Joan Senent \u00e9s el promotor del cicle de \u201cCi\u00e8ncia Oberta\u201d que ara acull les Medicines Alternatives, i tamb\u00e9 \u00e9s un gran coneixedor de la cultura xinesa. Ens ha parlat d\u2019una civilitzaci\u00f3 que, al menys al llarg de 2.000 anys, ha estat superior a la nostra en la utilitzaci\u00f3 dels recursos naturals al servei de l\u2019home. La medicina que pogu\u00e9s tenir aquesta cultura, una medicina que coneixia la circulaci\u00f3 de la sang, per exemple, 2.000 anys abans que la descriv\u00eds Harvey, una medicina que podia aconsellar restriccions salines en els malalts cardiovasculars o renals, o que aconsellava, ja fa 2.000 anys restriccions de dol\u00e7os en els diab\u00e8tics i pre-diab\u00e8tics, una medicina que disposava de remeis emp\u00edrics tan actuals, per dir-ho d\u2019alguna manera, com s\u00f3n els empastaments en els queixals corcats amb una amalgama de plata ja en el segle VI\u2026 en fi, una medicina que encara avui \u00e9s la medicina que at\u00e9n i \u00e9s satisfact\u00f2ria per a una quarta part de la humanitat, ha de tenir quelcom, ha de ser quelcom m\u00e9s que un conjunt de t\u00e8cniques suggestives i remeis imaginaris, com moltes vegades es diu. Seria estrany que la gent que visqu\u00e9s en aquesta cultura an\u00e9s de tant en tant al metge a fer-se suggestionar. I no nom\u00e9s aix\u00f2, sin\u00f3 que, a m\u00e9s a m\u00e9s, la longevitat d\u2019aquest poble hagi estat proverbial en la hist\u00f2ria de la Humanitat.<\/p>\n\n\n\n
De fet, les relacions entre les medicines d\u2019Orient i Occident \u00e9s la hist\u00f2ria de la gran incomprensi\u00f3. Als segles XVII i XVIII a Occident, a Europa concretament, es va viure una aut\u00e8ntica xinof\u00edlia: les laques, els vestits, la seda, els marfils: els papers pintats decoraven les mansions, la gent prenia te xin\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n
Es deia que Xina no tan sols era l\u2019imperi m\u00e9s gran conegut sin\u00f3 tamb\u00e9 el m\u00e9s civilitzat de tots. Els cient\u00edfics occidentals van anar a la Xina i s\u2019interessaven pels seus recursos naturals, per la seva tecnologia, per la construcci\u00f3 de canals, de ponts, de fabricaci\u00f3 de tintes per a la ind\u00fastria t\u00e8xtil\u2026, fins i tot per l\u2019organitzaci\u00f3 social, el concurs-oposici\u00f3 va passar de Xina a Occident en aquella \u00e8poca.<\/p>\n\n\n\n
En canvi, el que \u00e9s pr\u00f2piament en el coneixement m\u00e8dic, poc va ser el contacte. Sembla ser que el Tai-Chi \u00e9s l\u2019origen de la gimn\u00e0stica sueca, de l\u2019extensa mat\u00e8ria m\u00e8dica xinesa nom\u00e9s la efedra i el s\u00e8gol cornut van passar a la nostra farmacopea, i pr\u00e0cticament no va haver cap altra connexi\u00f3 entre Orient i Occident. Per part dels xinesos va passar exactament el mateix. Hi havia un emperador, que es deia Tai-Chi, que estava molt interessat en l\u2019estudi dels coneixements occidentals, es feia traduir els extractes de les revistes cient\u00edfiques europees de l\u2019\u00e8poca i gaudia amb la pol\u00e8mica que hi havia entre els metges tibetans, els xinesos i els occidentals. Es va deixar guarir, o tractar i guarir amb \u00e8xit un atac de paludisme amb quina pels metges occidentals i els va encarregar que li fessin unes l\u00e0mines anat\u00f2miques i uns escrits – que al final van resultar ser vuit volums- que contenien els coneixements m\u00e8dics occidentals. Aix\u00f2 no va passar a la impremta imperial, sin\u00f3 que es va quedar en una biblioteca reservada a la curiositat d\u2019uns pocs. Realment, la visi\u00f3 d\u2019Orient i Occident era tan diferent que no hi havia una connexi\u00f3 possible. Es deia, i va haver un metge que ho va deixar escrit a l\u2019\u00e8poca, si els occidentals, els b\u00e0rbars mar\u00edtims que deien ells, no tindrien el cor i el fetge diferent al del xin\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n
Al segle XX la situaci\u00f3 va canviar, sobretot amb la guerra contra els japonesos es van trobar per primera vegada les medicines d\u2019Orient i d\u2019Occident no com a rivals sin\u00f3 com a aliades. Els orientals van poder apreciar l\u2019efectivitat d\u2019aquestes medicines en els tractaments de les ferides que necessitaven tractament quir\u00fargic, i tamb\u00e9 els antibi\u00f2tics, que en aquell moment comen\u00e7aven a ser d\u2019\u00fas corrent a Occident, van ser apreciats pels xinesos. Per part dels occidentals, van poder comprovar tamb\u00e9 que els remeis xinesos eren efica\u00e7os i llavors, en aquesta connexi\u00f3, es va fer el germen del que ara es coneix com la \u201cnova medicina\u201d, \u00e9s a dir, una medicina en qu\u00e8 metges orientals i occidentals treballen actualment a la Rep\u00fablica Popular Xinesa colze a colze, mirant de treure el millor de cadascuna de les seves ci\u00e8ncies per el b\u00e9 de cada cas concret.<\/p>\n\n\n\n
A Occident tamb\u00e9 va ser fa uns cinquanta anys que comen\u00e7aren les primeres escoles de medicina xinesa. De fet, varen ser una curiositat hist\u00f2rica o antropol\u00f2gica, marginada per la classe m\u00e8dica fins el reconeixement de la Rep\u00fablica Popular Xinesa per l\u2019Organitzaci\u00f3 de nacions, i m\u00e9s anecd\u00f2ticament, quan el viatge del president dels Estats Units, Nixon, un periodista va tenir un atac d\u2019apendicitis i va ser intervingut davant dels seus companys sense altra anest\u00e8sia que la que li proporcionaven unes poques agulles. La not\u00edcia i les imatges van rec\u00f3rrer el m\u00f3n i a partir d\u2019aleshores s\u2019ha produ\u00eft el \u201cboom\u201d. El nombre de professionals que practiquen l\u2019acupuntura s\u2019ha incrementat, i amb \u00e8xit, a jutjar pel nombre de persones que acudeixen a les seves consultes, \u00e8xit del qual tamb\u00e9 d\u00f3na fe el fet que pa\u00efsos ve\u00efns, la majoria dels pa\u00efsos occidentals, entre ells la ve\u00efna Fran\u00e7a, Alemanya, els Estats Units, Anglaterra, Holanda, estan incorporant l\u2019acupuntura dins dels seus sistemes de salut.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00f2 tamb\u00e9 va afectar al Xin-seng, que \u00e9s el m\u00e9s preuat dels remeis, no tan sols xinesos, sin\u00f3 el m\u00e9s preuat remei que ha existit mai a la humanitat. Es van fer tones de xin-sengs, es van repartir per Occident i la qualitat del producte malauradament no ha respost sempre a la que pot tenir en el seu pa\u00eds d\u2019origen. Aquesta expansi\u00f3, m\u00e9s comercial que per motius de salut, ha causat un dany jo crec que irreparable en el prestigi del remei.<\/p>\n\n\n\n
