logo

Tag

anecdotari mèdic

Anecdotari mèdic XIII. Primeres experiències

A la primera meitat del segle XX, les malalties més comuns de la infància encara es tractaven a casa. Se’ls deia passes perquè venien en onades i acabaven passant, alleugerides pels remeis tradicionals i el sentit comú. Les consultes al metge eren excepcionals, i la seva visita a casa, tot un esdeveniment.  Als ulls dels infants, la figura del metge era ambivalent: elegant, envoltat d’un aura de prestigi i bonho
Read More

Anecdotari mèdic XII. La tia Josefina

Alegria, descans i continència, tanquen la porta als nassos, dels doctors i de tota sa ciència. Règim sanitari de Salern s. XI Es deia que mitjan segle XIX, en entrar a una gran sala hospitalària, un metge envoltat d’un estol d’estudiants va tenir un cop de geni, i va ordenar una sagnia a tots els malalts d’una banda, i una purga als de l’altra. Segurament és una caricatura que feien córrer els que advocaven per més
Read More

Anecdotari mèdic XI. A cal sabater, sabates de paper

Fins on m’arriba la memòria, quan em demanaven què volia ser de gran, sempre contestava que metge. En la primera infància, però, vaig compartir la vocació amb la de bomber, si bé, ben mirat, potser no és tan diferent. La satisfacció que provocava en els adults aquesta determinació d’una criatura tant petita, de ben segur em reforçava la idea de que era una resposta encertada. Recordo una veïna velleta, la Sra. Misera
Read More

Anecdotari mèdic X. El mal menor

“Un dels primers deures dels metges és educar a les masses a no prendre medicines” Sir William Osler Sir William Osler fou un prestigiós metge canadenc que es troba sovint en els textos de patologia: signe d’Osler, nòduls d’Osler, síndrome d’Osler… a més de malalties que duen associat el seu nom. Va ser nominat sir el 1911 per les grans aportacions a la medicina. Amb aquesta sentència que encapçala el text cons
Read More