{"id":4178,"date":"2013-04-06T16:30:26","date_gmt":"2013-04-06T14:30:26","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/aprendre-de-qui-sen-surt\/"},"modified":"2025-11-28T19:09:00","modified_gmt":"2025-11-28T17:09:00","slug":"aprendre-de-qui-sen-surt","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/aprendre-de-qui-sen-surt\/","title":{"rendered":"Aprendre de qui se\u2019n surt"},"content":{"rendered":"\n

Quan estem malalts s\u00b4ha de canviar la forma de viure. Est\u00e0 clar que la que segu\u00edem \u00e9s dolenta en gran part, en alguna cosa o en tot.<\/p>\u2014 Hip\u00f2crates<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

Quin \u00e9s el cam\u00ed a seguir per sobreviure a un mal pron\u00f2stic? La millor manera d\u2019esbrinar-ho \u00e9s observar les persones que se n\u2019han sortit. Quan es demana a qui ha sobreviscut a una experi\u00e8ncia de curaci\u00f3 contra pron\u00f2stic quin consell donaria a qui es troba en la mateixa situaci\u00f3, acostumen a quedar callats. No hi ha una recepta: si fos aix\u00ed, tothom la seguiria. Aquest \u00e9s el secret: cadasc\u00fa ha de trobar la seva f\u00f3rmula i aquesta no \u00e9s necess\u00e0riament v\u00e0lida pels dem\u00e9s. En la malaltia, com en la vida, cadasc\u00fa ha de trobar el seu cam\u00ed, no hi ha normes fixes.<\/p>\n\n\n\n

Un diagn\u00f2stic infaust espanta, desconcerta, atabala, produeix angoixa, \u00e9s a dir, deixa en el pitjor estat per prendre les decisions m\u00e9s encertades. El millor \u00e9s no precipitar-se, ja que despr\u00e9s d\u2019encaixar el cop, cal tornar a trobar l\u2019estabilitat. Com en tots els camins de la vida, els passos dif\u00edcils requereixen un bon equilibri, i la caminada per un diagn\u00f2stic fatal \u00e9s un pas per la corda fluixa.<\/p>\n\n\n\n

Res de presses per operar a corre cuita, a no ser una situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia quir\u00fargica. El cop de ma\u00e7a del diagn\u00f2stic \u00e9s un moment de gran tensi\u00f3 emocional que impulsa a fer alguna cosa, per\u00f2 nom\u00e9s excepcionalment requereix una actuaci\u00f3 terap\u00e8utica urgent. El que \u00e9s urgent \u00e9s tranquil\u00b7litzar-se. En les situacions dif\u00edcils cal conservar la calma, no es pot deixar que unes imatges, unes dades de laboratori o unes paraules canvi\u00efn tota la vida en un moment.<\/p>\n\n\n\n

En tot cas, qui es troba en aquesta situaci\u00f3 sol sentir la necessitat de fer quelcom m\u00e9s, i est\u00e0 clar que hi ha coses a fer.<\/p>\n\n\n\n

Canvi radical en la dieta<\/h5>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s una caracter\u00edstica com\u00fa a quasi tots els supervivents contra pron\u00f2stic. Som tan conscients de que mengem malament que el primer que se\u2019ns acut quan volem tenir cura de nosaltres mateixos \u00e9s canviar l\u2019alimentaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En el nostre context, bona part de les persones vives contra pron\u00f2stic atribueixen la seva salut a una determinada dieta, aquest \u00e9s un dels canvis realment aparent.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n freq\u00fcents, i recomanables, les dietes macrobi\u00f2tiques, a base de cereals, depuratives, desintoxicants, vegetarianes, de cultiu biol\u00f2gic. En tot cas, cal evitar aliments contaminats o manipulats industrialment, els transg\u00e8nics i els que contenen additius  i procurar-se aliments frescs que no hagin passat per c\u00e0mera o congelador, que no hagin estat irradiats, en una paraula, vitals, que no siguin mat\u00e8ria morta. De tota manera, val a dir que no cal esperar a patir un c\u00e0ncer per llegir-se les etiquetes dels productes alimentaris. En la mesura en que avui es menja malament, alimentar-se amb productes de qualitat pot provocar una reacci\u00f3 molt agra\u00efda.<\/p>\n\n\n\n