Els xinesos, quan volen comentar aquest fenomen de l\u2019expansi\u00f3 de la medicina xinesa per Occident, els agrada parlar d\u2019un xin\u00e8s que estava treballant en el manteniment d\u2019un hospital d\u2019una missi\u00f3 i que se\u2019n va tornar cap al seu poble amb una caixa plena de xeringues i d\u2019agulles i antibi\u00f2tics. Havia observat que tothom que tenia febre el metge li donava antibi\u00f2tics i obtenia molts bons resultats. Ell va fer el mateix amb el seu ve\u00efnat i a tothom que tenia febre li donava un antibi\u00f2tic. Aix\u00f2 demostra als ulls dels xinesos que tant els antibi\u00f2tics com l\u2019acupuntura s\u00f3n remeis poderosos; ara b\u00e9, la seva efic\u00e0cia s\u2019amplifica quan s\u2019utilitzen dintre dels sistemes racionals que els han generat. El fet \u00e9s que encara avui la medicina tradicional xinesa \u00e9s virtualment desconeguda a Occident. El motiu d\u2019aquest desconeixement no \u00e9s tant les difer\u00e8ncies ling\u00fc\u00edstiques, les enormes difer\u00e8ncies ling\u00fc\u00edstiques que separen la civilitzaci\u00f3 alfab\u00e8tica de la ideogr\u00e0fica, sin\u00f3 – i sobretot- les diferents estructures l\u00f2giques del pensament xin\u00e8s; fins i tot les percepcions s\u00f3n diferents. Per exemple, el Qi; per als xinesos, el Qi \u00e9s el component fonamental de l\u2019univers i, per tant, tamb\u00e9 del cos hum\u00e0. El Qi \u00e9s alhora l\u2019origen i el mitj\u00e0 en el que tenen lloc els fen\u00f2mens vitals. Tots els processos, tant els anab\u00f2lics de naixement i creixement com els catab\u00f2lics d\u2019envelliment s\u00f3n els resultats de les fluctuacions din\u00e0miques del Qi, concepte que no ve definit en cap text cl\u00e0ssic ni modern. Al Qi se\u2019l coneix pel que fa. El Qi tampoc no t\u00e9 traducci\u00f3, se l\u2019ha de traduir per energia. I si b\u00e9 aquest terme ens pot posar en contacte amb un terme igual de ric que el que pot ser el de l\u2019enginyeria el\u00e8ctrica, de fet, el pensament xin\u00e8s no difer\u00e8ncia entre mat\u00e8ria i energia. En tot cas haur\u00edem d\u2019imaginar el Qi com una energia a punt de materialitzar-se o com una mat\u00e8ria a punt de tornar-se energia. Diuen els cl\u00e0ssics: quan el Qi es recull, la mat\u00e8ria pren forma. Quan el Qi es dispersa, la forma es desintegra en mat\u00e8ria. Cal remarcar que, per estrany que pugui semblar aquest concepte a les orelles dels qui hem rebut una formaci\u00f3 cient\u00edfica occidental, com a m\u00ednim pressuposa el coneixement de la relaci\u00f3 mat\u00e8ria-energia des de l\u2019antiguitat. No cal recordar que a Occident aquesta relaci\u00f3 la coneixem des de comen\u00e7aments de segle, que la va descriure Einstein, i pocs anys despr\u00e9s, l\u2019esclat de la primera bomba at\u00f2mica la va deixar fermament assentada dintre del patrimoni cient\u00edfic.El pensament en termes de relativitat el coneixien els xinesos des de l\u2019antiguitat i l\u2019apliquen al coneixement de la salut humana i al tractament de les malalties.<\/p>\n\n\n\n
Qi \u00e9s una subst\u00e0ncia. No \u00e9s una subst\u00e0ncia si l\u2019entenem en el sentit vulgar d\u2019all\u00f2 que es pot veure i tocar, per\u00f2 s\u00ed en el sentit de qualsevol cos que existeixi objectivament en la forma que sigui. Es a dir, es pot dir que el Qi \u00e9s tan substancial com un camp magn\u00e8tic, en altres paraules, no es pot dir que el Qi no \u00e9s menys real que les nostres hip\u00f2tesis cient\u00edfiques. Per exemple, quan un f\u00edsic vol explicar la longitud d\u2019ona de la llum recorre a la teoria d\u2019Einstein dels fotons, ara b\u00e9, els fotons no s\u00f3n ni m\u00e9s reals ni menys irreals que el mateix Qi. Els acceptem en la mesura que ens expliquen satisfact\u00f2riament un fenomen. El Qi no \u00e9s una met\u00e0fora en la medicina xinesa. El Qi \u00e9s un fenomen real que ha perm\u00e8s l\u2019explicaci\u00f3 dels canvis org\u00e0nics, que pot mesurar la seva for\u00e7a i el seu moviment i el metge t\u00e9 mitjans de tractament per regular el seu fluix, per regular el seu moviment i per tonificar la seva defici\u00e8ncia. Per exemple, quan una persona va al metge i est\u00e0 trista, decaiguda, let\u00e0rgica, t\u00e9 una veu petita\u2026 en fi, amb una s\u00e8rie de s\u00edmptomes aix\u00ed probablement el metge occidental li donar\u00e0, despr\u00e9s d\u2019un tractament de vitamines, si no respon, un antidepressiu; el metge xin\u00e8s pot arribar a un diagn\u00f2stic que aquesta persona t\u00e9 una defici\u00e8ncia de Qi probablement a nivell del pulm\u00f3. Li donar\u00e0 probablement un tractament astragal i un tractament d\u2019acupuntura i aquesta persona es pot guarir. En la mesura que aquesta persona es posa b\u00e9 hem de dir que el Qi existeix, perqu\u00e8 ens ha explicat, no tan sols explicat uns fen\u00f2mens, sin\u00f3 que ens ha donat els elements per normalitzar-lo.<\/p>\n\n\n\n
