Tag

Tant la matèria com l’energia del què mengem passa a formar part del propi organisme en un procés d’incorporació que ha permès anar observant l’acció específica dels diferents aliments sobre l’organisme. Alguns -més neutres- tenen una notable acció nutritiva, adaptable a tothom, són els que s’acostumen a considerar la base de l’alimentació (el pa per a nosaltres, el blat de moro pels àrabs, la civada pels nòrdics o l

En el nostre temps, menjar s’ha tornat una activitat molt complexa: algunes persones no hi tenen accés, mentre que d’altres, malgrat tenir de tot, no saben què menjar. La vida moderna ha confós totalment l’instint: es menja massa, i la preocupació per estar prim dóna vida a un mercat de propostes alimentàries de tot tipus que convergeixen en un únic punt, i és que totes prometen salut i que es perdrà pes sense gaire

Les necessitats vitals de l’organisme humà no són gaire diferents de les de qualsevol ésser viu. Per brotar, créixer, florir i fructificar una planta només requereix sol, aigua, aire pur i substàncies nutritives en les proporcions adequades a la seva naturalesa, estació i circumstàncies. Un excés o una carència d’aigua, una manca o un excés d’exposició al sol poden ser fatals. Doncs igual passa amb l’organisme humà,

La dietètica oficial acostuma a aconsellar que es prengui llet i els seus derivats degut al seu alt contingut en calci. De la mateixa manera que s’afegeix sal al brou quan està fat, sembla lògic que la descalcificació s’hagi de remeiar prenent calci, pel que moltes persones beuen diàriament un o més vasos de llet amb la intenció de compensar la pèrdua de massa òssia. Però el cos humà no és una olla, i una cosa és la