00e0 varia tamb\u00e9 amb les estacions. A l\u2019hivern la naturalesa es replega sobre ella mateixa, els animals hivernen, la terra queda protegida per una capa de neu, l\u2019aigua dels rius i de les canonades es gla\u00e7a i interromp el seu flux; i la naturalesa humana tamb\u00e9 participa d\u2019aquesta retracci\u00f3 i enlentiment hivernals, l\u2019home tamb\u00e9 hiverna, i aix\u00f2 era ben pal\u00e8s abans que l\u2019electricitat escurc\u00e9s les nits i la calefacci\u00f3 i el canvi clim\u00e0tic mitiguessin el fred. Per\u00f2, tot i aix\u00ed, \u00e9s la pitjor estaci\u00f3 pels dolors cr\u00f2nics, mentre que a l\u2019estiu les malalties acostumen a ser m\u00e9s agudes i els dolors m\u00e9s lacerants i explosius, com el mal de panxa d\u2019una diarrea estival. La calor accelera el moviment de la natura i els seus cicles; quan hi ha humitat, fa que la naturalesa sigui exuberant i les malalties de l\u2019estiu siguin tamb\u00e9 plet\u00f2riques, per\u00f2 en climes secs, o quan no ha plogut, l\u2019estiu ho crema tot. Les malalties de l\u2019estiu desapareixen a l\u2019hivern i en canvi, els mals de l\u2019hivern milloren a l\u2019estiu.<\/p>\n\n\n\n
Estiu i hivern s\u00f3n \u00e8poques de plenitud, en tant que la tardor \u00e9s una estaci\u00f3 de transici\u00f3, en la que la naturalesa es va replegant sobre ella mateixa. La caiguda de les fulles fa que l\u2019home sigui especialment propens a la depressi\u00f3. Per\u00f2 no li podem donar la culpa de la malenconia que s\u2019apodera de moltes persones, doncs la tardor de l\u2019any, com la tardor de la vida, \u00e9s l\u2019\u00e8poca de la maduresa. Abans de caure, les fulles agafen els colors m\u00e9s bonics i els arbres donen els seus fruits, que es poden emmagatzemar per l\u2019hivern. I un cop caiguts fulles i fruits, es convertiran en l\u2019hummus en el que brotaran les noves llavors.<\/p>\n\n\n\n
A la consulta d\u2019un metge \u00e9s possible observar el pas de les estacions sense mirar per la finestra, doncs molts malalts s\u2019adonen dels canvis abans de que es manifestin en la natura. La primavera \u00e9s l\u2019estaci\u00f3 en la que aquests s\u00f3n m\u00e9s notables. La natura es desperta de la dormida de l\u2019hivern, tot brota, les plantes treuen fulles i flors, i els animals es reprodueixen. A cada primavera assistim a un renaixement de la natura.<\/p>\n\n\n\n
El que brota dep\u00e8n de les llavors que hi ha sembrades d\u2019altres temporades, i aix\u00f2 es mostra de mil maneres en els desajustos del cos. S\u2019ha d\u2019estar en forma per seguir harm\u00f2nicament els grans canvis. Avui dia \u00e9s molt freq\u00fcent que aquests siguin desordenats i excessius, com passa amb les al\u00b7l\u00e8rgies. Les rinitis i l\u2019asma al\u00b7l\u00e8rgics floreixen a la primavera.<\/p>\n\n\n\n
La primavera \u00e9s una \u00e8poca ventosa, i els seus dolors m\u00e9s t\u00edpics s\u00f3n sovint err\u00e0tics: ara fa mal aqu\u00ed, ara all\u00e0. Altres mals propis d\u2019aquesta estaci\u00f3 recorden a la manera de fer del vent, com els vert\u00edgens. Si b\u00e9 es cert que tamb\u00e9 hi ha vert\u00edgens a altres \u00e8poques de l\u2019any, els de la tardor soler estar m\u00e9s relacionats amb les flegmes i l\u2019humitat, solen ser m\u00e9s persistents i no tan f\u00e0cils de curar com els de la primavera. Un altre trastorn ben freq\u00fcent i paradoxal en l\u2019\u00e8poca jove de l\u2019any \u00e9s l\u2019ast\u00e8nia primaveral, i \u00e9s tamb\u00e9 el temps de moltes malalties infantils, com la varicel\u00b7la o les meningitis.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha persones es troben b\u00e9 en una determinada estaci\u00f3, mentre que d\u2019altres s\u2019hi senten fatal; la manera com l\u2019entorn influeix en cada persona reflecteix la seva naturalesa.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n
