Quan es produeix quelcom inesperat, els necis se sorprenen; els savis, en canvi, no ho consideren estrany.
—Saviesa de l’antiga Xina
Tot és destí. Ara bé, qui accepta el destí no és preocupa de la longevitat ni de la mort prematura. Per qui accepta les lleis de la natura ja no existeix ni la veritat ni l’error. Per qui es refia del seu cor ja no existeix ni el que és advers ni el que és favorable. Per qui confia en la naturalesa ja no existeix ni la seguretat ni el perill.
—Lie Zi: Llibre de la perfecta vacuïtat
Quan estem malalts hem de canviar la nostra manera de viure. Està clar que la que seguíem és dolenta en gran part, en alguna cosa o en tot.
—Hipòcrates
El que una generació té pel més alt dels coneixements és sovint considerat com absurd per la generació següent, i el que en un segle passa per superstició, pot constituir la base de la ciència un segle més tard.
—Paracels
La malaltia és un drama en dues parts. La primera trascórre amb les llums apagades, en el silenci dels nostres teixits. Quan es presenta el dolor o qualsevol altra molèstia, normalment ja estem a la segona part.
—A. Salmanoff
La tragèdia de la vida no és la mort, sinó el que mor dins nosaltres mentre vivim.
—Norman Cousins
La ciència no progressa perquè els científics canviïn d’idea, sinó perquè els que estàn aferrats a idees equivocades moren, i són remplaçats.
—Max Planck
Qui va al metge al més mínim símptoma de qualsevol malaltia sense importància, no només escurça la seva vida al ingerir tota mena de fàrmacs sinó que, en convertir-se en esclau del seu cos, en comptes de seguir sent el seu amo i senyor, perd el domini de sí mateix i deixa de ser un home.
—Gandhi
Les grans epidèmies que han castigat la humanitat sovint han estat malalties fins aquell moment desconegudes i lligades a importants moviments de població: les croades, el comerç i les migracions d’est a oest durant els segles XII i XIII, la invasió d’Amèrica i les expedicions segle XVI i ara, darre
La trajectòria política i militar del que fou primer president dels Estats Units es podria dir que va ser cap i cua. Va començar als 21 anys, quan es va presentar voluntari per portar un correu al comandant de les forces franceses, que estaven acampades ben endins en territori d’indis. Hi va anar di
No fa gaire vaig veure a la botiga del poble, d’un centenar d’habitants, com una senyora anava carregant el cistell amb tota mena de llaminadures: celebraven l’aniversari d’un fill, va dir. El que dissortadament és habitual trobar a la cua de qualsevol supermercat, encara sobta en un entorn de perso
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que hi esteu d'acord.D'acord