El mateix que passa amb el Qi passa amb els \u00f2rgans interns. El metge occidental est\u00e0 atent a l\u2019estructura corporal i als seus canvis en el curs de la malaltia. La funci\u00f3 \u00e9s un reflex de l\u2019estructura. Sempre que pugui, la malaltia ser\u00e0 descrita en funci\u00f3 o pot agafar el nivell estructural o morfol\u00f2gic. La medicina xinesa no pot parlar d\u2019estructures, no cerca cap mecanisme, parla de funcions, els \u00f2rgans s\u00f3n les funcions, parla de fen\u00f2mens \u00fanicament. I les funcions que ells descriuen no s\u00f3n les mateixes que descrivim aqu\u00ed. Aix\u00ed, quan el xin\u00e8s parla de rony\u00f3 poc t\u00e9 a veure amb el rony\u00f3 occidental. T\u00e9 m\u00e9s a veure potser, amb l\u2019aparell reproductor, t\u00e9 a veure amb el metabolisme dels ossos i de les dents, t\u00e9 a veure amb tota una altra constel\u00b7laci\u00f3 de factors que aqu\u00ed no s\u00f3n el rony\u00f3. Igualment quan parla del fetge. Quan el metge xin\u00e8s parla d\u2019un control de la sang, est\u00e0 parlant dels ulls; \u00e9s a dir que l\u2019espectre d\u2019aquestes funcions \u00e9s completament diferent de l\u2019occidental, i no tan sols aix\u00f2, sin\u00f3 que el metge xin\u00e8s identifica coses que no existeixen, que cap anatomopat\u00f2leg ha aconseguit trobar mai. En canvi, altres que existeixen, com per exemple, les suprarenals, el p\u00e0ncrees, ben importants en medicina moderna, el metge xin\u00e8s no les contempla.El fet important jo crec que \u00e9s que el metge xin\u00e8s, encara que no reconegui el sistema endocr\u00ed, pot tractar malalties del sistema endocr\u00ed. El metge xin\u00e8s encara que no reconegui el sistema nervi\u00f3s, tracta malalties del sistema nervi\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n
Hem de fer un esfor\u00e7 per entendre la medicina xinesa en els seus propis termes. Es un sistema de pensar coherent, i \u00e9s de tota l\u00f2gica creure que un sistema, que una civilitzaci\u00f3 tan diferent com l\u2019occidental ha de donar un coneixement o una visi\u00f3 del cos hum\u00e0 completament diferent. Les t\u00e8cniques d\u2019Occident han de servir sobretot per veure si la pr\u00e0ctica que es deriva d\u2019aquesta teoria funciona o no funciona. Es a dir, si un senyor t\u00e9 un trastorn endocr\u00ed i t\u00e9 unes hormones tiroides altes, si aquestes hormones al final del tractament es normalitzen, llavors ens hem de creure la teoria de la medicina tradicional xinesa, encara que no ens la podem explicar amb la nostra l\u00f2gica.<\/p>\n\n\n\n
La manca de teoria anat\u00f2mica en medicina xinesa no significa que la medicina xinesa sigui cient\u00edfica, significa \u00fanicament que hi ha maneres de veure diferents, i no tan sols a l\u2019est i a l\u2019oest, sin\u00f3 com estem veient al llarg d\u2019aquest segle, dintre de la nostra mateixa civilitzaci\u00f3 occidental. La concepci\u00f3 del m\u00f3n xinesa creu que en principi el m\u00f3n no tenia forma, no es podia distingir el dia de la nit, ni el cel de la terra, ni l\u2019aigua del foc, no hi havia naixement ni mort. Totes les coses que coneixem es trobaven confoses, sense l\u00edmits, barrejades en una unitat inamovible. La vida que coneixem aparegu\u00e9 el dia que el m\u00f3n es divid\u00ed en dos, i aquesta polaritat fonamental \u00e9s el que ells diuen el yin i el yang, \u00e9s l\u2019origen de totes les coses.<\/p>\n\n\n\n
Literalment, yin i yang signifiquen el costat solei i el costat obac d\u2019una muntanya, per\u00f2 el seu significat es projecta a tots els nivells del cosmos a trav\u00e9s d\u2019un sistema de correspond\u00e8ncia. Aix\u00ed, el cel resultar\u00e0 d\u2019una acumulaci\u00f3 de yang, la terra una acumulaci\u00f3 de yin, el dia ser\u00e0 yang, la nit ser\u00e0 yin, l\u2019home ser\u00e0 yang i la dona ser\u00e0 yin, l\u2019estiu ser\u00e0 l\u2019\u00e8poca m\u00e9s yang, l\u2019estaci\u00f3 m\u00e9s yang, l\u2019hivern ser\u00e0 l\u2019estaci\u00f3 m\u00e9s yin.<\/p>\n\n\n\n
Els \u00f2rgans i teixits tamb\u00e9, en la seva localitzaci\u00f3 i funcions, pertanyeran al yin o al yang. Aix\u00ed, si mirem l\u2019estructura corporal en el seu conjunt, la superf\u00edcie i les extremitats seran yang en relaci\u00f3 amb la interioritat del cos. Els \u00f2rgans, a la vegada, es diferencien en \u00f2rgans ying i \u00f2rgans yang. Els \u00f2rgans yang s\u00f3n aquells que estan relacionats amb el transport dels aliments i amb la digesti\u00f3, els \u00f2rgans yin s\u00f3n \u00f2rgans m\u00e9s s\u00f2lids, que estan relacionats, en la medicina xinesa, amb la producci\u00f3 i emmagatzematge de les subst\u00e0ncies fonamentals. Cada aspecte yin i yang es pot dividir alhora en yin i yang, el qual alhora es pot dividir en yin i yang, \u00e9s a dir yin i yang s\u00f3n conceptes que es poden distingir per\u00f2 que no es poden separar. S\u00f3n conceptes complementaris que es generen l\u2019un a l\u2019altre, en una complexa relaci\u00f3 dial\u00e8ctica, \u00e9s a dir, yin i yang no s\u00f3n forces materials, no s\u00f3n tampoc conceptes m\u00edstics que transcendeixen de la racionalitat, yin i yang s\u00f3n uns s\u00edmbols que utilitza el metge xin\u00e8s per descriure els fen\u00f2mens org\u00e0nics.<\/p>\n\n\n\n
Entre els abstractes yin i yang i els m\u00e9s concrets s\u00edmptomes que es poden presentar a la pr\u00e0ctica di\u00e0ria del metge es fa una esp\u00e8cie de pont amb sis subdivisions del yin i del yang. Es refereixen a la profunditat de la malaltia, \u00e9s a dir, una malaltia \u00e9s externa o \u00e9s interna, cosa que a Occident podria equivaler a dir que \u00e9s aguda o \u00e9s cr\u00f2nica. La segona naturalesa de la malaltia pot ser de naturalesa calenta o de naturalesa freda, segons les seves propietats. Recordin les qualitats de l\u2019aigua i les qualitats del foc, i segons l\u2019estat dels mecanismes defensius de l\u2019individu, una malaltia pot ser d\u2019exc\u00e9s o de defici\u00e8ncia. Evidentment, deficient, interior i fred estaran al costat del yin.<\/p>\n\n\n\n