Siguin quines siguin les repercussions qu\u00edmiques i energ\u00e8tiques dels aliments sobre l\u2019organisme, el que \u00e9s m\u00e9s terap\u00e8utic a la hora de menjar, apart del valor nutritiu, \u00e9s alimentar tres o quatre cops al dia les ganes de curar-se.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El sucre mereix una menci\u00f3 especial en el cas del c\u00e0ncer, ja que el metabolisme de les c\u00e8l\u00b7lules canceroses en requereix en grans quantitats, i no es q\u00fcesti\u00f3 d\u2019alimentar-les. El mateix passa amb la carn, ja que el medi d\u2019aquestes c\u00e8l\u00b7lules malaltes est\u00e0 saturat de prote\u00efnes \u2013a part de la quantitat d\u2019hormones i subst\u00e0ncies d\u2019engreix que passen tamb\u00e9 a l\u2019organisme de qui consumeix productes de ramaderia intensiva.<\/p>\n\n\n\n

Tot al rev\u00e9s<\/h5>\n\n\n\n

Un dia vaig rebre la trucada d\u2019una amiga. Despr\u00e9s d\u2019uns mesos de trastorns va acabar sentint-se molt malalta fins al punt que, tot i ser molt reticent, va decidir anar al metge. L\u00b4ecografia va descobrir un tumor a la cavitat abdominal, i estava tant est\u00e8s que la metgessa, davant de la malalta, va avisar els seus col\u00b7legues perqu\u00e8 veiessin les imatges. Jo sabia que el seu pare, metge de poble, havia passat els darrers temps de la seva vida penedit d\u2019haver cedit a les pressions i haver-se deixat operar d\u2019un c\u00e0ncer de pulm\u00f3. Aix\u00ed que nom\u00e9s podia donar la ra\u00f3 a la meva amiga quan deia que no tenia sentit operar un tumor si ja estava est\u00e8s. Li vaig aconsellar que deix\u00e9s passar uns dies, que es tranquil\u00b7litz\u00e9s i segu\u00eds els consells que podeu llegir en aquest escrit. \u00c9s el que pocs dies m\u00e9s tard li va sintetitzar una meiga<\/em> del seu poble: tienes que hacerlo todo al rev\u00e9s, todo lo que antes hac\u00edas, pero al rev\u00e9s<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s a dir, s\u2019han de fer canvis, sortir de la rutina de sempre. Canviar de r\u00e8gim en el sentit m\u00e9s ampli i aut\u00e8ntic. Aprendre a expressar els sentiments, harmonitzar-se amb l\u2019entorn. Cal lliurar-se d\u2019actituds negatives per\u00f2, aix\u00f2 s\u00ed, sense augmentar la tensi\u00f3 donant-se ordres cont\u00ednuament per ser positiu; nom\u00e9s es pot fer des d’una actitud relaxada.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019habilitat de canviar i cr\u00e9ixer<\/h5>\n\n\n\n

\u00c9s a dir, d\u2019estar viu. Mentre creixes, no degeneres. Les malalties greus acostumen a passar a qui est\u00e0 ja una mica mort, a qui es deixa anar. La capacitat que es tingui de reacci\u00f3, de ren\u00e9ixer, \u00e9s b\u00e0sica.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s important que hom admeti que pot estar malalt i que el m\u00f3n seguir\u00e0 girant encara que ell no hi participi. El que est\u00e0 clar \u00e9s que res tornar\u00e0 a ser com abans, i en comptes de deprimir-se, s\u2019ha d\u2019aprofitar. Es tracta de travessar la crisi existencial per excel\u00b7l\u00e8ncia, i el premi no \u00e9s tan sols seguir viu, sin\u00f3 seguir m\u00e9s viu que abans. Aquesta crisi \u00e9s un viatge, una aventura de la que es torna a la vida normal m\u00e9s enriquit. O no es torna.<\/p>\n\n\n\n

