Tag

Lo que yerra el médico, lo cubre la tierra. Dita castellana. La germana de la mare, la tia Rosalia, va morir als vuitanta i pocs anys. No em constava que patís cap malaltia. Al seu enterrament em vaig interessar per les circumstàncies del seu traspàs: havia estat molt bé fins que, dos mesos abans, va cedir a la pressió d’una de les primeres campanyes de vacunació contra la grip. Tot seguit va agafar una mena de gripa

En els darrers dos-cents anys ha augmentat l’esperança de vida a tot el planeta, de manera que a hores d’ara, dos terços de la població arriba a la vellesa. Aquesta longevitat se sol atribuir a una millor assistència mèdica, cosa que és cert només en part. Un de les àrees que es consideren més reeixides és el triomf sobre les infeccions: algunes de les que posaven en perill la vida, avui es resolen fàcilment amb els

Als anys 60, quan encara estudiava, la OMS va endegar una campanya per acabar d’eradicar una malaltia infecciosa, cosa que es va donar per aconseguit a finals de la dècada següent. En ser una malaltia que només es transmetia entre humans, per la què no hi ha tractament, a la que s’aconseguís que ningú no emmalaltís havia de desaparèixer forçosament. De fet, entre nosaltres ja tots teníem la petita marca al braç que d

No hi ha res que faci més savi un home que els dubtes. J. Gazola Aquest anecdotari va aparèixer com a passatemps durant el llarg confinament, i es va aturar amb les primeres calors. Molts pensàvem que a l’estiu, com sol passar amb els virus de la grip, la malaltia amainaria. I realment ha estat així, si bé, i això sí que no era d’esperar, no s’han reduït en la mateixa proporció les mesures preventives. El distanciame