Per donar una idea del que aix\u00f2 pot implicar en la medicina xinesa voldria fer una analogia amb la nostra medicina popular i amb la nostra medicina naturista, \u00e9s a dir, gran part dels coneixements naturistes d\u2019Occident venien recollits ja per Diosc\u00f2rides, que va ser el grec que va compilar els coneixements herb\u00edstics de la seva cultura. Aix\u00f2 ha estat recollit per Font i Quer en un gros volum que est\u00e0 a quasi totes les cases, i que serveix de guia al metge naturista i a la medicina popular. Quan es fulleja aquest llibre i es mirra quines s\u00f3n les virtuts de les plantes medicinals, el primer que crida l\u2019atenci\u00f3 des de l\u2019\u00f2ptica xinesa \u00e9s que s\u2019utilitza una terminologia occidental, \u00e9s a dir, que es donen els remeis per malalties occidentals, per al mal de panxa, per a una regla dolorosa\u2026 en fi\u2026 Aix\u00ed, per exemple, si mirem la Valeriana trobarem que va b\u00e9 per a l\u2019insomni. Aquest tipus de raonament per a un metge xin\u00e8s \u00e9s un barbarisme, \u00e9s a dir, qu\u00e8 \u00e9s un insomni?, quin tipus d\u2019insomni t\u00e9 aquesta persona?; un metge xin\u00e8s, aplicant la teoria del yin i el yang el que dir\u00e0 \u00e9s que la Valeriana en concret probablement va b\u00e9 per l\u2019insomni que \u00e9s degut a un exc\u00e9s de yang en el fetge o en el cor. Llavors, \u00e9s clar, si aquest insomni \u00e9s produ\u00eft, per exemple, per un quadre que pot ser yang, per\u00f2 degut, en \u00faltima inst\u00e0ncia, a una defici\u00e8ncia yin -s\u00f3n conceptes relatius sempre -, llavors aquesta persona, com tantes n\u2019hi ha, trobar\u00e0 que es pren Valeriana i que queda completament decaiguda, \u00e9s a dir, se li ha dispersat el yang contra tonificar el yin. La medicina xinesa permet una major precisi\u00f3 en el moment d\u2019estudiar els diferents s\u00edmptomes.<\/p>\n\n\n\n
Es a dir, que l\u2019aplicaci\u00f3 del pensament xin\u00e8s en termes de polaritat permet a la medicina xinesa de codificar la informaci\u00f3 sobre una base m\u00e9s racional.<\/p>\n\n\n\n
Occident tendeix tamb\u00e9 a dividir el m\u00f3n en polaritats. Es parla que una cosa \u00e9s tova i una altre \u00e9s dura, que \u00e9s de dia i \u00e9s de nit, hi ha un home i hi ha una dona. Aix\u00f2 no t\u00e9, en tot cas, aplicaci\u00f3 com a llei de la totalitat. La f\u00edsica ens diu que en definitiva res no passa que no vagi acompanyat de canvis el\u00e8ctrics positius i negatius, i en \u00faltim terme, ara ens han dit fa poc que tot es pot resumir en una polaritat mat\u00e8ria o antimat\u00e8ria. de totes maneres, aquests compartiments occidentals s\u00f3n com estancats, s\u00f3n compartiments ben definits i no intercanviables, \u00e9s a dir, en el cas de la medicina seria la dicotomia, cos-\u00e0nima. Hi ha el cos per una banda i l\u2019\u00e0nima per una altra, entitats separades que de vegades es relacionen. La medicina xinesa veu les polaritats aquestes dins un continum. Hi haur\u00e0 processos que seran m\u00e9s mentals i processos que seran m\u00e9s f\u00edsics, per\u00f2 no fa aquesta divisi\u00f3 tallant entre f\u00edsic i mental. Tamb\u00e9 es podria fer el mateix amb salut i malaltia. L\u2019objectivitat \u00e9s a dir, l\u2019organicisme de les nostres hip\u00f2tesis, que diuen que tot proc\u00e9s biol\u00f2gic tradueix uns canvis que poden ser apreciats pels sentits, i si algun proc\u00e9s d\u2019aquests no els ha manifestat encara \u00e9s que no tenim t\u00e8cniques prou sofisticades per a veure-ho, com \u00e9s el cas de les malalties mentals. El pensament xin\u00e8s no ho enfoca aix\u00ed, \u00e9s a dir, hi ha un continum entre la salut i la malaltia i, sobretot, entre l\u2019hipervitalitat i la mort, i hi ha una graduaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta hip\u00f2tesi fisiopatol\u00f2gica occidental, que comporta aquesta diferenciaci\u00f3 entre salut i malaltia gaireb\u00e9 podria resultar d\u2019una certa utilitat per al control de la poblaci\u00f3 laboral. No hem d\u2019oblidar que la medicina occidental es desenvolupa amb la societat industrial. Per altra banda li posa greus obstacles en apreciar els dif\u00edcils estats de salut, els dif\u00edcilment objectivables estats de salut i, en definitiva, condemna com no malalts aquells que no presentin en el seu cos uns signes o uns s\u00edmptomes objectivables. Molta gent va al metge i aquest li diu: vost\u00e8 no t\u00e9 res. Es una manca de rigor molt gran per part del metge. No es pot dir, no t\u00e9 res, sin\u00f3: el meu sistema no em permet veure el que vost\u00e8 t\u00e9. I la gent de vegades arriba a culpabilitzar-se d\u2019aix\u00f2, i li agradaria tenir alguna cosa, perqu\u00e8 ells es troben molt malament, el que passa \u00e9s que el metge li diu que no t\u00e9 res.<\/p>\n\n\n\n
Els xinesos veuen el cos hum\u00e0 com un microcosmos que es mou en un macrocosmos que est\u00e0 en cont\u00ednua transformaci\u00f3. Per ajustar-se necessita un bon funcionament dels seus mecanismes defensius. Quan les agressions ambientals s\u00f3n superiors a les seves defenses es produir\u00e0 la malaltia, sigui en forma de malaltia greu o sigui en forma de petites lesions que s\u2019aniran acumulant en el cos i que precediran d\u2019anys les malalties org\u00e0niques.<\/p>\n\n\n\n
En definitiva, la medicina d\u2019occident, amb tot el seu gran aparat de sirenes, ambul\u00e0ncies, extirpacions, unitats de vigil\u00e0ncia intensiva, l\u2019\u00fanica cosa que fa pensar \u00e9s en una medicina que comen\u00e7a a actuar quan ja \u00e9s massa tard, una medicina que \u00e9s incapa\u00e7 de veure en els petits senyals d\u2019ahir les greus malalties de dem\u00e0. Una medicina que en definitiva \u00e9s incapa\u00e7 d\u2019actuar fins que els fen\u00f2mens han adquirit una intensitat tal que molts cops ja s\u00f3n irreversibles. Sempre que es vulgui fer una medicina preventiva, que vagi m\u00e9s lluny del control de les mesures higi\u00e8niques ambientals o del control de les malalties epid\u00e8miques s\u2019haur\u00e0 de pensar en la medicina tradicional xinesa. Els xinesos deien que esperar a tractar una malaltia quan s\u2019ha desenvolupat \u00e9s com aquell que comen\u00e7a a fer llances un cop ha comen\u00e7at la batalla, o aquell que comen\u00e7a a cavar un pou quan ja t\u00e9 set. L\u2019objecte de la medicina xinesa \u00e9s prevenir les malalties, guarir malalties \u00e9s cosa de metges inferiors. Tant \u00e9s aix\u00ed que durant un temps els metges xinesos eren pagats per la poblaci\u00f3 que estava sana, i quan alg\u00fa queia malalt deixava de pagar-lo.<\/p>\n\n\n\n
