logo

Tag

medicina occidental

Anecdotari mèdic XV. L’húmer.

Tinc un record molt difuminat del dia en que em vaig sumar a la proposta d’uns companys, no sé si dos o tres, ni tan sols recordo qui eren, per anar de nit a cercar restes humanes a un cementiri abandonat prop de Barcelona. Tampoc sabria dir la població ni com hi varem arribar. De fet, aquell tètric deambular a la llum de la lluna entre nínxols, alguns d’ells enrunats deixant a la vista el seu contingut, ha quedat en
Read More

Anecdotari mèdic XIV. Oculis et rationibus

La facultat de medicina, com totes les facultats, patia d’un pecat original. Moltes de les persones respectuoses de l’ordre constitucional, compromeses amb la República, en triomfar la sublevació militar varen abandonar el país. Alguns metges i professors eren prou reconeguts com per ser acollits d’entrada a d’altres països; altres varen preferir igualment les incerteses de l’exili a exposar-se a una repressió que es
Read More

Anecdotari mèdic XIII. Primeres experiències

A la primera meitat del segle XX, les malalties més comuns de la infància encara es tractaven a casa. Se’ls deia passes perquè venien en onades i acabaven passant, alleugerides pels remeis tradicionals i el sentit comú. Les consultes al metge eren excepcionals, i la seva visita a casa, tot un esdeveniment.  Als ulls dels infants, la figura del metge era ambivalent: elegant, envoltat d’un aura de prestigi i bonho
Read More

Anecdotari mèdic XII. La tia Josefina

Alegria, descans i continència, tanquen la porta als nassos, dels doctors i de tota sa ciència. Règim sanitari de Salern s. XI Es deia que mitjan segle XIX, en entrar a una gran sala hospitalària, un metge envoltat d’un estol d’estudiants va tenir un cop de geni, i va ordenar una sagnia a tots els malalts d’una banda, i una purga als de l’altra. Segurament és una caricatura que feien córrer els que advocaven per més
Read More