La medicina xinesa no s’enfoca cap a les malalties sinó cap a la mala salut, que es la que porta a emmalaltir. La medicina xinesa és, doncs, aplicable en tots els casos, sigui com a tractament fonamental, sigui com a complement d’altres teràpies.
Lifting natural
L’aplicació de l’acupuntura per finalitats estètiques és un bon exemple de l’utilització d’un remei tradicional per les necessitats de l’home i la dona moderns.
Quan es tracten punts d’acupuntura de la cara, ja sigui per acne o per alteracions de la visió, a més d’una acció beneficiosa sobre els trastorns, s’aconsegueixen efectes molt notables sobre l’aspecte de tot el rostre. És per això que es va pensar que, de la mateixa manera que la lliure circulació del qi pels canals, que és la salut, es reflecteix en una “bona” cara, l’acupuntura es podia aplicar directament al rostre amb finalitats estètiques.
Així, ja fa uns vint i cinc anys, es varen introduir als EUA tractaments específics d’acupuntura facial com a alternativa als tractaments quirúrgics d’estètica: van ser especialment ben rebuts pels qui treballaven amb la seva imatge, que en varen esdevenir els principals promotors.
Els tractament d’estètica amb acupuntura són encara més útils si se’ls compara amb els agressius tractaments que s’empren correntment, com el d’estirar i retallar la pell que sobra, o el de cremar les capes més superficials a fi d’eliminar les cèl·lules més envellides.
- No fa mal ni produeix inflamació (les finíssimes agulles del gruix d’un cabell amb prou feines es noten).
- Els efectes es manifesten immediatament i no obliguen a amagar-se una temporada, sinó ben al contrari.
- Es pot repetir sempre que convingui.
- Les arrugues s’atenuen, de vegades fins fer-se imperceptibles, de tal manera que els demés no noten un canvi en la fesomia: més que demanar el que hom s’ha fet a la cara, es comenta el bon aspecte que té.
- No canvia l’expressió. L’acupuntura estètica no és un artifici; no és la mà del cirurgià o la corrosió d’un producte químic el que modela el rostre, sinó que fa sortir la pròpia bellesa. Per això és particularment apreciada per aquells que, com els actors, per exemple, no en tenen prou amb fer bon efecte de lluny, sinó que es serveixen de l’expressió com eina de treball.
- Per últim, és més econòmic.
- En el mateix fet d’aplicar agulles a la cara millora la funció dels òrgans dels sentits, especialment el de la visió, amb molta més força si es combina amb els exercicis per millorar la vista. Així, al temps que s’esborren les “patas de gallo”, es corregeixen lleugers defectes de refracció, i milloren la vista cansada fins al punt que algunes persones han pogut prescindir de les ulleres. També s’han demostrat reversibles petits graus de glaucoma. Els defectes de visió obliguen a forçar la musculatura entorn del globus ocular, el que altera l’harmonia de la part superior de la cara, de la mateixa manera que les tensions de l’articulació temporo-maxilar altera la meitat inferior.
- Elimina les obstruccions dels sinus i rinitis, alhora que es tonifica la pell de la cara. Els seus efectes secundaris són també molt apreciats pels cantants, ja que netegen la caixa de ressonància de les vies respiratòries superiors.
- És un bon tractament per l’acne i, en tonificar la pell, millora totes les lesions de desgast.
- La millora brolla del propi cos, ja que fomenta la salut general de l’organisme i de la cara en particular. Pot arribar a resultar un bon tractament per la depressió.
La principal limitació de l’acupuntura ve determinada per l’estat de la pell: com millor és l’estat general i el de la pell en particular més espectaculars són els seus efectes. És per això que no té rival pel que fa a la prevenció i a l’alentiment de les senyals del procés d’envelliment. És menys efectiva, però, en les pells més castigades pel pas del temps -candidates a la cirurgia estètica-, tot i que en aquests casos també és un excel·lent tractament pre-operatori, per deixar la pell en les millors condicions, i post-operatori, per recuperar-la del trauma quirúrgic, en una acció molt similar a la de millorar la cara en el curs dels empelts dentals.
