{"id":4185,"date":"2013-04-01T17:22:10","date_gmt":"2013-04-01T15:22:10","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/acupuntura-i-depressio\/"},"modified":"2025-11-28T19:09:29","modified_gmt":"2025-11-28T17:09:29","slug":"acupuntura-i-depressio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/acupuntura-i-depressio\/","title":{"rendered":"Acupuntura i depressi\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

No pots evitar que la melancolia et sobrevoli, per\u00f2 has d\u2019evitar que faci el niu al teu cap.<\/p>\u2014 Poeta xin\u00e8s del s. XI<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

A l\u2019hora d\u2019apropar-nos al des\u00e0nim deixem apart els dos extrems, d\u2019una banda la commoci\u00f3 de qui pateix un intens xoc emocional, i de l\u2019altra la malaltia depressiva. Pel primer, el millor remei \u00e9s el temps; i el segon requereix un tractament especialitzat. No es pot generalitzar a partir del casos extrems, encara que aquests siguin els m\u00e9s espectaculars, i m\u00e9s tenint en compte que el des\u00e0nim s\u2019ha est\u00e8s tant que es pot dir que \u00e9s el mal del nostre temps. Ja fa anys, la OMS va pronosticar que pels volts del 2020 els trastorns mentals, presidits per la depressi\u00f3, serien el primer problema de salut, per davant del c\u00e0ncer, les malalties cardiovasculars, etc\u00e8tera.<\/p>\n\n\n\n

Entenem que aquest augment del trastorn depressiu cl\u00ednic, que afecta ja a totes les capes socials i a gent cada cop m\u00e9s jove, no \u00e9s m\u00e9s que la punta d\u2019iceberg d\u2019un gran des\u00e0nim que sostreu vitalitat bona part de la poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El que no s’ha de fer<\/h5>\n\n\n\n
  1. No s\u2019ha caure irreflexivament en el recurs m\u00e9s habitual avui dia de prendre drogues, ni il\u00b7legals, ni psicof\u00e0rmacs.<\/strong>\n
      \n
    • Els antidepressius actuen sobre els neurotransmissors cerebrals i dinamitzen les connexions neuronals. Aquests f\u00e0rmacs s\u2019han de reservar per casos extrems, com depressions profundes, i sempre per prescripci\u00f3 facultativa.<\/li>\n
    • Els ansiol\u00edtics poden ser \u00fatils en un moment determinat de crisi, per\u00f2 massa sovint creen depend\u00e8ncia i costen de deixar. Nom\u00e9s en casos molt excepcionals s\u2019han de prendre de forma continuada.<\/li>\n
    • Els hipn\u00f2tics, igual que els ansiol\u00edtics, no s\u2019haurien de prendre a diari, sin\u00f3 espor\u00e0dicament, a fi que el cos no s\u2019hi habitu\u00ef. Tot i que s\u00f3n una temptaci\u00f3, en tant que un dels s\u00edmptomes m\u00e9s comuns del des\u00e0nim son els trastorns del son, el descans a qu\u00e8 indueixen \u00e9s de mala qualitat.<\/li>\n
    • Els estimulants provoquen una excitaci\u00f3 que en cap cas pot ser confosa amb un bon \u00e0nim.
      Els f\u00e0rmacs s\u2019han d\u2019intentar evitar sempre que sigui possible per varies raons:<\/li>\n
    • Pels seus efectes secundaris (nom\u00e9s cal llegir el prospecte).<\/li>\n
    • Perqu\u00e8, en modificar, i a vegades substituir, la qu\u00edmica cerebral, tendeixen a fer-se imprescindibles, degut a que nom\u00e9s tapen els s\u00edmptomes i quan es deixen hom se sol trobar igual o pitjor que quan es comen\u00e7aren a prendre. Aix\u00ed, un suposat remei que es pren en un moment cr\u00edtic esdev\u00e9 ell mateix un problema.<\/li>\n
    • Perqu\u00e8 la seva interfer\u00e8ncia amb el psiquisme dificulta que es pugui recuperar l\u2019\u00e0nim, ja que es perd seguretat en les pr\u00f2pies percepcions, i sostreuen confian\u00e7a en un mateix: no s\u00e9 sap si el qu\u00e8 passa \u00e9s degut al propi estat o indu\u00eft per les substancies qu\u00edmiques.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>
    • No entretenir-se a cercar la causa, la culpa, ni en l\u2019entorn ni a l\u2019interior d\u2019un mateix; ni en el present, ni en el passat.<\/strong> Cadasc\u00fa crea la seva pr\u00f2pia realitat i vesteix el seu estat d\u2019\u00e0nim amb els elements del seu entorn o de la seva vida que millor s\u2019hi adeq\u00fcen; qui est\u00e0 trist, tendir\u00e0 a tenir present les an\u00e8cdotes m\u00e9s tristes de la seva vida i a culpar-les dels seu estat actual, de la mateixa manera que qui \u00e9s irritable, trobar\u00e0 motius d\u2019irritaci\u00f3 arreu. Els pocs afortunats que no tenen motius de queixa ni en el seu passat ni en el seu present, aquesta mateixa falta de motius els desconcerta i enfonsa encara m\u00e9s en el des\u00e0nim. \u00c9s a dir, tots tenim raons per justificar els nostres estats d\u2019\u00e0nim. Aquesta projecci\u00f3 de l\u2019\u00e0nim sobre un esdeveniment o una emoci\u00f3 \u00e9s tant com\u00fa que tots la tenim per natural, per\u00f2 aix\u00f2 es veu ben diferent des de la perspectiva de les medicines hol\u00edstiques.\n<\/li><\/ol>\n\n\n\n
      Acupuntura i depressi\u00f3<\/h5>\n\n\n\n

