{"id":4198,"date":"2013-03-14T09:50:26","date_gmt":"2013-03-14T07:50:26","guid":{"rendered":"https:\/\/masgrau.net\/el-punt-de-vista-de-la-biologia\/"},"modified":"2025-11-28T19:09:32","modified_gmt":"2025-11-28T17:09:32","slug":"el-punt-de-vista-de-la-biologia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/masgrau.net\/es\/el-punt-de-vista-de-la-biologia\/","title":{"rendered":"El punt de vista de la biologia"},"content":{"rendered":"\n

Formar-se una imatge en positiu del c\u00e0ncer no \u00e9s enganyar-se un mateix, ni tampoc \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019imaginaci\u00f3 o desig, sin\u00f3 que la mateixa biologia ens ofereix un punt de vista positiu, encara que per con\u00e8ixer-lo haguem de desenterrar treballs que van ser bandejats fa uns cinquanta anys.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

El seu principal art\u00edfex fou un cient\u00edfic alemany, Otto Warburg, metge i bioqu\u00edmic de gran prestigi, una de les poques persones que ha estat distingida dues vegades amb el premi Nobel de medicina. Considerat en el seu temps l\u2019autoritat m\u00e0xima en la biologia del c\u00e0ncer, Warburg va demostrar experimentalment el 1924 que les c\u00e8l\u00b7lules canceroses respiren de manera diferent a les sanes, ja que obtenen la seva energia mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s de fermentaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

\u201cM\u00e9s que cap altra malaltia, el c\u00e0ncer t\u00e9 incomptables causes secund\u00e0ries. Tot i aix\u00ed, t\u00e9 nom\u00e9s una causa prim\u00e0ria. Resumida en poques paraules, la causa prim\u00e0ria del c\u00e0ncer \u00e9s la substituci\u00f3 de la respiraci\u00f3 cel\u00b7lular d\u2019oxigen per la fermentaci\u00f3 de sucre. Les c\u00e8l\u00b7lules normals satisfan les seves necessitats energ\u00e8tiques mitjan\u00e7ant la respiraci\u00f3 d\u2019oxigen, mentre que les c\u00e8l\u00b7lules canceroses extreuen gran part de la seva energia de la fermentaci\u00f3. Aix\u00ed doncs, totes les c\u00e8l\u00b7lules de l\u2019organisme s\u00f3n necess\u00e0riament aer\u00f2biques, en tant que les canceroses s\u00f3n parcialment anaer\u00f2biques. Des de la perspectiva de la f\u00edsica i de la qu\u00edmica de la vida, aquesta difer\u00e8ncia entre les c\u00e8l\u00b7lules normals i les canceroses \u00e9s tant gran que amb prou feines es pot imaginar una difer\u00e8ncia major. El gas oxigen, prove\u00efdor d\u2019energia en plantes i animals, \u00e9s destronat en les c\u00e8l\u00b7lules canceroses i reempla\u00e7at per una reacci\u00f3 de cessi\u00f3 d\u2019energia de les formes de vida m\u00e9s prim\u00e0ries, \u00e9s a dir, la fermentaci\u00f3 de la glucosa.\u201d<\/p>\n\n\n\n

L\u2019evoluci\u00f3 biol\u00f2gica va anar precedida d’una evoluci\u00f3 qu\u00edmica. La vida va apar\u00e8ixer abans de que l\u2019atmosfera de la Terra tingu\u00e9s oxigen. Les c\u00e8l\u00b7lules f\u00f2ssils que s\u2019han trobat s\u00f3n c\u00e8l\u00b7lules indiferenciades que no respiraven, sin\u00f3 que fermentaven, com no podia ser altrament, ja que no hi havia oxigen a l\u2019atmosfera. Es van sintetitzar els primers amino\u00e0cids i d\u2019ells varen sorgir els primers organismes unicel\u00b7lulars i les algues, les quals consumien anh\u00eddrid carb\u00f2nic i deixaven anar oxigen. Nom\u00e9s quan apareix l\u2019oxigen a l\u2019atmosfera es desenvolupen les formes de vida m\u00e9s complexes. La nostra vida \u00e9s un subproducte de la vida vegetal, l\u2019oxigen i la radiaci\u00f3 solar s\u00f3n el motor de l\u2019evoluci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Otto Warburg va demostrar experimentalment que quan falta l\u2019oxigen, la c\u00e8l\u00b7lula es desdiferencia, retrocedeix en el proc\u00e9s evolutiu; la vida es mant\u00e9 gr\u00e0cies a un esfor\u00e7 constant que requereix la combusti\u00f3 d\u2019oxigen. \u00c9s com \u2013explicava- mantenir una pilota en un pla inclinat: perqu\u00e8 no baixi es necessita exercir una for\u00e7a en tot moment, i en el cas de la vida qui fa aquesta for\u00e7a \u00e9s l\u2019oxigen. En el moment en que flaqueja l\u2019energia de l\u2019oxigen, quan hi ha una atmosfera baixa en oxigen, la pilota rodola cap a baix: la c\u00e8l\u00b7lula es desdiferencia. I el c\u00e0ncer no seria m\u00e9s que la conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta desdiferenciaci\u00f3, d\u2019aquesta regressi\u00f3 en el proc\u00e9s evolutiu.<\/p>\n\n\n\n