El resultat depèn de l’edat i de l’estat de la pell: com més aviat es comença, més conservada està la pell i millors són els resultats tant a curt com a llarg termini, és a dir, més retarda l’envelliment de la pell.
Per tot el que s’ha dit fins ara, s’entén que les pautes són variables.
S’acostuma a iniciar el tractament amb quatre sessions seguides i, posteriorment, deu de més espaiades. Després d’això, es fan sessions de manteniment a intervals que dependran de l’edat i de les necessitats particulars:
la freqüència de les sessions pot variar des d’una sessió a l’any de prevenció, a una cada trimestre o una al mes.
A partir dels 40 anys es tracta ja de tonificar la pell i s’ha d’anar augmentant progressivament el nombre de sessions.
Pel que fa al lifting a partir dels cinquanta, el tractament sol començar amb una sessió a la setmana durant el temps que es consideri convenient, i un manteniment d’un cop al mes.
Les agulles són molt fines, del guix d’un cabell, i la rapidesa de la inserció fa que la puntura sigui imperceptible. Però per aconseguir el màxim efecte el més important és la precisió. Les agulles es deixen uns 15 a 30 minuts, durant els que hom es relaxa en un posició confortable, en silenci, amb els ulls tancats, en un estat de serenitat.
Els efectes es noten ja des de la primera sessió i són acumulatius, milloren a mesura que es van fen tractaments. El tractament precoç és menys espectacular però els resultats són més eficaços a llarg termini.
Si bé és cert que existeixen cursos que ensenyen algunes maneres de fer-ho, la major part dels escassos professionals que s’hi dediquen han anat picant d’aquí i d’allà, tot sintetitzant-ho amb la pròpia experiència.
El 1981 m’hi va introduir, en un Pequín on no hi havia més d’un grapat d’estrangers el metge que tractava Jane Fonda. Més tard, a mitjan de la dècada dels vuitanta, vaig tenir l’ocasió d’assistir a Hawaii a una clínica on jo mateix em vaig sotmetre a un tractament.
Depenent del cas, es pot aplicar l’acupuntura segons els criteris tradicionals -utilitzant els punts clàssics d’acupuntura de la cara- o bé considerant les relacions de la cara amb la resta del cos mitjançant un sistema de correspondències. Les agulles es poden aplicar només a la cara, o bé a tot el cos, o també utilitzar els punts reflexes de l’orella. A vegades es complementa amb alguna altra tècnica, ja sigui de massatge o de mascarilles, o bé amb productes cosmètics.
Atès que no hi ha un protocol estandaritzat, l’art recau fonamentalment en adaptar-se a les particularitats de cada persona.
La complerta acció de l’acupuntura sobre la pell de la cara es deu a que inverteix el mecanisme de l’envelliment.
L’aplicació d’agulles al rostre estimula directament músculs i tendons i els fa recuperar el to. La connexió de la cara amb el cervell fa que -a més de la tonificació d’una musculatura que està en continu moviment i mostra els aspectes més subtils de la personalitat a través d’una amplíssima gamma d’expressions- elimini les estagnacions d’energia, no tan sols de la cara, sinó de tot el cos.
Però l’acció més remarcable és la de facilitar la circulació de qi i de la sang pels canals, que dóna el mateix resultat que regar una planta que s’està assecant per manca d’aigua.
L’envelliment no és pas altra cosa que el pansiment de les cèl·lules per manca d’irrigació, i aquest efecte és particularment notable a la pell de la cara, degut a l’abundància de vasos i nervis.
Totes aquestes nocions tenen molt a veure amb la concepció de la medicina tradicional xinesa de l’organisme humà com una xarxa de canals de rec, en la que el flux harmònic del qi i la sang és el que proporciona la salut i la bellesa.
Medicina esportiva
La medicina xinesa és extraordinàriament ràpida i efectiva en el tractament i la rehabilitació de lesions relacionades amb la pràctica esportiva.
És, a més, una eina altament eficaç per millorar el rendiment i la concentració tant dels esportistes com dels equips. Com a metge de la selecció espanyola de waterpolo, el Dr. Masgrau fou pioner en emprar medicines alternatives en l’alta competició, i les segueix aplicant avui en esportistes d’elit.