En tot cas el que \u00e9s clar \u00e9s que tant Occident com Orient tenen la pretensi\u00f3 de tallar el mal per la seva arrel. El que passa \u00e9s que les arrels s\u00f3n diferents a Occident i a Orient. A Occident, ja des d\u2019Arist\u00f2til, un fenomen no es coneix sin\u00f3 es coneix la seva causa. Els fen\u00f2mens s\u00f3n reflexos d\u2019una causa. Aquesta manera de pensar va quedar s\u00f2lidament afincada des que Pasteur va descobrir els microbis i \u00e9s la l\u00f2gica que utilitza el metge occidental. Cercar primer el mecanisme de producci\u00f3 i, si \u00e9s possible, la causa. Talla, a trav\u00e9s dels signes i els s\u00edmptomes que presenta el malalt, igual que el cirurgi\u00e0, per tal d\u2019a\u00efllar quina \u00e9s la causa. Occident emfasitza la confrontaci\u00f3 i la compet\u00e8ncia i llavors, del que es tracta, en definitiva, \u00e9s de matar, controlar o extirpar la causa. Si no \u00e9s aix\u00ed, \u00e9s un paradigma de la medicina occidental, no hi ha guarici\u00f3 possible. I d\u2019aqu\u00ed la gran desconfian\u00e7a de la medicina occidental envers les medicines hol\u00edstiques, entre elles la tradicional xinesa.<\/p>\n\n\n\n
Orient, tant en les seves relacions socials com en medicina, emfasitza l\u2019harmonia. El pensament xin\u00e8s no reconeix creador ni reconeix primeres causes. El macrocosmos \u00e9s un macrocosmos no creat, \u00e9s un macrocosmos que existeix pels dictats de la seva pr\u00f2pia naturalesa, pel constant moviment del yin i del yang. El metge xin\u00e8s agafa els signes i els va posant de costat, un al costat de l\u2019altre, fins que aconsegueix una esp\u00e8cie de dibuix de la totalitat de la persona. Es el mateix que passa amb la terminologia xinesa. El llenguatge xin\u00e8s consta de relativament poques paraules, i cadascuna d\u2019elles tenen un ampli camp sem\u00e0ntic. Cada paraula pot dir moltes coses. Pot ser un verb, pot ser un adjectiu, pot ser un nom, tot dep\u00e8n del context; exactament igual passa en medicina. Res no significa. Cap s\u00edmptoma no vol dir res per ell mateix. Tot dep\u00e8n de la seva relaci\u00f3 amb la totalitat. El m\u00f3n xin\u00e8s \u00e9s un m\u00f3n sense absoluts, en que tot est\u00e0 \u00edntimament relacionat. Res no es pot entendre fora del context.<\/p>\n\n\n\n
Aquest pensament sense absoluts \u00e9s la gran aportaci\u00f3 de la teoria del yin i del yang a la medicina tradicional xinesa. La teoria de la trilogia espec\u00edfica, de totes maneres, \u00e9s, ha estat, el motor dels aven\u00e7os m\u00e9s importants que hi hagi hagut en el camp de la terap\u00e8utica a Occident. Es reconeixen malalties de causa espec\u00edfica, les infeccions, els factors endocrins, els factors metab\u00f2lics. L\u2019estr\u00e8s \u00e9s un factor patog\u00e8nic molt important. No es pot dir que sigui causa de malaltia, per\u00f2 est\u00e0 en la patog\u00e8nia de moltes d\u2019elles i Occident no t\u00e9 tractament per a ell, al contrari, si alg\u00fa t\u00e9 un estr\u00e8s greu probablement li donaran un tranquil\u00b7litzant. El tranquil\u00b7litzant no augmenta la capacitat de la persona de sobreposar-se a l\u2019estr\u00e8s, sin\u00f3 que augmenta la capacitat d\u2019ignorar-lo. El tranquil*litzant no augmenta la capacitat sin\u00f3 que l\u2019estaborneix. Quan aquest estr\u00e8s ha arribat a generar malaltia, encara la paradoxa es fa m\u00e9s gran. L\u2019infart, posem per cas, que \u00e9s una malaltia en la qual l\u2019estr\u00e8s \u00e9s reconegut com un factor patog\u00e8nic de primera l\u00ednia, el malalt \u00e9s traslladat al lloc m\u00e9s \u201cestressant\u201d que hi ha dins la nostra societat, \u00e9s a dir, a una unitat coron\u00e0ria, o a una unitat de vigil\u00e0ncia intensiva. Tant \u00e9s aix\u00ed que les estad\u00edstiques diuen que, per damunt dels seixanta anys, sobretot no t\u00e9 cap avantatge traslladar aquest tipus de malalts a una unitat coron\u00e0ria, ja que l\u2019estr\u00e8s que es deriva de l\u2019aplicaci\u00f3 de la tecnologia m\u00e8dica queda contrarestat. Es a dir, contraresta els possibles beneficis que es podrien derivar d\u2019aquesta tecnologia.<\/p>\n\n\n\n
D\u2019altra banda, no cal dir que hi ha un gran nombre de malalties, totes de primera causa de mortalitat i de morbiditat, malalties cardiovasculars, c\u00e0ncer, autoimmunit\u00e0ries, degeneratives en general, que no tenen causa coneguda. Per altra banda, aquestes causes conegudes es van complicant tamb\u00e9 a Occident, \u00e9s a dir, quan l\u2019endocrin\u00f2leg parla dels factors endocrins ja est\u00e0 parlant d\u2019una orquestra endocrina, en el sentit que s\u00f3n molts elements que funcionen alhora. Orquestra que ning\u00fa no ha dit mai si hi ha director o no, en tot cas no es coneix. Igualment passa amb el sistema nervi\u00f3s. El sistema nervi\u00f3s fins fa poc era descrit com una esp\u00e8cie de centraleta on endollaves aqu\u00ed i sonava all\u00e0. Ara es veu cada vegada m\u00e9s com un continum de parts \u00edntimament relacionades entre elles. Igualment podr\u00edem dir amb les infeccions. Les infeccions estan plantejant ja d\u2019una manera insistent el problema de terreny, \u00e9s a dir, per qu\u00e8 una persona s\u2019infecta?. Per qu\u00e8 una persona es recupera d\u2019una infecci\u00f3 i en torna a agafar una altra? Per qu\u00e8 la grip l\u2019agafen unes persones i no unes altres? Alguns conceptes semblen ser replantejats per la mateixa ci\u00e8ncia m\u00e8dica.<\/p>\n\n\n\n