En certa manera, cal aprendre de la malaltia.<\/p>\n\n\n\n

Creure en la pr\u00f2pia curaci\u00f3<\/h5>\n\n\n\n

\u00c9s condici\u00f3 fonamental per curar-se. \u00c9s molt dif\u00edcil curar-se en contra de la pr\u00f2pia voluntat.<\/p>\n\n\n\n

Hi va haver un cas als Estats Units d\u00b4una persona amb un pron\u00f2stic de mesos de vida just en el moment que volia traslladar-se al camp a viure i estava en tractes per comprar una granja. Ho raonava aix\u00ed:<\/p>\n\n\n\n

\u201cTinc un gran afer amor\u00f3s amb la vida. La vida t\u00e9 les promeses de totes les coses. La mort no promet res. Aix\u00f2 no \u00e9s negar la vida despr\u00e9s de la mort, ni res que s\u2019hi assembli. Crec que seguim existint despr\u00e9s de deixar aquest m\u00f3n, i aix\u00f2 \u00e9s un pensament reconfortant, per\u00f2 vull estar aqu\u00ed tant com pugui. M\u2019agrada. Tinc masses coses a fer per deixar-ho ara.\u201d (Dr. Paul C. Roud: Making Miracles, an Exploration into the Dynamics of Self-Healing<\/em>, Thorsons Publishing Group, Cornwall, 1990.) Va decidir fer com si no s\u2019hagu\u00e9s de morir, i no es va morir.<\/p>\n\n\n\n

La superviv\u00e8ncia no dep\u00e8n nom\u00e9s d\u2019un mateix, per\u00f2 est\u00e0 clar que actuar en funci\u00f3 del mal \u00e9s com cridar el mal temps, acaba venint. En cap cas la malaltia ha d\u2019ocupar el centre de la ment; tant per sobreviure com per viure plenament els darrers temps, si fos el cas, cal centrar-se en la vida.<\/p>\n\n\n\n

Hip\u00f2crates deia que si el cos ha generat aquesta malaltia, ell millor que ning\u00fa sap com curar-la.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

No es tracta de multiplicar les ter\u00e0pies ni tampoc d’arru\u00efnar-se; la superviv\u00e8ncia no es compra amb molts diners. Cal fugir, doncs, dels tractaments que prometen salut a preus exorbitants, ja que normalment nom\u00e9s donen vida a qui els despatxa. El miracle no est\u00e0 tant en el remei com en la propia naturalesa.<\/p>\n\n\n\n

Mirar endavant<\/h5>\n\n\n\n

La medicina moderna t\u00e9 tend\u00e8ncia a culpar el malalt del que no sap curar: si es t\u00e9 c\u00e0ncer \u00e9s com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’haver fumat o begut massa, d’algun vici o b\u00e9 per emocions incontrolades. \u00c9s cert que en gran mesura el c\u00e0ncer el genera un mateix i que tamb\u00e9 dep\u00e8n del tipus de vida que s\u2019ha dut: ja per la mala vida, per la contenci\u00f3 emocional, per deixar-se anar massa a les passions, per no haver estat capa\u00e7 d\u2019abandonar-se a les coses bones\u2026 per\u00f2 qui es deixi atrapar en el cercle vici\u00f3s de la culpabilitat ho tindr\u00e0 m\u00e9s dif\u00edcil per sortir-se’n.<\/p>\n\n\n\n