A l\u2019antiga Xina, els tractaments eren diferents segons la \u00e8poca de l\u2019any. A la primavera i l\u2019estiu, l\u2019acupuntura era el m\u00e9s emprat, mentre que a la tardor i l\u2019hivern les cases dels metges xinesos i els dispensaris desprenien l\u2019agradable olor de l\u2019artemisa, una herba que es crema sobre els punts d\u2019acupuntura per tal de dispersar el fred i l\u2019humitat.<\/p>\n\n\n\n
Es diu que la medicina xinesa ha resultat de la conflu\u00e8ncia de quatre m\u00e8todes terap\u00e8utics: l\u2019escalfor de les moxes del nord, l\u2019acupuntura del sud, les herbes medicinals de les muntanyes de ponent i els massatges de la costa.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s del ritme estacional, el cos segueix tamb\u00e9 un ritme horari. L\u2019equivalent a l\u2019ast\u00e8nia primaveral pot passar al llarg del dia, ja que hi ha hores baixes, en les que la persona es troba amb poca energia.<\/p>\n\n\n\n
El dolor t\u00e9 la seva pr\u00f2pia din\u00e0mica; \u00e9s com la pluja. A l\u2019estiu arriba en x\u00e0fecs i, un cop descarregada, s\u2019acomiada amb un preci\u00f3s arc de Sant Mart\u00ed adornant una atmosfera purificada. En les estacions de transici\u00f3, el temps \u00e9s ben canviant, els llevants poden deixar pluja durant dies, a l\u2019abril, aig\u00fces mil, pel maig cada dia un raig, i la naturalesa es beu aquesta aigua i la transforma en vida. A a la tardor, les llevantades tamb\u00e9 porten pluja, per\u00f2 aquesta ja anuncia el fred que penetra a la terra i, al igual que la neu de l\u2019hivern, li costa de marxar dels bacs. Aix\u00ed tamb\u00e9 es comporta el dolor.<\/p>\n\n\n\n
Com tot a la natura, el dolor tendeix a ser cap i cua: un dolor agut, intens, que comen\u00e7a bruscament, se\u2019n pot anar tal com ha vingut, i un que augmenta gradualment d\u2019intensitat tendir\u00e0 a quedar-s\u2019hi i, si marxa, probablement desapareixer\u00e0 tamb\u00e9 a poc a poc. Bona part de la fama que la clientela atorga a un metge es deu a la curaci\u00f3 espectacular d\u2019un dolor intens; en canvi qui aconsegueix el que acostuma a ser m\u00e9s dif\u00edcil, alliberar de dolors no tan intensos, per\u00f2 m\u00e9s persistents, no s\u2019enduu la gl\u00f2ria del primer.<\/p>\n\n\n\n
Comprendre la naturalesa del dolor \u00e9s imprescindible per evitar que s\u2019apoderi de m\u00e9s terreny del que li pertoca. Si se li demana, ell mateix indica les mesures pr\u00e0ctiques per alleugerir-lo: fred o calor, moviment o rep\u00f2s, remeis populars\u2026 Cal escoltar els consells de persones que han passat pel mateix tr\u00e0ngol, i dels metges, que veuen molts casos similars, ja que tant un com l\u2019altre poden deduir el que suposen que pot anar b\u00e9, per\u00f2 nom\u00e9s el propi cos sap el que li conv\u00e9.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019aparici\u00f3 d\u2019un dolor desperta sovint la q\u00fcesti\u00f3 del qu\u00e8 pot ser. Qu\u00e8 m\u2019ha pogut fer mal? Ser\u00e0 el primer senyal d\u2019un mal m\u00e9s greu? Aquestes preguntes molts cops tenen una resposta \u00f2bvia: el tiberi d\u2019ahir, la reblincada de peu o l’exc\u00e9s de feina\u2026 Per\u00f2 d\u2019altres no admeten solucions tan evidents i obren la porta a la inquietud.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[187],"tags":[259],"class_list":["post-4176","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-la-salud-en-tus-manos","tag-dolor-es"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4176","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4176"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4176\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4511,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4176\/revisions\/4511"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4176"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4176"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4176"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}