Una de les coses que enorgulleix m\u00e9s la medicina d\u2019Occident s\u00f3n els mesuraments, els mesuraments lineals sobretot. Es treballa amb quantitats precises, amb unitats de volum, de temps, de pes. Aix\u00f2 permet descriure alguns fen\u00f2mens, o, m\u00e9s que alguns fen\u00f2mens, alguns aspectes dels fen\u00f2mens amb una precisi\u00f3 quasi matem\u00e0tica. Per\u00f2 \u00e9s que aquesta \u00f2bvia objectivitat de les ci\u00e8ncies occidentals t\u00e9 el seu contrapunt: en separar un \u00f2rgan d\u2019un altre, en separar l\u2019organisme del seu medi ambient, en anar del m\u00f3n microsc\u00f2pic al macrosc\u00f2pic i de la base anat\u00f2mica a la funci\u00f3, el pensament occidental es perd en infinitat de detalls del microcosmos, \u00e9s, per dir-ho d\u2019alguna manera, com si tingu\u00e9s una esp\u00e8cie de miopia. Com m\u00e9s a prop mira, m\u00e9s s\u2019allunya de la capacitat real de s\u00edntesi.<\/p>\n\n\n\n
El taoisme en canvi, ha ensenyat al metge xin\u00e8s que la vida \u00e9s massa complexa perqu\u00e8 la ment humana pugui abastar-la. L\u2019\u00fanica cosa que podem fer \u00e9s una aproximaci\u00f3. El metge xin\u00e8s disposa d\u2019uns est\u00e0ndards de mesures que s\u00f3n imatges del macrocosmos. T\u00e9 sistemes de diagnosi i sistemes de tractament. El procediment del metge xin\u00e8s recorda una mica el del pintor xin\u00e8s. El pintor xin\u00e8s quan fa un quadre, all\u00f2 que cerca \u00e9s l\u2019harmonia entre els diversos elements que compondran aquella pintura. El metge xin\u00e8s el que fa \u00e9s, davant d\u2019una persona concreta, veure quins s\u00f3n els models de desharmonia, veure on es troba el desequilibri per intentar corregir-lo despr\u00e9s. B\u00e9 aix\u00f2, evidentment, converteix la ci\u00e8ncia xinesa en un art per la s\u00edntesi, per\u00f2 al mateix temps la medicina xinesa \u00e9s una ci\u00e8ncia, \u00e9s una ci\u00e8ncia en el sentit que est\u00e0 basada en una observaci\u00f3 conscient dels fen\u00f2mens vitals i que est\u00e0 guiada per un proc\u00e9s de pensament racional, l\u00f2gic i comunicable. El llenguatge xin\u00e8s, com estem veient, ens sona m\u00e9s familiar a les nostres pr\u00f2pies ci\u00e8ncies occidentals que no pas al de la medicina. La medicina occidental se\u2019ns est\u00e0 presentant desfasada respecte als pressupostos de les pr\u00f2pies ci\u00e8ncies occidentals. En l\u2019\u00e8poca de la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica, que nega el fet d\u2019estudiar el m\u00f3n en parts separades i independents, la medicina – em refereixo a la medicina oficial- est\u00e0 treballant encara amb un concepte maquinista del Renaixement: un home \u00e9s un conjunt d\u2019\u00f2rgans.<\/p>\n\n\n\n
Sabem que, malauradament, el pensament m\u00e8dic ha anat sempre bastant endarrerit respecte de les altres ci\u00e8ncies. Les innovacions han estat costoses sempre. El senyor que va descobrir all\u00f2 tan t\u00edpic dels metges, el fonendosc\u00f2pic, va ser molt mal vist per la classe m\u00e8dica de la seva \u00e8poca. El qui va descriure per primera vegada la circulaci\u00f3 de la sang ja sabeu que va ser cremat, el segon es va quedar sense clientela. Sabem tamb\u00e9, aix\u00f2 ens ho diu la hist\u00f2ria, que van passar tres-cents anys abans que els pressupostos de la qu\u00edmica de Paracels fossin reconeguts per la medicina oficial. Han passat tres-cents anys tamb\u00e9 perqu\u00e8 els conceptes mecanicistes de Newton passessin a la medicina oficial. Ara ja fa cinquanta anys que es parla de la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica, i nosaltres seguim encara jugant amb boles de billar en el sentit que aix\u00f2 fa all\u00f2 i all\u00f2 fa all\u00f2 altre. El dia que la medicina oficial es vulgui posar al dia respecte a la ci\u00e8ncia f\u00edsica haur\u00e0 de girar els ulls cap a la medicina tradicional xinesa, ja que aquesta fa tres mil anys que est\u00e0 parlant de les condicions d\u2019una malaltia. El metge xin\u00e8s \u00e9s un metge expert en les condicions d\u2019una malaltia.<\/p>\n\n\n\n
De tota manera, l\u2019objecte de la medicina \u00e9s el de guarir, i el que guareix no s\u00f3n els pressupostos m\u00e9s o menys cient\u00edfics, m\u00e9s o menys racionals (el 2 i 2 s\u00f3n quatre no ha guarit mai ning\u00fa), sin\u00f3 els recursos terap\u00e8utics de qu\u00e8 disposa una ci\u00e8ncia en concret. Com diuen els occidentals d\u2019una manera molt gr\u00e0fica, l\u2019arsenal terap\u00e8utic, amb els seus conceptes b\u00e8l\u00b7lics de la malaltia.<\/p>\n\n\n\n
Lluny del car\u00e0cter especulatiu que li atribueix Occident, la mat\u00e8ria m\u00e8dica xinesa, est\u00e0 dominada per la idea d\u2019efic\u00e0cia. Disposa d\u2019una mat\u00e8ria m\u00e8dica extens\u00edssima, que ha explorat sistem\u00e0ticament els regnes vegetals, minerals i animal, descrivint les accions de les subst\u00e0ncies, de molt\u00edssimes subst\u00e0ncies del medi ambient sobre l\u2019organisme, detectades amb els seus peculiars m\u00e8todes de diagnosi, disposa de l\u2019acupuntura, el \u201ctai-chi\u201d, el massatge, com m\u00e9s importants. Es considerava que el metge xin\u00e8s que dominava aquest art podia mantenir en estat de bona salut el cent per cent de la poblaci\u00f3 que tenia encomanada. Es remarcable que el metge xin\u00e8s no tenia, com aqu\u00ed una organitzaci\u00f3 col\u00b7legial que jutg\u00e9s l\u2019ortod\u00f2xia del seu procediment, i als ulls de la qual la sort d\u2019un malalt vol dir que la malaltia era maligna, que el malalt era hipersensible a la medicaci\u00f3, o b\u00e9 que forma part d\u2019un risc estad\u00edsticament previsible. El metge xin\u00e8s estava sotm\u00e8s al m\u00e9s r\u00edgid dels criteris d\u2019efectivitat, \u00e9s a dir, la salut i la longevitat. Tant \u00e9s aix\u00ed que, quan a algun metge se li moria un pacient que no fos de vellesa o de resultes d\u2019un accident greu havia d\u2019encendre a la porta de casa seva un llumet d\u2019oli per donar av\u00eds del que havia passat.<\/p>\n\n\n\n