      Quan una persona decideix provar de sortir d\u2019un estat depressiu amb l\u2019ajut de la medicina xinesa, es troba que el metge no s\u2019interessa tant pels continguts vivencials, sin\u00f3 que es fixa amb detalls per nosaltres gens significatius, com pot ser, per exemple si la depressi\u00f3 s\u2019agreuja a la tardor, a l\u2019hivern, o a la primavera. En aquest sentit, recorda molt a un mec\u00e0nic, al qual l\u2019itinerari del cotxe li \u00e9s indiferent, i el que li interessa saber \u00e9s si el motor s\u2019ofega a les pujades, o es para a escoltar un determinat soroll que li donar\u00e0 la pista sobre el que no funciona.<\/p>\n\n\n\n

      I \u00e9s que en la medicina dels antics xinesos, el des\u00e0nim es veu com un trastorn energ\u00e8tic<\/strong>, de manera que siguin quins siguin els continguts mentals amb qu\u00e8 la persona visqui aquella depressi\u00f3, sigui quina sigui la seva \u00abcausa\u00bb, el metge hi veu un bloqueig o una congesti\u00f3 del qi<\/em>. Fins aqu\u00ed, podria semblar un punt de vista ex\u00f2tic propi d\u2019una cultura antiga i llunyana, si no fos perqu\u00e8 el m\u00e9s freq\u00fcent \u00e9s que, normalment d\u2019una manera immediata, la persona surt de la primera sessi\u00f3 amb una visi\u00f3 ben diferent sobre els motius de la depressi\u00f3 que pateix<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

      Acupuntura i des\u00e0nim<\/h5>\n\n\n\n

      Com que ens hem acostumat a viure amb un alt gran de tensi\u00f3, aquesta acci\u00f3 de l\u2019acupuntura es posa de manifest en la major part dels tractaments, encara que siguin per mals que res tenen a veure amb el psiquisme. El benefici \u00e9s tan notori que moltes persones acaben apreciant m\u00e9s aquesta recuperaci\u00f3 de l\u2019\u00e0nim, una oblidada sensaci\u00f3 de benestar, que la desaparici\u00f3 de l’al\u00b7l\u00e8rgia  el mal d\u2019esquena o el que sigui que hagi motivat la consulta. Aquest \u00abefecte secundari\u00bb de l\u2019acupuntura \u00e9s encara m\u00e9s valu\u00f3s en el cas de malalties greus, ja que no tan sols un bon \u00e0nim fa menys pen\u00f3s el cam\u00ed, sin\u00f3 que contribueix, a vegades decisivament, a la recuperaci\u00f3 de la salut<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

      Aquest fenomen es d\u00f3na, en major o menor mesura, en totes les medicines hol\u00edstiques, depenen de la t\u00e8cnica i de l\u2019art del professional. I aix\u00ed mateix, tots els professors de ioga, tai qi o meditaci\u00f3 poden donar testimoni de com millora l\u2019\u00e0nim de les persones que practiquen aquestes t\u00e8cniques.<\/p>\n\n\n\n

      L\u2019enfocament psicol\u00f2gic<\/h5>\n\n\n\n

      El consell m\u00e9s prodigat \u00e9s que cal agafar-se les coses pel costat bo, \u00abque pel dolent nom\u00e9s ho fan els necis\u00bb, diu la saviesa popular. Aix\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil de dir, per\u00f2 el qu\u00e8 \u00e9s realment dif\u00edcil en aquestes circumst\u00e0ncies \u00e9s aconseguir-ho.<\/p>\n\n\n\n

