Totes les formes de desarreglaments circulatoris
- perifèric: quan la sang no pot arribar als teixits, com passa per exemple amb la claudicació intermitent o la cama del fumador, amb la malaltia de Raynaud, les migranyes, etc.
- cerebral: estats abans i desprès d’una embòlia, malalties degeneratives del cervell, l’esclerosi cerebral, etc.
- coronària: vasos coronaris, angina de pit, o després d’un atac de cor.
Infeccions
L’ozó és més útil en aquelles infeccions invulnerables als antibiòtics, com són les víriques, agudes i cròniques, i els fongs. L’hepatitis, l’herpes, Epsein-Baar (mononucleosi infecciosa)
Càncer
Veure article Càncer i ozó
Malalties del fetge
Hepatitis de totes les lletres, cirròsi.
Infeccions de repetició
Cistitis. Bronquitis crònica
Inflamacions cròniques
Sinusitis, inflamació d’ ovaris, bronquitis.
Al·lèrgies
Rinitis al·lèrgica.
Malalties del pulmó
Asma, enfisema, pneumònia per pneumocistis carinii.
Infeccions ginecològiques
Vaginitis i vulvovaginitis. Excés de flux o sequedat vaginal. Tricomones i càndides.
Malalties reumàtiques
Especialment apreciat en la poliartritis crònica.
Trastorns metabòlics
Diabetis mellitus. També en alteracions del metabolisme dels greixos.
Insuficiència cardíaca, hipertensió arterial
Malalties de l’estómac i els budells
Gastritis, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, estrenyiment, diarrea crònica, fisura i fístula anals.
Malalties de la pell
Neurodermitis, acné, psoriasis, cicatrius de la radioteràpia, fongs i d’altres.
Malalties del cervell
També les malalties neurològiques i degeneratives del sistema nerviós central, com la malaltia de Parkinson, o l´esclerosi cerebral, a més de la malaltia d’Alzeimer en els seus inicis, s’han beneficiat de la acció terapèutica de l’ozó.
Malalties dels òrgans dels sentits
Els òrgans dels sentits, en especial el de la vista, són molt sensibles a l’energia que desprèn l’oxigen naixent: a Cuba es fa servir l’ozó per tractar malalties tan greus com la retinosis pigmentaria, l’atròfia del nervi òptic, del glaucoma, així com per les úlceres corneals i la hipoacúsia infantil.
Trastorns immunitaris
Esclerosi múltiple, artritis reumatoidea, diabetis mellitus pipus II, reaccions d’hipersensiblitat.
Geriatria
Pel desgast de l’edat. L’envelliment és un procés de mala circulació i d’hipòxia. És especialment apreciat el tractament O3/O2 per l’òrgan més sensible a la manca de oxigen, el cervell.
Revitalitzador
En general, abans i després d’intervencions quirúrgiques i convalescència.
Prevenció
En l’actualitat, l’ozó en petites quantitats es fa servir per conservar la fruita, ja que impedeix el desenvolupament de bacteris i fongs.
Què cau fora de les possibilitats de la teràpia amb ozó?
L’ozó no és una arma medicinal miraculosa. Si bé és un procediment terapèutic que aconsegueix curacions on altres teràpies han fallat, l’ozó no és un “cura-lo-todo”. L’ozó no transforma un octogenari en un adolescent, però sí en un home actiu i positiu, com correspon a la seva edat biològica, gràcies a l’elevació de la pressió parcial d’oxigen.
Quins efectes secundaris poden tenir els tractaments amb ozó?
Si en l’ozonoteràpia es segueixen les instruccions de l’art mèdic – és a dir, una diagnòstic encertat i l’elecció del mètode adient – els riscos i els efectes secundaris són mínims, cent cops inferiors als procediments dels diagnòstics rutinaris, com per exemple, les radiografies.
Existeix la possibilitat d’una reacció al·lèrgica, tal com avui dia s’observa amb la majoria dels medicaments.
L’ozó és un oxidant potentíssim, i està clar que una oxidació incontrolada pot ser destructiva pel cos. En mans expertes i prudents, els riscos són escassos i, en general, lleus. En cent anys, ni una defunció ha estat atribuida a un tractament d’ozó.
De la mateixa manera, el seu subproducte, el que queda després de realitzada l’aplicació, és beneficiós: l’oxigen. Això és el que resta, en comptes dels efectes secundaris, els mals menors als que ens té acostumats la farmacologia. Les histories clíniques registren, com en el cas de la Medicina Tradicional Xinesa, efectes colaterals que són saludables:
- augment de l’energia física
Major % d’energia, força muscular, tolerància a l’exercici, flexibilitat, etc. - augment de la capacitat intel·lectual
Concentració mental, memòria, actitud positiva, estabilitat emocional. - augment del vigor sexual
Potència sexual, durada de la erecció - major resistència a les malalties comuns
El tractament d’ozó mereix una consideració per tots aquells que donen prioritat als tractaments que no fan mal. Aquest tractament s’acosta al remei ideal, que enllaça una gran efectivitat a una quasi absoluta innocuitat.
Quan és millor prescindir de l’ozonoteràpia?
Contraindicacions:
- Pacients amb hiperfunció de la tiroides.
- Hemofilia.
- Al·lèrgics a l’ozó.
- Hemorràgies recents.
- Malalts tractats amb anticoagulant (sintrom).