El m\u00e9s conegut dels procediments terap\u00e8utics a Occident \u00e9s l\u2019acupuntura. L\u2019acupuntura \u00e9s un procediment antiqu\u00edssim, s\u2019han trobat agulles fetes amb ossos, amb banya, es veu que es feien tamb\u00e9 amb estelles de bamb\u00fa, despr\u00e9s es van fer amb coure, amb plata\u2026 i ara es treballa amb acer inoxidable, perqu\u00e8 en definitiva, del que es tracta amb l\u2019acupuntura no \u00e9s de fer mal, com sembla que diuen algunes escoles occidentals que ho han teoritzat, l\u2019acupuntura segons elles funcionaria per una esp\u00e8cie de sistema de distraccions, \u00e9s a dir, tu fas mal per aqu\u00ed i aix\u00ed t\u2019oblides de l\u2019altre mal. Aix\u00f2 ha estat teoritzat per acupuntors, sin\u00f3 que el que se cerca \u00e9s una sensaci\u00f3 semblant i l\u2019electricitat, que el metge mateix pot notar a la punta dels dits com una sensaci\u00f3 com aquell qui est\u00e0 pescant i pica el peix, i que \u00e9s l\u2019arribada del \u201cQi\u201d. La paraula acupuntura \u00e9s una adaptaci\u00f3 molt seva dels jesu\u00eftes de la paraula \u201ctxen-txiao\u201d, que literalment vol dir agulles m\u00e9s un procediment terap\u00e8utic inseparable de l\u2019acupuntura i que consisteix en l\u2019aplicaci\u00f3 de calor en determinats punts del cos hum\u00e0. La calor normalment resulta de la combusti\u00f3 d\u2019una planta, de l\u2019artemisa. L\u2019objecte de l\u2019acupuntura \u00e9s curar les malalties, reequilibrar l\u2019organisme a base de reduir l\u2019exc\u00e9s, refredar el calor, moure el que est\u00e0 estancat i tonificar el que est\u00e0 deficient.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019efectivitat de l\u2019acupuntura \u00e9s dif\u00edcil de dir. En tot cas el que hem de dir \u00e9s que la import\u00e0ncia de la medicina xinesa rau en la medicina preventiva, i d\u2019aix\u00f2 evidentment \u00e9s molt dif\u00edcil de donar dades estad\u00edstiques. D\u2019altra banda queda clar que la medicina xinesa no tracta malalties, sin\u00f3 que tracta malalts, aleshores quan es tracta de parlar de l\u2019efectivitat de l\u2019acupuntura ens veiem obligats a utilitzar uns termes occidentals que no sempre seran certs del tot.<\/p>\n\n\n\n
El que s\u00ed es pot dir \u00e9s que a Occident s\u2019ha tractat amb \u00e8xit en una s\u00e8rie de malalties, per exemple neur\u00e0lgies de qualsevol tipus, migranyes, lumbago, ci\u00e0tica\u2026 tamb\u00e9 s\u2019ha fet servir en rehabilitaci\u00f3: hemiplexies, paraplegies, fractures\u2026 Totes aquestes malalties que estic dient ara, a Occident la t\u00e8cnica de l\u2019acupuntura ja ha entrat per la porta gran, \u00e9s a dir, est\u00e0 en molts hospitals d\u2019Occident que, ara, ja tenen departaments d\u2019acupuntura que tracten, en primera inst\u00e0ncia, aquests processos per a la medicina xinesa.<\/p>\n\n\n\n
La patologia del dolor \u00e9s un altre exemple: l\u2019artrosi, l\u2019artritis, tamb\u00e9 es poden tractar, les distensions lligamentoses i musculars, la dismenorrea i trastorns funcionals del cicle femen\u00ed obtenen tan bons resultats que alguns ginec\u00f2legs s\u2019han especialitzat en acupuntura ginecol\u00f2gica, cosa que \u00e9s absurda des del punt de vista xin\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n
Evidentment, totes les malalties psicosom\u00e0tiques i les que no tenen tractament o de causa desconeguda, com per exemple l\u2019asma, les al\u00b7l\u00e8rgies, l\u2019insomni, les palpitacions, els vert\u00edgens, la impot\u00e8ncia, els xiulets d\u2019orella, el principi de cataractes, miopia, hipertensi\u00f3, taquic\u00e0rdia, etc. A tot aix\u00f2 s\u2019ha aplicat a Occident amb bon resultat aix\u00ed com, tamb\u00e9, en l\u2019hepatitis cr\u00f2nica. Aqu\u00ed, l\u2019hepatitis cr\u00f2nica ve definida per unes transaminases, se\u2019n poden diferenciar dos o tres tipus, i el tractament \u00e9s igual en tots ells, \u00e9s a dir, s\u2019est\u00e0 buscant una medecina que tracti l\u2019hepatitis, i no s\u2019ha trobat encara. Orient diferenciar\u00e0 8 gran tipus d\u2019hepatitis cr\u00f2nica. Aquests 8 grans tipus tenen 8 tractaments diferents. La medicina xinesa \u00e9s molt meticulosa, \u00e9s molt m\u00e9s curosa, per aix\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 molt m\u00e9s efectiva.<\/p>\n\n\n\n
Un altre cap\u00edtol s\u00f3n les cardiopaties coron\u00e0ries, el tractament de les quals, segons dades estad\u00edstiques, est\u00e0 pels voltants del 95 per cent d\u2019efectivitat.<\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2 s\u00f3n els treballs que fan als hospitals xinesos, i que jo s\u00e0piga, a Occident\u2026 en fi, deixem-ho. Es a dir, quins s\u00f3n els l\u00edmits de l\u2019acupuntura? Els l\u00edmits de l\u2019acupuntura s\u00f3n: quan una malaltia est\u00e0 molt desenvolupada, les epid\u00e8mies i els accidents. Aquestes s\u00f3n coses que escapen completament de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019acupuntura. Els \u00e8xits s\u00f3n les malalties cr\u00f2niques, l\u2019augment de la resist\u00e8ncia de la persona i els tractaments de la Tercera Edat.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 si l\u2019acupuntura \u00e9s poc coneguda, la mat\u00e8ria m\u00e8dica xinesa encara ho \u00e9s menys, i \u00e9s curi\u00f3s, perqu\u00e8 el que \u00e9s desconegut a Xina \u00e9s la figura del metge acupuntor, jo no n\u2019he vist mai cap a Xina. Es a dir, el metge xin\u00e8s \u00e9s un metge que treballa amb un cos de coneixements, \u00e9s un metge que treballa amb una s\u00e8rie de procediments, per\u00f2 un metge que es dediqui nom\u00e9s a l\u2019acupuntura no existeix a Xina. Evidentment treballen tamb\u00e9 amb acupuntura, per\u00f2 no exclusivament, com passa aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n
La mat\u00e8ria m\u00e8dica xinesa, com que se\u2019ns fa tard, la vull caracteritzar nom\u00e9s amb un parell de coses: primer, ha estudiat d\u2019una manera minuciosa l\u2019acci\u00f3 de les subst\u00e0ncies del medi ambient sobre l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Aix\u00f2 no ho ha fet en un laboratori, ni amb rates, ni amb assaigs cl\u00ednics controlats, com es diuen ara, sin\u00f3 que l\u2019\u00fanic laboratori que ha tingut ha estat l\u2019home en la seva vida quotidiana, qui al cap i a la fi \u00e9s qui l\u2019apr\u00e8n.<\/p>\n\n\n\n