      Hi ha una amplia gama de procediments per tractar el des\u00e0nim des de la psicologia, i tots ells es basen en la capacitat que tots tenim d\u2019orientar la ment.<\/strong> Les corrents m\u00e9s simplistes d\u2019autoajuda advoquen per substituir un pensament per un altre de m\u00e9s positiu; llibres i articles en revistes subministren al p\u00fablic acostumat als menjars precuinats aquest tipus de receptes, des de mirar-se al mirall i somriure a repetir-se lloances a un mateix.<\/p>\n\n\n\n

      \u00abLa veritable clau de la vida consisteix a sentir-se b\u00e9 quan un no s\u2019hi sent.\u00bb afirma des de Calif\u00f2rnia Anthony Robins. L\u2019organisme hum\u00e0 \u00e9s una unitat i la modificaci\u00f3 d\u2019alguna de les seves parts influeix sobre el conjunt. Aix\u00ed, \u00e9s possible entrenar la ment a no deixar-se dur per pensaments i emocions negatives.<\/p>\n\n\n\n

      Les diferents escoles de la psicologia m\u00e9s rigorosa aborden l\u2019ajuda als deprimits des de diversos punts de vista: substituint els pensaments i estructures mentals per d\u2019altres m\u00e9s gratificants, alliberant emocions i desigs reprimits, desxifrant els continguts de l\u2019inconscient, millorant l\u2019autoestima o b\u00e9 situant el conflicte en el seu context.<\/p>\n\n\n\n

      En conjunt, es tracta de fer conscients emocions estancades que dificulten el normal desenvolupament de la personalitat.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

      L\u2019enfocament tradicional<\/h5>\n\n\n\n

      En tot temps i en altres cultures, la q\u00fcesti\u00f3 es resolia d\u2019una manera ben diferent: en comptes de donar acc\u00e9s a la consci\u00e8ncia als pensaments i emocions que, des del seu fons, pertorben la psique, es procurava elevar la consci\u00e8ncia per sobre de les conting\u00e8ncies de la quotidianitat, aconseguint aix\u00ed que es dissolguessin els nusos de l\u2019infram\u00f3n emocional.<\/p>\n\n\n\n

      En comptes d\u2019analitzar l\u2019inconscient, s\u2019elevava l\u2019\u00e0nim. Hom s\u2019acceptava un mateix, amb el seu passat, els seus l\u00edmits i virtuts, i es tractava d\u2019obrir-se al prodigi de l\u2019exist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

      L\u2019actual pretensi\u00f3 d\u2019explicar els ressorts de la conducta hagu\u00e9s estat considerada arrog\u00e0ncia. Els antics xinesos pressuposaven que la ment humana \u00e9s massa limitada per copsar les complexitats de l\u2019exist\u00e8ncia, i que l\u2019\u00fanic que pot fer \u00e9s apropar-s\u2019hi amb l\u2019enteniment.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

      L\u2019enteniment \u00e9s la facultat de pensar. Per Plat\u00f3, era la facultat superior de l\u2019\u00e0nima i servia per ordenar l\u2019univers en la nostra ment. Pels antics, la nostra manera fragmentada d\u2019entendre el coneixement estaria al nivell de les opinions, \u00e9s a dir, seria considerada una suma de conjectures i creences.<\/p>\n\n\n\n

      Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8, a partir del segle XIX, la ra\u00f3 es va hipertrofiar i va ocupar el terreny de l\u2019enteniment, deixant-lo redu\u00eft a bocins d\u2019imaginaci\u00f3 m\u00e9s o menys encadenats per la l\u00f2gica. En el seu pragmatisme, la societat industrial ha anat substituint la comprensi\u00f3 global per la capacitat de pensar coses concretes i productives. Tot plegat \u00e9s com anar de nit per la jungla amb una lot i confondre el boci il\u00b7luminat amb la totalitat.<\/p>\n\n\n\n

      Cos i ment<\/h5>\n\n\n\n

      Es tendeix a veure la ment com una funci\u00f3 del cervell de manera que els trastorns mentals tenen, com les altres patologies, una base material. La patologia de la ment \u00e9s la de les connexions neuronals, de manera que es pot influir sobre la conducta humana mitjan\u00e7ant els transmissors qu\u00edmics. \u00c9s comprensible l\u2019inter\u00e8s de la industria farmac\u00e8utica en aquest enfocament, i li hems d\u2019estar agra\u00efts per haver trobat f\u00e0rmacs que han canviat la sort dels malalts mentals. Per\u00f2, quin inter\u00e8s podem tenir en assumir com a \u00fanic un punt de vista que minimitza l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, el tracta com un mecanisme i l\u2019enfoca des els seus aspectes menys nobles?<\/p>\n\n\n\n

      Aquesta tend\u00e8ncia de la ci\u00e8ncia moderna capgira la manera tradicional de concebre les relacions entre la ment i el cos. Totes les cultures han considerat el contrari, que la ment \u00e9s l\u2019amo i el cos el servent, i un mer suport d\u2019aquesta.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