Els bacteris, com els animals, es multipliquen quan disposen d\u2019aliment en abund\u00e0ncia. En els organismes pluricel\u00b7lulars, en canvi, les c\u00e8l\u00b7lules semblen haver fet un pacte amb el conjunt per especialitzar-se en una activitat i dividir-se nom\u00e9s quan se li requereix, a canvi de que se li satisfacin les necessitats b\u00e0siques. L\u2019organisme \u00e9s, doncs, una comunitat de milers de milions d\u2019individus que treballen pel b\u00e9 com\u00fa.<\/p>\n\n\n\n

Sigui per manca d\u2019oxigen, per un entorn ins\u00e0 degut a l\u2019acidosi o la hiperosmolaritat del medi, el tumor, la c\u00e8l\u00b7lula cancerosa, no pot respirar b\u00e9. El seu aparell respiratori, les mitocondries, estan sanes. A manca de la vitalitat de l\u2019oxigen per seguir essent una c\u00e8l\u00b7lula viva normal es converteix, no en una assessina, sin\u00f3 en una c\u00e8l\u00b7lula vegetal, en una c\u00e8l\u00b7lula m\u00e9s primitiva, desdiferenciada. \u00c9s com una regressi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Vist des de la pr\u00f2pia c\u00e8l\u2022lula, el c\u00e0ncer \u00e9s una explosi\u00f3 de vitalitat. \u00c9s un \u201ccampi qui pugui\u201d d\u2019unes c\u00e8l\u2022lules que s\u2019ofeguen i passen fam, que abandonen les seves tasques i es desentenen del conjunt. Es fan associals.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019enfocament metab\u00f2lic del c\u00e0ncer fa possible opcions de tractament diferents, fins al punt que Warburg escrib\u00ed, el 1968, que \u201caviat rebr\u00e9 un tercer Premi Nobel perqu\u00e8 d\u2019ac\u00ed a dos o tres anys haur\u00e9 solucionat el problema del c\u00e0ncer\u201d. Malauradament, mor\u00ed al cap de dos anys i l\u2019any que feia tres, exactament el 23 de desembre de 1971, va tenir lloc un esdeveniment que, sense desmentir-lo, enterraria el seu treball, i supeditaria obertament per primera vegada la recerca cient\u00edfica a l\u2019autoritat pol\u00edtica i econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n

Aquell dia, i vist l\u2019\u00e8xit del tractament de les infeccions, el president Nixon propos\u00e0 el mateix model i declar\u00e0 la guerra contra el c\u00e0ncer, ent\u00e8s com unes c\u00e8l\u00b7lules desbocades i assassines. El president va pronosticar la vict\u00f2ria sobre el c\u00e0ncer en cinc anys.<\/p>\n\n\n\n