Els supervivents contra pron\u00f2stic no culpen ning\u00fa, ni es deixen culpar. No s\u2019ha de mirar enrere: D\u00e9u nos en guard d\u2019un ja est\u00e0 fet. No \u00e9s moment de posar en q\u00fcesti\u00f3 el passat, el passat no t\u2019ha d\u2019atrapar sin\u00f3 que ha de ser un s\u00f2lid punt de recolzament. En certa manera es tracta de tornar a comen\u00e7ar, de ren\u00e9ixer. Una metamorfosi.<\/p>\n\n\n\n

Mirar endins<\/h5>\n\n\n\n

Encara que el diagn\u00f2stic sembli fora de tot dubte, sigui quin sigui el percentatge de superviv\u00e8ncia als cinc anys, mai no s\u2019ha de donar un pron\u00f2stic funest com inevitable, sin\u00f3 que cal tenir present que el pron\u00f2stic sempre \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de probabilitats. Nom\u00e9s vol dir que la majoria de les persones en aquestes condicions convergeixen en un mateix resultat. Si el resultat no et conv\u00e9, s\u2019imposa canviar les condicions. Si un cam\u00ed et condueix al cingle, has de deixar-lo.<\/p>\n\n\n\n

Entre tanta parafernalia tecnol\u00f2gica, sovint s\u2019oblida que el consultor m\u00e9s ben informat i tamb\u00e9 m\u00e9s savi a qui \u00e9s inexcusable acudir \u00e9s un mateix. Si un mateix es diu que \u00e9s cert, que s\u00b4ha acabat, aleshores val m\u00e9s plegar i arreglar les coses perqu\u00e8 s\u00b4apropa la fi. Per\u00f2 si es mira dins i hom se sent viu, i mirant cap en fora es veuen moltes coses que es volen fer, que hi ha qui el necessita, aleshores es pot arribar a la conclusi\u00f3 que, diguin el que diguin els altres, encara no \u00e9s l’hora, i actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Obrir-se<\/h5>\n\n\n\n

Les persones que han sobreviscut a malalties terminals comparteixen caracter\u00edstiques amb les que han sobreviscut als camps de concentraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Els que sobreviuen estan entre els que mai no perden l\u2019esperan\u00e7a. Per\u00f2 tamb\u00e9 sobrevisqueren als camps els que compartien, els que donaven, els generosos, els que tenien cura dels dem\u00e9s. Tenir cura dels altres \u00e9s tenir cura d\u2019un mateix. L\u2019amor d\u00f3na ra\u00f3 per viure, d\u00f3na ple sentit a la vida, compartir, sortir d\u2019un mateix.<\/p>\n\n\n\n

Tancar-se \u00e9s la g\u00e8nesi de moltes malalties, algunes d\u2019elles mortals, \u00e9s una mica com morir en vida. Obrir-se vol dir tenir confian\u00e7a, no veure\u2019s a un mateix com un malalt i autocompadir-se, sin\u00f3 acceptar les coses tal com s\u00f3n.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Assumir la responsabilitat<\/h5>\n\n\n\n

Les persones que sobreviuen a un pron\u00f2stic fat\u00eddic assumeixen la responsabilitat de la seva malaltia i tenen cura de la qualitat de la seva vida. Tots estan conven\u00e7uts de que ells seran l\u2019excepci\u00f3 i actuen no com si s’haguessin de morir a curt termini, sin\u00f3 com si haguessin de viure molt temps.<\/p>\n\n\n\n

Creuen que el que fan va b\u00e9, m\u00e9s ben dit, nom\u00e9s fan all\u00f2 que els va b\u00e9. Confien en els seus metges i en els tractaments; confien en tot el que fan. No s\u2019ha de tenir por als errors, no s\u2019ha de tenir por d\u00b4equivocar-se.<\/p>\n\n\n\n