      La ment no \u00e9s una entitat: \u00e9s un espai, un recipient transparent que reflecteix les seves pr\u00f2pies accions, i que es pot fer opac segons el qu\u00e8 hi posem a dins; si ets negatiu, s\u2019omple de negativitat, si actues positivament, s\u2019omple de positivitat. Ajudar ajuda, sanar sana i perjudicar perjudica. Ella sempre \u00e9s pura i cristal\u00b7lina. La ment humana, doncs, que en totes les tradicions havia estat la gran transformadora, queda inactivada per aquesta funci\u00f3 quan se la considera un subproducte dels mecanismes cerebrals.<\/p>\n\n\n\n

      Orient i Occident<\/h5>\n\n\n\n

      Aquests processos reduccionistes han anat en paral\u00b7lel amb la p\u00e8rdua de l\u2019espiritualitat. En totes les cultures i tots els temps, al\u00e7ar els ulls vers la divinitat elevava la consci\u00e8ncia per sobre de les conting\u00e8ncies de la vida quotidiana, i relativitzava problemes i conflictes, retornant-los la seva justa mesura.<\/p>\n\n\n\n

      Mai la consci\u00e8ncia dels homes havia volat tan baix; avui, nom\u00e9s ocasionalment, tant el cient\u00edfic com el prof\u00e0 s\u2019extasien davant les meravelles de la Natura, i \u00e9s probable que aquest des\u00e0nim cada dia m\u00e9s freq\u00fcent en la nostra societat no sigui res m\u00e9s que aquest vol ras.<\/p>\n\n\n\n

      L\u2019anhel de transcendir la deriva materialista de la societat occidental empeny cada dia m\u00e9s persones a cercar en altres cultures una nova concepci\u00f3 del m\u00f3n. Des de fa mil\u00b7lennis  a Orient s\u2019ha desenvolupat una filosofia que, amb l\u2019ajut d\u2019un ventall de t\u00e8cniques, facilita l\u2019obertura mental i la conseg\u00fcent elevaci\u00f3 de l\u2019\u00e0nim.<\/p>\n\n\n\n

      Des del punt de vista oriental, no t\u00e9 sentit lluitar contra la depressi\u00f3, sin\u00f3 que cal procurar la pau d\u2019esperit a trav\u00e9s de la relaxaci\u00f3; no s\u2019incita a buscar els consells a fora, sin\u00f3 que es tracta de desvetllar la nostra pr\u00f2pia saviesa.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

      Tampoc cal, doncs, combatre els propis h\u00e0bits, idees i pensaments, sin\u00f3 limitar-se a observar com la confusi\u00f3 \u00e9s difumina quan li arriba la llum o, en una altra imatge de la cultura oriental, nom\u00e9s es pot veure el fons quan es tranquil\u00b7litzin les aig\u00fces.<\/p>\n\n\n\n

      Consci\u00e8ncia i \u00e0nim<\/h5>\n\n\n\n

      Les persones que s\u2019estiren en una camilla d\u2019acupuntura, les que harmonitzen els moviments i la respiraci\u00f3 amb la pr\u00e0ctica del tai qi o el ioga o les que practiquen la meditaci\u00f3 arriben al mateix punt; aconsegueixen una relaxaci\u00f3 que permet que la ment, lliure de pressions, retrobi el seu estat original. No es tracta, doncs, d\u2019un adoctrinament ni de substituir els continguts mentals, sin\u00f3 d\u2019alliberar-se\u2019n, encara que sigui nom\u00e9s per una estona. D\u2019aquesta manera, la consci\u00e8ncia s\u2019eleva, surt de les xarxes emocionals i pot contemplar el panorama amb m\u00e9s perspectiva.<\/p>\n\n\n\n

      Tenint en compte els beneficis que aix\u00f2 suposa en tota malaltia, i molt especialment en els problemes psicol\u00f2gics, aquestes t\u00e8cniques orientals constitueixen, com a m\u00ednim, un bon complement per qualsevol ter\u00e0pia, i com \u00e9s l\u00f2gic, faciliten la psicoter\u00e0pia.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      Les persones que s\u2019estiren en una camilla d\u2019acupuntura, les que harmonitzen els moviments i la respiraci\u00f3 amb la pr\u00e0ctica del tai qi o el ioga o les que practiquen la meditaci\u00f3 arriben al mateix punt; aconsegueixen una relaxaci\u00f3 que permet que la ment, lliure de pressions, retrobi el seu estat original.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1861,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[124],"tags":[136,203,209,256],"class_list":["post-4185","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-medicina-oriental-es","tag-acupuntura-es","tag-autoestima-es","tag-cuerpo-mente-y-espiritu","tag-depression"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4185","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4185"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4185\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4520,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4185\/revisions\/4520"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1861"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4185"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4185"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4185"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}