La difer\u00e8ncia important respecte a la nostra farmacologia rau en les diferents prioritats i criteris que guien la recerca del metge xin\u00e8s. Ell cerca, sobretot, trobar aquella subst\u00e0ncia que augmenti la vitalitat de la persona essent completament at\u00f2xica. Aquestes subst\u00e0ncies, que n\u2019hi ha unes quantes, s\u00f3n els remeis que diuen \u201csobirans\u201d. Per sota d\u2019ells, i amb el grau de \u201cministre\u201d que els donen ells, hi ha una s\u00e8rie de subst\u00e0ncies que ja tenen una acci\u00f3 m\u00e9s espec\u00edfica sobre determinats desequilibris org\u00e0nics. Hem de pensar que sempre que parlem de farmacologia o d\u2019herbalisme, especificat va lligat a toxicitat. S\u00ed, m\u00e9s espec\u00edfiques s\u00f3n una mica m\u00e9s t\u00f2xiques, t\u00f2xiques en pla xin\u00e8s, no en pla occidental, no es pot comparar. Aix\u00ed com la nostra farmacologia per raons internes a la pr\u00f2pia din\u00e0mica de selecci\u00f3 de productes contra malalties troba sempre drogues potents i per tan t\u00f2xiques en la medicina xinesa la toxicitat sempre \u00e9s m\u00ednima. El tercer grup de drogues m\u00e9s selectives, per dir-ho d\u2019alguna manera, i d\u2019una toxicitat una mica m\u00e9s gran.<\/p>\n\n\n\n
Aquests remeis rara vegada es donen sols. Sempre s\u00f3n un conjunt d\u2019herbes o d\u2019altres ingredients minerals o animals, que es donen en unes quantitats constants, en proporcions fixes per arreglar determinats desequilibris org\u00e0nics. Val a dir que aquesta recerca s\u2019ha fet per assaig i error durant 3.000 anys i que sens dubte podem dir que \u00e9s la m\u00e9s experimentada de les medicines que hi ha en aquest moment sobre la capa de la terra.<\/p>\n\n\n\n
Per \u00faltim, volia fer un petit comentari sobre aquesta guerra de religions que a vegades tenim els metges, de les quals la gent no en t\u00e9 cap culpa per\u00f2 rep les conseq\u00fc\u00e8ncies. Hi ha sempre a Occident en el camp de la medicina qui ha tingut la veritat. En aquest moment, la veritat la t\u00e9 la medicina oficial, la resta \u00e9s superstici\u00f3, el malalt \u00e9s apsicosom\u00e0tic, o b\u00e9 la malaltia \u00e9s d\u2019aquelles que es guareixen soles, quan es guareixen, \u00e9s clar. Aquest fet \u00e9s constant en el pensament m\u00e8dic occidental. Hip\u00f2crates, quan va dir que haur\u00edem de veure la malaltia com generada pel propi organisme i en la mesura que l\u2019organisme pot generar la malaltia ell mateix l\u2019ha de guarir i l\u2019\u00fanica cosa que pot fer el metge \u00e9s ajudar en aquest proc\u00e9s de restauraci\u00f3 interna del cos hum\u00e0, va ser ja contestat pels empiristes. Els empiristes deien: no hi ha malalts, hi ha malalties. Deien: a cada s\u00edmptoma, una malaltia i per a cada malaltia, una medecina, i la resta s\u00f3n paraules. Aix\u00f2 ha estat constant dintre el pensament m\u00e8dic occidental. Els segles XVII i XVIII enfrontaven els qu\u00edmics amb els gal\u00e8nics, els gal\u00e8nics eren llavors l\u2019ortod\u00f2xia. El segle XIX els qu\u00edmics van ser reconeguts pel poder, i llavors els gal\u00e8nics van quedar com uns rom\u00e0ntics, i els home\u00f2pates tamb\u00e9 van despotricar contra ells. En aquest moment la medicina oficial \u00e9s una medicina absolutament emp\u00edrica i nega qualsevol percepci\u00f3 que no sigui la seva. I en aquest punt jo crec que ha de quedar clara una q\u00fcesti\u00f3: no hi ha, a la meva manera de veure, cap alternativa a la medicina oficial. Quan un p\u00e0ncrees deixa de funcionar, quan un nen es deshidrata, quan una persona t\u00e9 la sort de sobreviure despr\u00e9s d\u2019haver tingut la desgr\u00e0cia de caure d\u2019un set\u00e8 pis, no hi ha alternativa a la medicina oficial. No hi ha alternativa a les medicines naturals per tot el que suposi augment de la resist\u00e8ncia a la malaltia, per la medicina preventiva individual, per les psicosom\u00e0tiques, aquestes submalalties, malalties cr\u00f2niques, i una llarga llista que, per les escoles d\u2019Occident no t\u00e9 tractament. Despr\u00e9s hi ha un grup en com\u00fa, el qual tant en medicines naturals com en l\u2019oficial tenen tractament. En aquest cas s\u2019ha de triar sempre, a igualtat d\u2019efectivitat, evidentment, aquella que sigui menys t\u00f2xica, \u00e9s a dir, les medicines naturals.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s a dir, no hi ha medicines alternatives, hi ha, en tot cas, medicines complement\u00e0ries. Medicines complement\u00e0ries que han de convergir cap a una medicina \u00fanica i universal que reculli les aportacions de tots els corrents de pensament que l\u2019home ha inventat al llarg dels segles i les posi al servei de cada cas concret, pel benefici de tots nosaltres, am\u00e9n.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El dia que la medicina oficial es vulgui posar al dia respecte a la ci\u00e8ncia f\u00edsica haur\u00e0 de girar els ulls cap a la medicina tradicional xinesa, ja que aquesta fa tres mil anys que est\u00e0 parlant de les condicions d\u2019una malaltia. El metge xin\u00e8s \u00e9s un metge expert en les condicions d\u2019una malaltia.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1794,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[124],"tags":[136,227],"class_list":["post-4196","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-medicina-oriental-es","tag-acupuntura-es","tag-oriente-y-occidente"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4196","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4196"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4196\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4531,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4196\/revisions\/4531"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1794"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4196"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4196"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4196"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}