Un malalt li va dir al seu metge que volia agafar les regnes del tractament i fer el que ell trobava que li anava b\u00e9 per la salut, i el metge li va dir: \u201csi assumeixes la responsabilitat de la teva malaltia, no et sentir\u00e0s culpable si falles?\u201d I el malalt va respondre: \u201csi no l\u2019encerto no em sentir\u00e9 culpable, em sentir\u00e9 mort\u201d.<\/p>\n\n\n\n

S\u2019ha d\u2019assumir la responsabilitat fins al punt de deixar en mans dels metges tan sols les q\u00fcestions m\u00e9s t\u00e8cniques. Els que sobreviuen s\u00f3n capa\u00e7os de fer front a la malaltia i tamb\u00e9, si cal, al seu metge, als seus amics i a la seva fam\u00edlia. S\u00f3n pacients gens pacients, s\u00f3n m\u00e9s aviat impacients i no gaire passius. En certa manera, s\u00f3n ells que decideixen, confien el seu cos als experts, per\u00f2 no deleguen la responsabilitat de la seva vida en un moment tan crucial. Sovint, qui se salva d\u2019un pron\u00f2stic fatal acostuma a ser un \u201cmal pacient\u201d, lluny de l\u2019ideal de pacient resignat i d\u00f2cil, que no vol molestar al metge.<\/p>\n\n\n\n

No s\u2019ha de tenir por a fallar; s\u2019han d\u2019escoltar les opinions que mereixen confian\u00e7a inclosa no tan sols la del propi intel\u00b7lecte, sin\u00f3 tamb\u00e9, i sobretot, escoltar qu\u00e8 diu el cor. Aquesta \u00e9s la millor manera de disminuir les possibilitat d’errar.<\/p>\n\n\n\n

\n

Norman Cousins, periodista nordameric\u00e0 que s\u2019en va sortir d\u2019una espondilitis anquilosant, una malaltia degenerativa incurable que destrueix el teixit conjuntiu de la columna vertebral, ens en d\u00f3na un exemple (Norman Cousins:\u00a0Anatom\u00eda de una enfermedad<\/em>, Kair\u00f3s, Barcelona, 1982). Mentre estava ingressat, immobilitzat pel dolor, i se li practicaven les proves diagn\u00f2stiques:<\/p>\n\n\n\n

\u201cEs varen fer altres an\u00e0lisis, alguns dels quals em semblaven m\u00e9s una demostraci\u00f3 de les capacitats cl\u00edniques de l\u2019hospital que una aut\u00e8ntica preocupaci\u00f3 pel benestar del pacient. Vaig quedar parat en veure que quatre t\u00e8cnics de quatre departaments diferents de l\u2019hospital prenien cadasc\u00fa el mateix dia una abundant mostra de sang. Em va semblar inexplicable i irresponsable que l\u2019hospital no es molest\u00e9s en coordinar les an\u00e0lisis fent servir nom\u00e9s una mostra de sang. Quatre mostres abundants de sang el mateix dia semblen poc recomanables fins i tot per una persona sana. L\u2019endem\u00e0, quan els t\u00e8cnics varen tornar per omplir els seus recipients amb sang per ser processada en diferents laboratoris, els vaig fer fora i vaig fer posar a la porta un r\u00e8tol que deia que nom\u00e9s donaria un esp\u00e8cimen de sang cada tres dies, esperant que els diferents departaments farien servir una sola mostra per les seves necessitats individuals.\u201d<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

No n\u2019hi ha prou en deixar de considerar el metge com si fos infal\u00b7lible, sin\u00f3 que ha de ser un mateix qui assumeixi la responsabilitat. El malalt ha d\u2019agafar les regnes de la seva vida abans de sotmetre\u2019s de manera volunt\u00e0ria i decidida a qualsevol tractament, i emprendre amb confian\u00e7a el cam\u00ed cap a la seva curaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019actitud de l’entorn<\/h5>\n\n\n\n