Des del 1971 s\u2019ha avan\u00e7at molt en el coneixement del c\u00e0ncer, per\u00f2 molt menys pel que fa al tractament. Es fan servir medicaments menys t\u00f2xics, m\u00e9s efectius i la cirurgia \u00e9s menys mutilant. Les inversions dedicades a la recerca s\u00f3n astron\u00f2miques, s\u00f3n d\u2019aquelles xifres que no cal esmentar perqu\u00e8 no signifiquen res pel com\u00fa dels mortals. Cada any es publiquen un mili\u00f3 de treballs, els malalts es concentren en mastod\u00f2ntics hospitals oncol\u00f2gics i els especialistes s\u2019apleguen per milers en nombrosos congressos. Per\u00f2, malgrat tot aix\u00f2, el c\u00e0ncer \u00e9s una plaga que va en augment i segueix matant bona part dels diagnosticats. Sense tractament efectiu, el c\u00e0ncer segueix essent un enigma.<\/p>\n\n\n\n

Creix la sospita de que l\u2019objecte est\u00e0 desenfocat: voler trobar la soluci\u00f3 examinant tant els gens i cadascuna dels milers de prote\u00efnes que intervenen \u00e9s com si els responsables de tr\u00e0fic volguessin solucionar els embussos a base d\u2019estudiar les caracter\u00edstiques del motor d\u2019explosi\u00f3. La recerca s\u2019est\u00e0 perdent en una infinitat de detalls. Per b\u00e9 que la lluita contra el c\u00e0ncer hagi esdevingut un sector econ\u00f2mic dels m\u00e9s pr\u00f2spers, cal recon\u00e8ixer que est\u00e0 lluny d\u2019haver aportat la soluci\u00f3 al problema, aix\u00ed que comen\u00e7a a ser hora de deixar de cercar el secret dins la c\u00e8l\u00b7lula per fixar-se en les condicions del seu entorn, que sempre s\u00f3n d\u2019hipoxia, acidosi i hiperosmolaritat. El c\u00e0ncer no \u00e9s una malaltia de la c\u00e8l\u00b7lula sin\u00f3 de l\u2019\u00f2rgan, per no dir de tot l\u2019organisme.<\/p>\n\n\n\n

A banda d\u2019altres opcions de tractament, la concepci\u00f3 metab\u00f2lica ofereix una representaci\u00f3 mental m\u00e9s positiva de la malaltia. L\u2019actitud que hom t\u00e9 davant del c\u00e0ncer \u00e9s important\u00edssima de cara a la superviv\u00e8ncia, sigui quin sigui el tipus de tractament que es segueixi. Considerar el tumor com part d\u2019un mateix, no com una entitat estranya, d\u00f3na per for\u00e7a una visi\u00f3 diferent. Permet extirpar la idea de que les lesions de la c\u00e8l\u00b7lula s\u00f3n irreversibles i que, deixat al seu aire, el c\u00e0ncer \u00e9s mortal de necessitat. S\u00f3n nombrosos els exemples cl\u00ednics de que la c\u00e8l\u00b7lula es pot rediferenciar i tornar a la tasca que tenia encomanada.<\/p>\n\n\n\n

La medicina oficial fa tot el que pot per exterminar el c\u00e0ncer: se l\u2019irradia, se l\u2019enverina, se l\u2019extirpa, se li talla el subministre de sang\u2026 per\u00f2 tots aquests tractaments tant agressius tenen uns resultats molt millors quan van acompanyats d\u2019una actitud mental positiva.<\/p>\n\n\n\n

Cal considerar el c\u00e0ncer com una part del cos que ha quedat desvitalitzada per falta d\u2019oxigen; cal donar-li vida mentalment, per dir-ho d\u2019alguna manera, portar llum i energia als teixits de la zona afectada. Aix\u00f2 ajuda a que les c\u00e8l\u00b7lules malaltes siguin substitu\u00efdes per c\u00e8l\u00b7lules normals, sanes i bones, que \u00e9s del que es tracta: \u00e9s la curaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

M\u00e9s que cap altra malaltia, el c\u00e0ncer t\u00e9 incomptables causes secund\u00e0ries. Tot i aix\u00ed, t\u00e9 nom\u00e9s una causa prim\u00e0ria. Resumida en poques paraules, la causa prim\u00e0ria del c\u00e0ncer \u00e9s la substituci\u00f3 de la respiraci\u00f3 cel\u00b7lular d\u2019oxigen per la fermentaci\u00f3 de sucre. <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3032,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[211],"class_list":["post-4198","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-medicina-es","tag-cancer-es"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4198","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4198"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4198\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4534,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4198\/revisions\/4534"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3032"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4198"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4198"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/masgrau.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4198"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}