Cap\u00edtol apart mereixeria l\u2019influ\u00e8ncia de l\u2019entorn ja que juga un paper fonamental en el proc\u00e9s de curaci\u00f3. Segons les estad\u00edstiques, molts patirem un c\u00e0ncer, i \u00e9s gaireb\u00e9 segur que tots viurem el d\u2019alguna persona propera.<\/p>\n\n\n\n

Comunicar inquietud i angoixa, pressionar a una persona que est\u00e0 en una situaci\u00f3 de tensi\u00f3, no l\u2019ajuda gens. L\u2019enton no s\u2019ha d\u2019espantar; el suport s\u2019aconsegueix a base d\u2019aportar fermesa.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En aquest cas \u00e9s fonamental tenir en compte que la serenitat \u00e9s l\u2019actitud que m\u00e9s pot ajudar un malalt.<\/p>\n\n\n\n

La import\u00e0ncia de l\u2019entorn en l\u2019evoluci\u00f3 de les malalties \u00e9s innegable. En els anys seixanta es va portar a terme un estudi a l\u2019Universitat d\u2019Ohio sobre les enfermetats del cor, alimentant uns conills amb productes altament t\u00f2xics i d\u2019un contingut molt alt en colesterol amb vistes a bloquejar-los les art\u00e8ries, duplicant aix\u00ed l\u2019efecte que aquestes dietes solen tenir en les art\u00e8ries humanes. Els resultats foren patents en tots el grups de conills excepte en un, el qual curiosament presentava un 60% menys de s\u00edmptomes patol\u00f2gics. No hi havia cap element en la fisiologia dels conills que pogu\u00e9s explicar una millor tolerancia a la dieta t\u00f2xica, fins que es va descobrir per casualitat que l\u2019estudiant encarregat de donar-los de menjar solia mimar-los, parlar-los i acariciar-los. Els tenia a les mans una estona i era cariny\u00f3s amb ells durant uns minuts abans d\u2019alimentar-los. Sembla inversemblant, per\u00f2 aquesta senzilla difer\u00e8ncia respecte els altres conills els permetia suportar millor la dieta t\u00f2xica. Aquest tipus d\u2019experiments s\u2019han tornat a repetir: uns conills eren tractats de manera neutra, mentre que als dem\u00e9s se\u2019ls tractava amb afecte, i els resultats han estat id\u00e8ntics als de l\u2019estudi anterior. Una vegada m\u00e9s, el mecanisme ocult en aquesta classe d\u2019immunitat \u00e9s misteri\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n

En una situaci\u00f3 delicada, ning\u00fa no pot saber realment qu\u00e8 \u00e9s el millor, pel que no es pot pretendre imposar les pr\u00f2pies idees; cal acceptar la impossibilitat de posar-se a la pell de l\u2019altre. Hom s\u2019ha de limitar a oferir la informaci\u00f3 que t\u00e9 i estar disposat a recolzar les decisions del malalt; ell \u00e9s qui se la est\u00e0 jugant i cal confiar en la seva intu\u00efci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Un entorn que estimi i recolzi les decisions val en aquests casos m\u00e9s que tot l\u2019or del m\u00f3n. Les expectatives positives obren el cam\u00ed de la curaci\u00f3. Per aix\u00f2 cal que es visqui en un ambient confortable i que doni confian\u00e7a. En aquests casos tampoc n\u2019hi ha prou de ser ben intencionat, cal sobretot respectar les decisions de qui t\u00e9 la vida amena\u00e7ada i donar-li suport f\u00edsic i moral.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aprendre a expressar els sentiments, harmonitzar-se amb l\u2019entorn. Cal lliurar-se d\u2019actituds negatives per\u00f2, aix\u00f2 s\u00ed, sense augmentar la tensi\u00f3 donant-se ordres cont\u00ednuament per ser positiu; nom\u00e9s es pot fer des d\u2019una actitud relaxada.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[211],"class_list":["post-4178","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-medicina-es","tag-cancer-es"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4178","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4178"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4178\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4513,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4178\/revisions\/4513"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4178"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4178"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4178"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}